El retaule de la Mare de Déu de la Mangrana de Perpinyà.

Entre les meravelles que es poden veure a l'interior de la Catedral de Sant Joan Baptista, de Perpinyà, són els retaules que entre d'altres, contenen escenes de l'Anunciació, del Naixement i de l'Adoració dels Reis d'Orient.

El que veieu aquí és el conegut amb el nom de La Mangrana. Una obra realitzada entre els anys 1500 i 1525, i restaurada l'any 1959.

Retaule i frontal de l'altar de Nostra Senyora de la Mangrana.
Segle XV. Catedral de Perpinyà. 
Fotografia: Laura Bosch

Frontal de l'altar de la Capella de la Mangrana amb l'escena del Naixement.
Postal NC01 editada per la Catedral de Sant Joan Baptista.

 

El retaule de Sant Pere de la Catedral de Perpinyà.

El retaule de fusta de Sant Pere és el més antic de la catedral de Perpinyà, d'estil gòtic flamíger. Fou realitzat al segle XV i prové de l'antiga església de Sant Joan el Vell. Les restes d'aquesta primigènia església es poden veure accedint per un passadís que passa per dessota l'orgue mateix. 

Hi haurien intervingut varis escultors dels quals no n'he pogut esbrinar els noms. Durant el segle XVIII els traslladaren a l'emplaçament actual i se li contruí un nou suport. Si ens fixem bé en el centre del retaule podem observar l'escena de la Crucifixió i al dessota mateix, l'Adoració dels Reis d'Orient a Bethléem.

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Detall de l'Adoració dels reis.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

L'Epifania de l'església de Santa Maria a Preixana . L'Urgell.

 

Epifania. Església de Santa Maria, Preixana (L'Urgell).
Escultura en pedra policromada (92 x 87 x 9 cm) conservada al Museu Diocesà de Solsona MDCS 226. 
Darrer terç del segle XIV. 
Fotografia: Jordi Montlló

Aquesta alt relleu, que veieu és un dels compartiments de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria de Preixana (l'Urgell) que avui es preserva al Museu Diocesà de Solsona. S'hi representa l'escena de l'Epifania, amb els tres reis, acompanyats de dos patges i un cavall, en el moment de presentar les ofrenes. Sota l'escena, a la predel·la, hi ha figures de mig cos de sant Pere, sant Felip, sant Jaume i sant Joan. A l'església de Santa Maria es conserva un altre compartiment d'aquest retaule amb la representació de l'escena de la dormició de la Mare de Déu.

És una obra catalana, relacionada amb el treball escultòric del cercle de Jordi de Déu.

El retaule del Roser de l'església de Riner. El Solsonès.

Ja fa molts anys que quan visito una església m’interesso pels altars, piques d’aigua beneita, capitells, pintures i retaules, perquè a més de ser veritables obres d’art, transmissores de la fe cristiana, de vegades s’hi poden veure escenes del Naixement o l’Adoració del Reis d'Orient, o de la Fugida a Egipte.

Molts d’aquests elements han tingut un gran protagonisme durant la baixa edat mitjana i el final de l’edat moderna, i no cal dir que han estat instruments de gran importància per a la transmissió de continguts doctrinals, per a fer pedagogia de la fe catòlica i per al foment de la devoció popular.

Els retaules per exemple, com el que el que us ensenyo avui, estan dividits en varies parts: el sòcol o la predel·la, el guardapols, el carrer... No pretenc pas fer un estudi de cadascun d’aquests elements perquè per això hi ha veritables especialistes de la història de l’art. Però sí que de tant en tant, us en penjaré algunes imatges indicant la seva procedència, que penso poden enriquir el món pessebrístic.

Retaule del Roser. Escultor i daurador anònims.
Mitjans del segle XVII.
Fusta policromada i daurada.
Església de Sant Martí. Riner. El Solsonès.
Actualment exposat al Museu Diocesà de Solsona.
Fotografia: Jordi Montlló. 

Detall de la predel·la inferior dreta amb una escena del Naixement.
Fotografia: Jordi Montlló.

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas"

L'any 1979, la fàbrica de figures i altres complements per al pessebre, Ortigas Méndez, tancava les portes definitivament.

Ángel Peña, a través d'una beca concedida per la Conselleria de Cultura de la ciutat de Múrcia, s'ha dedicat durant mesos a l'estudi de les fonts documentals i a la recopilació de la memòria oral de dones que treballararen a la fàbrica. El resultat final és l'edició d'un extraordinari documental que fou presentat el 7 de març de  2023 en el "Museo de la Ciudad", en un acte on a més de l'autor hi foren presents dues de les protagonistes: Ángeles Sánchez Murcia i Josefa Hernández Guirao.

Un exemple de bones pràctiques que permet recuperar la història del que fou un gran industrial de figures de pessebre i la memòria viva que probablement d'aquí uns anys hagués quedat en l'oblit. 

Comparteixo amb tots vosaltres el documental dirigit per Àngel Peña:

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas".

Museo de la Ciudad. Múrcia

Per saber-ne més:

Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas

Entrevista de Marta Ferrero a Àngel Peña. Programa "El Mirador" d'Onda Regional.

Ràdio Onda Regional. Entrevista a Àngel Peña

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

Quadern de bitàcola. Dissabte 4 de febrer de 2023. Visita als pessebres dels Amics de l'Art Pessebrísti de Premià de Mar.

Els Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar és l'entitat on em vaig introduir en el món associatiu del pessebrisme, en els temps heròics on cada any canviàvem de seu per muntar l'exposició, amb ferros i fustes amunt i avall,com el poble jueu buscant la terra promesa. Ja fa anys que van trobar la terra promesa en forma de local. Un espai que fa uns anys han duplicat i els permet exposar un nombre més significatius de diorames. Aquests són la mostra d'enguany. 

El carrer de Sant Antoni de Premià de Mar. Autor Joan Muñoz. ©fotografia: Laura Bosch

El carrer de Sant Antoni de Premià de Mar. Autor Joan Muñoz. ©fotografia: Laura Bosch

El carrer de Sant Antoni de Premià de Mar. Autor Joan Muñoz. ©fotografia: Laura Bosch

El carrer de Sant Antoni de Premià de Mar. Autor Joan Muñoz. ©fotografia: Laura Bosch

Pessebre de l'Església de Sant Cristòfol. Autor: Jordi Martínez. ©fotografia: Marc Isbert

Pessebre de l'Església de Sant Cristòfol. Autor: Jordi Martínez. ©fotografia: Marc Isbert

Pessebre de l'Església de Sant Cristòfol. Autor: Jordi Martínez. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Pessebre de l'Església de Sant Cristòfol. Autor: Jordi Martínez. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Pessebre de l'Església de Sant Cristòfol. Autor: Jordi Martínez.
 ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

Associació de Pessebristes de Premià de Mar. ©fotografia: Marc Isbert

A peu pels camins de l'eternitat. Bon viatge Josep Maria Espinàs.

Josep Maria Espinàs. Fotografia: Europa Press

De mica en mica es buida la pica. Anem perdent referents i no en neixen de nous. No hi ha lloc per a intel·lectuals en el món dels youtubers, tick tockers, influencers i collonades a granel.

Escriure fàcil és el més difícil. És el primer que em va ensenyar la Maria Sanplà en els seus cursos d'escriptura. I és veritat. Quan no en sabem, però ens pensem que sí, omplim de floritures estèrils la nostra prosa. Josep M. Espinàs escrivia fàcil.

L'Espinàs m'ha acompanyat amb els seus llibres. M'agradava viatjar amb ell. En Jordi Basté en el seu davantal del Món a RACC 1 deia que si tots els que diuen que han llegit Espinàs diguessin la veritat, hauria estat autor de molts best sellers. No sé ell, jo no m'he llegit els seus 90 llibres, però una vintena segur. L'he acompanyat per camins de cendra, pel Pirineu, per la Serra de Tramuntana, per la Terra Alta, per Extremadura, per Galícia i, també, per un centre comercial. Genial. 

He tingut enveja de les persones que l'acompanyaven i en els meus somnis hauria volgut participar-hi en més d'una ocasió. No soc tan llançat com per haver-li demanat mai. Pitjor per a mi.

També m'ha acompanyat quan feia la tesi doctoral sobre la Fira de santa Llúcia. Per aquest motiu us vull compartir dos textos seus que tinc en el meu arxiu particular. No els comentaré. No els hi cal. Són com el, clars i directes.

Fons personal Jordi Montlló. Montlló_00076

Fons Personal Jordi Montlló. Montlló_00077

©Fotografia: Laura Bosch