El pessebre de la Mula: Vilassar de Dalt

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilassar de Dalt. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

Quadern de bitàcola. 26 de desembre. Visita al 51è Pessebre Monumental de Vilassar de Dalt

Juntament amb el de Teià, són els dos pessebres monumentals que acostumem a visitar, en família, el dia de Sant Esteve.

El pessebre que es recrea al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, és un pessebre de caire historicista. Es mostra la línia de mar, el "Veïnat de Mar" a la dècada del 1780, en el moment en que aquest se segrega del terme de Vilassar per constituir-se com a nou municipi.

A partir de la informació extreta del plànol del terme de Vilassar de 1777 i del Plano geométrico del pueblo de Sant Juan de Vilassar de 1848, el pessebre recrea diversos elements significatius del nucli antic: la masia de Can Mir amb la seva torre, el torrent de les Serps —avui carrer de Sant Joan—, els carrers d’en Roig i del Peix, les cases del camí Ral, Can Lledó de Mar amb la seva torre, l’edifici comunal construït el 1762 conegut com l’Hostal, Can Saura, el carrer de Sant Antoni i la casa i torre d’en Nadal.

L’absència d’imatges antigues i la impossibilitat d’analitzar els edificis originals, profundament transformats per reformes successives, han condicionat la recreació. Només la torre d’en Nadal conserva un aspecte similar al seu estat primitiu. La façana de Can Lledó de Mar va ser completament alterada, tot i que se’n conserven fotografies fins als anys seixanta del segle XX. L’Hostal manté la volumetria original, encara que les obertures han canviat, segons les imatges més antigues disponibles. També es coneix un gravat de Can Mir sense la torre, que permet fer-nos una idea de l’aspecte original de la casa.

La resta d’elements representats al pessebre s’han recreat a partir de la distribució coneguda dels solars, adaptant-ne el volum i la façana de cada edifici. El mateix criteri s’ha aplicat a la representació de la platja, concebuda més com una evocació simbòlica que no pas com una reproducció fidel de la realitat.

Us en deixo un petit reportatge fotogràfic :

Pessebre monumental Vilassar de Dalt 2026. Autors: Francesc Font
Suriaca, Toni Llimona Botey, Josep Lluís Milan Vidal, Enric Ortega
Rivera, Marc Riera Baylach, Sílvia San Agustín Morralla,
Esteve Samon Forgas, Josep Samon Forgas,
Xavier Soriano Gabarró, Enric Vilà Bot.
Fotografies: Jordi Montlló - Laura Bosch

dijous, 28 de desembre del 2023

26 de desembre de 2023. Visita al pessebre monumental de Vilassar de Dalt

Del 25 de desembre al 17 de gener de 2024, al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt - Can Banús, s'hi exposa el 49è pessebre monumental, dedicat al mas Cuquet de Bonanat, un mas de Cabrils (El Maresme), conegut amb el sobrenom de Can Xinxa des de mitjan del segle XVIII, on s'hi localitzà una màquina de fer moneda falsa, i a la figura de Jordi Florensa Rovira, col·laborador d'aquest museu que va morir el proppassat 3 de setembre a l'edat de 69 anys.

La història no deixa de ser sorprenent; ja que Marcel·lí Cuquet Prat, darrer descendent de la nissaga Cuquet juntament amb la seva germana Margarida, havia treballat en el forn d'obra de la Vehileta, que estava situat a tocar del torrent, molt a prop de la casa. Juntament amb en Marcel·lí també hi treballava en Josep Mas Giró a qui en havia explicat més d'un cop que era coneixedor de que a casa seva s'hi havia fabricat moneda falsa, però que mai havia aconseguit esbrinar on. En Marcel·lí morí l'any 1955 i vet aquí que el juliol 1966, onze anys després, la masovera ho descobrí per atzar buscant una parella de porcs.

Aquesta, havia trobat a faltar un parell de bèsties. Creient que els hi havien robat, quina va ser la seva sorpresa en localitzar-los dins d'una gruta, en un marge de sauló que s'havia esllavissat, a l'esquerra de l'era de Can Xinxa. Al final del passadís, hi havia una cel·la amb una màquina de fer moneda falsa de cap a finals de la primera meitat del segle XIX.

Els masovers alertaren als membres del Grup Arqueològic. En aquest grup hi anava en Pepito Florensa Font amb el seu fill Jordi, que llavors tenia 11 anys. La màquina va entrar a formar part del fons del museu de Vilassar de Dalt i actualment el seu estat de conservació és excel·lent.

Us deixo amb algunes fotografies:

Mas Cuquet de Bonanat - Can Xinxa. 49è pessebre monumental de Can Banús.
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. ©Fotografia: L. Bosch

Mas Cuquet de Bonanaat - Can Xinxa amb la representació del marge esllavissat
l'any 1966 i el nen, en Jordi Florensa, a l'entrada de la gruta. 49è pessebre monumental
de Can Banús. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. ©Fotografia: L. Bosch

Fotografia amb en Jordi Florensa, d'onze anys, esperant fora del marge, mentre els
adults desmunten la màquina de fer diners. Juliol de 1966.
Fotografia extreta del plafó explicatiu. @Fotografia: L. Bosch

Reproducció en un dels costats del pessebre monumental de l'interior de la gruta amb la màquina de fer moneda falsa. ©Fotografia: L. Bosch

Màquina de fer moneda falsa. Finals de la primera meitat del segle XIX,
que es preserva intacta al Museu Arxiu de Can Banús. Vilassar de Dalt.
©Fotografia: L. Bosch

dimecres, 1 de febrer del 2023

Quadern de bitàcola. 28 de gener de 2023. 400 anys de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs des de Càller fins a Vilassar.

Enguany Vilassar celebra els 400 anys de l'arribada de les relíquies procedents de Càller (Sardenya) al poble de Vilassar. I els pessebristes han decidit participar en aquest esdeveniment reproduïnt quatre àmbits de la ciutat de Càller, l'any 1623.

Una excel·lent iniciativa, ja que el pessebre ha inaugurat un seguit d'actes que s'aniran celebrant durant tot el 2023 per commemorar l'esdeveniment. A principis del segle XVII, Salvador Riera, natural de Vilassar, es trobava a la ciutat de Càller on treballava com a funcionari del virrei Alfons d'Erill.

L'any 1614, el carmelita descalç fra Josep de Jesús Maria, l'arquebisbe de Càller, Francesc d'Esquivel, i el seu vicari general, dos canonges, quatre beneficiats, un grup de religosos de diferents religions i altres persones destinades als treballs físics, iniciaren l'excavació del subsòl de la basílica de Sant Sadurní i el seu entorn on se sospitava que estaven enterrats màrtirs de les persecucions romanes.

Gràcies al seu interès, Salvador Riera, va obtenir del prelat un bon nombre de les restes localitzades en el subsòl. Segons els documents que autentificaven la donació, es tractava de 78 relíquies que pertanyien a 67 màrtirs cristians: dues relíquies de Sant Pere màrtir i relíquies dels màrtirs: sant Martí subdaica, sant Vicenç, sant Vicenç, sant Antoni, sant Gelasi, sant Esteve, sant Sisina, sant Gusità i sant Marturi, sant Restut, sant Gracià, santa Joana, santa Restuta, sant Suí, sant Jaume, preveere i màrtir; sant Egiciós, sant Pupaqui, sant Ignaci, noble i màrtir, sant Prian, sant Eutimi, bisbe i màrtir, sant Ponsà, sant Julià, comte i màrtir, sant Bonifaci, sant Marí, diaca i màrtir, sant Maure, sant Sever, bisbe i màrtir, sant Gerí, sant Edici, sant Fèlix, arquebisbe i màrtir, santa Mèrida, santa Florentina, verge i màrtir; santa Bàrbara, verge i màrtir; santa Caterina, verge i màrtir; santes Teodosia, Eugènia i Dorotea, verges i màrtirs, santes Cecília i Suina, verges i màrtis, santa Màxin, sant Teodoret i sant Feliu, sant Optanci, sant Víctor, sant Luxori, sant Marcelí, santíssim Terulià, màrtir, sants Pia i Joaquim, santa Subvenia, sant Llarió, noi; santa Emerenciana, santa Savida, sant Janàs, sant Pere, santes Agnès i Lucrècia, verges; sant Timoteu; sant Erculià, santa Anneta, sant Jesmon, santa Victòria, sant Flor.

Poc després, Salvador Riera viatjava amb les relíquies cap al poble on va néixer i en féu donació a la parròquia de sant Genís que les acollí amb gran entusiasme.

Els quatre àmbits que es representen en el pessebre són, el quarter de Casteddu, el quarter de Vilanova, la basílica de Sant Saturnino i l'Hipogeu funerari romà. Un cop desmuntat, aquest quedarà exposat a l'església de Sant Genís.

Idea, disseny i direcció: Josep Samon Forgas.

Realització: Elena Fernàndez Valdivieso, Laura Milan Gonzàlez, Enric Ortega Rivera, Marc Riera Baylach, Esteve Samon Forgas, Josep Samon Forgas i
Enric Vilà Bot.

Pintura: Josep Lluís Milan Vidal.

Electricitat i il·luminació: Marc Riera Baylach.

Fusteria: Florenci Serra Vila. Proveïment de palets: Pere Lloveras Casanovas.

Col·laboradors: Toni Marí Vivancos i Xavier Soriano Gabarró.

Proveïment de brancatge: Enric Piferrer Bosch i Xavier Vilà Planas.

Reportatge fotogràfic: