"Epifania ajornada", s'exposa al Museu d'Història de Catalunya aquest Nadal de 2025

 

Epifania ajornada. Jordi Montlló. ©Fotografia cedida pel Museu d'Història de Catalunya

Amb l'arribada de les festes nadalenques, un any més, el Museu d'Història de Catalunya s'ha volgut sumar al Nadal exposant, a la planta baixa de l'edifici el meu pessebre "Epifania Ajornada" que l'any 2021 es va poder veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.

Les ombres dels Reis d'Orient s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí. Amb aquest pessebre es posa de manifest que l'aixecament del mur de Palestina suposa un atemptat contra la humanitat perquè impedeix que els mags puguin arribar a Betlem i, per tant, aquesta humanitat a la que representen es queda sense la Bona Nova del Naixement.

Epifania ajornada. Jordi Montlló.
©Fotografia cedida pel Museu d'Història de Catalunya

Epifania ajornada. Jordi Montlló. ©Fotografia Laura Bosch

El meu pessebre, a la Plaça de Sant Jaume

 

Casa Turrons Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Després del NO pessebre 2020 per motius de COVID-19, aquest Nadal 2021 la Plaça de Sant Jaume presenta un versió ben diferent del que ja normalment estem acostumats. El pessebre surt més enllà de la Plaça de Sant Jaume amb una cinquantena de figures lluminoses que es poden veure a les façanes i balcons dels edificis que hi ha des de la Via Laietana fins a la Rambla. El bestiari s'ha ubicat íntegrament als encontorns de la plaça, destacant el bou lluminós penjant de la façana de l'Ajuntament de Barcelona i la mula de l'edifici de la Generalitat de Catalunya. En les balconades de les cases que tanquen aquest espai s'hi poden veure gallines, ratolins, gossos, porcs i oques. El Naixement, en canvi, està situat en un portal dels carrers de Sant Jaume I i Ferran, i així successivament amb els altres personatges que la única característica que els fa comú són la seva lluminosistat. Sembla més un bestiari que un pessebre, ocultant al màxim qualsevol simbolisme que afecti la sensibilitat anti religiosa de la nostra particular "comuna" barcelonina.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Una altra novetat en la que se m'ha demanat la meva participació és en la d'aportar un dels meus pessebres, per col·locar-lo en un aparador d'una de les 23 botigues on es podran veure diferents versions de fer el pessebre. El meu, és "l'Epifania ajornada", on les ombres del Reis d'Orient  s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí.

Si aneu a Barcelona el podreu veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.

La resta de pessebres estan repartits entre d'altres comerços i entitats en l'eix dels carres de Ferran i Jaume I. 

Potser la Il·lustríssima alcaldessa de Barcelona hauria preferit no fer pessebre i estalviar-se crítiques, potser voldria eliminar tots els significats de les festes nadalenques que no siguin missatges de banalitat. Jo sempre he estat defensor dels nous llenguatges del pessebre de la plaça Sant Jaume (ho podeu comprovar ena quest mateix blog); però aquest any sembla que s'ha fet un corre-cuita, aprofitant el pessebre de 2017 i encarint-lo de forma que s'hauria d'explicar a la ciutadania. 

Per transparència i salut democràtica us avanço que jo no he percebut cap estipendi per la meva participació, ni en espècies. Vagi per endavant.

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Per més informació podeu veure aquest video realitzat per BETEVÉ.CAT:

https://beteve.cat/cultura/figures-lluminoses-pessebre-barcelona-2021-via-laietana-rambla/

Reportatge de BETEVÉ sobre els pessebres més polèmics de la Plaça de Sant Jaume:

https://beteve.cat/basics/pessebres-mes-polemics-sant-jaume/

Banksy plagia a Jordi Montlló?

Epifania ajornada o La cicatriu de Betlem

La cicatriu de Betlem. Banksy 2019
Foto: Insagram de Banksy

Abans d'ahir al matí a TV3, vaig veure sorprès aquest pessebre realitzat per l'artista britànic Banksy.

Porta per títol "La cicatriu de Betlem"

En ell s'hi representa el mur israelià de Cisjordània. L'estel d'Orient es representa simbòlicament a partir d'un orifici provocat per l'impacte d'un projectil, en el mateix mur. Al dessota, hi ha la representació tradicional de la Nativitat.

En el mur, de manera gairebé imperceptible es poden llegir en francès, "paix" i en anglès "love".

El pessebre està exposat  al Walled-Olf Hotel de Betlem, a la Cisjordània ocupada per Israel.

El pessebre de Banksy recorda estretament el que jo mateix vaig fer l'any 2005. La semblança és extraordinària. El més trist de tot això i des d'aquí obro un espai de reflexió és que han passat catorze anys i res ha canviat.

L'Epifania ajornada. Jordi Montlló 2005
Foto: Jordi Montlló

Epifania ajornada

L’Epifania és la festa per la qual el  Fill de Déu es presenta al món, per això els mags simbolitzen els continents coneguts a l’època o les tres edats de l’home. Perquè és nat per a tothom.

Amb aquest pesebre es vol posar de manifest que l’aixecament del mur de Palestina suposa un atemptat contra la humanitta perquè impedeix que els mags puguin arribar a Betlem i, per tant, aquesta humanitat a la que representen es queda sense la Bona Nova del Naixement.

És un crim contra el Nadal perquè Déu es va fer home en terres palestines.

L'Epifania de Semur-en-Auxois (Bourgogne)

L'església de Nôtre-Dame de Semur-en-Auxois està a la Bourgogne, en el departament de la Côte d'Or.  És un edifici d'estil gòtic però els seus origens constructius es remunten al segle XI, amb importants reconstruccions durant els segles XIII i XIV. 

Collegiale de Nôtre-Dame. Semur-en-Auxois (21). Photo: J. Montlló

En la capella lateral des Fonts Baptismaux (les Piles Baptismals), es pot observar un altar coronat per un frontó amb la representació de l'Adoració dels Reis. La capella estava tancada a pany i forrellat i la foto es va fer com es va poder, però és millor que res.

Entrée à la Chapelle des Fonts Baptismaux. 

Aquestes imatges formen part del retaule d'un altar que es troba adossat a una de les parets de l'interior de la capella. Està fet en pedra calcària del país i data de 1540. S'hi representen varies escenes de la vida de Jesús. La imatge que veieu correspon a L'Adoració.

Adoration des Rois Mages. Chapelle des Fonts Baptismaux. Photo: L. Bosch

Representacions nadalenques a la Basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay

El timpà sud de la basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay (La Borgonya) ens ofereix una seqüència esplèndida d'alguns episodis de la infància de Jesús, com podeu veure a la imatge.

Abans però, caldria dir breument que Vezelay i la seva basílica formen part del Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1979. A més Vezelay fou un dels punts importants pels cristians de l'edat mitja dins el camí de Saint Jacques. Es va construir entre el 1120 i el 1150. Actualment està en procés de restauració.

Basilique de Sainte-Marie-Magdelaine de Vezelay. Photo: J. Montlló

La basílica està en fase de restauració. Timpà sud. Foto: L. Bosch

Pel que fa a les escenes que ens interessen aquí, dir que el timpà està dividit en dues zones: la part alta i la part baixa. A la part alta hi trobem la representació dels reis: l'Epifania. A la zona baixa trobem, en primer lloc l'Anunciació a Maria de l'arcàngel Gabriel; tot seguit, la visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Finalment, l'adoració dels pastors i el Naixement. 

Un fet curiós és el fet de que en l'escena del Naixement, hi ha un quart personatge: es tracta d'una sage-femme (la llevadora), que confirma la virginitat de la Mare de Déu.

Segons un especialista en art religiós que vàrem trobar allí durant la nostra visita, el timpà va ser realitzat entre 1222 a 1229 i la iconografia de la llevadora associada al Naixement desapareixerà al segle XIII. 

Escenes en procés de restauració. Timpà sud.

Detall de l'adoració dels Reis. El Nen Jesús ha estat decapitat durant la Revolució Francesa.
Foto: L. Bosch

Detall de l'adoració dels pastors i del Naixement.