El pessebre de la Mula: pessebristes de barcelona

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pessebristes de barcelona. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

Quadern de bitàcola. 2 de gener de 2026. El pessebre monumental de Sant Jaume: obra per ser contemplada, no desfilada

El pessebre monumental que cada any realitza l’Associació de Pessebristes de Barcelona, i que substitueix el que durant anys es va poder veure al Museu Frederic Marès, s’ha tornat a instal·lar per segon any consecutiu a les antigues cotxeres de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. Enguany, la instal·lació triplica les dimensions de l’edició del 2024, que tenia el Moll de la Fusta com a escenari central i ocupava un espai de 24 metres quadrats.

El pessebre tradicional instal·lat a les cotxeres de la plaça de Sant Jaume és, sens dubte, una obra d’una gran bellesa i qualitat artística. Les figures, els edificis i els paisatges que recreen amb delicadesa els entorns del Pirineu i el Prepirineu són fruit d’una feinada enorme per part dels pessebristes de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que hi han dedicat moltes hores de treball pacient, i profundament respectuós amb la tradició.

L’espai, que enguany s’estén al voltant dels 70 metres quadrats, permet desplegar diverses escenes del cicle del Naixement en un entorn naturalista ric en textures i materials: molsa, terra, sorra, vegetació i arquitectura popular de muntanya. El recorregut inclou passatges com L’aigua, font de vida, L’Anunciació als pastors, El Naixement, El viatge de Ses Majestats, La fugida a Egipte i El taller de Natzaret, aquest darrer també com a homenatge a l’escultor barceloní Daniel José Pons que ens va deixar aquest any passat (1942–2025).

Cada escena convida a aturar-s’hi: a observar els detalls, a llegir els gestos de les figures, a entendre la relació entre l’espai i el relat bíblic. El pessebre no és només un conjunt d’escenes; és una narració visual que demana temps i mirada atenta.

Tanmateix, la manera com s'ha gestionat l’accés i la visita contrasta amb l’esperit mateix del pessebre. El fet que l’entrada sigui gratuïta i sense reserva prèvia no garanteix, en la pràctica, una visita lliure ni reposada. Les cues prèvies, el recorregut delimitat amb tanques i la necessitat constant de “circular” converteixen sovint l’experiència en una desfilada ràpida, que dificulta el gaudi real de l’obra, especialment per a aquelles persones que volem gaudir, observar, fotografiar i comprendre el que tenim al davant.

El pessebre, històricament, ha ocupat l’espai públic com un lloc de trobada, de contemplació i de pausa dins del ritme de la ciutat. Limitar-ne el gaudi a uns minuts condicionats per l’afluència i pel control del flux de visitants fa que es perdi part d’aquesta màgia i del sentit profund del pessebrisme popular, que no s’entén sense el temps necessari per a la mirada.

Potser caldria repensar el model de visita perquè pugui ser viscuda amb el temps i el respecte que mereix. No és tasca fàcil. Perquè un pessebre com aquest no es pot només visitar: s’ha de mirar, sentir i gaudir.

©Fotografies: Jordi Montlló - Laura Bosch

dilluns, 11 de desembre del 2023

El Museu Frederic Marès, dedica el pessebre a Sant Francesc d'Assís

Amb motiu de la celebració dels 800 anys de Pessebre, al pati del Museu Frederic Marès es pot visitar un pessebre que l'Associació de Pessebristes de Barcelona ha dedicat a Sant Francesc d'Assís. S'inspira en pintors de l'època, fent especial referència a Giotto di Bondone. Giotto està considerat el primer d'una sèrie de grans artistes que varen contribuir a desenvolupar el Renaixement italià, i un dels primers pintors en representar l'espai tridimensional. També hi han col·laborat els alumnes de l'especialitat d'art floral de la Casa d'Oficis de l'Espectacle i les Indústries Creatives.

La majoria de figures són de Heide Original, una empresa familiar italiana dedicada a la producció d'obres d'art.

S'hi representen les escenes clàssiques, amb el Naixement a la cova, l'Anunciació, els reis fent camí cap a Betlem i les bugaderes anant a rentar roba. Sobresurt a primer terme la figura de Sant Francesc d'Assís al costat d'un llop, iconografia menys coneguda, però no menys interessant que representa l'encontre del sant amb un feroç llop de la localitat italiana de Gubbio.

La tradició conta que aquesta bèstia terrible atemoria nit i dia la població, atacant animals i persones. Un bon dia, sant Francesc va topar-se amb el llop i el cridà. En trobar-se un davant l'altre, el llop es disposà a atacar, però llavors, el sant mostrant-li el senyal de la Creu li demanà, com a germà que era, la promesa de no fer mal mai més a cap altre criatura. El llop, tancà la boca i s'acostà amanssit a les cames de Sant Francesc. La fera fou interperl·lada per la gràcia i rebé el compromís de ser alimentat pels habitants de Gubbio per sempre més. El sant allargà la mà cap al llop i la bèstia li donà la pota en senyal de pau.

Pessebre Museu Frederic Marès. ©Fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

Pessebre Museu Frederic Marès.
©Fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

Pessebre Museu Frederic Marès. ©Fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

Pessebre Museu Frederic Marès.
©Fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

Pessebre Museu Frederic Marès. ©Fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

divendres, 9 de desembre del 2022

Quadern de bitàcola. 6 de desembre de 2022. Pessebre tradicional Museu Marés

©Fotografia: Jordi Montlló

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha realitzat el pessebre tradicional que es pot veure a l'entrada del claustre del Museu Frederic Marés. El paisatge s'emmarca en una vall del Pirineu català. Els artífexs del pessebre són Josep Porta i Manolo Trullàs amb escenografia d'aquest darrer. En la construcció i muntatge hi ha participat nombroses persones: Àngel Muriel, Eduard Marrón, Agustí Térmens, mar Mas, Josep Lluís Badal, Maria Antònia Feliu, Carme Cañisà, Pilar Moreno, Joan Navarro i Maribel Bayle (construcció). Mentre que Joan forner, Carles Borr`s, Carme Colomer, Jordi Ferrer, Antoni Garí, Jaume Larreula, Maria Antònia Martorell, Andreu Medina, Josep Porta, Alba Teresita Rojas, Valentí José, Cinto Juanes, Teresa Romagosa, Cari Salat, Montse Yáñez, Ramon Jovells, Josep M. Silvestre, Miquel Abril, Pau Llacuna i Elisabet Coma han format part de l'equip de muntatge.

En aquest paisatge idíl·lic i costumista hi ha muntanyes i llogarets on es despleguen desenes d'elements vegetals, pobles, agricultura, ramaderia, amb escenes populars (el caçador, la bugadera, el caganer, el picapedrer...) i tradicionals (Naixement, Cavalcada dels Reis d'Orient o l'Anunciació)

Les figures són de Heide Original, una empresa familiar italiana dedicada a la producció d'obres d'art. Tot començà als anys 1980 amb les primeres figures ideades per l'escultor Enrico Demetz i la seva esposa Mariosa que les vestia.

Els seus fills després de la formació a l'escola professional d'Ortisei continuen actualment treballant en l'empresa, al costat dels seus pares.

Ivonne Demetz, la filla gran, després d'un període d'aprenentatge a l'Escola Professional d'Escultura d'Ortisei i pràctiques durant tres anys amb un mestre escultor, es perfeccionà en la costura al costat de la seva mare. L'any 2008 presentaven la seva primera col·lecció "Immanuel". Seguiren les col·leccions "Rustika" i "Hannah"

L'empresa també compta amb una altra filla, la Romina, especialitzada en pintura artística i Gerald, el fill, que des de l'any 2013 continua l'obra del seu pare. Va aprendre escultura al Liceo Artístico Cadernia (Ortisei), més endavant a l'Escola Professional de Selva per passar cinc anys més a l'Acadèmia de Belles Arts de Mònaco.

Horaris de visita: Del 26 de novembre al 8 de gener. De dimarts a dissabte, de 10 del matí a les 7 del vespre. Diumenges i festius: d'11 fins a les vuit del vespre. Els dilluns tancat excepte festius i el dia de Nadal i l'u de gener, que el museu romandrà tancat.