El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia

Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.

Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.

Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.

Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: 

28 de gener: Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 

En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;

b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;

c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;

d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.