"Epifania ajornada", s'exposa al Museu d'Història de Catalunya aquest Nadal de 2025

 

Epifania ajornada. Jordi Montlló. ©Fotografia cedida pel Museu d'Història de Catalunya

Amb l'arribada de les festes nadalenques, un any més, el Museu d'Història de Catalunya s'ha volgut sumar al Nadal exposant, a la planta baixa de l'edifici el meu pessebre "Epifania Ajornada" que l'any 2021 es va poder veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.

Les ombres dels Reis d'Orient s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí. Amb aquest pessebre es posa de manifest que l'aixecament del mur de Palestina suposa un atemptat contra la humanitat perquè impedeix que els mags puguin arribar a Betlem i, per tant, aquesta humanitat a la que representen es queda sense la Bona Nova del Naixement.

Epifania ajornada. Jordi Montlló.
©Fotografia cedida pel Museu d'Història de Catalunya

Epifania ajornada. Jordi Montlló. ©Fotografia Laura Bosch

Mostra. Pessebrisme i patrimoni. Pessebrisme avui. El relat de 12 veus autoritzades dins dels seus respectius camps d'estudi i treball.

 

Per aquest Nadal 2025, la Federació Catalana de Pessebristes, en el seu 40è aniversari, ha promogut una nova edició de la mostra "Pessebrisme i patrimoni", que enguany dona a conèixer la visió del que representa i significa aquesta tradició a la societat actual, a través de dotze veus autoritzades dins dels seus respectius camps de treball, però sense cap relació directa en el món del pessebrisme.

La coordinació de la mostra ha anat a càrrec de Jordi Montlló i Laura Bosch. Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].

La mostra es pot veure a la Casa dels Entremesos, plaça de les Beates, núm. 2, de Barcelona, fins el dia 6 de gener de 2026; cada dia, de les 10 del matí fins les 4 de la tarda. 

En el següent video podeu veure un resum de les entrevistes realitzades, amb el relat de les persones esmentades més amunt. 

I si voleu escoltar les 12 entrevistes completes, també les trobareu en el canal de YouToube de la Federació Catalana de Pessebristes, que teniu en el següent enllaç: https://www.youtube.com/@pessebrescat 

Fotografia Laura Bosch

Un pessebre de santons provençals a Castell d'Aro.

 

Si us parlo de Castell d'Aro, segurament us vindrà al cap el Pessebre Vivent. Està considerat el més antic que es fa Catalunya, fundat per mossèn Gumersind Vilagràn l'any 1959. Motiu pel qual va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i guardonat l'any 2011 amb la Creu de Sant Jordi.

Però aquest poble també és conegut, o potser no tant, pels concursos de pessebres, diorames i composicions nadalenques que entitats, escoles i particulars exposen des de fa 44 anys al Castell de Benedormiens. Durant les festes de Nadal i fins el 9 de gener, les sales del Castell de Benedormiens, a Castell d'Aro han acollit, tres exposicions simultànies, organitzades per la regidoria de cultura, turisme i festes de l'Ajuntament de Castell - Platja d'Aro.

Entre tots els que estan exposats, hi ha el de l'amic Josep Maria Font, que enguany l'ha dedicat als santons vestits de la Provença.

Us en deixo un petit reportatge fotogràfic amb imatges de nit i de dia.

 

A l'exposició també podeu veure un pessebre nòrdic al costat d'altres, de molsa i suro, de ganxet o dins de pots de vidre. Les darreres imatges, corresponen a un pessebre realitzat amb elements trobats majoritàriament al bosc. Sigui com sigui, els concursos són una bon font d'inspiració i un impuls a la creació.