Un pessebre de santons provençals a Castell d'Aro.

 

Si us parlo de Castell d'Aro, segurament us vindrà al cap el Pessebre Vivent. Està considerat el més antic que es fa Catalunya, fundat per mossèn Gumersind Vilagràn l'any 1959. Motiu pel qual va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i guardonat l'any 2011 amb la Creu de Sant Jordi.

Però aquest poble també és conegut, o potser no tant, pels concursos de pessebres, diorames i composicions nadalenques que entitats, escoles i particulars exposen des de fa 44 anys al Castell de Benedormiens. Durant les festes de Nadal i fins el 9 de gener, les sales del Castell de Benedormiens, a Castell d'Aro han acollit, tres exposicions simultànies, organitzades per la regidoria de cultura, turisme i festes de l'Ajuntament de Castell - Platja d'Aro.

Entre tots els que estan exposats, hi ha el de l'amic Josep Maria Font, que enguany l'ha dedicat als santons vestits de la Provença.

Us en deixo un petit reportatge fotogràfic amb imatges de nit i de dia.

 

A l'exposició també podeu veure un pessebre nòrdic al costat d'altres, de molsa i suro, de ganxet o dins de pots de vidre. Les darreres imatges, corresponen a un pessebre realitzat amb elements trobats majoritàriament al bosc. Sigui com sigui, els concursos són una bon font d'inspiració i un impuls a la creació.

El pessebre de la plaça de Sant Jaume. 2023

No ens enganyem, sigui quin sigui el pessebre que hi hagi a la plaça Sant Jaume, algú o altre es queixarà. Però ja és una tradició més del Nadal. Què hi farem, som un país de rondinaires. Hauríem de treure la figura del caganer i posar la del rondinaire. Però potser el caganer ja fa aquest funció: la de cagar-se en tot.

El pessebre de la Plaça Sant Jaume és més que una simple representació plàstica de les escenes del naixement del Redemptor. Per això cal contextualitzar-lo a l'hora d'analitzar-lo, més enllà dels gustos personals, dèries, fòbies i filies. L'autor del present és l'escenògraf Ignasi Cristià, que ha traslladat les seves habilitats teatrals al món del pessebre. Els personatges i els llocs són ben barcelonins, recreant amb efecte mirall la societat barcelonina actual. Talment com feien els napolitans en el segle XVIII, però amb una visió contemporània.

Ens ha convertit en observadors i observats alhora. Una experiència interessant. I pels rondinaires, sempre podeu visitar el pessebre del Museu Marès o els 38 diorames de la biennal. Però potser aquests no els aneu a veure.