Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris homenatge. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de juny del 2024

Homenatge al Lluís i la Montserrat Carratalà

Assistents a l'acte d'homenatge. ©Fotografia: L. Bosch



Toni Pruna, deixeble i hereu del llegat de Lluís Carratalà, ha fet una crida als pessebristes per trobar-nos aquest dissabte 29 de juny de 2024, diada de Sant Pere, per retre homenatge a la figura del seu mestre Lluís Carratalà i Vila i a la seva filla Montserrat Carratalà i Molleví.

Ens hem trobat en un matí de cel amenaçador en el cementiri de Montjuïc, on estan enterrats, entre laments que ha deixat sortir Eol, el pare dels vents, de la caverna on els té vigilats. A la crida del Toni Pruna hi han assistit familiars dels homenatjats, amics i pessebristes de Catalunya, amb representació de la Federació Catalana de Pessebristes, pessebristes de Terrassa, Matadepera, Vilafranca del Penedès, Barcelona, Badalona, Premià de Mar i Mataró.

Toni Pruna va fer una descripció emocionada de les qualitats artístiques dels protagonistes, coneixedor directa de la seva obra per transmissió i per haver compartit moltes hores d'aprenentatge. En Toni va donar pas al Jordi Condal que va donar a conèixer un resum biogràfic d'ambdós. Tot seguit vaig ser convidat a fer una petita presentació que us deixo al final d'aquesta nota. Seguidament va parlar en Josep Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, la Núria Garcia, vocal de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes i va cloure l'acte en Ramón Albornà, president de la federació. En acabar l'acte es va col·locar una figura en terracota sense pintar en el nínxol dels figuraires.

Toni Pruna, visiblement emocionat durant l'acte d'homenatge.
 ©Fotografia Laura Bosch


Intervenció de Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà. ©Fotografia L. Bosch


Intervenció de Jordi Condal, de l'Associació de Pessebristes de Terrassa. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Jordi Montlló. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Josep Porta,president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.
©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes. ©Fotografia L. Bosch

Intervenció de Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes.
©Fotografia L. Bosch

Assistents a l'homenatge. ©Fotografia L. Bosch

Assistents i familiars ©Fotografia L. Bosch

Toni Pruna, parlant de l'obra del Lluís i la Montserrat. ©Fotografia: L. Bosch

En Toni Pruna, assistit pel seu germà, durant la col·locació
 d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar. 
©Fotografia L. Bosch

Col·locació d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar. 
©Fotografia L. Bosch


Nínxol família Carratalà. ©Fotografia L. Bosch


Text Jordi Montlló i reportatge fotogràfic:

"Bon dia a tots els amics i amigues pessebristes que ens hem reunit avui per retre homenatge a les figures del  Lluís i la Montserrat Carratalà.

En primer lloc, vull agrair al Toni Pruna la confiança que m'ha fet al demanar-me que adreci unes paraules. Sobretot tenint en compte que hi ha gent molt més coneixedora i experta en el Lluís i la Montserrat.

Jo no us puc parlar d'anècdotes personals amb ells perquè no els vaig conèixer personalment. Quan jo començo a poder-me comprar les primeres figures de fang és gràcies als premis del concurs de pessebres del meu poble. Llavors, semblava que només hi hagués un figuraire a Catalunya i, encara ara, passa una mica.

Catalunya és un país tan petit, i no en el sentit que ho cantava Lluís Llach, que només té cabuda per un especialista de cada tema. L'especialista de capçalera. Ho podem veure a TV3. Sense tenir en compte que la diversitat és un enriquiment cultural. Si es postula una segona opció ja es formen bàndols. I no diguem una tercera, quarta o cinquena opció. Aquest tret idiosincràtic dels catalans ens empobreix culturalment i ens fa petitonets.

En Lluís Carratalà ha estat una de les víctimes d'aquest empobriment. La culta és dels pessebristes. La culpa és nostra, sí senyors. Totalment nostra. Més d'una desconsideració va patir per part de l'associacionisme català, i no direm noms.

Els homenatges estan molt bé, encara que siguin a títol pòstum. Però el que s'ha de fer és en vida. Lamentablement avui no podem comptar amb la presència d'un dels grans amics del Lluís: el doctor Pere Catà, un dels homes més savis del pessebrisme a Catalunya, que ens en podria explicar unes quantes.

Jo, tot el que sé del Lluís i la Montserrat és de forma indirecta, a través de la lectura o de la transmissió oral. I en voldria destacar una cosa que altres potser no diran. Un dels llegats més importants que ens ha deixat el Lluís és la transmissió de coneixement. I la materialització d'aquest fet es personifica en la persona que ha organitzat aquest retrobament entre pessebristes. Es tracta del seu deixeble Toni Pruna pel qui demano un fort aplaudiment.

No es pot parlar de Lluís Carratalà sense parlar del Toni Pruna. I tot i no conèixer personalment al Lluís, com us he dit, diria que en Lluís i el Toni, comparteixen un tarannà semblant: la bonhomia. Una paraula poc moderna però molt clarificadora. Crec que tots estarem d'acord quan diem que tan en Lluís com en Toni es caracteritzen per la seva bonhomia (condició de qui és un bon home, per la seva simplicitat amable). Alguns dirien que no és una paraula inclusiva però aquests són dels que estan tocats d'allò que no sona. Els ignorarem.

Aquesta bonhomia la faig extensible al Pere i aquesta vegada ho faig amb coneixement directe. És un tret menys comú del que seria desitjable en el nostre món: el pessebrístic. Per què si fem pessebres que anuncien la BONA NOVA, cóm és que ens fem tan la punyeta? Bé, perdoneu el sermonet.

Per acabar, em conformo en que us quedeu amb la importància de la transmissió d'aquests coneixements, de generació en generació, no cal que sigui de pares a fills. Pot ser acollint deixeblees com va fer en Lluís. Un altre tret del nostre món és el secretisme, la malfiança, la por a ensenyar. Hauríem de mirar a La Provença, que és un dels territoris més dinàmics en pessebrisme i veure que la seva mentalitat és totalment diferent en aquest sentit.

Aquesta transmissió que tan poc es produeix a casa nostra és un dels punts que es valora en els informes per a la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

La transmissió que s'ha de fer no és només per tenir més diorames en les exposicions socials, també i, sobretot, inclou o hauria d'incloure els coneixements dels figuraires i la transmissió de fer el pessebre a la llar, a l'entorn familiar. Una assignatura molt pendent.

Cal fer entendre que el pessebrisme no és un do diví d'uns quants, sinó que cal implicar tota la societat: petits, grans, famílies, escoles, entitats, administració.

El Pere explicava les facilitats que el Lluís li va donar per adquirir les seves primeres figures, quan encara era un nen i només tenia quatre rals a la butxaca. 

Ens hem d'impregnar de l'esperit del Lluís i de la Montserrat, de la seva bonhomia, de la seva empatia i capacitat de treball.

Gràcies Lluís, gràcies Montserrat, gràcies Toni i llarga vida al pessebrisme".

Reportatge fotogràfic [©Laura Bosch]:































dijous, 13 de juny del 2024

29 de juny. Acte d'homenatge a en Lluís Carratalà i la seva filla Montserrat.


 El proper dissabte dia 29 de juny, la comunitat pessebrística ens retrobarem al Cementiri de Montjuïc en un acte d'homenatge a l'escultor i figuraire Lluís Carratalà (Barcelona 1/12/1895-5/06/1991) en el 33è aniversari de la seva mort i a la seva filla, la Montserrat, que continuà l'obra del seu pare, en el centenari del seu naixement.


dilluns, 17 de desembre del 2018

Els germans Castells, art i figures per al pessebre

L'any 2018 la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi als germans Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda.
Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d'un procés artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l'estima i la cura amb què s'ha fet cada una de les peces.

Tres generacions Castells han estat al servei de l'art pessebrístic que han contribuït a la difusió i internacionalitaazació del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d'aquesta nissaga de grans figuraires que han aportat la seva creativitat i el seu savoir-faire al món del pessebre.

Aquest dissabte dia 15 de desembre, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc Ramon Albornà i Rovira i Ismael Porta i Balanyà van presentar el llibre: Germans Castells, art i figures per al pessebre. 

El dia 18 ho feien a Barcelona, al Centre d'Artesania Catalunya. L'acte va comptar amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme i Accions Culturals, senyora Maria Àngels Blasco i Rovira; el President de la Federació Catalana de Pessebristes, senyor Albert Català; els autors del llibre: Ramon Albornà i Rovira, President de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès i Ismael Porta i Balanyà, President de la Fundació Museu del Pessebre de Catalunya i amb els figuraires, en Joan i en Martí Castells.

El llibre, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es pot trobar en format tradicional a la Llibreria de la Generalitat i també en format electrònic a http://cultura.gencat.cat/ctp/germans-castells o al meu bloc si us ve de gust.




Per llegir o descarregar-vos el llibre: Germans Castells, art i figures per al pessebre, cliqueu aquí










Dimarts 18 de desembre de 2018. 
gravació:J. Montlló

Foto: Jordi Montlló




Amb en Joan i en Martí que ens van fer l'honor de dedicar el llibre.



dimecres, 10 d’octubre del 2018

El món del pessebrisme català ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal

El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.


Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.


El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.



Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch


Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.


Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.


Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch


El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent 
lliurament de la medalla d'or de l'entitat 
al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch

El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.


El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch

Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch


Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.







HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL
5 d’Octubre de 2018
Sant Pau del Camp (Barcelona)

Benvinguts i moltes gràcies per compartir la proposta que des del Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us vam fer per tal de fer justícia al doctor Pere Catà.

Perquè avui és un dia de justícia –però de la bona, no aquesta pantomima dels tribunals de la Meseta - . Avui toca fer compliments públics a un home que s’ho mereix. És bo que en alguns homenatges, la personat homenatjada també pugui escoltar aquests compliments i hi sigui present.

Segur que en alguna ocasió us heu sentit traïts, perquè heu descobert que un músic que admiràveu pel seu talent o una escriptora o un pintor o qualsevol artista que era un dels vostres preferits, tenia un comportament o una ideologia que no només no compartiu sinó que trobeu reprovable.

És molt freqüent i quan ens passa se’ns queda una mica la cara de dir i ara què? Pensem que una obra simfònica o un relat, una pintura o una escultura que ens emociona és perquè l’autor és una persona com nosaltres i que també ens hauria d’emocionar la seva vida. I sovint no és així.

En el cas que ens ocupa avui, la del doctor Pere Catà i Vidal és just tot el contrari. La seva personalitat captiva tant o més que la seva obra.

Recordo haver vist les primeres figures seves en uns diorames a Sant Vicenç de Montalt. De fet si em pregunteu que més vaig veure aquells dia no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit el 90% del seu objectiu. I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig preguntar, de qui són aquestes figures? Del doctor Catà, em deien. I qui és el doctor Catà? On té el taller? D’on és? No res, no en ven, se les fa per ell, és molt gran, té la salut delicada (potser alguns que em deien això ja no hi són – i mira-te’l ell. Se’l veu prou eixerit). I pensar que això m’ho deien a finals dels anys 90.......

De tant en tant em vaig continuar trobant la seva obra. La meva perplexitat anava en augment. En primer lloc per la qualitat d’aquelles peces, després pels personatges per se, i finalment perquè eren com un  plat d’escudella en un dia fred d’hivern; que t’aviva l’esperit. Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme; hi havia vida més enllà dels Castells. I no em refereixo a la Marca Hispànica. Però poca vida, la veritat, doctor Catà.
Les seves obres eren com una menja preuada i escassa. Massa escassa pel meu gust. I penso, que molts compliments que li han fet han estat amb la boca petita i en la intimitat (com el català de l’Aznar). Per aquest motiu em reafirmo que l’acte d’avui és doblement merescut.

Encara vaig trigar molts anys en conèixe’l. De fet no ha estat fins el 4 de maig de 2012 i amb motiu de fer la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia.
Com podia ser que un home tan menut, en una habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans?

La clau són els seus ulls i les seves mans. Els ulls del Pere són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. Les mans i els ulls es coordinen a la perfecció. El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures que aportin moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.

Ha fet un estudi en viu dels camells, per copsar cada moviment a l’ajupir-se i al aixecar-se; perquè els Reis és un dels seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en els camells del Pere.

Quan treballa una figura, comença per donar-li la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, si porta una piga inclús, les dents, no hi falta cap detall: “es veuen les fontanelles, o sigui les sutures dels ossos del cap. “hi ha moltes persones curtides, pescadors, gent així que ho tenen eh!”, diu i és veritat.

Alguns dels seus personatges no semblen figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.
Crec no equivocar-me si parlo per tots els aquí presents que li hem de donar les gràcies no només per fer-nos descobrir i gaudir de tot un món ple d’art i creació, aportant aire nou i “jove” al palestinià món dels pessebres catalans, sinó també per la seva generositat i humilitat en la manera de fer-ho.

Sempre serem deutors del seu art i de la seva persona.


Jordi Montlló Bolart
President del Col·lectiu El Bou i la Mula