 |
| Assistents a l'acte d'homenatge. ©Fotografia: L. Bosch |
Toni Pruna, deixeble i hereu del llegat de Lluís Carratalà, ha fet una crida als pessebristes per trobar-nos aquest dissabte 29 de juny de 2024, diada de Sant Pere, per retre homenatge a la figura del seu mestre Lluís Carratalà i Vila i a la seva filla Montserrat Carratalà i Molleví.Ens hem trobat en un matí de cel amenaçador en el cementiri de Montjuïc, on estan enterrats, entre laments que ha deixat sortir Eol, el pare dels vents, de la caverna on els té vigilats. A la crida del Toni Pruna hi han assistit familiars dels homenatjats, amics i pessebristes de Catalunya, amb representació de la Federació Catalana de Pessebristes, pessebristes de Terrassa, Matadepera, Vilafranca del Penedès, Barcelona, Badalona, Premià de Mar i Mataró.
Toni Pruna va fer una descripció emocionada de les qualitats artístiques dels protagonistes, coneixedor directa de la seva obra per transmissió i per haver compartit moltes hores d'aprenentatge. En Toni va donar pas al Jordi Condal que va donar a conèixer un resum biogràfic d'ambdós. Tot seguit vaig ser convidat a fer una petita presentació que us deixo al final d'aquesta nota. Seguidament va parlar en Josep Porta, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, la Núria Garcia, vocal de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes i va cloure l'acte en Ramón Albornà, president de la federació. En acabar l'acte es va col·locar una figura en terracota sense pintar en el nínxol dels figuraires.
 |
Toni Pruna, visiblement emocionat durant l'acte d'homenatge.
©Fotografia Laura Bosch
|
 |
| Intervenció de Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà. ©Fotografia L. Bosch |
 |
| Intervenció de Jordi Condal, de l'Associació de Pessebristes de Terrassa. ©Fotografia L. Bosch |
 |
| Intervenció de Jordi Montlló. ©Fotografia L. Bosch |
 |
Intervenció de Josep Porta,president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.
©Fotografia L. Bosch |
 |
| Intervenció de Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació Catalana de Pessebristes. ©Fotografia L. Bosch |
 |
Intervenció de Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes.
©Fotografia L. Bosch |
 |
| Assistents a l'homenatge. ©Fotografia L. Bosch |
 |
| Assistents i familiars ©Fotografia L. Bosch |
 |
Toni Pruna, parlant de l'obra del Lluís i la Montserrat. ©Fotografia: L. Bosch
En Toni Pruna, assistit pel seu germà, durant la col·locació
d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar.
©Fotografia L. Bosch |
 |
Col·locació d'una reproducció sense pintar en el nínxol familiar.
©Fotografia L. Bosch |
 |
| Nínxol família Carratalà. ©Fotografia L. Bosch |
Text Jordi Montlló i reportatge fotogràfic:
"Bon dia a tots els amics i amigues
pessebristes que ens hem reunit avui per retre homenatge a les figures del Lluís i la Montserrat Carratalà.
En primer lloc, vull agrair al Toni Pruna la confiança que m'ha fet al demanar-me que adreci unes paraules. Sobretot tenint en compte que hi ha gent molt més coneixedora i experta en el Lluís i la Montserrat.
Jo no us puc parlar d'anècdotes personals amb ells perquè no els vaig conèixer personalment. Quan jo començo a poder-me comprar les primeres figures de fang és gràcies als premis del concurs de pessebres del meu poble. Llavors, semblava que només hi hagués un figuraire a Catalunya i, encara ara, passa una mica.
Catalunya és un país tan petit, i no en el sentit que ho cantava Lluís Llach, que només té cabuda per un especialista de cada tema. L'especialista de capçalera. Ho podem veure a TV3. Sense tenir en compte que la diversitat és un enriquiment cultural. Si es postula una segona opció ja es formen bàndols. I no diguem una tercera, quarta o cinquena opció. Aquest tret idiosincràtic dels catalans ens empobreix culturalment i ens fa petitonets.
En Lluís Carratalà ha estat una de les víctimes d'aquest empobriment. La culta és dels pessebristes. La culpa és nostra, sí senyors. Totalment nostra. Més d'una desconsideració va patir per part de l'associacionisme català, i no direm noms.
Els homenatges estan molt bé, encara que siguin a títol pòstum. Però el que s'ha de fer és en vida. Lamentablement avui no podem comptar amb la presència d'un dels grans amics del Lluís: el doctor Pere Catà, un dels homes més savis del pessebrisme a Catalunya, que ens en podria explicar unes quantes.
Jo, tot el que sé del Lluís i la Montserrat és de forma indirecta, a través de la lectura o de la transmissió oral. I en voldria destacar una cosa que altres potser no diran. Un dels llegats més importants que ens ha deixat el Lluís és la transmissió de coneixement. I la materialització d'aquest fet es personifica en la persona que ha organitzat aquest retrobament entre pessebristes. Es tracta del seu deixeble Toni Pruna pel qui demano un fort aplaudiment.
No es pot parlar de Lluís Carratalà sense parlar del Toni Pruna. I tot i no conèixer personalment al Lluís, com us he dit, diria que en Lluís i el Toni, comparteixen un tarannà semblant: la bonhomia. Una paraula poc moderna però molt clarificadora. Crec que tots estarem d'acord quan diem que tan en Lluís com en Toni es caracteritzen per la seva bonhomia (condició de qui és un bon home, per la seva simplicitat amable). Alguns dirien que no és una paraula inclusiva però aquests són dels que estan tocats d'allò que no sona. Els ignorarem.
Aquesta bonhomia la faig extensible al Pere i aquesta vegada ho faig amb coneixement directe. És un tret menys comú del que seria desitjable en el nostre món: el pessebrístic. Per què si fem pessebres que anuncien la BONA NOVA, cóm és que ens fem tan la punyeta? Bé, perdoneu el sermonet.
Per acabar, em conformo en que us quedeu amb la importància de la transmissió d'aquests coneixements, de generació en generació, no cal que sigui de pares a fills. Pot ser acollint deixeblees com va fer en Lluís. Un altre tret del nostre món és el secretisme, la malfiança, la por a ensenyar. Hauríem de mirar a La Provença, que és un dels territoris més dinàmics en pessebrisme i veure que la seva mentalitat és totalment diferent en aquest sentit.
Aquesta transmissió que tan poc es produeix a casa nostra és un dels punts que es valora en els informes per a la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
La transmissió que s'ha de fer no és només per tenir més diorames en les exposicions socials, també i, sobretot, inclou o hauria d'incloure els coneixements dels figuraires i la transmissió de fer el pessebre a la llar, a l'entorn familiar. Una assignatura molt pendent.
Cal fer entendre que el pessebrisme no és un do diví d'uns quants, sinó que cal implicar tota la societat: petits, grans, famílies, escoles, entitats, administració.
El Pere explicava les facilitats que el Lluís li va donar per adquirir les seves primeres figures, quan encara era un nen i només tenia quatre rals a la butxaca.
Ens hem d'impregnar de l'esperit del Lluís i de la Montserrat, de la seva bonhomia, de la seva empatia i capacitat de treball.
Gràcies Lluís, gràcies Montserrat, gràcies Toni i llarga vida al pessebrisme".
Reportatge fotogràfic [©Laura Bosch]:
