Presentat el llibre i el documental, ELS CAMINS DEL PESSEBRE: CAN GALLEMÍ 1971 - SANT MATEU 2014

Diumenge 23 de novembre, a les 12 h., més de dues centes persones van assistir a la presentació, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, del llibre i el documental (amb imatges inèdites) Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. A continuació es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.

Aquest projecte és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló i el director de cinema, Martí Sala.

Si esteu interessats en adquirir aquest llibre i el documental, ho podeu fer a través del telèfon, 676259583 o a través del correu electrònic, jordimontllo@gmail.com

JUSTIFICACIÓ

Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)

L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col·lectius del poble.

Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)

Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de pelegrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.

EL LLIBRE

Martí Sala i Jordi Montlló durant la signatura del llibre i documental
(Fot. Enric Almar)

El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

Els tres annexos són el recull de la informació  aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.

El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.

Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. 
Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.

EL DOCUMENTAL

El director de cinema, Martí Sala durant una entrevista per ràdio Mataró
(Fot. Laura Bosch)

En el procés de la recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta Martí  Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.

Amb tot el material filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i 
qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

L’EXPOSICIÓ

Tot i tractar-se d’un esdeveniment que s’hauria d’emmarcar dins el ric patrimoni immaterial català, gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades (memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat recopilar, ordenar, analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental restaran a disposició de generacions futures; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el llibre, en directe i vivencialment, era indispensable mostra-ho en una exposició, on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.

El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.

Inauguració de l'exposició (Fot. Enric Almar)

Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)

Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)

OBJECTIUS DEL PROJECTE:

Recuperació de la memòria oral d’aquesta activitat  a partir de l’entrevista  de persones representatives de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.

Recuperació d’arxius particulars, sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.

Elaboració d’un estudi divulgatiu on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i antropològic de la plantada.

Realització d’un documental a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.

Exposició que explica i complementa tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat, les figures i fotografies i  filmacions inèdites.

FITXA TÈCNICA:

Organitza:    Col·lectiu d’opinió,  recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula

Col·laboració: 
Ajuntament de Premià de Mar

Amics de l’Art Pessebrístic de Premià

Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Patrocini:
Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Ajuntament de Premià de Mar

Amics de l’Art Pessebrístic de Premià de Mar

Parròquia de Sant Cristòfol

Parròquia de Santa Maria

Museu de Premià de Dalt

Museu Col·lecció de Cabrils

Museu arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.

Associació de Pessebristes de Mataró

Fotografia de grup (Fot. Enric Almar)

CULTURA VIVA 2014: ANTROPOLOGIA ALS CARRERS

EN FORMAT DE TAULA RODONA ES DEBATRÀ LA RECERCA EN CULTURA POPULAR A CATALUNYA: FITES i FRACASSOS

Organitza: Institut Català d'Antropologia
Lloc: Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història
C. Montalegre, 6 
Aula 305
Data: 22 d'octubre de 2014
Hora: 19:00 h.

Participants de la taula rodona:

Laura Núñez Galván
Adrià Pujol Cruells
Jordi Montlló Bolart
Livia Motterle

XVIII Congrés Internacional d'Història Oral

Entre el 9 i el 12 de juliol de 2014 s'ha desenvolupat a Barcelona el XVIII Congrés Internacional d'Història Oral, promogut i organitzat per la Universitat de Barcelona i la International Oral History Association. Aquesta trobada bianual ha reunit 350 persones de 30 països dels cinc continents. S'han presentat 250 comunicacions, una de les quals era la meva, relacionada amb el meu projecte d'investigació sobre la Fira de Santa Llúcia. Us adjunto el Pdf per qui li pugui interessar. També un resum en anglès.

foto de Herbert Allucci

ABSTRACT

This communication is part of the thesis entitled “La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)”, directed by Dr. Maria Josefa Roma within the Program of Advanced Studies in Social Anthropology from the University of Barcelona.

In Catalunya, popular tradition calls the "Fira de Santa Llucia" the market selling Christmas nativity figures and decorations installed in front of the Cathedral of Barcelona. This market formerly began the day of Santa Lucia, 13 December, due to the feast day of the patron of the chapel attached to the Cathedral.

One of the major obstacles in achieving the objectives of the research was the scarce existence of documentation, caused mainly by the press and by the municipal administration, which are responsible as guarantor and custodian of the event.

It is research directed from two sides - historical and anthropological – which propose a diachronic and synchronic study to determine the genesis and evolutionary process of the Fira within its own context. The ethno-historical approach requires depleting  document sources. For an anthropological analysis it is imperative that fieldwork prioritize oral history through surveys and interviews as well as participant observation.

In this communication the procedure for conducting such interviews, the selection criteria, preparation, implementation and subsequent data analysis is explained.

Recovery of oral history has been instrumental in completing the objectives and the combination of historical analysis and anthropological methodology reinforces the value of our research and spotlights the social composition of the Fira, proving once again that interdisciplinarity is a rising value in research.

Foto amb la col·lega de taula Renata Rendelucci (Brasil) que va presentar una ponència sobre el Carnaval de Säo Luiz do Parainga. Foto de Herbert Allucci.

Pdf de la comunicació

11ª Biennale de l'Art Santonnier, 2014

Aquest dimecres 28 de maig s'ha reunit el Comitè de selecció de la Biennale de l'Art Santonier del 6 i 7 de desembre de 2014, en el que he tingut l'honor i el plaer de ser-hi convidat. Ha estat una experiència francament enriquidora i penso, sincerament, que he après més del que jo hagi pogut aportar.

Sessió de treball del Comitè de selecció, 28 de maig de 2014

Ja fa temps vaig visitar per primer cop i a nivell d'usuari la biennale i vaig quedar sorprès per la gran festa cultural, artesanal, turística i promocional que pot suposar aquest esdeveniment. L'any 2012 hi vaig tornar, però aquest cop amb l'objectiu de conèixer els organitzadors; amb la finalitat de poder fer estudis comparatius per incloure en la meva recerca doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. En aquell moment vaig conèixer la Karine i el Charles, entre d'altres, i des de llavors hem mantingut una bona amistat.

Biennale du 2012

Finalment, enguany, han tingut la deferència de convidar-me a formar part del jurat que selecciona els santonniers que podran tenir un estand a la biennale.
Els amants dels pessebres, de les figures i dels santons, de l'artesania, de la Provença, de la ceràmica i de l'argila no us perdeu la propera cita a Aubagne. Si no hi heu anat mai, l'heu de visitar si o si. No us avançaré el resultat perquè no em toca a mi fer-ho. Ho podreu comprovar directament en la vostra estada. Però si que cal dir la dificultat que sempre suposa haver de triar i , sobretot fer-ho amb un nivell tan alt. Per fer-ho, s'ha seguit els criteris de l'organització que són d'una seriositat extraordinària i que contempla els aspectes tècnics, formals, comercials i de promoció de l'ofici, de les tradicions i de la qualitat. Res a veure amb el que passa dins les nostres fires. Si aquí no comencem a establir uns criteris adequats a una voluntat de millorar la qualitat i l'especifitat del producte; a protegir els oficis i el treball artesanal i promocionar-lo; a entendre que és identitat, però també és imatge i promoció d'una ciutat i d'un país, quan ens adonem serà massa tard. S'han de prendre decisions i assumir responsabilitats i s'ha de fer a partir d'informes tècnics on es prioritzi el bé comú per sobre dels interessos personals.

D'esquerra a dreta: Christine Pretot; Georges Dalmas, Charles Fillit; Geneviève Morfin, Colette Canfora, Patricia Pellen, Christine Darcq, Robert Maurin, Patrice Jarque, Laura Bosch, Jordi Montlló, Karine martinelli i Daniel Coulomb

He aprofitat el viatge per visitar espais dedicats als santons, com no podia ser de cap altra manera. Primer de tot us voldria parlar d'un espai que tot just s'acaba d'inaugurar, fruit del treball comú entre l'administració, els artesans i les associacions de santonniers i ceramistes. L'espai s'anomena ARGILA i és un punt de trobada entre creadors i públic. És botiga, sala d'exposicions i bar-restaurant. La seva declaració d'intencions és prou eloqüent. Us la tradueixo del francès (veure foto): "Al país d'Aubagne et de l'ëtoile l'argila és un patrimoni viu on el cor batega dins de cada taller, un recurs econòmic que es resisteix a l'estandardització, una manera de fer reconeguda a França i en el món, una cultura de la creació i la reciprocitat. Com una veritable vitrina, Argila és un lloc únic en el que podeu descobrir i adquirir obres de tots els artesans ceramistes i santonniers que són l'ànima del país d'Aubagne de l'Étoile".

Interior de l'espai ARGILA

He conegut a Christian Chave, en el seu taller-botiga de la rue Chaulan, que em va mostrar molt amablement: « Merci ami Christian pour le livre de ton grand père que tu m’as si amicalement dédicacé. À bientôt, je l’espère. »

Christian Chave en el seu taller-botiga a Aubagne

L'endemà al matí el taller visitat va ser el Moulin à l'Huile, al barri de Napollon, a la carretera que ens portaria fins a Roquevair, on hi ha la nostra amiga Lise Berger i la Colette, la seva filla. Al Moulin à l'Huile vam poder saludar a Patrice Jarque, que havíem conegut durant la Fira del Càntir d'Argentona, l'agost de 2013. Mentre l'esperàvem, la Corine ens va ensenyar el taller i la botiga i ens va presentar el personal que treballa en aquest taller. 

Jean Luc, l'escultor del Moulin à l'Huile

Ce mercredi 28 mai j’ai eu l’honneur et le plaisir d’être invité au Comité de Sélection de la Biennale de l’Art Santonnier d’Aubagne. Ce fut une expérience vraiment enrichissante et pour être honnête, j’ai appris plus que je n’ai pu apporter.

Il y a déjà quelques années, j’ai visité pour la première fois la Biennale et j’ai été agréablement surpris par le grand festival culturel, de l’artisanat, touristique et promotionnel que cet événement représente pour la ville. 

En 2012, je suis retourné à Aubagne, mais cette fois-ci dans le but de rencontrer les organisateurs, afin de faire des études comparatives à inclure dans mes recherches de doctorat sur la Foire de Santa Llúcia de Barcelone (Foire aux santons de laquelle nous avons des documents depuis 1786). C’est là que j’ai rencontré Karine, Charles et bien d’autres, et depuis une belle amitié est née.

Et voilà que cette année, le Comité a eu la courtoisie de m’inviter à rejoindre le jury qui sélectionne les santonniers qui auront un stand à la prochaine Biennale de l’Art Santonnier. À tous ceux et celles qui aiment les crèches, les santons, l’artisanat, la Provence, la céramique et l’argile, la Biennale d’Aubagne, capitale santonnière, c’est un événement à ne pas manquer.

Si vous n’y êtes jamais allée je vous invite à le faire. Ce n’est pas à moi de vous dire qui sera là, mais allez-y et vous comprendrez…c’est un autre monde, le monde des santons.

Mais je dois dire que c'est toujours difficile d'avoir à choisir, et surtout le faire avec un tel niveau.

Pour ce faire, il a fallu suivre des critères très stricts, fournis par l'organisation donc, la promotion technique, formelle et commerciale du commerce, les traditions et la qualité.

Rien à voire avec ce qui se passe dans nos foires. Si nous ne commençons pas à fixer des critères appropriés à une volonté d'améliorer la qualité et la spécificité du produit; à protéger les emplois et l'artisanat et le promouvoir; comprendre ce qui est l'identité, mais aussi l'image et la promotion d'une ville et un pays, lorsque nous nous rendrons compte, il sera trop tard. Nous devons prendre des décisions et assumer des responsabilités et tout ça doit être fondée sur des rapports techniques qui privilégient le bien commun avant les intérêts personnels.

J'ai profité de ce voyage pour visiter les espaces dédiées aux Santons. Je voudrais tout d'abord évoquer seulement un espace qui vient d'ouvrir, et qui est le résultat d'un travail commun entre l'administration et les associations d'artisans potiers, céramistes et santonniers. Il s’agit d’ARGILA, et c’est un point de rencontre entre créateurs et publique. C’est au même temps un magasin, hall d’expositions et depuis dimanche dernier, bar-restaurant. Sa mission est éloquent (voir photo) : « En Pays d’Aubagne et de l’Étoile l’argile est un patrimoine vivant dont le cœur bat dans chaque atelier, une filière économique qui résiste à la standardisation, un savoir faire réputé en France et dans le monde, une culture de la création et du partage. 

Véritable vitrine, l’Argila est un lieu unique dans lequel vous pourrez découvrir et acquérir des pièces de tous ces artisans céramistes et santonniers qui ont l’âme du pays d’Aubagne de l’Étoile ».

J’ai eu l’énorme plaisir connaître Christian Chave, dans son atelier-boutique, rue Chaulan, qui m’a montré très gentiment : « Merci ami Christian pour le livre de ton grand père que tu m’as si amicalement dédicacé. À bientôt, je l’espère. »

Le lendemain matin, j’ai visité l'atelier du Moulin à Huile, quartier Napollon, sur la route qui mène à Roquevaire, où habitent nos amies, Lise Berger et Colette, sa fille. Au Moulin à Huile nous avons salué Patrice Jarque, que nous avions eu le plaisir de connaître pendant son séjour à la Foire del Càntir, d’Argentona, en Août 2013. Pendant que nous l’attendions, nous avons pu visiter l’atelier et la boutique de la main de Corine qui au même temps nous a présentée tout le personnel qui travaille au Moulin.

Pessebre del segle XIV a Pedralbes

Aquesta imatge que us adjunto està feta a l'exposició permanent del Monestir de Pedralbes: "Els tresors del Monestir". Alguns d'aquests tresors són pessebres, com aquest de finals de segle XIV, obra en alabastre policromat de Pere Moragues. L'obra és un dels primers testimonis a Catalunya del pessebre escultòric tan característic de la devoció franciscana i inspirat en models italians

Si hi aneu hi trobareu altres meravelles: un grup de l'Anunciació dels segles XIV - XV; un fals tríptic amb l'adoració als reis d'Andrea della Robbia, del segle XV, fet de ceràmica vidrada (una meravella); un retaule amb un quadre anònim del naixement amb la presència de Sant Francesc i Santa Clara, i altres obres d'art.

Entrevista a Ràdio Premià de Mar: Projecte "Els camins del pessebre"