dilluns, 26 d’octubre del 2026

"Una Navidad Modernista": el pessebre ens convida a viatjar en el temps a Novelda

 


L'amic Ángel Peña Martín presenta una exposició que ens descobreix com celebraven el Nadal les famílies burgeses de finals del segle XIX i començaments del XX. La mostra es pot visitar fins al 24 de gener de 2027 al Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda, al País Valencià.

Al capdavant del projecte, com a comissari de l'exposició hi trobem el nostre amic Ángel Peña Martín, historiador de l'art i col·leccionista, que ha dedicat bona part de la seva trajectòria a reunir, estudiar i preservar peces vinculades al pessebrisme tradicional. Fruit d'aquesta tasca és la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, un important fons privat que constitueix un valuós testimoni de la història del pessebre i de les tradicions nadalenques.

Per a aquesta exposició, Ángel ha aportat peces de la seva pròpia col·lecció, posant aquest patrimoni particular a l'abast de tothom. A través d'aquest conjunt, els visitants poden acostar-se a les formes de celebrar el Nadal entre finals del segle XIX i començaments del XX, tot descobrint la relació entre el pessebrisme tradicional, la vida quotidiana i l'estètica modernista.

La seva tasca com a col·leccionista i historiador de l’art, a més, contribueix a conservar-ne la memòria i a donar-los un context històric que ens permet comprendre millor el valor cultural de cadascuna d'aquestes peces.

El passat divendres 23 d'octubre es va inaugurar a Novelda, a la comarca del Vinalopó Mitjà, l'exposició Una Navidad Modernista, una proposta cultural que ens convida a endinsar-nos en les celebracions nadalenques de fa més d'un segle a través del patrimoni pessebrístic i de l'estètica modernista.

La mostra s'emmarca en la desena edició de Novelda Modernista i es pot visitar a la sala d'exposicions de la segona planta del Museu del Modernisme Gómez-Tortosa, un espai especialment adient per acollir aquest recorregut per la història del Nadal i per un llegat artístic estretament vinculat a la identitat de la ciutat.

Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda . ©Telenovelda

Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda . ©Telenovelda

Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda . ©Telenovelda

El Nadal d'una altra època

Com celebraven el Nadal les famílies burgeses d'aquells anys? Quins productes omplien els mercats abans de la Nit de Nadal? Com es preparaven els naixements a les cases i quina il·lusió despertava la nit de Reis entre els infants?

Una Navidad Modernista ens proposa respondre aquestes preguntes a través d'un recorregut temàtic que recupera alguns dels costums més representatius d'aquell temps.

L'exposició ens transporta als mercats nadalencs, amb les seves parades de queviures i els venedors que anunciaven les mercaderies pels carrers; a les fires on les famílies adquirien figures de fang policromat, suro, molsa i altres elements per muntar el pessebre a casa; i a les llars on el naixement es convertia en un punt de trobada familiar, al voltant del qual es resaven oracions, es recitaven versos i es cantaven nadales.

El recorregut es clou amb la festa de Reis, una celebració que, a finals del segle XIX, començava a adquirir una importància especial en l'imaginari infantil de les famílies benestants. Les cartes als Reis, les petites alforges de tela incorporades a les figures i el desplaçament progressiu dels Reis cap al portal formen part d'aquest univers nadalenc ple de simbolisme i il·lusió.

Tot plegat ens permet comprendre que el pessebre és molt més que una representació del naixement de Jesús: és també un testimoni de la vida quotidiana, dels costums familiars i de les formes de celebrar una de les festes més arrelades de la nostra cultura.

©Ángel Peña. Coleccion Nacimiento Tradicional Peña Martín.

©Ángel Peña. Coleccion Nacimiento Tradicional Peña Martín.

El patrimoni pessebrista, una memòria que cal preservar

La singularitat de la mostra rau en la trobada entre el pessebrisme tradicional i el món modernista. Les peces de la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín ens apropen a una època en què l'art, l'arquitectura, els objectes quotidians i les celebracions familiars formaven part d'un mateix univers cultural.

A Novelda, aquesta mirada té un significat especial. El Modernisme és un element destacat de la història i de la identitat local, i l'exposició ens permet descobrir com aquest context cultural dialogava amb una tradició tan popular i familiar com la de muntar el pessebre.

La iniciativa ha estat organitzada per l'Associació de Pessebristes de Novelda, l'Associació Cultural Modernistes de Novelda, el Museu del Modernisme Gómez-Tortosa i la Col·lecció Naixement Tradicional Peña Martín, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Novelda, Novelda Cultura, Martínez y Cantó Envasado de Infusiones, Carmencita, MBA Collection Hoteles i Bateig Piedra Natural.

Des d'El pessebre de la mula, volem felicitar Ángel Peña Martín i totes les entitats que han fet possible aquest projecte. Iniciatives com aquesta contribueixen a estudiar, conservar i divulgar el patrimoni pessebrista, tot recordant-nos que darrere de cada figura i de cada naixement hi ha una història que mereix ser coneguda.

Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda . ©Telenovelda

Museu del Modernisme Gómez-Tortosa de Novelda . ©Telenovelda


Una visita que val la pena

Si sou a prop de Novelda o teniu ocasió de visitar aquesta població alacantina, us animem a acostar-vos a Una Navidad Modernista. És una oportunitat per gaudir del pessebrisme des d'una perspectiva històrica i artística, conèixer millor els costums nadalencs d'altres generacions i descobrir la relació entre una tradició popular i l'esplendor del Modernisme, deixar-nos endur per la màgia del Nadal d'ahir i, alhora, continuar valorant el pessebre com una part viva del nostre patrimoni cultural.

Informació pràctica

  • Exposició: Una Navidad Modernista.
  • Lloc: Museu del Modernisme Gómez-Tortosa, sala d'exposicions de la segona planta, Novelda (Alacant).
  • Dates: del 23 d'octubre de 2026 al 24 de gener de 2027.
  • Horaris:
    • Dissabtes, diumenges i dilluns: de 10 a 14 h.
    • De dimarts a divendres: de 10 a 14 h i de 18 a 21 h.



🎄 Para nuestros amigos que prefieren leer en castellano: a continuación encontraréis la versión en español de este artículo. ¡Esperamos que os guste y que os animéis a visitar la exposición! 


 Una Navidad Modernista: el belén nos invita a viajar en el tiempo en Novelda

Nuestro amigo Ángel Peña Martín presenta una exposición que nos descubre cómo celebraban la Navidad las familias burguesas de finales del siglo XIX y principios del XX. La muestra puede visitarse hasta el 24 de enero de 2027 en el Museo del Modernismo Gómez-Tortosa de Novelda, en la Comunidad Valenciana.

Al frente del proyecto, como comisario de la exposición encontramos a nuestro amigo Ángel Peña Martín, historiador del arte y coleccionista, que ha dedicado buena parte de su trayectoria a reunir, estudiar y preservar piezas vinculadas al belenismo tradicional. Fruto de esta labor es la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, un importante fondo privado que constituye un valioso testimonio de la historia del belén y de las tradiciones navideñas.

Para esta exposición, Ángel ha aportado piezas de su propia colección, poniendo este patrimonio particular al alcance de todos. A través de este conjunto, los visitantes pueden acercarse a las formas de celebrar la Navidad entre finales del siglo XIX y principios del XX, descubriendo la relación entre el belenismo tradicional, la vida cotidiana y la estética modernista.

Su labor como coleccionista e historiador del arte contribuye, además, a preservar la memoria de estas piezas y a proporcionarles un contexto histórico que nos permite comprender mejor el valor cultural de cada una de ellas.

El pasado viernes 23 de octubre se inauguró en Novelda, en la comarca del Medio Vinalopó, la exposición Una Navidad Modernista, una propuesta cultural que nos invita a adentrarnos en las celebraciones navideñas de hace más de un siglo a través del patrimonio belenista y de la estética modernista.

La muestra se enmarca en la décima edición de Novelda Modernista y puede visitarse en la sala de exposiciones de la segunda planta del Museo del Modernismo Gómez-Tortosa, un espacio especialmente apropiado para acoger este recorrido por la historia de la Navidad y por un legado artístico estrechamente vinculado a la identidad de la ciudad.

La Navidad de otra época

¿Cómo celebraban la Navidad las familias burguesas de aquellos años? ¿Qué productos llenaban los mercados antes de Nochebuena? ¿Cómo se preparaban los nacimientos en los hogares y qué ilusión despertaba la noche de Reyes entre los niños?

Una Navidad Modernista nos propone responder a estas preguntas a través de un recorrido temático que recupera algunas de las costumbres más representativas de aquella época.

La exposición nos transporta a los mercados navideños, con sus puestos de alimentos y los vendedores que anunciaban sus mercancías por las calles; a las ferias donde las familias adquirían figuras de barro policromado, corcho, musgo y otros elementos para montar el belén en casa; y a los hogares donde el nacimiento se convertía en un punto de encuentro familiar, alrededor del cual se rezaban oraciones, se recitaban versos y se cantaban villancicos.

El recorrido concluye con la festividad de los Reyes Magos, una celebración que, a finales del siglo XIX, comenzaba a adquirir una importancia especial en el imaginario infantil de las familias acomodadas. Las cartas a los Reyes, las pequeñas alforjas de tela incorporadas a las figuras y el desplazamiento progresivo de los Reyes Magos hacia el portal forman parte de este universo navideño lleno de simbolismo e ilusión.

Todo ello nos permite comprender que el belén es mucho más que una representación del nacimiento de Jesús: es también un testimonio de la vida cotidiana, de las costumbres familiares y de las formas de celebrar una de las fiestas más arraigadas de nuestra cultura.

El patrimonio belenista, una memoria que debemos preservar

La singularidad de la muestra reside en el encuentro entre el belenismo tradicional y el mundo modernista. Las piezas de la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín nos acercan a una época en la que el arte, la arquitectura, los objetos cotidianos y las celebraciones familiares formaban parte de un mismo universo cultural.

En Novelda, esta mirada tiene un significado especial. El Modernismo constituye un elemento destacado de la historia y de la identidad local, y la exposición nos permite descubrir cómo este contexto cultural dialogaba con una tradición tan popular y familiar como la de montar el belén.

La iniciativa ha sido organizada por la Asociación de Belenistas de Novelda, la Asociación Cultural Modernistas de Novelda, el Museo del Modernismo Gómez-Tortosa y la Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, con la colaboración del Ayuntamiento de Novelda, Novelda Cultura, Martínez y Cantó Envasado de Infusiones, Carmencita, MBA Collection Hoteles y Bateig Piedra Natural.

Desde El pessebre de la mula, queremos felicitar a Ángel Peña Martín y a todas las entidades que han hecho posible este proyecto. Iniciativas como esta contribuyen a estudiar, conservar y divulgar el patrimonio belenista, recordándonos que detrás de cada figura y de cada nacimiento hay una historia que merece ser conocida.

Una visita que merece la pena

Si estáis cerca de Novelda o tenéis ocasión de visitar esta localidad alicantina, os animamos a acercaros a Una Navidad Modernista. Es una oportunidad para disfrutar del belenismo desde una perspectiva histórica y artística, conocer mejor las costumbres navideñas de otras generaciones y descubrir la relación entre una tradición popular y el esplendor del Modernismo. Una ocasión para dejarnos llevar por la magia de la Navidad de ayer y, al mismo tiempo, seguir valorando el belén como una parte viva de nuestro patrimonio cultural.

Información práctica

  • Exposición: Una Navidad Modernista.

  • Lugar: Museo del Modernismo Gómez-Tortosa, sala de exposiciones de la segunda planta, Novelda (Alicante).

  • Fechas: del 23 de octubre de 2026 al 24 de enero de 2027.

  • Horarios:

    • Sábados, domingos y lunes: de 10:00 a 14:00 h.

    • De martes a viernes: de 10:00 a 14:00 h y de 18:00 a 21:00 h.

diumenge, 7 de juny del 2026

El futur del pessebrisme ja és aquí: tradició i tecnologia es donen la mà a Parets del Vallès

 



Aquest dissabte 6 de juny, Parets del Vallès va esdevenir la capital del pessebrisme català amb una nova edició del Dia de l'Associacionisme Cultural (DASC), una jornada impulsada per la Federació Catalana de Pessebristes que va reunir representants d'entitats d'arreu del país amb un objectiu compartit: aprendre, compartir experiències i continuar fent créixer una tradició que, lluny de quedar ancorada en el passat, sap adaptar-se als nous temps.

La Sala Cooperativa de Parets va acollir durant tot el dia diversos tallers simultanis dedicats a tècniques tan diverses com la construcció d'arbres, el tallat de porexpan, la pintura de figures, la realització de motlles de silicona, els efectes d'il·luminació i, especialment, l'escaneig i la impressió 3D.

El president de la Federació, Ramon Albornà, i el president de l'entitat pessebrista
de Parets del Vallès, Albert Pérez Ninou durant l'acte inaugural.


Aquesta edició del DASC tenia, a més, un simbolisme especial. L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès celebra enguany quaranta anys de trajectòria al servei del pessebrisme català. Fundada l'any 1986, l'entitat s'ha convertit en un dels referents del país gràcies al seu compromís amb la divulgació, la innovació i la preservació de la tradició pessebrista. La celebració del DASC s'ha convertit així en un merescut reconeixement a quatre dècades de dedicació i esforç col·lectiu.

La trajectòria de l'entitat va molt més enllà de l'organització d'activitats. Parets és coneguda arreu per construir el pessebre monumental sobre taula més gran de Catalunya, una espectacular obra de més de 230 metres quadrats que any rere any sorprèn a milers de visitants i que s'ha convertit en un dels grans referents del calendari nadalenc català.

Precisament aquest darrer àmbit va despertar un gran interès entre els participants. No és casualitat. Cada vegada són més les entitats pessebrístiques que es troben amb una problemàtica compartida: necessiten figures, complements o elements arquitectònics que simplement no existeixen al mercat. Determinades escales, personatges concrets, oficis tradicionals o reproduccions històriques són difícils o impossibles de trobar.

És aquí on la tecnologia 3D esdevé una eina revolucionària.

L'escaneig tridimensional permet digitalitzar persones amb una precisió extraordinària. A partir d'aquest procés es poden generar rèpliques exactes, adaptar-ne l'escala segons les necessitats del diorama o incorporar modificacions específiques sense perdre l'essència de l'original. Això no només facilita la creació de noves composicions sinó que contribueix també a la conservació del patrimoni pessebrístic.


Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia

Procés d'escaneig per un 3D. Fotografia: Israel Garcia


La impressió 3D també obre noves possibilitats en la construcció d'elements arquitectònics i decoratius. Columnes, capitells, portes, finestres, eines, estris quotidians o qualsevol altre detall poden ser dissenyats i reproduïts amb una precisió fins fa pocs anys impensable.

Però el més important és que aquestes noves eines no substitueixen l'artesania tradicional. Ben al contrari. La complementen. El modelatge manual, la pintura artística, la construcció de paisatges o el treball amb porexpan continuen sent indispensables. La tecnologia es converteix en una aliada més al servei de la creativitat.

L'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès és un magnífic exemple d'aquesta convivència entre innovació i tradició. Fa anys que investiga i treballa amb tecnologies digitals aplicades al pessebrisme, integrant-les en el seu espectacular pessebre monumental de taula de 360 graus, considerat un dels més destacats de Catalunya.

Durant la jornada, els assistents van poder veure exemples pràctics de les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia, entre els quals algunes peces obtingudes a partir d'escanejos in situ. 

La commemoració dels quaranta anys de l'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès va estar molt present durant tota la jornada. Més enllà dels tallers i les demostracions, l'ambient respirava orgull per una trajectòria construïda gràcies a l'esforç de diverses generacions de pessebristes. 

La jornada va finalitzar amb el lliurament d'una figura commemorativa als representants de les entitats pessebrístiques presents. Aquest gest va esdevenir també un homenatge a aquesta història compartida i al paper fonamental de l'associacionisme cultural en la preservació i transmissió de les nostres tradicions. La cloenda va posar punt final a una trobada marcada per l'intercanvi de coneixements, la convivència i la il·lusió compartida.


Lliurament de la figura commemorativa a l'Israel Garcia, president dels Amics de l'Art
Pessebrístic de Premià de Mar

Lliurament de recordatori al nou president dels Amics
de l'Art Pessebrista de Premià de Mar.


Si alguna conclusió podem extreure del DASC 2026 és que el futur del pessebrisme passa per sumar. Sumar experiència i innovació. Sumar artesania i tecnologia. Sumar tradició i noves generacions.

Perquè el pessebre continua evolucionant. I, vist el que vam poder veure a Parets del Vallès, ho fa amb molt bona salut.


Reportatge fotogràfic de la jornada:

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pressebristes,
i Albert Pérez, president de l'entitat pessebrista de Parets del Vallès,
durant el parlament inaugural.

Exemples d'algunes figures realitzades en 3D.

Preparant l'escaneig 3D.

Explicacions de la construcció d'arbres seguint el model 3D.

Preparant un 3D a partir d'un model real.

Demostració del treball en 3D.

Demostració del treball en 3D.

Figureta creada en 3D amb la que Parets del Vallès ha obsequiat com a recordatori de la jornada
a totes les entitats pessebristes assistents. 

Figureta creada en 3D amb la que Parets del Vallès ha obsequiat com a recordatori de la jornada
a totes les entitats pessebristes assistents. 

Interessants explicacions tècniques del 3D per part de la Laura Nicolàs.

Israel Garcia posant per una demostració d'escaneig i treball posterior
amb el programa de creació de la figura.
 

Israel Garcia posant per una demostració d'escaneig i treball posterior
amb el programa de creació de la figura. 

Israel Garcia posant per una demostració d'escaneig i treball posterior
amb el programa de creació de la figura. 

Israel Garcia posant per una demostració d'escaneig, aquesta vegada de la cara, i treball posterior
amb el programa de creació de la figura.
 

Resultats previs que es poden anar seguint a la pantalla.

Sessions demostratives.

Sessions demostratives.

Sessions demostratives.

Sessions demostratives del pintat, materials emprats i tècniques.

Recreació, composició i pintat d'arbres recreats en 3D.

Pausa dinar.

Pausa dinar.

Pausa dinar.

Pausa dinar.

El nou president de l'entitat pressebrista, Amics de l'Art Pessebrista de Premià de Mar, rebent
la figura en 3D de la mà del president de l'entitat pessebrista de Parets del Vallès.


dilluns, 25 de maig del 2026

Adeu a Anna Maria Pla Massot, l’ànima ceramista que va dignificar l’art del caganer

 

Anna Maria Pla i Jordi Montlló, durant l'entrevista l'any 2012 per a la tesi doctoral.
©Fotografia Laura Bosch



Hi ha persones que, quan marxen, deixen un buit que costa d'explicar perquè la seva empremta va molt més enllà de l'obra que han creat. Aquest és el cas d'Anna Maria Pla Massot, ceramista, emprenedora, dona valenta i una de les ànimes fundacionals del projecte familiar de caganer.com, que ens ha deixat als 79 anys.

Des d'aquest espai dedicat a la recerca i difusió del pessebrisme, vull expressar el nostre més sentit condol al seu espòs, Josep Maria Alòs, als seus fills Marc i Sergi, i a tota la família. Amb la seva pèrdua desapareix una figura imprescindible per entendre la renovació i projecció contemporània d'una de les icones més genuïnes del nostre pessebrisme popular.

Nascuda a Barcelona el 28 d'agost de 1946, Anna Maria Pla Massot va ser, abans que res, un artista. Ceramista de vocació profunda, es va formar a l'Escola Massana i amplià coneixements a l'Escola de Ceràmica de la Bisbal. En una època en què obrir-se camí com a dona emprenedora no era gens fàcil, ella va apostar amb determinació per la ceràmica.

Els primers anys va treballar des de casa, amb un forn modest i molta intuïció creativa. Més endavant obrí el seu primer taller al barri de Sant Andreu de Barcelona, on no només produïa obra pròpia sinó que també impartia classes de labors i artesania, transmetent el seu coneixement a noves generacions. La ceràmica no era només un ofici; era una manera d'entendre la vida.

Els anys noranta, arran de la crisi econòmica, es va haver de reinventar. I com tantes vegades al llarg de la seva vida, va saber llegir el moment amb lucidesa. Va orientar el seu talent cap a les figures de pessebre i, especialment, cap a la figura del caganer, que estimava profundament.

Aquella intuïció es convertiria en llavor de futur. L'any 1999, amb la implicació del seu marit i dels seus fills, va néixer Caganer.com, una iniciativa pionera que convertiria una tradició centenària catalana en un fenomen internacional, sense perdre mai l'arrel artesanal ni l'ànima familiar. El taller iniciat a casa va créixer; primer a Torroella de Montgrí, i més endavant en una nau propera a la carretera de l'Estartit, des d'on la família ha continuat projectant aquest llegat amb rigor, creativitat i estima pel detall. Per més enllà de la seva trajectòria pública, avui vull recordar l'Anna Maria des d'una vivència personal que conservo amb una gratitud immensa.

L'any 2012, en plena recerca de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, vaig tenir el privilegi de visitar-los. Em van obrir les portes amb una generositat extraordinària. L'entrevista s'allargava, va arribar l'hora de dinar, i no em van deixar marxar. De sobte va aparèixer una paella encarregada en un lloc de confiança, i allà ens vam trobar tots plegats, reunits al voltant de l'Anna Maria, asseguts en banquetes improvisades, compartint taula i conversa.

Aquell migdia va anar molt més enllà de la recerca acadèmica. Vam parlar de figuretes, sí, i del desenvolupament de l'empresa; però sobretot vam compartir històries de vida, records, complicitats i aquella escalfor humana que només tenen les famílies que saben acollir de veritat.

És un record que no he oblidat mai.

Aquell dia vaig entendre que darrere l'èxit visible de cada figura hi havia una dona amb una força interior immensa, una mirada clara i una generositat serena. L'Anna Maria era d'aquelles persones que fan avançar els projectes sense estridències, però amb una convicció absoluta. Era, com molt encertadament ha dit la seva família, el pal de paller.

El seu llegat continua viu en cada caganer modelat, en cada figura pintada a mà, en cada parada de la Fira de Santa Llúcia, en cada botiga oberta al món i, sobretot, en els valors que ha transmès als seus fills: estimar l'ofici, persistir davant l'adversitat i entendre que tradició i innovació poden caminar plegades.

Descansi en pau, Anna Maria

I gràcies per la teva obra, pel teu coratge, per la teva acollida i per aquell dinar improvisat que, sense saber-ho, va convertir una entrevista de tesi en un record inesborrable d'humanitat compartida.

L'Anna Maria amb en Josep Maria i els seus fills, Marc i Sergi. 2012. ©Fotografia Laura Bosch




divendres, 24 d’abril del 2026

El cicle de la Nativitat i l’Adoració dels Reis a la portalada de Santa Anna de Notre-Dame de París

 

D'esquerra a dreta, portalada de la Mare de Déu, portalada del Judici Final i
portalada de Santa Anna. Llicència Creative Commons.



La façana occidental de la catedral de Notre-Dame de París és una de les grans lliçons d’escultura monumental de l’Europa medieval. Entre les seves tres portalades, la de Santa Anna —situada al costat sud— és la més antiga i, probablement, una de les més suggerents per als amants del pessebrisme.

Aquest portal, reutilitzat al voltant de l’any 1200, incorpora elements escultòrics anteriors (datats entre 1145 i 1155) que molt probablement provenen de l’antiga catedral de Saint-Étienne, el temple que ocupava aquest mateix indret abans de la construcció de Notre-Dame. Aquest reaprofitament no és només una solució constructiva, sinó també una manera de preservar i integrar una tradició iconogràfica anterior dins el nou llenguatge gòtic.

Portalada de Santa Anna. Detall. Llicència Creative Commons.


El programa iconogràfic de la portalada gira al voltant de la figura de la Mare de Déu i la seva història, inspirada tant en els evangelis canònics, especialment el de sant Lluc, com en tradicions apòcrifes. Hi trobem representacions de la seva concepció miraculosa, la seva educació al Temple i el seu matrimoni amb sant Josep. Però és a la part intermèdia del timpà on apareix el que més ens interessa: el cicle de la Nativitat. En aquest registre s’hi desenvolupen, amb una gran força expressiva, escenes que formen el nucli de qualsevol pessebre tradicional:

L’Anunciació, amb l’àngel Gabriel comunicant a Maria el misteri de l’Encarnació.

La Visitació, trobada plena d’intimitat entre Maria i la seva cosina Elisabet.

El Naixement de Jesús, representat segons la tradició antiga, amb la Mare de Déu reclinada en un llit ricament treballat i un sant Josep més aviat passiu, en actitud contemplativa.

Aquesta imatge del Naixement, amb la Mare de Déu estirada i l’infant en un bressol escalfat pel bou i la mula, ens remet a una iconografia molt arrelada en el romànic, que posa l’accent en la humanitat de Crist i en la seva genealogia terrenal.


Portalada de Santa Anna. Detall central amb l'escena del Naixement. Llicència Creative Commons.


El relat continua amb l’Adoració dels Reis d'Orient, una altra escena clau del pessebrisme. Els savis vinguts d’Orient són representats en el seu camí cap a Betlem, en una escena prèvia especialment interessant: el moment en què es presenten davant d’Herodes per preguntar pel “nou rei dels jueus”.


Portalada de Santa Anna. Detall. Els Reis d'Orient es presenten davant d'Herodes.
 Llicència Creative Commons.


Aquest episodi, menys habitual en els pessebres populars, però molt present en l’art medieval, aporta una dimensió narrativa més rica: les mirades interrogatives dels Reis contrasten amb la inquietud d’Herodes i la sorpresa dels savis que consulten les escriptures.

El timpà està presidit per una imatge de la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron i sostenint el Nen Jesús al centre de la seva falda. Aquesta representació, hieràtica i frontal, és clarament hereva de la tradició romànica, amb una solemnitat que contrasta amb el dinamisme narratiu de les escenes inferiors.

Per sota, dues llindes mostren els matrimonis de Joaquim i Anna, i de Maria i Josep, reforçant la idea de la genealogia de Crist. Aquesta dimensió familiar i humana és especialment rellevant des del punt de vista pessebrista. Els brancals del portal, amb figures de l’Antic Testament com David, Salomó o la reina de Saba, completen aquest discurs simbòlic que connecta l’Antiga i la Nova Aliança.

Un dels aspectes més destacables d’aquest conjunt és la seva força expressiva. Les figures, robustes i de caps voluminosos, no busquen tant la perfecció anatòmica com la capacitat de comunicar emocions i relats. Aquest caràcter directe i narratiu les fa especialment properes a l’esperit del pessebre. Contemplar la portalada de Santa Anna amb mirada pessebrista és descobrir-hi un autèntic precedent de les nostres escenes nadalenques. Hi trobem els mateixos episodis, els mateixos personatges i la mateixa voluntat de fer visible el misteri a través d’imatges concretes i humanes.

Aquestes escultures, malgrat la seva antiguitat, continuen parlant-nos amb una sorprenent actualitat. Ens recorden que el pessebre és hereu d’una llarga tradició iconogràfica que, com en aquest cas, té en la pedra un dels seus testimonis més eloqüents.