El pessebre de la Mula

diumenge, 1 de febrer del 2026

Quadern de bitàcola. 1 de febrer. Lleida, capital 2025 del pessebrisme català, posa punt final a una Biennal de referència

Aquest matí he assistit a la clausura de la XX Biennal del Pessebre Català, que ha tancat portes aquest diumenge a Lleida amb un notable èxit de públic, superant les 6.000 persones visitants des de la seva inauguració el passat 8 de desembre. Davant l’èxit assolit i l’elevada afluència de públic, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, la Federació Catalana de Pessebristes i la Paeria van acordar prorrogar l’exposició fins a l’1 de febrer, permetent així que nombrosos pessebristes d’arreu del país poguéssim visitar-la més enllà de les dates estrictament nadalenques, una decisió que ha estat un gran encert.

La mostra, que s’ha pogut veure a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de Lleida, a l’antic Casino del carrer Blondel, ha culminat coincidint amb la vigília de la festa de la Candelera, data tradicionalment assenyalada per retirar els pessebres.

La Biennal ha estat organitzada per l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, com a entitat amfitriona, conjuntament amb la Federació Catalana de Pessebristes. L’exposició ha reunit 42 obres —32 diorames, 9 fragments de pessebres i 1 pessebre tradicional— procedents de 23 associacions d’arreu de Catalunya, incloses les de Lleida i Fraga (La Franja). Aquest conjunt excepcional ha convertit Lleida, durant el passat Nadal, en la capital del pessebrisme català.

L’acte de cloenda s’ha celebrat aquest matí a la Sala d’Actes Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura (Casa dels Gegants), amb un acte institucional en commemoració del 40è aniversari de la Federació Catalana de Pessebristes. La jornada s’ha iniciat amb la conferència «El pessebrisme davant la UNESCO: els reptes d’esdevenir patrimoni cultural immaterial de la humanitat», a càrrec de Roger Costa.

Tot seguit, a la mateixa Sala d’Exposicions que ha acollit la Biennal, s’ha dut a terme el lliurament de reconeixements a les entitats participants i els parlaments institucionals. Hi han intervingut Jordi Curcó, president de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes; Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes; Maria Antònia Martorell, presidenta de la Federació Espanyola de Pessebristes i dels pessebristes de Tarragona, i Albert Català, president de la Federació Internacional Pessebrista (Universalis Foederatio Praesepistica). Els actes han culminat amb un dinar de germanor al restaurant Davall, a la Llotja.

El president dels pessebristes lleidatans, Jordi Curcó, ha valorat molt positivament la resposta del públic i la implicació de les entitats participants, destacant «la generositat i el sacrifici de totes les associacions que han portat els seus pessebres i diorames a Lleida», i ha subratllat que, per a l’Agrupació, «ha estat un gran repte, però també un orgull haver estat aquest Nadal la capital del pessebrisme de Catalunya». Curcó també ha afirmat que «el pessebre és una representació artística i plàstica, mitjançant una escenografia nadalenca que recrea els principals i més populars passatges del Naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenomen sociològic. El pessebre és fe, història, art, cultura, tradició i patrimoni».

En aquest context, iniciatives com la Biennal del Pessebre i totes les activitats vinculades al pessebrisme adquireixen una importància cabdal, ja que no només contribueixen a la difusió i preservació d’aquesta tradició, sinó que esdevenen eines fonamentals per reforçar i defensar la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat davant la UNESCO. La continuïtat d’exposicions, trobades, recerca i accions divulgatives demostra que el pessebrisme és una tradició viva, arrelada al territori i sostinguda per una comunitat activa i compromesa.

dissabte, 31 de gener del 2026

Punt final a l'exposició “Josep Vives, figures amb vida pròpia” amb una darrera visita guiada al Museu de Llavaneres

© Laura Bosch · Il·lustració digital amb IA.
Gràcies, Josep Vives.
Amb la cloenda de l'exposició Josep
Vives, figures amb vida pròpia, volem expressar un agraïment profund
a l'artista i a totes les persones que han fet possible aquest projecte. Una mostra
que ha permès redescobrir una obra plena de sensibilitat, ofici i memòria, i que
ha deixat empremta a tots els que l'han visitada.

Avui s’ha dut a terme la darrera visita guiada de l’exposició “Josep Vives, figures amb vida pròpia”, que s’ha pogut visitar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres del 28 de novembre a l’1 de febrer. La visita, oberta a tothom, ha estat conduïda pel comissari de l’exposició, Jordi Montlló, i ha posat punt final a una mostra que ha despertat un notable interès entre el públic.

Aquesta activitat s’ha relacionat amb el simposi “Transmetre el pessebrisme cap a la UNESCO”, celebrat el passat 28 de gener a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb una gran assistència. La connexió entre ambdues iniciatives ha reforçat el valor del pessebrisme com a patrimoni cultural i com a element viu de transmissió cultural.

Abans d’iniciar la visita, la nova directora del Museu, Ruth Garcia, ha rebut els assistents i ha donat pas al comissari, que ha dut a terme el guiatge de l’exposició. Per a molts dels visitants, l’obra de Josep Vives ha estat una veritable descoberta, tant per la força expressiva de les figures com pel relat que les contextualitza.

Cal remarcar la presència de representants d’entitats del Maresme, com els Amics de l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar, així com del pessebrista Pere Batlle. A més, s’ha comptat amb la presència del doctor en Història de l’Art Ángel Peña Martin, especialista en pessebrisme i autor de nombrosos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas i el seu darrer estudi, Los turroneros de Jijona y Alicante. Memoria de nuestra Navidad. La presència de tots ells, ha enriquit encara més aquesta darrera visita guiada.

Aquesta exposició ha estat la novena edició d’un projecte iniciat sota la direcció de Lluís Albertí, a qui es vull expressar un agraïment sincer per la seva tasca, el suport i l’amistat al llarg dels anys. En aquesta edició, el relleu a la direcció del Museu ha marcat l’inici d’una nova etapa amb la incorporació de Ruth Garcia Lòpez.

Finalment, vull expressar un agraïment molt especial a l’Associació de Pessebristes de Castellterçol per la feina compartida i la complicitat en l’homenatge al treball de Josep Vives, que han estat clau per a l’èxit d’aquesta exposició, així com a la Federació Catalana de Pessebristes pel seu suport constant. Igualment, vull agrair al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres la seva acollida, les facilitats i el suport rebut, així com a totes les persones que han fet possible que aquesta exposició hagi estat una experiència tan enriquidora.

Para mis amigos belenistas:

Hoy se ha llevado a cabo la última visita guiada de la exposición "Josep Vives, figuras con vida propia", que se ha podido visitar en el Museo de Sant Andreu de Llavaneres del 28 de noviembre al 1 de febrero. La visita, abierta a todo el mundo, ha sido conducida por el comisario de la exposición, Jordi Montlló, y ha puesto punto y final a una muestra que ha despertado un notable interés entre el público.

Esta actividad se ha relacionado con el simposio "Transmitir el pesebrismo hacia la UNESCO", celebrado el pasado 28 de enero en la Universidad de Barcelona, que contó con una gran asistencia. La conexión entre ambas iniciativas ha reforzado el valor del belenismo como patrimonio cultural y como elemento vivo de transmisión cultural.

Antes de iniciar la visita, la nueva directora del Museo, Ruth Garcia, ha recibido a los asistentes y ha dado paso al comisario, que ha llevado a cabo la guía de la exposición. Para muchos de los visitantes, la obra de Josep Vives ha sido un verdadero descubrimiento, tanto por la fuerza expresiva de las figuras como por el relato que las contextualiza.

Cabe remarcar la presencia de representantes de entidades del Maresme, como los Amigos de la Asociación de Pessebristes de Vilassar de Mar, así como del pesebrista Pere Batlle. Además, se ha contado con la presencia del doctor en Historia del Arte Ángel Peña Martin, especialista en pesebrismo y autor de numerosos trabajos de investigación, entre los que destacan Mi abuela trabajo en la fábrica de Ortigas y su último estudio, Los turroneros de Jijona y Alicante. Memoria de nuestra Navidad. La presencia de todos ellos ha enriquecido aún más esta última visita guiada.

Esta exposición ha sido la novena edición de un proyecto iniciado bajo la dirección de Lluís Albertí, a quien se quiero expresar un sincero agradecimiento por su labor, el apoyo y la amistad a lo largo de los años. En esta edición, el relevo en la dirección del Museo ha marcado el inicio de una nueva etapa con la incorporación de Ruth Garcia Lòpez.

Finalmente, quiero expresar un agradecimiento muy especial a la Asociación de Belenistas de Castellterçol por el trabajo compartido y la complicidad en el homenaje al trabajo de Josep Vives, que han sido clave para el éxito de esta exposición, así como a la Federació Catalana de Pessebristes por su apoyo constante. Igualmente, quiero agradecer al Museo de Sant Andreu de Llavaneres su acogida, facilidades y apoyo recibido, así como a todas las personas que han hecho posible que esta exposición haya sido una experiencia tan enriquecedora. Seguimos !

dijous, 29 de gener del 2026

El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia

Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.

Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents.
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.

Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista.
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.

Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia:

Pàgines