La Fira de Santa Llúcia de Barcelona al descobert gràcies a un estudi antropològic

Amb aquest títol podreu llegir un article sobre la Fira de Santa Llúcia a la pàgina 4 del diari Tribuna Maresme, número 330 del 21 de desembre 2017 a l'1 de febrer 2018.

A les fotografies, una vista general de la Fira feta des de l'Hotel Colon de Barcelona; en Josep Vidal a la parada que ja forma part del fons del Museu Etnològic de Barcelona i finalment una imatge del passadís de verd amb l'artista Carles Piera que treu el cap des de la seva parada.

La Fira de Santa Llúcia de Barcelona al descobert gràcies a un estudi antropològic. Diari Tribuna Maresme, núm. 330

Podeu llegir la totalitat del diari clicant el següent enllaç:

http://www.tribunamaresme.com/

47ª PLANTADA DEL PESSEBRE A SANT MATEU

Un any més hem plantat un pessebre a l'ermita romànica de Sant Mateu; ja en són 47 els que any rera any els Amics de l'Art Pessebrístic han realitzat per a l'ocasió.

Els Caminants de matinada l'han pujat a peu des de Premià de Mar, amb diversos relleus. El que s'ha recaptat amb l'esmorzar ha anat, com sempre, a parar a la Marató de TV3.

Mossèn  Bernat ha celebrat l'Eucaristia en el pedrís de l'ermita com altar. Ja ha començat el Nadal.

Ja podeu consultar la fitxa tècnica del pessebre a la secció (pestanya) "Pessebre de Sant Mateu" d'aquest blog. A partir d'ara ens estalviarem les còpies en paper i ho podreu consultar directament on line.

Cicle de conferències de temàtica nadalenca al museu de Cabrils : Nadal a cel obert, la Fira de Santa Llúcia

Dins de les conferències que aquests dies estic impartint sobre els resultats de la meva tesi doctoral, vaig éser convidat al Museu Municipal de Cabrils.

La meva, que porta per títol Nadal a cel obert: La Fira de Santa Llúcia, és la primera del cicle de conferències que ha encetat el museu en relació al Nadal, que finalitzarà el 3 de febrer de 2018. Però ja us anirem informant de les dates perquè no hi falteu.

En aquest cicle, de fet, i en col·laboració estreta amb el museu, varis dels membres del col·lectiu de recerca i opinió El Bou i la Mula de la qual en sóc el President, hem planificat tres conferències. Les dues restants estan previstes pel dia 13 de gener de 2018. Porta per títol El pessebre, la història cap per avall, per Albert Dresaire Gaudí, membre fundador del col·lectiu de recerca. I finalment, el dia 3 de febrer, gaudirem de la presència de la Dra. Josefina Roma, membre fundador de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia, amb la conferència que porta per títol: Mare de Déu de la Candelera, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endivina quin mes és?


Els que no heu pogut venir a cap de les conferències que he impartit durant aquests dies, us queda una oportunitat al Centre d'Artesania de la Generalitat situat al carrer dels Banys Nous, núm. 11 de Barcelona.


Per més informació: http://museudecabrils.blogspot.com.es/

Foto: Santi Gispert

Vídeo de la presentació per part 

del Dr. Jordi Montlló.

V-arxiu: Santi Gispert

M. A. Aldrufeu, presentant l'acte inaugural. Foto: Joan Clapés

Foto: Santi Gispert

Foto: Joan Clapés

Foto: M.A. Aldrufeu

Foto: M.A. Aldrufeu

Foto: M.A. Aldrufeu

Pessebres de Muntanya a Castellbell i el Vilar

Al Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, El Brogit, del mes de novembre 2017. núm. 427, podreu llegir el meu article publicat amb el títol: Pessebres de Muntanya a Castellbell i el Vilar.

Amb motiu de la realització del Mapa del patrimoni cultural i natural del municipi, he pogut documentar, un fet prou habitual i característic de moltes poblacions catalanes: la plantada d'un pessebre a muntanya o en un lloc emblemàtic. Es tracta d'un tema que m'interessa des de fa anys i que intento documentar quan tinc oportunitats com aquesta. Per a un futur4 estudi global.

El primer cas, que he analitzat amb profunditat, ha estat el de la meva pròpia població, Premià de Mar, on des de l'any 1971, ininterrompudament, es fa una plantada a la serralada propera. Però cada poble, cada municipi, té la seva pròpia singularitat, la seva personalitat; i Castellbell i el Vilar no podia ser diferent. La sorpresa ha estat no la seva idiosincràcia, sinó la varietat de formes.

Aquí us deixo amb l'article i espero que en gaudiu:

Pessebres de Muntanya a Castellbell i el Vilar_El Brogit

HOMENATGE A JOSEP MARIA COT I XERRADA ELS PESSEBRES DE MUNTANYA

Ahir, 15 de desembre, em van convidar a Castellbell i el Vilar per fer una conferència sobre els pessebres de muntanya, dins l'acte d'homenatge al pessebrista manresà Josep Maria Cots i Font (1942-2017).

L'acte, amb l'assitència d'un centenar de persones, va començar amb la meva conferència: "Els pessebres de muntanya:costum, pràctica o rutina? Després s'inaugurà l'exposició de diorames amb el pessebre monumental que l'any 2016 es mostrava a Manresa, obra de Josep Maria Cots i Font, i es va fer lliurament d'uns presents commemoratius a la vídua i família del pessebrista. 

Un bonic homenatge a un artista molt estimat no només a Manresa o Castellbell i el Vilar, sinó a tota la comarca.

Abans de començar la xerrada vaig voler retre homenatge a tots els empresonats per les seves idees i d'una manera especial al Conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi i al Molt Honorable President de la Generalitat senyor Carles Puigdemont i Casamajó.

Us volem a casa, lliures i electes. Visca la República.

L'alcaldesa de Castellbell i el Vilar obre l'acte. Foto: Júlia Montlló

Francesc Villegas presentant al conferenciant. Foto: Júlia Montlló

Un centenar de persones van assistir a l'acte, vinguts de tota la comarca del Bages.
Foto: Júlia Montlló

Foto: Júlia Montlló

Una recreació de primer nivell, amb el castell i el Pont Vell de Castellbell i el Vilar

XERRADA " DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA"

Ahir, a les 20h, gràcies a la invitació de Xavier Cordomí i l'Associació de Festes de la Plaça Nova de Barcelona, vaig poder fer una conferència a la Casa dels Entremesos, amb l'assistència d'amics i coneguts.

Davant la impossibilitat d'explicar en menys d'una hora el treball realitzat durant 5 anys, ens vam dedicar a deconstruir la fira a partir de els trets característics que els mateixos firaires havien considerat durant el treball de camp.

Des d'aquesta perspectiva podríem fer un  diagnòstic per veure quina és la tendència de futur. 

El debat és apassionant. Servirà d'alguna cosa el meu treball o d'aquí uns anys direu - ja es deia però no en vam fer cas? El temps ho dirà. La tesi doctoral que he fet és una oportunitat o una amenaça?

Seguim el cicle de conferències: dissabte 16 de desembre a les 19 h al Museu de Cabrils i el 9de gener de 2018, també a les 19h, a Barcelona (C. Banys Nous, 11), Centre d'Artesania.

Xavier Cordomí fent la presentació. Foto: Marta Loire

Jordi Montlló analitzant els espais a la fira. Foto: Marta Loire

A la sala es pot veure l'exposició "Perquè avui és Santa Llúcia ...pels volts 
de la plaça Nova". Foto: Marta Loire

Foto: Marta Loire

Entrevista del Periódico

El dia que va sortir era de viatge. Fins ara no he pogut penjar-la per qui no l'hagués pogut llegir.

Salvatore De Francesco artista convidat del Salon des Santonniers d'Orange

L'edició de 2017 del Saló des Santonniers d'Orange, la 9ª, ha convidat a l'artista napolità Salvatore De Francesco.

 Salvatore amb el que vam coincidir en el Congrés de Sitges, l'any 2013, ens explica els projectes de futur immediat molt vinculats al Salon d'Arles. I de moment no puc dir res més....

Aquesta és una de les peces que tenia a la seva parada: una magnífica interpretació del personatge de la filadora.
Salvatore De Francesco és un napolità amb una destresa per treballar el fang que el fan únic en el panorama pessebrísitic europeu. Totes les seves peces són a palillo. Les més petites tenen 3 cm. A Catalunya en podeu trobar a la parada d'en Carles (a la fira de Mataró).

ACTIVITAT RECOMANADA: CONFERÈNCIA SOBRE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: 14 DE DESEMBRE DE 2017

Coneixeu la Fira de Santa Llúcia? La fira de Santa Llúcia que vosaltres us imagineu, existeix de veritat o és una il·lusió nostàlgica del vostre passat? Sempre ha estat igual la fira? Tot això i més ho discutirem plegats, si voleu venir:

Dijous 14 a les 20.00 h exposaré les conclusions de cinc anys de recerca sobre la Fira de Santa Llúcia, convidat per l'Associació de Festes de la Plaça Nova, Comissió de festes de Sant Roc de Barcelona.

Em trobareu a la Casa dels Entremesos (Pl. de les Beates, 2).

La fira de Santa Llúcia que ens imaginem, ha desaparegut

https://www.tornaveu.cat/article/12145/jordi-montllo-la-fira-de-santa-llucia-que
-ens-imaginem-ha-desaparegut

Amb aquest titular, Àlvar Andrés obra l'entrevista que ha fet a Jordi Montlló arrel de la lectura de la seva tesi doctoral. L'entrevista ha estat publicada al Butlletí TORNAVEU, Associacionisme i Cultura, corresponent al dijous 23 de novembre de 2017, que edita l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català.

Per llegir-ne més, cliqueu el següent enllaç:

Tornaveu: La fira de Santa Llúcia que ens imaginem, ha desaparegut

Jordi Montlló durant l'entrevista a la seu de l'entitat. Foto: Àlvar Andrés.

L'Association Les Ravis de la Crèche publica a la seva GAZETTE DU RAVI, un article parlant sobre mi.

Amb el títol, Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone, l'Associació de recerca francesa sobre els santons, amb seu a Calvisson i amb qui treballem estretament, des del Col·lectiu El Bou i la Mula  ha publicat un article que parla de la meva tesi doctoral, fent-se ressó de la defensa de la meva tesi doctoral el passat mes de juliol, a la Universitat de Barcelona.
L'any passat, el president de l'associació, Jean-Louis Sabatier, acompanyat per Françoise Delesty i altres membres del col·lectiu van visitar-nos. Podreu trobar en aquest bloc més informació de la seva estada. 

Per llegir l'article i d'altres, podeu entrar clicant el següent enllaç:

Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone

HE PUBLICAT UN NOU ARTICLE A LA REVISTA BELEN 2017: LA BATALLA DEL PESEBRE EN CATALUÑA

La batalla del pesebre en Cataluña. Revista Belén, 35_2017La revitsa Belen de Madrid, edita per la Asociación de Belenistas de Madrid i coordinada per Angel Peña, ha tingut l'amabilitat de publicar-me per segon any sonsecutiu un article.

Aquest article és fruit de la meva recerca doctoral i penso que aclareix molts aspectes de la situació actual del pessebrisme a Catalunya.

Els que estigueu interessats en llegir aquest article podeu clicar el següent enllaç:

La batalla del pesebre en Cataluña. Belén, núm. 35-2017

Joan Miró i les figuretes de pessebre a la Fundació Miró.

Ahir, dimecres 22 de novembre, vaig assistir a la inauguració de la Nadala 2017 de la Fundació Joan Miró.

Aquest cop, l'artista convidat va ser l'amic i col·laborador del Col·lectiu El Bou i la Mula, Josep Mañà, professor de l'Escola Massana de Barcelona i  estudiós incansable de l'art, el disseny i l'etnografia. 

Nadala de Josep Mañà a la Fundació Miró. Representació al·legòrica de diferents quadres de la primera etapa de Joan Miró.
 Foto: Laura Bosch

També és autor del llibre i de l'exposició Fent camí per la molsa: les figures del pessebre popular.

Text: Josep Mañà

Les figuretes de pessebre o pastorets, com les anomenen a Mallorca, foren per a Joan Miró un món proper i vivencial, ja que, en temps de la seva infantesa, la tradicional fira de Santa Llúcia ocupava part de la plaça de Sant Jaume, a tocar del seu domicili del passatge del Crèdit.

Modelades i pintades de manera personal per cada artesà, l'expressió peculiar i les qualitats plàstiques d'aquestes figures no deixaren indiferent Joan Miró. Tant cert és que le sprengué com a model, tal com explica en una de les seves notes: "Usar en algun indret de la pintura el ripolin [tipus d'esmalt molt utilitzat per Miró] més brillant perquè constrasti amb el mat, com en les figuretes del pessebre, que hi ha colors a la cola i en altres llocs molt brillants".

Jordi Montlló amb l'amic Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Com a creador d'un univers plàstic generat a partir del real, com fan els pessebristes, el poeta J.V. Foix relacionà la manera de fer d'aquest artista amb el pessebrisme i, en un dels seus escrits dedicats al pintor (La Publicitat, 1918), s'hi referí amb aquest títol: "En Joan Miró o el pessebrista astral".

La instal·lació Joan Miró i les figuretes de pessebre mostra i posa en el seu context una de les representacions iconogràfiques més característiques dels costums i les tradicions del Nadal a Catalunya i a les Illes Balears.

Jordi Montlló xerrant amb l'artista Perejaume. Foto: Laura Bosch

Aquestta escenificació vol fer palès l'afecte que Joan Miró tenia per aqueta imatgeria, que formava part del repertori d'objectes d'art popular que recopilava i que li serví d'inspiració per a diverses obres.

Les imatges fotogràfiques de Joaquim Gomis, gran amic de l'artista i documentalista de la seva obra, són un testimoni bell i fidedigne de l'interès i l'estima que Joan Miró tenia per les expressions artístiques de la cultura popular.

Jordi Montlló parlant amb en Jordi Arruga, membre fundador de l'Associació Amics del Caganer i col·laborador del Col·lectiu
del Bou i la Mula. Foto: Laura Bosch

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto: Laura Bosch

A Joan Miró li agradava envoltar-se d'objectes d'artesania i d'art popular.
De la vitrina on els guardava en deia "La Pinacoteca". Foto: Joaquim Gomis

A LA MEMÒRIA DE JAUME COLOMER

Ahir ens va deixar un altre firaire de Santa Llúcia que feia temps lluitava contra el destí. El seu mestratge ha estat intens. Ell i les seves germanes, Carme i Maria Rosa, em va acollir amb els braços oberts quan feia la tesi doctoral. Des d'aquí us faig un petó i una abraçada. No esteu soles, comparteixo el vostre dolor i ja sento la seva absència.

En homenatge, reprodueixo l'article que els vaig dedicar en el diari de la fira de Santa Llúcia del 2015.

Consulta de la tesi "La fira de Santa Llúcia de Barcelona..."

Us comunico que la meva tesi doctoral amb títol: La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 - 2012), amb data de defensa: 18/07/2017, ha estat introduïda al repositori TDX de tesis doctorals en línia de la Universitat de Barcelona. La podeu consultar directament a través de la següent URL:

http://hdl.handle.net/10803/430847

L'Epifania de Semur-en-Auxois (Bourgogne)

L'església de Nôtre-Dame de Semur-en-Auxois està a la Bourgogne, en el departament de la Côte d'Or.  És un edifici d'estil gòtic però els seus origens constructius es remunten al segle XI, amb importants reconstruccions durant els segles XIII i XIV. 

Collegiale de Nôtre-Dame. Semur-en-Auxois (21). Photo: J. Montlló

En la capella lateral des Fonts Baptismaux (les Piles Baptismals), es pot observar un altar coronat per un frontó amb la representació de l'Adoració dels Reis. La capella estava tancada a pany i forrellat i la foto es va fer com es va poder, però és millor que res.

Entrée à la Chapelle des Fonts Baptismaux. 

Aquestes imatges formen part del retaule d'un altar que es troba adossat a una de les parets de l'interior de la capella. Està fet en pedra calcària del país i data de 1540. S'hi representen varies escenes de la vida de Jesús. La imatge que veieu correspon a L'Adoració.

Adoration des Rois Mages. Chapelle des Fonts Baptismaux. Photo: L. Bosch

Representacions nadalenques a la Basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay

El timpà sud de la basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay (La Borgonya) ens ofereix una seqüència esplèndida d'alguns episodis de la infància de Jesús, com podeu veure a la imatge.

Abans però, caldria dir breument que Vezelay i la seva basílica formen part del Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1979. A més Vezelay fou un dels punts importants pels cristians de l'edat mitja dins el camí de Saint Jacques. Es va construir entre el 1120 i el 1150. Actualment està en procés de restauració.

Basilique de Sainte-Marie-Magdelaine de Vezelay. Photo: J. Montlló

La basílica està en fase de restauració. Timpà sud. Foto: L. Bosch

Pel que fa a les escenes que ens interessen aquí, dir que el timpà està dividit en dues zones: la part alta i la part baixa. A la part alta hi trobem la representació dels reis: l'Epifania. A la zona baixa trobem, en primer lloc l'Anunciació a Maria de l'arcàngel Gabriel; tot seguit, la visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Finalment, l'adoració dels pastors i el Naixement. 

Un fet curiós és el fet de que en l'escena del Naixement, hi ha un quart personatge: es tracta d'una sage-femme (la llevadora), que confirma la virginitat de la Mare de Déu.

Segons un especialista en art religiós que vàrem trobar allí durant la nostra visita, el timpà va ser realitzat entre 1222 a 1229 i la iconografia de la llevadora associada al Naixement desapareixerà al segle XIII. 

Escenes en procés de restauració. Timpà sud.

Detall de l'adoració dels Reis. El Nen Jesús ha estat decapitat durant la Revolució Francesa.
Foto: L. Bosch

Detall de l'adoració dels pastors i del Naixement.