divendres, 15 d’agost del 2025

Joan Romaní, de nom artístic Scaramuix, ens deixa de forma accidental.

 

Joan Romaní ©Fotografia: Biblioteca de Taradell

El 9 Nou del 14 d’agost (2025) anunciava la tràgica mort de l’artista barceloní, establert a Taradell, Joan Romaní, conegut amb el nom artístic d’Scaramuix i de 69 anys. La mort s’ha produït per un tràgic accident de cotxe a Sanaüja, en un tram de la C-1412a.

El rotatiu osonenc tracta l’esdeveniment com una xifra més: la víctima 89 des que va començar l’any; però pels pessebristes i els usuaris de la Fira de Santa Llúcia és una tristesa que no es pot mesurar en dades.

Ell als anys 80 del passat segle, conjuntament amb la seva parella Pepa Brasó, van sacsejar el món del pessebrisme amb la creació d’uns nous personatges pels nostres pessebres. Van fer el que d’un temps ençà s’ha posat de moda que no és res més que ampliar la base del pessebrisme, apropant un sector de públic que no se sentia atret per les figures clàssiques del pessebre. Primer potser per un sector més infantil, però que a hores d’ara tenia una legió de seguidors de totes les edats. Va costar veure diorames i pessebres amb les seves figures a les exposicions de les associacions, massa centrades en els academicismes dels anys 40, però cada cop és més freqüent. A Mont-ras hi ha un pessebre especialment interessant que segueix l’estil del Joan i la Pepa.

A continuació transcric un resum de l’entrevista que li vaig fer a la Pepa en motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia:

“els seus inicis se situen en els límits entre els sector dels “artesans” i els de “figures”. De jove estudia a l’escola Massana i s’especialitza en ceràmica. S’introdueix a la fira a través d’uns amics. Als anys 70, abans d’establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s’hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època la Pepa està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. És a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d’agafar una parada fixa del sector de figures. En aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia amb en Joan Romaní, que era el seu marit i és escultor i pintor, decideix crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern.  Tota la parada era plena d’estrelles, campanetes i cendrers que posava “Bon Nadal”, i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures, perquè no hi havia res igual en tota la fira. L’èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.

La Pepa a la seva parada de la fira de Santa Llúcia. ©Fotografia: Jordi Montlló

Darrerament, [la Pepa es va jubilar fa un parell d’anys] feien dues sèries, una amb resina i l’altra de ceràmica. La peça original era obra d’en Joan Romaní, a palillo, amb un fang que s’endureix i no cal coure. D’aquell original se’n treu la matriu per fer els motlles de guix. Finalment, dels motlles se’n fan els tiratges. La sèrie de fang es fa per colada, ja que cal dissoldre-la amb aigua i el material resultant és molt líquid. Després cal coure les peces. Aquests processos els portaven a fer en tallers on tenen la maquinària necessària. A casa seva tenia el petit estudi on pintava les figures, amb pintura acrílica. En el seu catàleg hi trobem els temes clàssics com el Naixement, els Reis, l’Anunciata, amb d’altres personatges més populars com el caganer, el pescador, el capellà o un legionari romà. També té animals de granja i un camell.

Són personatges que semblen ninots, extrets d’un còmic infantil, amb cares molt expressives, de nassos grans, ulls ben oberts, galtes prominents i grans rialles. Són tendres, divertides i alegres. Els pessebristes més tradicionals no formen part de la seva clientela habitual. En alguns congressos de pessebristes on ha muntat la parada no ha tingut gaire èxit. Però darrerament ja s’han vist diorames amb figures de la Pepa en les exposicions de Castellar del Vallès, Mataró i, sobretot, Mont-ras. Però hi ha tot un sector de la població, sobretot el més jove, que gràcies a les figures de la Pepa, s’han apropat al pessebre: “jo tinc una clientela bastant jove, que segueix la tradició però que no vol seguir-la amb pessebres clàssics”. Val a dir, que en una visita a la Fira del Cardenal Lluís Martínez Sistach, es van valorar positivament i foren elogiades.

Moltes gràcies Joan per la teva aportació a l’art, a la cultura i als pessebristes. La teva obra ha deixat empremta solidificada. Gràcies també a tu Pepa, per estar cada any a la Fira, amb fred, pluja i vent, a la teva parada sempre il·luminada. I gràcies per la teva amistat.

Figures ideades per l'Scaramuix i pintades per Pepa Brasó Manen©Fotografia: Jordi Montlló

Pessebre amb figures ideades per Scaramuix i pindades per Pepa Brasó. Mont-ras. ©Jordi Montlló

dijous, 12 de juny del 2025

El qui, el com i el perquè de l’associacionisme cultural. Taula rodona 'Cultura per a tothom! El compromís social de les federacions'

 Aquest passat dimarts, dia 10 de juny, Arç Coperativa i l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català organitzaven una taula rodona entorn la cultura per a tothom. Va comptar amb la presència de Jordi Mullor, de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; en Pep Morella, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, en Ramon Albornà, de la Federació Catalana de Pessebristes, En Toni Font, de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i Javier Gómez, d'Arç Coperativa.

Jordi Mullor introduïa el concepte de quatre tipus d'activitats en funció de com acullen o rebutgen els col·lectius vulnerables: exclusives, segregadores, integradores i inclusives. Després exposà el projecte del glossari bestial que consisteix en la traducció a la llengua de signes catalana, el lèxic més recurrent sobre la imatgeria festiva.

Seguidament, Pep Morella exposà el tema de la solitud no volguda i la problemàtica que hi va lligada, remarcant la necessitat de fer aterrar els projectes, i portar-los a la pràctica. En definitiva, quants més recursos s'inverteixin en cultura, menys se'n necessitaran en salut.

Font tractà el tema de les associacions vistes com una eina de democratització cultural, reivindicant el potencial adreçat als infants i joves.

Gòmez lloà algunes de les fortaleses de l'associacionisme cultural, remarcant els valors compartits, entre aquest i l'economia social, com ara l'interès col·lectiu, la igualtt, la democràcia interna i la voluntat de millorar la vida de la gent com a principi matriu.

Ramon Albornà parlà de la transformació social, motivada pels canvis en les dinàmiques associatives, però també per l'evolució des del punt de vista patrimonial. Un dels exemples forenles mostres de pessebrisme social que defugen la representació més canònica del naixement de Jesús. En aquest cas, l'objectiu és escenificar una injustícia social a través de la representació d'exilis, guerres, per remoure l'espectador. I és ben cert que a través d'aquests exemples, el pessebrisme contemporani trascendeix el fet religiós, sense per tant, menysprear-lo.

Després hi hagué un intercanvi molt viu entre els ponents i el públic, sobre el canvi de perspectiva que estan experimentant els col·lectius de cultura popular en els darrers anys. La força de l'associacionisme no té aturador. I les administracions n'han de tenir cura.


©fotografia: Jordi Montlló

©fotografia: Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch













dimecres, 11 de juny del 2025

Mora la Nova celebra la Diada de l'Associacionisme Cultural 2025 amb una jornada pessebrista.

 


Aquest dissabte passat, 7 de juny, Móra la Nova celebrava la Diada de l'Associacionisme Cultural - DASC 2025 amb una jornada pessebrista, acollida per l'Associació del Pessebre dels Pensaments. Després de la rebuda per les autoritats, i els parlaments del president de l'Associació del Pessebre dels Pensaments i Clausura de la mà del president de la Federació de Pessebristes de Catalunya, ens adreçàvem al pavelló firal per una jornada amb tallers simultanis, especialment remarcables, de tècniques pessebrístiques. Compartir coneixements i experiències. Transmetre i aprendre, en definitiva mantenir un patrimoni més viu que mai. 

Parlaments de benvinguda. ©fotografia: Jordi Montlló


Vam tenir el plaer de saludar entre els artesans presents a la zona firal, a la Gemma Bertran i a la Montserrat Ribes amb la seva filla. També hem pogut saludar a la Carme Carbó, en plena forma.

Gemma Bertran i la Carme Carbó. ©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló


Montserrat Ribes i la seva filla, transmissió assegurada. ©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló


El taller de realització de muntanyes va anar a càrrec de Rosana Vallès, Vicent Arnau i Ximo Sorli, de l'Associació Betlenística del Baix Maestrat, secció Benircarló.

El taller de resines a càrrec de Carles Franco i Jordi Bernal, de l'Associació Pessebrística de Vilanova i la Geltrú.

©fotografia: Laura Bosch -Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló



El taller de pedra seca aplicada al pessebre popular a càrrec del marger Roger Solé, de l'Associació Pessebrista de Tarragona.

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló



El taller de realització de palmeres, a càrrec d'Àngel Altadill, de l'Associació El Pessebre dels Pensaments, de Móra la Nova.

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló



El taller de pintura, a càrrec de Francesc Fayos, del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló



Després i abans del dinar, es feu lliurament d'un record per a totes les associacions, i la tradicional fotografia de  grup, acompanyada seguidament d'una actuació dels gegants i grallers del muncipi.

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló

divendres, 20 de desembre del 2024

18 de desembre de 2024. "La batalla del pessebre a Catalunya"

 

A mà esquerra, Daniel Solé i Eudald Navarro. Museu d'Història de Catalunya.
©Foto: elpessebredelamula 


Dimecres 18 de desembre, al Museu d'Història de Catalunya, vaig parlar sobre "La batalla del pessebre a Catalunya". La meva presentació estava centrada en la controvèrsia ideològica que va surgir a Catalunya, a meitat del segle XX, vinculada a la concepció del que ha de ser un pessebre. Un enfrontament que van protagonitzar el Pare Basili de Rubí i Antonio Herranz Gonzàlez, llavors president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. 

Reportatge fotogràfic ©Laura Bosch. Com sempre, utilitzeu les imatges, però si us plau, indiqueu-ne l'autor/a i la font.

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: elpessebredelamula

©Foto: Lluïsa Amenós. D'esquerra a dreta: Daniel Solé, Laura Bosch, Joan Romeu i
Montse Santander, autors del fragment; Jordi Montlló i Joan Carles Alay.

©Foto: Daniel Solé. D'esquerra a dreta: Laura Bosch, Joan Romeu, Lluïsa Amenós, 
Montse Santander, Jordi Montlló i Joan Carles Alay.

dimarts, 17 de desembre del 2024

18 de desembre de 2024 al Museu d'Història de Catalunya: "La batalla del pessebre a Catalunya"

 


Aquest proper dimecres, dia 18 de gener, us convido al Museu d'Història de Catalunya on parlaré, entre d'altres temes, de la controvèrsia ideològica que hi va haver a Catalunya a meitat del segle XX vinculada a la concepció del que ha de ser un pessebre. Un enfrontament que varen protagonitzar el pare Basili de Rubí i Antònio Herranz Gonzàlez, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Quan vingueu, aprofiteu per gaudir del pessebre que dos amics i grans pessebristes del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès han realitzat per segon any consecutiu al vestíbul del museu: Montse Santander i Joan Romeu.

Adreça: Museu d'Història de Catalunya. Plaça de Pau Vila, núm. 3 - Ciutat Vella. 08039 Barcelona

dilluns, 16 de desembre del 2024

El Museu d'Història de Catalunya edita "on-line" el quiz de la Fira de Santa Llúcia

L'any passat, el Museu d'Història de Catalunya, amb motiu dels 800 anys de pessebrisme, m'encarregava un joc en línia sobre el pessebre. Una vintena de preguntes sobre temàtica pessebrística, pensada per a tots els públics com a eina divulgativa. 

Enguany, podeu participar amb un nou joc en línia sobre la Fira de Santa Llúcia, que el Museu d'Història de Catalunya ja ha posat a disposició de tots els públics a la seva web.

Accedeix al quiz de la Fira de Santa Llúcia