Aquest és el meu bloc personal dedicat a la meva afició pessebrística. Aquí compartiré amb tots vosaltres les activitats relacionades amb aquest món i escriuré allò que em sembli, quan em sembli.
L’any 2015, la Laura Bosch i jo
mateix, com a comissaris, érem convidats pel Salon International des Santonniers d’Arles (França) per una
exposició sense precedents sobre la situació actual dels figuraires a Catalunya.
Era la 58a edició d’ençà que l’any 1958, Jean Marie Rouquette, conservador de
museus de la ciutat i Marcel Carbonel, president dels santonniers provençals, fundaven el Salon des Santonniers d’Arles, que tres anys després esdevindria Salon International des Santonniers d’Arles.
Per la 58a edició, visitarien l’exposició més de vuit mil persones, fet que ens faria mereixedors de la medalla de plata de la ciutat d'Arles.
« Provence
& Catalogne » era una oportunitat única de veure com dues realitats
ben diferents interpreten el pessebre. Els visitants podien veure una mostra
representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire al nostre país,
amb una selecció dels millors artistes i artesans vius en aquell moment. Aquí
és on vàrem donar a conèixer al món l’obra del Doctor Pere Catà Vidal. Vuit
anys després, els companys i amics de l’associació, han volgut retre-li
homenatge posant una de les seves peces com a imatge central del cartell que
presidirà un dels esdeveniments més esperats a la Provença entre el 17 de
novembre de 2023 i el 14 de gener de 2024. El Naixement també es podrà veure in situ.
Si heu llegit el post anterior, sabreu que l’1 de juliol
l’assemblea extraordinària del Col·lectiu El Bou i la mula acordava la seva
dissolució. També s’aprovava la donació dels fons documental a l’Arxiu Comarcal
del Maresme. La seu de l’entitat ha estat des dels seus orígens a Premià de mar
i consideràvem que era un espai idoni per a recepcionar el nostre modest fons documental perquè no es
perdés com tantes altres coses del nostre país.
Adjuntem el document que ho testifica.
També s’està treballant amb poder visibilitzar la feina
d’escaneig del Fons Catà (un miler de documents bibliogràfics i d’hemeroteca)
de forma on line, tal i com es pot fer encara ara. Lamentablement el fons físic
ha quedat en mans privades en contra de la nostra voluntat, ja que fou donat al
Col·lectiu tal i com s’explica a la Revista d'Etnologia de Catalunya, núm 42,
pàg. 363 i 364, editada per la Generalitat de Catalunya. Podeu clicar l'enllaç que us deixo a continuació:
La voluntat de l’entitat ha estat sempre de fomentar la
preservació del patrimoni pessebrístic, ja sigui material o documental en
espais i entitats públiques. Així ho vam fer amb unes figures de Lluís
Carratalà i la parada dels germans Vidal de la Fira de Santa Llúcia al museu
d’Etnologia i de les Cultures del Món de Barcelona, i així ho fem amb el nostre
propi fons en benefici de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Esperem que algun dia el més proper possible s’hi puguin
incorporar el més d’un miler d’articles i retalls de diaris recollits durant
anys pel Doctor Pere Catà i que donà al Col·lectiu El Bou i la Mula, confiat
dels nostres valors.
Divendres dia 3 de gener vaig fer una nova visita guiada a l'exposició dedicada al Dr. Pere Catà. Entre els assistents, membres del grup Ulleres de Llorer de Premià de Mar i el president de la Federació Catalana de Pessebristes, l'Albert Català.
Aquí us deixo amb un recull dimatges que m'han passat els amics premianencs.
Acompanyat per l'amiga Sylvie Costa, conservadora del Musée Historique de Lausanne (Suissa).
Dissabte, 28 de desembre vaig tenir l'honor de rebre l'amiga i companya professional Sylvie Costa, conservadora del Musée Historique de Lausanne (Suïssa). Allà vaig coincidir amb en Toni Batllori, que ha cedit un original del seu pare per a l'exposició. Aquest dibuix serví d'inspiració a Pere Catà per fer una de les seves obres, com podeu veure a la fotografia. En Toni venia acompanyat d'un amic comú, l'Hernán, col·leccionista de figures de pessebre a qui feia temps que no veia. Una grata sorpresa i una agradable vetllada entre amics i autèntiques obres d'art.
Es pot visitar fins el 19 de gener. No badeu!
En Toni Batllori amb el seu fill i l'Hernán al costat de l'obra que va inspirar al Dr. Catà en la realització de la seva peça, exposada a la vitrina. Foto: Sylvie Costa
Us deixo amb una entrevista que fa uns dies, amb motiu de l'exposició "L'oníric món del Dr. Pere Catà", comissariada per Ferran Manau, Laura Bosch i jo mateix, em van fer des de Ràdio Santvi.
D'esquerra a dreta: Ferran Manau, Dr. Pere Catà i Jordi Montlló.
Fotografia Francesc Bosch
A la pàgina 4 i 5 del Butlletí podreu llegir un article escrit per la Laura Bosch amb motiu de l'exposició "L'oníric món del dr. Pere Catà", que ella prefereix anomenar-lo com " el Dalí del pessebrisme". Accedeix a l'article: https://es.scribd.com/document/439676641/L-oniric-mon-del-dr-Pere-Cata
El Dr. Pere Catà, dedicant unes paraules al llibre de signatures del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Foto: Laura Bosch
Acte inaugural. Foto: Marta Loire
Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch
Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch
Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch
Acte inaugural. Foto: Francesc Bosch
Acte inaugural. Foto: Laura Bosch
Acte inaugural. Foto: Laura Bosch
Ahir (dijous 5 de desembre) es va inaugurar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l'exposició, L'oníric món del doctor Pere Catà.L'esdeveniment obria els actes de celebració del 20è aniversari del Col·lectiu El Bou i la Mula i tancava el cicle dedicat en homenatge a l'escultor pessebrista, Dr. Pere Catà (Sant Pol, 1937).
Lluís Albertí, director del Museu Arxiu de Llavaneres, obria la sessió davant una magnífica afluència de públic, tot i la persistent llevantada que des de dimecres assetjava la comarca. Després de donar les gràcies a totes els persones i entitats que han fet possible aquesta empresa tan emotiva, vaig tenir el privilegi de lliurar al Dr. Pere Catà el diploma com a soci d'honor de l'entitat (Acord adoptat en Assemblea el passat 14 de juny de 2019), com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme i per la seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a l'Associació de Pessebristes de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula. El doctor Catà, visiblement emocionat, va tenir unes paraules d'agraïment per a tots els assistents i en especial al seu amic i company de trajectòria, en Toni Pruna, i a la Conxita, la seva esposa, per la seva paciència.
El regidor de cultura, senyor Xavier Noms va clausurar l'acte i seguidament es donà pas a l'exposició on es va fer una visita guiada a tots els assistents. Una exposició molt recomanable per la qualitat de les peces, úniques. Paral·lelament podreu gaudir d'una exposició de fotografies d'algunes de les peces exposades (a la venda) i d'un dibuix obra d'Antoni Batllori que ha cedit amablement el seu fill del qual el doctor Catà es va inspirar en la creació d'una de les seves peces.
Jordi Montlló, amb el Dr. Catà i el regidor de cultural de Sant Andreu
de Llavaneres, sr. Xavier Noms. Foto: Francesc Bosch
Foto: Francesc Bosch
Francesc Bosch del Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, amb Toni Pruna, deixeble i continuador de l'obra de Lluís Carratalà. Foto: Marta Loire
Foto: Marta Loire
Foto: Marta Loire
Foto: Laura Bosch
L'exposició es pot visitar fins el 19 de gener de 2020 al Museu
Arxiu Municipal de Llavaneres:
Carretera
de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)
08392- St.
Andreu de Llavaneres
Horari de visites:
Dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes
d’11 a 14 i de 17 a 20h
Diumenges i
festius d’11 a 14h
Tancat 25 i
26 de desembre i 1 i 6 de gener
El Dr. Pere Catà, observant la seva obra exposada. Foto: Francesc Bosch
El Dr. Catà i la seva esposa Contxita amb una part del Col·lectiu El Bou i la Mula. D'esquerra a dreta: Jordi Montlló, Toni Dorda, Albert Dresaire, Marta Loire, Laura Bosch, Dolors Teixidor i Josep Maria Font
El dia 5 de desembre, a les 7 del vespre s'inaugura al Museu de Sant Andreu de Llavaneres - Can Caralt, l'exposició "L' oníric món del doctor Pere Catà".
Està
dedicada a un figuraire a qui fa un any, el Col·lectiu El Bou i la Mula i
l’Associació de Pessebristes de Barcelona varen homenatjar. Un escultor sense
taller, allunyat del bullici mundà, que com una formigueta treballa per a ell,
en el seu minúscul estudi, pel seu plaer i sobretot, per fer plaer als seus
amics. Ell és el Doctor Pere Catà i Vidal (Sant Pol – El Maresme, 1937); més
conegut entre els pessebristes i amics com el doctor Catà, és un dels grans
desconeguts fora del petit cercle dels pessebristes barcelonins. El seu
desconeixement és directament proporcional a la seva vàlua.
La
seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a
l'Associació de Pessebristes de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula,
foren motius suficients perquè el 5 d'octubre de 2018 se li fes un homenatge
com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística
al món del pessebrisme. La present exposició és una fita més per tal de fer més
visible l’obra d’un escultor que transforma el fang en excel·lència.
Mentre, podeu llegir el nou article que he publicat de la prestigiosa revista BELÉN, dirigida i coordinada per Ángel Peña. L'article porta per títol: Transformar el barro en maestría: La obra escultórica del doctor Pere Catà.
El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita. Foto: L. Bosch
El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.
L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.
Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic. Foto: L. Bosch
Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.
El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch
Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.
Elisabet Bataller al violí i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch
Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.
Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà.
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà.
Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.
Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.
El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch
Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar! Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.
HOMENATGE
AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL
5 d’Octubre de 2018
Sant Pau
del Camp (Barcelona)
Benvinguts i moltes gràcies per compartir la
proposta que des del Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes
de Barcelona us vam fer per tal de fer justícia al doctor Pere Catà.
Perquè avui és un dia de justícia –però de la
bona, no aquesta pantomima dels tribunals de la Meseta - . Avui toca fer
compliments públics a un home que s’ho mereix. És bo que en alguns homenatges,
la personat homenatjada també pugui escoltar aquests compliments i hi sigui
present.
Segur que en alguna ocasió us heu sentit
traïts, perquè heu descobert que un músic que admiràveu pel seu talent o una
escriptora o un pintor o qualsevol artista que era un dels vostres preferits,
tenia un comportament o una ideologia que no només no compartiu sinó que trobeu
reprovable.
És molt freqüent i quan ens passa se’ns queda
una mica la cara de dir i ara què? Pensem que una obra simfònica o un relat,
una pintura o una escultura que ens emociona és perquè l’autor és una persona
com nosaltres i que també ens hauria d’emocionar la seva vida. I sovint no és
així.
En el cas que ens ocupa avui, la del doctor
Pere Catà i Vidal és just tot el contrari. La seva personalitat captiva tant o
més que la seva obra.
Recordo haver vist les primeres figures seves
en uns diorames a Sant Vicenç de Montalt. De fet si em pregunteu que més vaig
veure aquells dia no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit
el 90% del seu objectiu. I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig
preguntar, de qui són aquestes figures? Del doctor Catà, em deien. I qui és el
doctor Catà? On té el taller? D’on és? No res, no en ven, se les fa per ell, és
molt gran, té la salut delicada (potser alguns que em deien això ja no hi són –
i mira-te’l ell. Se’l veu prou eixerit). I pensar que això m’ho deien a finals
dels anys 90.......
De tant en tant em vaig continuar trobant la
seva obra. La meva perplexitat anava en augment. En primer lloc per la qualitat
d’aquelles peces, després pels personatges per
se, i finalment perquè eren com un
plat d’escudella en un dia fred d’hivern; que t’aviva l’esperit.
Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme; hi havia vida més enllà
dels Castells. I no em refereixo a la Marca Hispànica. Però poca vida, la
veritat, doctor Catà.
Les seves obres eren com una menja preuada i
escassa. Massa escassa pel meu gust. I penso, que molts compliments que li han
fet han estat amb la boca petita i en la intimitat (com el català de l’Aznar).
Per aquest motiu em reafirmo que l’acte d’avui és doblement merescut.
Encara vaig trigar molts anys en conèixe’l. De
fet no ha estat fins el 4 de maig de 2012 i amb motiu de fer la meva tesi
doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia.
Com podia ser que un home tan menut, en una
habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans?
La clau són els seus ulls i les seves mans.
Els ulls del Pere són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen
que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. Les mans i els
ulls es coordinen a la perfecció. El seu estil és molt peculiar, treballa el
detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia.
Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures que aportin
moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant
precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.
Ha fet un estudi en viu dels camells, per
copsar cada moviment a l’ajupir-se i al aixecar-se; perquè els Reis és un dels
seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en
els camells del Pere.
Quan treballa una figura, comença per donar-li
la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el
nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins
donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la
conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del
nas, si porta una piga inclús, les dents, no hi falta cap detall: “es veuen les
fontanelles, o sigui les sutures dels ossos del cap. “hi ha moltes persones
curtides, pescadors, gent així que ho tenen eh!”, diu i és veritat.
Alguns dels seus personatges no semblen
figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la
cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien
angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot
se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.
Crec no equivocar-me si parlo per tots els
aquí presents que li hem de donar les gràcies no només per fer-nos descobrir i gaudir
de tot un món ple d’art i creació, aportant aire nou i “jove” al palestinià món
dels pessebres catalans, sinó també per la seva generositat i humilitat en la
manera de fer-ho.
Sempre serem deutors del seu art i de la seva
persona.
.png)
