diumenge, 30 de novembre del 2025

Inaugurada l'exposició al Museu-Arxiu de Llavaneres, Josep Vives: figures amb vida pròpia

Jordi Montlló i Josep Vives. ©Fotografia Lluïsa Amenós


Aquest passat divendres, 28 de novembre, inauguràvem l'exposició dedicada a l’obra de Josep Vives i Vila, figuraire de Castellterçol, amb una àmplia trajectòria en el pessebrisme català. 

La inauguració, va tenir lloc al Museu-Arxiu de Llavaneres, que cada dos anys, organitza una biennal de figures de pessebre, sota la denominació “Escultures de petit format”. Enguany ha complert la seva 9a edició, convertint-se en una de les principals iniciatives pessebrístiques dins el món dels museus catalans.

Unes cent quaranta cinc persones varen assistir a la inauguració, entre les quals hi havia varis representants de la Federació Catalana de Pessebristes, nombrosos membres de l'Agrupació de Pessebristes de Castellterçol i la seva presidenta, els representants polítics de l'actual consistori i l'alcalde de Castellterçol, pessebristes de diferents associacions, aficionats al món del pessebrisme, amics i familiars. 

Durant els parlaments inaugurals, un dels moments més emotius, varen ser les paraules que en Josep Vives va adreçar als presents. Després, es van obrir les portes de la sala expositiva. La visita guiada per part del comissari i del propi Josep Vives va quedar pendent degut a la gran quantitat de gent, que feia temps per entrar a la sala expositiva. 

L'estil personal de Vives va captivar a tothom, perquè les seves figures, semblen tenir vida pròpia. Tot i que hi ha una vitrina amb figura bíblica, la resta res té a veure amb aquest estil, que ràpidament va deixar de fer per modelar pagesos, traginers i gent del poble que et podries trobar sortint de casa, a la plaça o a l’anar a buscar el pa. Són de tall realista, vestits a la moda de mitjans de segle XX. Tot i que també trobem persones actuals amb el mòbil a la mà, amb anorac o esquis. Tant és així que alguns dels personatges creats són veïns i veïnes de Castellterçol i membres de la mateixa associació. En Josep sempre diu que busca l'espontaneïtat en les figures i que la ductilitat del fang li permet dotar-les d’expressió. I és ben cert.

Una altra de les característiques d'aquesta biennal del pessebre de petit format, és l'edició, per part del Museu-Arxiu d'un catàleg que s'ofereix als visitants.

Aquest any, en el pròleg d'aquest catàleg, l'alcalde de Llavaneres, senyor Àlex Neira, diu"Amb propostes com aquesta, el Museu de Llavaneres consolida un projecte cultural que dignifica la creació artística i preserva un llegat que és compartit". [...] "Nadal és temps de retrobaments, de compartir i de donar. Una època que ens recorda el valor de les coses senzilles i el poder de la creativitat per unir les persones. Fidel a aquest esperit, la proposta del Museu de Llavaneres és molt més que una exposició: és una trobada entre l'art, la tradició i la comunitat, un espai on la cultura esdevé punt de connexió i motiu de celebració" 

El Museu de Llavaneres participa d’aquesta festa amb l’exposició de Josep Vives que podeu visitar fins l’1 de febrer de 2026. 


Horari de visites:

Del 28 de novembre del 2025 a l ‘1 de febrer de 2026

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

visites guiades: seguiu el meu Facebook o contactar per WhatsApp al telèfon 646627814

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener


Reportatge fotogràfic: recordeu, si utilitzeu les fotografies, esmenteu la seva font i l'autor/a. ©Fotografies de: Júlia Montlló, Lluïsa Amenós, Marc Isbert i Laura Bosch.























diumenge, 23 de novembre del 2025

La Pepa Brasó Manen, figuraire incondicional de la Fira de Santa Llúcia, es jubila després de 39 Nadals

Pepa Brasó i al darrera, les seves figures, que semblen extretes d'un conte
per a infants. Fotografia: Jordi Montlló. 18 de desembre de 2012.


A la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. I com ja he dit per d'altres figuraires, enlloc de descomptar temps, descomptem firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que teniu costum de visitar-la, enguany trobareu a faltar a la Pepa Brasó, que juntament amb l'Scaramouix, van crear un univers propi, innovador, dinàmic i molt apreciat a la fira per tot un sector nou en el pessebrisme.

La Maria Josep Brasó Manent, coneguda per tothom com  la Pepa, neix a casa, el 22 de gener de 1953, en una família barcelonina de vuit germans. Es representant del sector de figures. La seva parada feia 2 x 1 metres, sense espai interior per la venedora. Participava esporàdicament d'altres fires (la de la Palma, Sant Jordi o Sant Ponç) i d'altres activitats laborals per completar les necessitats econòmiques.

El cas de la Pepa és força especial, perquè els seus inicis se situen en els límits entre el sector dels "artesans" i els de "figures". De jove estudia a l'escola Massana i s'especialitza en ceràmica. S'introdueix a la fira a través d'uns amics. Als anys 1970, abans d'establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s'hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. és a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d'agafar una parada fixa del sector de figures. en aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia, amb l'escultor i pintor Joan Romaní (acs), que era el seu marit, decideixen crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern. Tota la parada era plena d'estrelles, campanetes i cendrers que posava "Bon Nadal", i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures perquè no hi havia res igual en tota la fira. l'èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.


Pessebre realitzat a Mont-ras amb figures de Joan Romaní i Pepa Manent.
Fotografia: Laura Bosch

Reguitzell de figures a la parada de la Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Decoració de Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló

Pepa Brasó i Jordi Montlló. 27 de maig de 2013. Fotografia: Laura Bosch

dijous, 20 de novembre del 2025

40 anys de la Fundació de la Federació Catalana de Pessebrisme i presentació de la setzena edició de la revista NAIXEMENT


La Federació Catalana de Pessebristes presenta, la setzena edició de la revista NAIXEMENT. Una molt bona notícia, perquè tret de les monografies que fruit de la recerca puguin aparèixer, aquesta publicació, permet d'una banda, llegir articles que presenten diferents col·laboradors, tots ells molt interessants, i per l'altra, estar al dia de les darreres activitats federatives.  Tant de bo que la revista pugui anar creixent.

En el sumari, trobareu els textos introductoris de la Federació, la salutació del president, Ramon Albornà i la salutació de la Consellera de Cultura, Sònia Hernàndez.

Articles: Espai Rauric, una aposta per a la visibilitat i articulació del pessebrisme, de Ramon Albornà i Rovira - pàg. 6. / Nova llei sobre patrimoni immaterial en marxa, de Rosa Maria Provencio i Monleón - pàg. 8. / El Pessebrisme camí de la UNESCO...entre el reconeixement i el compromís, d'Amadeu Carbó i Martorell - pàg. 11./ Josep Vives i Vila, figures amb vida pròpia, de Jordi Montlló i Bolart - pàg. 14./ El pessebrisme amb ulls de dona, d'Elena Calzada i Lladó - pàg. 16./ Els pessebres de muntanya, una tradició creixent, de Francesc Villegas i Martínez - pàg. 20./ 40 anys de la fundació de la Federació Catalana de Pessebristes, de Jordi Simó i Sanahuja - pàg. 23./ Els Reis, il·lusió i màgia al pessebre, d'Antoni Dorda i Ventura - pàg. 26./ Entrevista al Dr. Pere Catà, de Jordi Condal i Margarit - pàg. 29./ Coses que han passat - pàg. 35

I si voleu llegir els números anteriors, la Federació Catalana de Pessebrisme els ha posat en obert a la seva pàgina web. Podeu accedir-hi també directament clicant : https://www.pessebrescat.cat/revista/

dimecres, 19 de novembre del 2025

La Maria Carme Ferrer i en Josep Mayoral, es jubilen després de tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral

 Carme Ferrer i Josep Mayoral a la seva parada de la
Fira de Santa Llúcia. 11 de desembre de 2012. Fotografia: Jordi Montlló


La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. Però enlloc de descomptar temps, descomptem figuraires i firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que la visiteu enguany, trobareu a faltar a la Mari Carme Ferrer i el Josep Mayoral. Ella pertany a la tercera generació de figuraires. Feien figures de fang i elements de fabricació pròpia de suro, com coves, pallers i casetes. Van començar a vendre a la fira els avis i els pares de la Carme, l'any 1940, tots alhora.

Els avis es deien Josep Busquets i Carme Salines. Els pares eren en Josep Ferrer Garcia, conegut popularment com en Pepito del Gas i la Carme Busquets Salines. La Carme ens explicava ja fa uns anys, amb motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia: "el meu pare va començar perquè hi va haver un senyor que va deixar una parada, li va ensenyar més o menys com anava el fang, cóm fer anar un motllo, cóm fer casetes de suro i el primer any doncs van fer casetes de suro a casa i va anar per les botigues a veiam qui en volia i van començar així. L'any següent ja van agafar una parada feta amb uns cavallets i un llençol blanc i després amb una llumeta amb un paper de diari que cada dia s'havia de treure i posar tot. Així van començar l'any quaranta".

El seu cas on no hi ha transmissió generacional no és únic. Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través dels nostres pessebres.


Nadal del 2024, amb la paradeta de la fira gairebé buida. Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

La Carme Ferrer, una figureta de la Fira de Santa Llúcia que desapareix.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

Tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia. La imatge parla per si sola.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024


Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat
en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través 
dels nostres pessebres. 
Fotografia:Laura Bosch. 17 d'abril de 2013. 




dimecres, 12 de novembre del 2025

28 de novembre: inauguració de l'exposició: Josep Vives, figures amb vida pròpia

 



El proper 28 de novembre, al Museu de Llavaneres, inaugurem una exposició dedicada a l’obra de Josep Vives, figuraire de Castellterçol, amb una àmplia trajectòria en el pessebrisme català. 

Un cop més el Museu de Llavaneres organitza una exposició de figures de pessebre. La Mostra sota la denominació de “Escultures de petit format” ja compleix la seva 9ª edició, convertint-se en una de les principals iniciatives pessebrístiques dins el món dels museus catalans.

Enguany enceta una línia en consonància amb un projecte de recerca  finançat per la Generalitat de Catalunya. L’autor escollit és Josep Vives i Vila, nascut a  Agramunt (1935) però que ha desenvolupat el seu art pessebrístic i escultòric en el marc de l’Agrupació de Pessebristes de Castellterçol. És un dels molts exemples de figuraires catalans sorgits dins l’àmbit d’actuació d’una associació.

Josep Vives: figures amb vida pròpia, és el titular d’un article que li dedica la periodista Griselda Guiteras publicat, l’any 2023, en el diari el 9 Nou. Nosaltres l’hem trobat d’allò més escaient. Amb un estil amb personalitat, allunyat de les extemporànies figures bíbliques, modela pagesos, traginers i gent del poble que et podries trobar sortint de casa, a la plaça o a l’anar a buscar el pa. Són de tall realista, vestits a la moda de mitjans de segle XX, que podrien formar part del paisatge del Moianès. Tot i que també trobem persones actuals amb el mòbil a la mà, amb anorac o esquis. Tant és així que alguns dels personatges creats són veïns i veïnes de Castellterçol i membres de la mateixa associació. En Josep declara que busca l'espontaneïtat en les figures i que la ductilitat del fang li permet dotar-les d’expressió. Els hi aporta el gest, les fa vives. Mai més ben dit.

Amb alts i baixos, amb impediments pandèmics, administratius o mentals, el pessebrisme perviu a la nostra societat des de fa més de 800 anys com un far enmig de la boira unificadora de la globalització gràcies al treball de centenars de voluntaris de tota Catalunya que dediquen el seu entusiasme i el seu temps a fer que les festes de Nadal siguin precisament això: una festa.

El Museu de Llavaneres participa d’aquesta festa amb l’exposició de Josep Vives que podeu visitar fins l’1 de febrer de 2026. 


Horari de visites:

Del 28 de novembre del 2025 a l ‘1 de febrer de 2026

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

visites guiades: seguiu el meu Facebook o contactar per WhatsApp al telèfon 646627814

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener


divendres, 7 de novembre del 2025

Mantenir el llegat del pare. A la memòria de Ramona Violant.

 

Ramona Violant i Jordi Montlló, el 8 de febrer de 2013. Fotografia: Laura Bosch


La Ramona (Barcelona, 7 d'abril de 1934 - 5 de novembre de 2025) ha estat la memòria viva del Ramon Violant i Simorra , però ho ha estat amb veu pròpia. Ara, ens ha deixat, però el llegat dels Violant continuarà viu a través de la seva obra i d’investigadors i de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Vaig conèixer la Ramona amb motiu de la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. Em va rebre a casa seva, on hi havia llibres per a tot arreu. Per fer l'entrevista vam haver de fer espai en unes cadires que, en aquells moments, feien de prestatgeries improvisades.

La Ramona m'explicava que quan eren petits, per allà els quaranta, anaven ella i la seva germana amb el pare, a la fira de Santa Llúcia a buscar molsa i suros per fer el pessebre de casa. S'hi veia figures diferents com la castanyera que va comprar o també alguna "aquestes de fusta" o un poblet o algun animalet. Recorda com el pare feia el pessebre:

"com si fos un diorama. Primer agafava una taula que havia format part del taller de sastre. Llavors feia el muntatge de les muntanyetes, el riu amb tots els seus prats, amb la molsa. Després hi posava com un vestidor i hi retallava una gran portalada i quedava com si fos un diorama. A la part de la paret hi posava un paper blau, pel cel i una estrella plisada i és clar tot lo que era aquestes tres parts quedaven a dins d'aquest vestidor i aquí davant hi havia la portalada aquesta ampla".

Després va col·laborar quan era el coordinador del diari de la fira de Santa Llúcia amb un article sobre el vesc, la branca daurada, què més adient ?

Estimada Ramona, fes-nos una etnografia del cel amb el teu pare.

Podeu llegir una excel·lent entrevista que sortí publicada al número 11 de la revista Canemàs amb motiu del reconeixement atorgat l'any 2014 per l'Associació Cultural Joan Amades: 

https://www.tornaveu.cat/cultura-popular/associacionisme/ha-mort-ramona-violant-estudiosa-de-la-tradicio-oral-i-la-mitologia-52324/

Ramona Violant, l'any 2014, amb vuitanta anys, rebent el premi Associació Cultural Joan Amades
de la mà del també folklorista Amadeu Carbó. Fotografia d'arxiu El Punt Avui. Lluís Simon.