Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naixement. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Naixement. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’abril del 2026

El cicle de la Nativitat i l’Adoració dels Reis a la portalada de Santa Anna de Notre-Dame de París

 

D'esquerra a dreta, portalada de la Mare de Déu, portalada del Judici Final i
portalada de Santa Anna. Llicència Creative Commons.



La façana occidental de la catedral de Notre-Dame de París és una de les grans lliçons d’escultura monumental de l’Europa medieval. Entre les seves tres portalades, la de Santa Anna —situada al costat sud— és la més antiga i, probablement, una de les més suggerents per als amants del pessebrisme.

Aquest portal, reutilitzat al voltant de l’any 1200, incorpora elements escultòrics anteriors (datats entre 1145 i 1155) que molt probablement provenen de l’antiga catedral de Saint-Étienne, el temple que ocupava aquest mateix indret abans de la construcció de Notre-Dame. Aquest reaprofitament no és només una solució constructiva, sinó també una manera de preservar i integrar una tradició iconogràfica anterior dins el nou llenguatge gòtic.

Portalada de Santa Anna. Detall. Llicència Creative Commons.


El programa iconogràfic de la portalada gira al voltant de la figura de la Mare de Déu i la seva història, inspirada tant en els evangelis canònics, especialment el de sant Lluc, com en tradicions apòcrifes. Hi trobem representacions de la seva concepció miraculosa, la seva educació al Temple i el seu matrimoni amb sant Josep. Però és a la part intermèdia del timpà on apareix el que més ens interessa: el cicle de la Nativitat. En aquest registre s’hi desenvolupen, amb una gran força expressiva, escenes que formen el nucli de qualsevol pessebre tradicional:

L’Anunciació, amb l’àngel Gabriel comunicant a Maria el misteri de l’Encarnació.

La Visitació, trobada plena d’intimitat entre Maria i la seva cosina Elisabet.

El Naixement de Jesús, representat segons la tradició antiga, amb la Mare de Déu reclinada en un llit ricament treballat i un sant Josep més aviat passiu, en actitud contemplativa.

Aquesta imatge del Naixement, amb la Mare de Déu estirada i l’infant en un bressol escalfat pel bou i la mula, ens remet a una iconografia molt arrelada en el romànic, que posa l’accent en la humanitat de Crist i en la seva genealogia terrenal.


Portalada de Santa Anna. Detall central amb l'escena del Naixement. Llicència Creative Commons.


El relat continua amb l’Adoració dels Reis d'Orient, una altra escena clau del pessebrisme. Els savis vinguts d’Orient són representats en el seu camí cap a Betlem, en una escena prèvia especialment interessant: el moment en què es presenten davant d’Herodes per preguntar pel “nou rei dels jueus”.


Portalada de Santa Anna. Detall. Els Reis d'Orient es presenten davant d'Herodes.
 Llicència Creative Commons.


Aquest episodi, menys habitual en els pessebres populars, però molt present en l’art medieval, aporta una dimensió narrativa més rica: les mirades interrogatives dels Reis contrasten amb la inquietud d’Herodes i la sorpresa dels savis que consulten les escriptures.

El timpà està presidit per una imatge de la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron i sostenint el Nen Jesús al centre de la seva falda. Aquesta representació, hieràtica i frontal, és clarament hereva de la tradició romànica, amb una solemnitat que contrasta amb el dinamisme narratiu de les escenes inferiors.

Per sota, dues llindes mostren els matrimonis de Joaquim i Anna, i de Maria i Josep, reforçant la idea de la genealogia de Crist. Aquesta dimensió familiar i humana és especialment rellevant des del punt de vista pessebrista. Els brancals del portal, amb figures de l’Antic Testament com David, Salomó o la reina de Saba, completen aquest discurs simbòlic que connecta l’Antiga i la Nova Aliança.

Un dels aspectes més destacables d’aquest conjunt és la seva força expressiva. Les figures, robustes i de caps voluminosos, no busquen tant la perfecció anatòmica com la capacitat de comunicar emocions i relats. Aquest caràcter directe i narratiu les fa especialment properes a l’esperit del pessebre. Contemplar la portalada de Santa Anna amb mirada pessebrista és descobrir-hi un autèntic precedent de les nostres escenes nadalenques. Hi trobem els mateixos episodis, els mateixos personatges i la mateixa voluntat de fer visible el misteri a través d’imatges concretes i humanes.

Aquestes escultures, malgrat la seva antiguitat, continuen parlant-nos amb una sorprenent actualitat. Ens recorden que el pessebre és hereu d’una llarga tradició iconogràfica que, com en aquest cas, en la pedra un dels seus testimonis més eloqüents.

dijous, 20 de novembre del 2025

40 anys de la Fundació de la Federació Catalana de Pessebrisme i presentació de la setzena edició de la revista NAIXEMENT


La Federació Catalana de Pessebristes presenta, la setzena edició de la revista NAIXEMENT. Una molt bona notícia, perquè tret de les monografies que fruit de la recerca puguin aparèixer, aquesta publicació, permet d'una banda, llegir articles que presenten diferents col·laboradors, tots ells molt interessants, i per l'altra, estar al dia de les darreres activitats federatives.  Tant de bo que la revista pugui anar creixent.

En el sumari, trobareu els textos introductoris de la Federació, la salutació del president, Ramon Albornà i la salutació de la Consellera de Cultura, Sònia Hernàndez.

Articles: Espai Rauric, una aposta per a la visibilitat i articulació del pessebrisme, de Ramon Albornà i Rovira - pàg. 6. / Nova llei sobre patrimoni immaterial en marxa, de Rosa Maria Provencio i Monleón - pàg. 8. / El Pessebrisme camí de la UNESCO...entre el reconeixement i el compromís, d'Amadeu Carbó i Martorell - pàg. 11./ Josep Vives i Vila, figures amb vida pròpia, de Jordi Montlló i Bolart - pàg. 14./ El pessebrisme amb ulls de dona, d'Elena Calzada i Lladó - pàg. 16./ Els pessebres de muntanya, una tradició creixent, de Francesc Villegas i Martínez - pàg. 20./ 40 anys de la fundació de la Federació Catalana de Pessebristes, de Jordi Simó i Sanahuja - pàg. 23./ Els Reis, il·lusió i màgia al pessebre, d'Antoni Dorda i Ventura - pàg. 26./ Entrevista al Dr. Pere Catà, de Jordi Condal i Margarit - pàg. 29./ Coses que han passat - pàg. 35

I si voleu llegir els números anteriors, la Federació Catalana de Pessebrisme els ha posat en obert a la seva pàgina web. Podeu accedir-hi també directament clicant : https://www.pessebrescat.cat/revista/

dilluns, 30 de desembre del 2019

Vint anys del Col·lectiu El Bou i la Mula a la revista "Naixement" de la Federació Catalana de Pessebristes



Aprofitant que el Col·lectiu d'Opinió, Recerca i Difusió del Pessebre, El Bou i la Mula celebra el seu vintè aniversari, com a soci fundador i actual president, en nom dels meus companys i propi volem compartir amb vosaltres la nostra alegria i, perquè no, alguna reflexió sobre el quan, el per què i el com de tot plegat. El lloc més indicat per fer-ho no podia ser altre que la revista NAIXEMENT, portaveu de la Federació Catalana de Pessebristes.
Raó de més perquè enguany la revista, compleix deu anys d'ençà Josep Porta, aleshores president, sota la direcció de l'Andreu Coll varen posar en marxa aquesta revista.

Una publicació que no pot faltar a la prestatgeria de qualsevol persona que visqui el pessebre. A més de la salutació del president, Albert Català i Pou i de la Consellera de Cultura, Mairàngela Vilallonga, hi podreu llegir interessants articles dedicat a Gabriel Romagosa i Móra, pessebrista i figuraire de Francesc Villegas; l'entrevista al figuraire Toni Pruna. Una vida dedicada a honorar l'obra d'en Lluís Carratalà, de Jordi Condal i Núria Garcia; El desembre congelat. De cançó revolucionària francesa a Nadala catalana, per la Dra. Glòria Ballús; El naixement de Jesús a Betlem i el cens, d'Armand Puig; la Inauguració del Museu de Montblanc i la Presentació del llibre Germans Castells, de Ramon Albornà, els 40 anys de Pessebrisme a Ripollet, de Pere Padró; Jordi Pi, l'impressionista del pessebre, de Núria Garcia i el Bou i la Mula, 20 anys de passió pel pessebrisme. Al final de l'edició trobareu l'apartat dedicat a Coses que han passat i un article dedicat a Jordi Pi i Vila (1928-2003)

Us deixo amb l'enllaç que us permetrà llegir l'article complert que porta per títol: "El bou i la mula; Vint anys de passió pel pessebrisme".




dijous, 21 de setembre del 2017

Representacions nadalenques a la Basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay

El timpà sud de la basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay (La Borgonya) ens ofereix una seqüència esplèndida d'alguns episodis de la infància de Jesús, com podeu veure a la imatge.

Abans però, caldria dir breument que Vezelay i la seva basílica formen part del Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1979. A més Vezelay fou un dels punts importants pels cristians de l'edat mitja dins el camí de Saint Jacques. Es va construir entre el 1120 i el 1150. Actualment està en procés de restauració.


Basilique de Sainte-Marie-Magdelaine de Vezelay. Photo: J. Montlló
La basílica està en fase de restauració. Timpà sud. Foto: L. Bosch
Pel que fa a les escenes que ens interessen aquí, dir que el timpà està dividit en dues zones: la part alta i la part baixa. A la part alta hi trobem la representació dels reis: l'Epifania. A la zona baixa trobem, en primer lloc l'Anunciació a Maria de l'arcàngel Gabriel; tot seguit, la visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Finalment, l'adoració dels pastors i el Naixement. 

Un fet curiós és el fet de que en l'escena del Naixement, hi ha un quart personatge: es tracta d'una sage-femme (la llevadora), que confirma la virginitat de la Mare de Déu.

Segons un especialista en art religiós que vàrem trobar allí durant la nostra visita, el timpà va ser realitzat entre 1222 a 1229 i la iconografia de la llevadora associada al Naixement desapareixerà al segle XIII. 


Escenes en procés de restauració. Timpà sud.
Detall de l'adoració dels Reis. El Nen Jesús ha estat decapitat durant la Revolució Francesa.
Foto: L. Bosch


Detall de l'adoració dels pastors i del Naixement.



dimarts, 19 de setembre del 2017

Representacions del Naixement i l'Epifania a l'Abadia de Fontenay - França


Abbaye de Fontenay. Vue générale. Photo: L. Bosch

Image de l'église cistercienne. Foto: J. Montlló

L'abadia de Fontenay (Marmagne - França), situada a la Borgonya, és una de les esglésies cistercenques més antigues: la seva construcció data del 1139 al 1147. És també una de les poques abadies del segle XII que han arribat intactes fins els nostres dies. 

Des de l'any 1981 l'edifici forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Segons la voluntat de Sant Bernard i del capítol general de l'Ordre de Cîteaux, l'edifici està construit amb una gran senzillesa, segons el model típic de l'arquitectura romànica de la Bourgogne: creu llatina, façana sense decoració i capitells molt ornats amb fulles. 

A l' interior, es pot observar una Mare de Déu amb el nen, del segle XII, que durant molts anys va estar a l'intempèrie, en el cementiri de Touillon. El cor està recobert per rajols esmaltats dels segles XII i XIII i un conjunt de pedres tombals, entre elles la del bisbe anglès Ebrard de Norwich, que va finançar la construcció de l'abadia.


Adossé contre le mur du chevet, le retable qui devait orner l'ancien autel. XIIIe siècle.
Photo: L. Bosch

Détail du retable. Photo: J. Montlló

Al fons de la nau, destaca un retaule de pedra del segle XIII que probablement formava part de l'altar. S'hi representen varies escenes de l'Evangeli. Les que us vull mostrar són les del Naixement i l'Adoració dels Reis. Com podeu veure a les imatges, mentre el bou i la mula abrigallen i mantenen l'escalfor al Nen Jesús, Maria i Josep descansen; ell assegut amb el cap reposant en el bastó i ella estirada, coberta amb una màrfega i amb el cap reposant damunt d'un coixí.
A mà dreta, una escena amb l'Adoració dels Reis, dos dempeus i un agenollat besant els peus del Nen Jesús (al que li manca el cap). Maria el sosté dempeus sobre els seus genolls.



Scéne de la Nativité. On peut observer les traces de peinture rouge. Photo: L. Bosch

Scéne de l'Adoration des Rois Mages. Photo: L. Bosch

No és gens extrany, trobar a moltíssimes esglésies de França els caps decapitats o les cares picotejades per l'escarpa fins a fer desaparèixer l'imatge. La majoria d'aquests atemptats contra el patrimoni religiós es van dur a terme durant la Revolució Francesa.