Xerrada: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements"

 

Dijous, 12 de desembre, sota una pluja intensa,  benvinguda i necessària, a la Casa dels Entremesos, vaig exposar un dels temes treballats a la meva tesi doctoral: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements".

Aquesta és una pregunta que només s'ha pogut fer quan la societat ha assumit una mirada diferent sobre ella mateixa. Quan ha incorporat una perspectiva inclusiva, de gènere.

Vam parlar de les dones des del punt de vista del present i a partir del treball de camp amb motiu de la meva tesi doctoral. Vam parlar de les històries de vida, que van dur a aquestes dones, valentes i emprenedores, a formar part de la Fira de Santa Llúcia, sovint per necessitat, però que no se'n van poder separar mai. 

A la sala d'actes també es podia veure l'exposició "Pessebre: vuit segles de tradició i artensania", promoguda per la Fundació Festa Major de Gràcia.

Moltes gràcies a l'organització i especialment a l'amic Xavier Cordomí, per la presentació i coordinació de l'acte. Moltes gràcies.

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

 

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores
invisibles i transmisores de coneixements".
©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". La Pepa Brasó, visiblement
emocionada durant la seva intervenció  ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

 

 

Xerrada de Santa Llúcia: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia. Treballadores invisibles i transmissores de coneixements"

 

Josep Maria Garrut i Romà. Pessebrista universal i plaçanoví il·lustre.

 

En el marc del #Pessebres800anys, aquest proper dimecres dia 13 de desembre, Santa Llúcia, a les 8 del vespre, em trobareu al costat del president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, Josep Porta Saburit i Xavier Cordomí, president de l'Associació de Festes de la Plaça Nova, per parlar de la figura de Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008).

Garrut fou membre fundador de la Universalis foederatio Praesepistica, membre de l'Associació de Pessebristes de Barcelona i un gran i destacat col·leccionista de figures de pessebre. Nascut a la barcelonina Plaça Nova, fou membre destacat i cronista de la Comissió de Festes de Sant Roc de la Plaça Nova. De la seva obra, destaca: "600 anys de plaça Nova"; "Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes" i "Viatge entorn del meu pessebre".

Lloc: Casa dels Entremesos-Centre de Producció i Difusió de Cultura Popular Tradicional de Barcelona, situada a la Plaça de les Beates, 2 (Barcelona).

La Casa dels Entremesos acull dues exposicions temporals: #Pessebres800anys i "Les artesanes del fang. Les dones invisibles de la Fira de Santa Llúcia".

 

Si baixeu a Barcelona per visitar la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral, no heu de deixar de banda dues exposicions temporals inagurades dissabte dia 2 de desembre a les 8 del vespre, que podreu veure a la Casa dels Entremesos fins el 14 de gener de 2024.

La primera d’elles, "#Pessebres800anys" organitzada pels Pessebristes de Ciutat Vella, l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes en el marc la commemoració dels 800 anys del pessebre. Es tracta d’una mostra de l’obra pessebrista de grans mestres catalans en la tècnica del diorama. També podreu veure una selecció de peces creades per grans figuraires, com Josep Maria Brull o Bartomeu Marcé.  

La segona exposició temporal que podeu veure a la sala del costat, està emmarcada dins la mostra de “Pessebrisme i patrimoni” que porta per títol: “Les artesanes del fang. Les dones invisibles de la Fira de Santa Llúcia”. Està produïda per la Federació Catalana de Pessebristes, amb textos i coordinació de Laura Bosch.

És una exposició itinerant amb vocació pedagògica que posa en valor les dones invisibles que treballen amb fang i que són hereves d’una tradició centenària. Són dones apassiones per la seva feina que contribueixen a la riquesa i la diversitat del pessebre català, les darreres que trobareu si us passegeu per la fira.

Abans però, d'anar cap a la fira, volteu per la planta baixa de la Casa dels Entremesos. Allí s'hi exposen tot l'any els gegants i gegantons de la ciutat, a més del bestiari i cavallets. I en un racó, el pessebre popular, obra de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, realitzat amb una setantena de figures originals i humorístiques com els gegants, el bestiari, cantaires, i altres personatges i grups de la cultura popular. 

©Fotografia: Paco Lora. D'esquerra a dreta, Josep Porta, president de l'Associació de
Pessebristes de Barcelona, la figuraire Gemma Bertran i el seu fill, 
Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de
Pessebristes i l'autora, Laura Bosch.

Un dels moments de la inauguració. 

El president de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Albornà, durant la visita
guiada amb el regidor del districte de Ciutat Vella, Im. Albert Batlle.

El president de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Albornà, durant la visita
guiada amb presència del regidor del districte de Ciutat Vella, Im. Albert Batlle.

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama. Detall #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama. Detall #Pessebrisme800anys

Vitrina dedicada a l'elaboració d'una peça de
la figuraire Gemma Bertran.

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch

Conferència a La Casa dels Entremesos de Barcelona: "Salvador Masdéu o l'enigma del fang".

 

Ahir, dia 16 de desembre, a les vuit del vespre, Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló, oferien una conferència sobre el gran artista i figuraire de pessebre, Salvador Masdéu Freixenet, fruit de la recerca que ha durat tres anys.

Després de la rebuda i presentació del director de La Casa dels Entremesos, senyor Xavier Cordomí, Jordi Montlló va recordar el què se'n sabia fins ara sobre Salvador Masdéu, quines eren les fonts i els documents de base que en parlaven, les notes mecanografiades de Josep Maria Garrut extretes d'una conversa amb el fill de Salvador Masdéu, en Rafel, que el mateix Jordi Montlló localitzà durant la seva tesi doctoral a l'arxiu de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Després, Laura Bosch presentà l'arbre genealògic de Salvador Masdéu, - des d'inicis del segle XVIII fins a l'actualitat -  que ha permès conèixer la seva família, d'on és originària, com arriben a Barcelona, el casament i la dispensa, i els fills que en realitat va tenir l'artista barceloní. Explicà també la mort de la seva esposa, Eulàlia Rodríguez i els fills que li sobrevisqueren, dos nois i una noia, que l'atzar farà que la única filla que varen tenir, l'any 1937, mori a casa seva en el bombardeig per l'aviació feixista al Poble Sec. Finalitzà amb l'explicació dels indicis que la portaren en el darrer moment de la recerca, a localitzar els descendents. Aquest fet extraordinari ha permès aportar llum a un mestre barceloní del pessebrisme que marcà tendències en el seu moment.

Acte seguit, Toni Dorda parlà de l'obra, de la complexitat dels motlles, de la policromia de les peces, de la tipologia, de la diversificació i de les peculiaritats que permeten identificar si una peça es tracta d'una obra original o d'una còpia.

Féu també un especial reconeixement a Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà, i única persona capaç d'entendre i saber reproduïr amb tota la seva complexitat els motllos de Salvador Masdéu. Les seves aportacions han estat  indispensables en tot el procés de recerca. Abans de finalitzar la seva intervenció, agraí a tots els col·lecionistes privats que han estès les seves mans en conèixer el projecte, la qual cosa ha permès exposar un bon centenar de figures i especialment al Dr. Carulla que aportà, ell mateix, la seva col·lecció a la maleta, provinent de Palma, cedint-la per a l'exposició.

Jordi Montlló clausurà l'acte convidant a tots els presents a visitar l'exposició al Museu Arxiu de Llavaneres, explicant que aquesta és només la gènesi d'un projecte de futur, que hauria de veure la llum l'any 2024, centenari de la mort de l'artista, amb la publicació d'un llibre molt més complert que inclourà, entre d'altres, l'arbre genealògic, els nous camps oberts d'investigació i l'estudi complert de la col·lecció dels motllos, que ja s'han començat a inventariar i fotografiar.

Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.
Xavier Cordomí, durant la presentació.
Fotografia cedida per ©La Casa dels Entremesos

Conferència, Els Santons, l'ànima provençal del Nadal. 16 de desembre de 2020 a la Casa dels Entremesos.

 

Dimecres passat, a la Casa dels Entremesos, Centre Barceloní de Difusió de Cultura Popular d'arrel Tradicional Catalana, vaig tenir el plaer d'oferir la conferència "Els Santons, l'ànbima provençal del Nadal" dins dels actes de Santa Llúcia.

La presentació va anar a càrrec de la Montserrat Garric i d'en Xavier Cordomí.

Donada l'amplitud i riquesa del tema, la meva conferència es va basar en tres conceptes: l'identitat i el patrimoni; els santons i els santonniers i finalment les fires a l'espai públic, centrades en tres municipis de renom: Marsella, Arles i Aubagne.

Un petit tast que resumeix al meu entendre la millor definició de la vocació de santonnier: 

"L'argile est aux mans de son santonnier ce qu'est l'homme dans celles de Dieu" (Frédéric Mistral). 

Montserrat Garrich a primer terme. Foto: L. Bosch

                                                                    Foto: L. Bosch

                            Xavier Cordomí oferint el caganer del Cu-cut, realitzat per la 

               família Alós de Torroella de Montgrí (Caganers.com)