Aquest és el meu bloc personal dedicat a la meva afició pessebrística. Aquí compartiré amb tots vosaltres les activitats relacionades amb aquest món i escriuré allò que em sembli, quan em sembli.
Dijous dia 20 de desembre de 2018, a les 7 del vespre vaig impartir la conferència: PESSEBRES, LA PERSPECTIVA IMMATERIAL. ÚNICA FORMA DE SALVAGUARDA. L'acte va tenir lloc a l'Institut d'Estudis Penedesencs (carrer dels Banys, núm. 11 - Vilafranca del Penedès), dins del marc de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Penedès.
L'acte va ser presidit per la senyora Maria Àngels Travé, coordinadora de l'inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial del Penedès; el president de la Federació Catalana de Pessebristes, senyor Albert Català; el president de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès i secretari de la Federació Catalana de Pessebristes, a més de coautor del llibre: Germans Castells: art i figures per al pessebre , Albert Dressaire, secretari del col·lectiu de recerca El Bou i la Mula.
Una vetllada molt interessant i enriquidora. En acabar la conferència el president de la Federació Catalana de Pessebristes, l'Albert Català, va presentar l'estat de la qüestió sobre la el treball de preparació que s'està realitzat des de la Federació amb l'objectiu de presentar el pessebrisme com a candidatura per entrar a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Intervenció del president de la Federació Catalana de Pessebristes, sr. Albert Català. Vídeo: L. Bosch
Maria Àngels Travé donant la benvinguda als assistents, Ramon Albornà i Jordi Montlló. Foto: L. Bosch
El President de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Català
Foto: L. Bosch
Jordi Montlló entrevistat per RTV Vilafranca. Foto: L. Bosch
Albert Català entrevistat per RTV Vilafranca. Foto: L. Bosch
Maria Àngels Travé entrevistada per RTV Vilafranca. Foto: L. Bosch
L'any 2018 la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi als germans Joan i Martí Castells Badia, una distinció justa i merescuda. Les figures del taller Castells han donat vida a multitud de pessebres. Petites escultures de qualitat fetes en el marc d'un procés artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l'estima i la cura amb què s'ha fet cada una de les peces.
Tres generacions Castells han estat al servei de l'art pessebrístic que han contribuït a la difusió i internacionalitaazació del pessebre català. Milers de figures han sortit de les mans dels sis components d'aquesta nissaga de grans figuraires que han aportat la seva creativitat i el seu savoir-faire al món del pessebre.
Aquest dissabte dia 15 de desembre, en el marc de la inauguració del Museu del Pessebre de Catalunya, a Montblanc Ramon Albornà i Rovira i Ismael Porta i Balanyà van presentar el llibre: Germans Castells, art i figures per al pessebre.
El dia 18 ho feien a Barcelona, al Centre d'Artesania Catalunya. L'acte va comptar amb la presència de la Directora General de Cultura Popular i Associacionisme i Accions Culturals, senyora Maria Àngels Blasco i Rovira; el President de la Federació Catalana de Pessebristes, senyor Albert Català; els autors del llibre: Ramon Albornà i Rovira, President de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès i Ismael Porta i Balanyà, President de la Fundació Museu del Pessebre de Catalunya i amb els figuraires, en Joan i en Martí Castells.
Ahir dissabte dia 8 de desembre, el Museu de Cabrils va acollir l'exposició que podeu anar a veure fins a la Candelera, en els horaris d'obertura o sol·licitant visita al contacte que us deixo al final de l'entrada d'aquest article. L'exposició documenta i analitza les pujades o plantades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l'època nadalenca. Es tracta d'una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local.
Laura Bosch, directora del Museu de Cabrils presentant l'acte. Foto: Júlia Montlló
Jordi Montlló durant la seva intervenció. Foto: Júlia Montlló
És el fruit d'una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Institut Ramon Muntaner. La Comarca
del Maresme s'esten des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada Litoral i el Parc Natural del Montnegre - El Corredor.
Foto: J. Montlló
La recerca documenta
i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les
plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme,
com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana.
No hi ha cap
estudi semblant on es conjuguen dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya
com l’excursionisme i el pessebrisme.
Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les
motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització
i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques i les
diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context
social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més
laïcitzada, mercantil i individual.
L’exposició
és resultat d’aquesta recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i
dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al
públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.
Foto: J. Montlló
Assistent a l'acte observant els pessebres realitzats pel premianenc Francesc Bosch. Foto: J. Montlló
A primer terme, el pessebrista Francesc Bosch, autor de varis dels pessebres de muntanya que any rera any s'han pujat a l'ermita de Sant Mateu. Foto: J. Montlló
Més informació: Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814) i comissaris de l'exposició.
Lloc: Museu Municipal de Cabrils (Can Ventura del Vi, carrer de la Santa Creu, núm. 5). La visita és gratuïta.
Horari de visites de l'exposició:
Diumenges d'11.00 a 13.00 des del 8 de desembre de 2018 fins el 3 de febrer de 2019
Dimecres de 17.00 a 19.00h i concertades per a grups trucant als telèfons de contacte o escrivint a museucabrils@gmail.com
Pessebre de guix amb figures de gres realitzades pel premianenc Joan Muñoz Foto: J. Montlló
Aquest primer cap de setmana de desembre he estat convidat pel Centre Català de Lausana-Ginebra en el marc de les seves activitats del Nadal. Acompanyat de l'amic suís Joan Costa, gran activista i defensor de les tradicions, la llengua i la cultura catalana vaig tenir una trobada prèvia amb la Marta Rovira, Secretària General d'Esquerra Republicana de Catalunya, exiliada a Suïssa. Vàrem parlar de la situació actual i vaig lliurar-li la Nadala que he fet com cada any; enguany dedicada a les DONES. El seu nom hi consta com també hi és el de l'Anna Gabriel, que malauradament no va poder assistir a la conferència, però que els amics del Casal Català ja li han fet arribar. La conferència anava dedicada amb tota la meva estima i consideració per la Marta i l'Anna.
Foto cedida amablement pel Centre Català de Lausana - Ginebra
Fotografia de grup amb alguns dels amics del Centre Català de Lausana - Ginebra
Divendres dia 17 de novembre, a les 7 del vespre va tenir lloc la inauguració de la 61 edició del Salon Internacional des Santonniers d'Arles (Provence).
Philipe Brochier, president del Salon Intrnational des Santonniers Foto: J. Montlló
Arles, com ja he escrit en altres ocasions és un aparador de l'ofici de figuraire "santonnier" (a França) i per tant, d'aquest art popular tan emblemàtic de la Provença, els santons.
Alguns dels santonniers fidels al Salon i també a la foire que té lloc el cap de setmana de la inauguració a l'espai Van Gogh Foto: J. Montlló
És tal vegada l'exposició més important a nivell de participació a tota Europa. Permet posar en valor el treball i la creació dels artistes provençals. Dona a conèixer aquest art popular tan present a les nostres llars i sobretot ens ensenya a respectar l'ofici, la creació i el talent de gent que creuen en el que fan i que any rere any mostren orgullosos el seu treball. La seva supervivència en depèn. Si hi aneu, podreu veure un centenar d'exposants, amateurs i professionals que mostren el millor del seu savoir-faire. Per motivar i trobar nous talents el Salon, proposa any rere any un concurs de creació en les dues categories. Enguany a la planta baixa hi ha veritables obres d'art, procedents dels diferents concursos que l'Estat promou des de l'any 1961, convertint-se així en "Meilleurs Ouvriers de France".
També hi trobareu pessebres "créches" de tota mena. En destaca la vitrina central amb un pessebre dedicat a les pedreres i l'art de treballar la pedra, un homenatge als picapedrers, obra de Patrick i Josiane Giordano. La planta pis del Cloître de Saint Trophime està dedicada al continent asiàtic. Al fons, un pessebre monumental indi. També trobareu vitrines amb figures tallades de llauna, en roba, fusta, de colors vius i dues rodes originals procedents d'un carro de tirar bous amb fusta i cèrcol de ferro amb una talla que et deixa bocabadat. Un dels pessebres de la meva col·lecció particular realitzat en terra cuita s'exposa en una de les vitrines.
Figures procedents de Bangladesh. Col·lecció J. Montlló
I si teniu ganes de veure altres exposicions que l'equip del Salon ha preparat, aquí us deixem els llocs: Cathedrale de Nôtre Dame de Paris (per quart any consecutiu), Melay, Locronan, Gap, Cavaillon, Carcassonne i al Conseil Régional de Marseille.
Arlette Bertheló, ànima del Salon i pessebrista, amb Mr. et Mme Giordano, artistes convidats. Foto: L. Bosch
Vista general de la planta baixa amb l'espai dedicat als pessebres i al fons als M.O.F. des de 1961 Foto: J. Montlló
Pessebre de Liliane Guiomar. Foto: J. Montlló
Escena de Lise Berger. Foto: J. Montlló
Amb l'amiga santonnière Evelyne Ricord, defensora de la llengua i de les tradicions provençals i Meilleure Ouvrier de France 2000. Foto: L. Bosch
Mostra de la grandiositat de l'obra de l'artista Lilianne Guiomar. Foto: J. Montlló
Lilianne Guiomar amb alguns dels membres del Col·lectiu el Bou i la Mula
la Marta, en Josep Maria, la Dolors i a la dreta l'Albert
Foto: J. Montlló
Pessebre monumental representatiu dels països asiàtics procedent
de les històriques "Nouvelles Galleries" de Paris. Foto: J. Montlló
L'equip del Col·lectiu amb el president i amic Philipe Brochier moments abans
de la inauguració de la Fira de Santons 2018 a l'espace Van Gogh
Foto: J. Montlló
En plena sessió de treball. Foto J. Montlló
I desitjant una llarga vida als amics i companys del Salon des Santonniers i
al Col·lectiu del Bou i la Mula, el president s'acomiada fins la propera expedició.
Ja podeu consultar el meu article «Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)», publicat a la Revista BELÉN, número 36/2018. Per aquells que no la coneixeu, és la publicació que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid, dirigida per Ángel Peña Martín. Los-Obradores-Lluch-Tres-Decadas-de-Belenismo-en-Barcelona-1931-1964-Jordi-Montllo-Bolart
La Direcció General de Cultura Popular i Associacionismeha posat a l'abast de tota la ciutadania l'inventari de patrimoni etnològic de Catalunya.
Hi trobareu:
Recerques del programa de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya
Altres recerques becades per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Construccions de pedra seca inventariades a la Wikipedra
Elements inventariats en el marc dels ajuts de l'Institut Ramon Muntaner
Inventari de gegants centenaris
Inventari de béns mobles relacius a immobles declarats BCIN en la categoria de zona d'interès etnològic
Elements reconeguts a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO
Les fitxes que conté aquest catàleg s'han anat creant al llarg de més de 20 anys, quan les primeres recerques de l'Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya van començar a donar els primers resultats.
La base de dades d'elements de patrimoni etnològic es va nodrint periòdicament de noves aportacions, que al seu torn s'aniran incorporant al cercador.
Ja es pot consultar en línia clicant en el següent enllaç:
És el fruit de molts anys de recerca que la Generalitat de Catalunya ha promogut amb subvencions, com petits incentius per a investigadors, com jo, o entitats com el Col·lectiu El Bou i la Mula, que hi hem posat el nostre petit gra de sorra. Crec que tots plegats ens hem de felicitar i felicitar al personal de la Direcció general que ha anat fent una feina immensa de formigueta per aconseguir uns resultat tan magnífics com aquest. Una eina útil per al coneixement, difusió i gestió de part del nostre patrimoni. Amb l'esperança que algun dia puguem arribar a assolir cotes semblants a països com França.
A continuació us poso una fitxa de mostra i l'enllaç per si hi voleu navegar. Aquestes fitxes són elr esultat de la recerca que vam fer de la col·lecció de figures de pessebre de l'Associació de mataró i que la caixa Laietana va editar. La referència bibliogràfica és:
DRESAIRE, Albert i MONTLLÓ, Jordi (2010). Les nostres
figures de pessebre. Una mirada al pessebrisme de Catalunya. Edita Caixa Laietana i Associació de Pessebristes de Mataró. Mataró,
amb motiu de la 41 Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears ( fotografies de Jordi Montlló).
El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita. Foto: L. Bosch
El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.
L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.
Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic. Foto: L. Bosch
Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.
El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch
Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.
Elisabet Bataller al violí i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch
Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.
Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà.
El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà.
Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.
Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch
El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.
El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch
Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Familiars i amics. Foto: L. Bosch
Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar! Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.
HOMENATGE
AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL
5 d’Octubre de 2018
Sant Pau
del Camp (Barcelona)
Benvinguts i moltes gràcies per compartir la
proposta que des del Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes
de Barcelona us vam fer per tal de fer justícia al doctor Pere Catà.
Perquè avui és un dia de justícia –però de la
bona, no aquesta pantomima dels tribunals de la Meseta - . Avui toca fer
compliments públics a un home que s’ho mereix. És bo que en alguns homenatges,
la personat homenatjada també pugui escoltar aquests compliments i hi sigui
present.
Segur que en alguna ocasió us heu sentit
traïts, perquè heu descobert que un músic que admiràveu pel seu talent o una
escriptora o un pintor o qualsevol artista que era un dels vostres preferits,
tenia un comportament o una ideologia que no només no compartiu sinó que trobeu
reprovable.
És molt freqüent i quan ens passa se’ns queda
una mica la cara de dir i ara què? Pensem que una obra simfònica o un relat,
una pintura o una escultura que ens emociona és perquè l’autor és una persona
com nosaltres i que també ens hauria d’emocionar la seva vida. I sovint no és
així.
En el cas que ens ocupa avui, la del doctor
Pere Catà i Vidal és just tot el contrari. La seva personalitat captiva tant o
més que la seva obra.
Recordo haver vist les primeres figures seves
en uns diorames a Sant Vicenç de Montalt. De fet si em pregunteu que més vaig
veure aquells dia no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit
el 90% del seu objectiu. I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig
preguntar, de qui són aquestes figures? Del doctor Catà, em deien. I qui és el
doctor Catà? On té el taller? D’on és? No res, no en ven, se les fa per ell, és
molt gran, té la salut delicada (potser alguns que em deien això ja no hi són –
i mira-te’l ell. Se’l veu prou eixerit). I pensar que això m’ho deien a finals
dels anys 90.......
De tant en tant em vaig continuar trobant la
seva obra. La meva perplexitat anava en augment. En primer lloc per la qualitat
d’aquelles peces, després pels personatges per
se, i finalment perquè eren com un
plat d’escudella en un dia fred d’hivern; que t’aviva l’esperit.
Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme; hi havia vida més enllà
dels Castells. I no em refereixo a la Marca Hispànica. Però poca vida, la
veritat, doctor Catà.
Les seves obres eren com una menja preuada i
escassa. Massa escassa pel meu gust. I penso, que molts compliments que li han
fet han estat amb la boca petita i en la intimitat (com el català de l’Aznar).
Per aquest motiu em reafirmo que l’acte d’avui és doblement merescut.
Encara vaig trigar molts anys en conèixe’l. De
fet no ha estat fins el 4 de maig de 2012 i amb motiu de fer la meva tesi
doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia.
Com podia ser que un home tan menut, en una
habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans?
La clau són els seus ulls i les seves mans.
Els ulls del Pere són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen
que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. Les mans i els
ulls es coordinen a la perfecció. El seu estil és molt peculiar, treballa el
detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia.
Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures que aportin
moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant
precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.
Ha fet un estudi en viu dels camells, per
copsar cada moviment a l’ajupir-se i al aixecar-se; perquè els Reis és un dels
seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en
els camells del Pere.
Quan treballa una figura, comença per donar-li
la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el
nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins
donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la
conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del
nas, si porta una piga inclús, les dents, no hi falta cap detall: “es veuen les
fontanelles, o sigui les sutures dels ossos del cap. “hi ha moltes persones
curtides, pescadors, gent així que ho tenen eh!”, diu i és veritat.
Alguns dels seus personatges no semblen
figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la
cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien
angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot
se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.
Crec no equivocar-me si parlo per tots els
aquí presents que li hem de donar les gràcies no només per fer-nos descobrir i gaudir
de tot un món ple d’art i creació, aportant aire nou i “jove” al palestinià món
dels pessebres catalans, sinó també per la seva generositat i humilitat en la
manera de fer-ho.
Sempre serem deutors del seu art i de la seva
persona.