Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris federació catalana de pessebristes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris federació catalana de pessebristes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de març del 2026

El pessebrisme, camí de la UNESCO: patrimoni viu en construcció

 

D'esquerra a dreta: Miquel Iceta, Giusseppe Maria Buccino i Nancy Ovelar,
ambaixadors d'Espanya, Itàlia i Paraguai a la UNESCO.
Fotografia extreta d'Internet. @Guillem Carreras. Tornaveu.

Aquesta setmana s’ha conegut una notícia àmpliament esperada: la sol·licitud d’ingrés del pessebrisme a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Ja ho avançava, el 28 de gener, Albert Català, president de la Universalis Foederatio Praesepistica [UNFOEPRAE], en el transcurs del simposi sobre pessebrisme celebrat en el marc del Congrés Català d’Antropologia a la Universitat de Barcelona.

Finalment, la candidatura —amb el títol “El pessebre, des dels seus orígens a la tradició cultural i l’art de la seva creació”— ha estat registrada per Itàlia, Espanya i, de manera inesperada, Paraguai. Aquest fet representa un pas importantíssim en el reconeixement internacional del pessebrisme en totes les seves dimensions: des de les representacions artesanals fins als pessebres vivents i la creació de figures.

Podeu ampliar la notícia a Tornaveu:
https://www.tornaveu.cat/general/pas-de-gegant-de-la-candidatura-pessebrista-a-la-unesco-55320/

i també accedint a la pàgina Web de la Federació Catalana de Pessebristes: https://www.pessebrescat.cat/noticies/el-pessebrisme-cami-de-la-unesco/ 

A partir d’ara, la candidatura serà avaluada per l’òrgan corresponent de la UNESCO, que haurà de determinar si compleix els requisits exigits: que es tracti d’una pràctica vigent, que contribueixi a la difusió del patrimoni cultural immaterial, que disposi de mesures de salvaguarda, que hagi estat impulsada amb la participació de la comunitat i que figuri en els inventaris dels estats que la presenten.

Si l’informe és favorable, la decisió final es prendrà en el Comitè Intergovernamental, previsiblement el novembre de 2027. Així doncs, ens acostem al final d’una primera etapa per al pessebrisme a escala mundial.

Però, com he dit, aquest no és un punt d’arribada, sinó el començament d’un nou repte. L’assoliment d’aquesta fita no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó una eina. Figurar a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO ha de ser, sobretot, una oportunitat i un compromís.

En aquest sentit, des de la Federació Catalana de Pessebristes se’ns va encarregar un projecte per donar visibilitat a l’expressió del pessebrisme actual com a patrimoni cultural immaterial viu.

Es van entrevistar dotze testimonis, majoritàriament aliens al món del pessebrisme, amb l’objectiu de recollir mirades externes i qualificades. Les persones seleccionades provenen de camps com la cultura popular, l’etnografia, l’antropologia, la història de l’art, la museologia, la comunicació social o la gestió del patrimoni cultural.

Algunes de les seves aportacions són especialment reveladores:

Amadeu Carbó, responsable del patrimoni immaterial de l’arquebisbat de Barcelona, adverteix que les declaracions de patrimoni immaterial no són un guardó, sinó que s’han d’entendre com un compromís dels portadors de la tradició.

Per la seva banda, Joan Reguant, expert en patrimoni cultural, subratlla que el pessebrisme encaixa plenament dins aquesta categoria: és un patrimoni viu, que es transmet de generació en generació i que integra tècniques, sabers, utensilis, coneixements, tradicions orals i pràctiques cícliques vinculades a festivitats com el Nadal.

Finalment, la periodista Griselda Guiteras defensa la importància d’aquest reconeixement, ja que sovint allò que no es coneix sembla que no existeixi. En aquest sentit, la UNESCO esdevé una gran oportunitat per donar visibilitat al pessebrisme.

Podeu escoltar totes les entrevistes al canal de YouTube de la Federació Catalana de Pessebristes:
https://www.youtube.com/user/FCATPESSEBRISTES

En definitiva, el repte no és només arribar a la UNESCO, sinó entendre què implica aquest reconeixement i com es gestiona un patrimoni que, per definició, és viu.


Curs monogràfic organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes, celebrat al Taller de Can CortèsPalau-solità el
passat 14 de març.A la imatge, Ignacio Fernández Chocarro durant el curs.
Fotografia@Jordi Montlló.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: @Maria Antònia Martorell.


dimarts, 23 de desembre del 2025

Jesús neix d'una parella de Riders


Un any més, Francesc Mateu Hosta ens mostra que el pessebre també és una denúncia social i que és tan actual com fa 800 anys. Tal com diu: "El naixement de Jesús no deixa de ser el naixement d’una persona vulnerable i ens pot recordar el naixement de moltes persones vulnerables avui dia".

Acaba d'estrenar "Jesús neix fill d'una parella de riders". És el seu pessebre del Nadal 2025. El podeu veure en el següent enllaç: Jesús neix d'una parella de riders. Nadal 2025.  I sobretot, no us perdeu la cançó amb lletra i musica de Marc Vilamajor i Giol: una meravella.

Imatge de Maria, prenyada, amb Josep, treballant de riders per subsistir.
Extreta del vídeo de @frmat

On hauria nascut Jesús si ho hagués fet aquest any 2025? Tristament, tindria massa opcions per néixer entre els més vulnerables: guerres, pobresa, genocidis, abusos de poder, inhumanitat, destrucció ambiental, dirigents polítics impresentables, etc. I podria escollir qualsevol part del món, també a casa nostra.

Veient el nivell d'¡nhumanitat d'aquests dies, potser hauria escollit la nau B9 de Badalona. Sobrfetot per fer-nos veure que el Nadal d'avui, sovint comercialitzat, deshumanitzat i edulcorat, queda lluny del Nadal real de fa 2025 anys. En aquesta nau hi podrien haver viscut perfectament "la Maria i el Josep" del pessebre d'enguany que són "una parella de riders" (dels que veiem pels nostres carrers i que sovint ignorem). Una parella de riders, de repartidors, disposats a treballar tantes hores com calgui i de la manera que calgui per tirar endavant. Com tots els que malvivien a la B9!!

En Josep i la Maria del pessebre d'enguany potser han vingut a casa a portar-nos algun encàrrec i no els hem sabut reconèixer.

Desitgem que el pessebre ens ajudi a recuperar el veritable sentit de Nadal. Que se sumi a tots els esforços de moltes persones, per respectar tots els éssers humans independentment del seu origen, per no ignorar ni menysprear els drets de ningú, i per tractar a tothom qui ens envolta més humanament. I que si això no passa, ens mobilitzem!


Francesc Mateu Hosta
ha estat enguany partícip del projecte promogut per la Federació Catalana de Pessebristes:
Pessebrisme i patrimoni: pessebrisme avui; coordinat i dirigit per Jordi Montlló i Laura Bosch. Podeu veure l'entrevista sense talls que se li va fer en el següent enllaç: Entrevista a Francesc Mateu Hosta: Pessebrisme i Patrimoni. 2025

I per si hi esteu interessats, en el següent enllaç, podeu veure els altres pessebres de Francesc Mateu : Canal YouTube de Francesc Mateu Hosta. @frmat

Nadal 2022. Tall d'imatge extreta del vídeo de @frmat

Nadal 2022. Tall d'imatge extreta del vídeo de @frmat


divendres, 5 de desembre del 2025

Mostra. Pessebrisme i patrimoni. Pessebrisme avui. El relat de 12 veus autoritzades dins dels seus respectius camps d'estudi i treball.

 


Per aquest Nadal 2025, la Federació Catalana de Pessebristes, en el seu 40è aniversari, ha promogut una nova edició de la mostra "Pessebrisme i patrimoni", que enguany dona a conèixer la visió del que representa i significa aquesta tradició a la societat actual, a través de dotze veus autoritzades dins dels seus respectius camps de treball, però sense cap relació directa en el món del pessebrisme.

La coordinació de la mostra ha anat a càrrec de Jordi Montlló i Laura Bosch. Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].

La mostra es pot veure a la Casa dels Entremesos, plaça de les Beates, núm. 2, de Barcelona, fins el dia 6 de gener de 2026; cada dia, de les 10 del matí fins les 4 de la tarda. 

En el següent video podeu veure un resum de les entrevistes realitzades, amb el relat de les persones esmentades més amunt. 


I si voleu escoltar les 12 entrevistes completes, també les trobareu en el canal de YouToube de la Federació Catalana de Pessebristes, que teniu en el següent enllaç: https://www.youtube.com/@pessebrescat 


Fotografia Laura Bosch

dilluns, 1 de desembre del 2025

11 de desembre de 2025 : Dones. La figura femenina en el pessebre popular.

 

La que renta, la que fila, la que torra castanyes, la que porta el pa, la de les gallines... Còm es manifesta el gènere en el pessebre popular? Quines són les figures femenines que s'hi representen ? O hem de dir que s'hi representaven ? Què és pessebre popular ? Hi ha figures de la dona tradicionals ? Encara es fan pessebres populars ? I a tot arreu, són semblants ? Quins són els personatges femenins dels pessebres provençals ? 

El títol avisa, parem atenció. Potser no en traurem l'aigua clara, però hi reflexionarem entre tots.

Dijous, 11 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa dels Entremesos (Barcelona), parlarem de la figura femenina en el pessebre popular. 

A la Casa dels Entremesos, també hi podreu veure una exposició promoguda per la Federació Catalana de Pessebristes "Pessebrisme i Patrimoni. Pessebrisme Avui", coordinada per Jordi Montlló i Laura Bosch. Es tracta de dotze entrevistes realitzades a persones d'expertesa reconeguda en els seus camps respectius però sense cap relació directa en el món del pessebrisme. Acompanya aquesta mostra, un vídeo de les entrevistes.


 
Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].


dijous, 12 de juny del 2025

El qui, el com i el perquè de l’associacionisme cultural. Taula rodona 'Cultura per a tothom! El compromís social de les federacions'

 Aquest passat dimarts, dia 10 de juny, Arç Coperativa i l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català organitzaven una taula rodona entorn la cultura per a tothom. Va comptar amb la presència de Jordi Mullor, de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; en Pep Morella, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, en Ramon Albornà, de la Federació Catalana de Pessebristes, En Toni Font, de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i Javier Gómez, d'Arç Coperativa.

Jordi Mullor introduïa el concepte de quatre tipus d'activitats en funció de com acullen o rebutgen els col·lectius vulnerables: exclusives, segregadores, integradores i inclusives. Després exposà el projecte del glossari bestial que consisteix en la traducció a la llengua de signes catalana, el lèxic més recurrent sobre la imatgeria festiva.

Seguidament, Pep Morella exposà el tema de la solitud no volguda i la problemàtica que hi va lligada, remarcant la necessitat de fer aterrar els projectes, i portar-los a la pràctica. En definitiva, quants més recursos s'inverteixin en cultura, menys se'n necessitaran en salut.

Font tractà el tema de les associacions vistes com una eina de democratització cultural, reivindicant el potencial adreçat als infants i joves.

Gòmez lloà algunes de les fortaleses de l'associacionisme cultural, remarcant els valors compartits, entre aquest i l'economia social, com ara l'interès col·lectiu, la igualtt, la democràcia interna i la voluntat de millorar la vida de la gent com a principi matriu.

Ramon Albornà parlà de la transformació social, motivada pels canvis en les dinàmiques associatives, però també per l'evolució des del punt de vista patrimonial. Un dels exemples forenles mostres de pessebrisme social que defugen la representació més canònica del naixement de Jesús. En aquest cas, l'objectiu és escenificar una injustícia social a través de la representació d'exilis, guerres, per remoure l'espectador. I és ben cert que a través d'aquests exemples, el pessebrisme contemporani trascendeix el fet religiós, sense per tant, menysprear-lo.

Després hi hagué un intercanvi molt viu entre els ponents i el públic, sobre el canvi de perspectiva que estan experimentant els col·lectius de cultura popular en els darrers anys. La força de l'associacionisme no té aturador. I les administracions n'han de tenir cura.


©fotografia: Jordi Montlló

©fotografia: Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch













diumenge, 24 de novembre del 2024

El Centre d'Artesania de Catalunya acull l'exposició "Pessebrisme, mirades amb ulls de dona"

 


Hem inaugurat oficialment la temporada nadalenca amb l'exposició "Pessebrisme, mirades amb ulls de dona", organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes al Centre d'Artesania de Catalunya, situat al carrer dels Banys Nous, núm. 11, de Barcelona.

L'exposició mostra l'obra de dones pessebristes que participen en entitats catalanes adherides a la Federació Catalana de Pessebristes. L'objectiu és visibilitzar i posar en valor l'aportació femenina en un camp que tradicionalment s'associa al gènere masculí.

Dins la mostra hi ha un apartat d'una exposició que es presentà l'any passat a la Casa dels Entremesos, comisariada per Laura Bosch per encàrrec de la Federació i on la Gemma Bertran mostra el procés de creació d'una figura.

En total, l'exposició permet veure entre fragments de pessebre i una vitrina amb escultures de tipologia femenina, l'obra d'un total de quaranta dones. No hi són totes, però totes són bones, i el que veureu, s'ho val.

És important visibilitzar el rol de la dona en tots els àmbits de la nostra societat, negada sovint, menyspreada en ocasions, però majoritàriament oblidada, pel que significa d'element de desenvolupament cultural al llarg de totes les societats. Hi ha un factor que en aquestes exposicions no es reflecteix i que en algun moment o altre caldria avaluar: la transmissió de coneixements. En aquest punt, el paper de la dona no és només important, sinó imprescindible i sense les dones, sobretot en cultura, no hauria existit la civilització.

No us perdeu l'exposició que romandrà oberta fins el 12 de gener de 2025.

Reportatge fotogràfic: ©Fotografies de Jordi Montlló - Laura Bosch.
Recordeu: si utilitzeu les imatges, no oblideu citar la font i l'autor/a.






























Elena Asensió.
Associació Pessebrista de Palau-solità i Plegamans



Lourdes Baqué - Blanca Beltran - Glòria García - Maria Antònia Martorell -
Maria Josepa Pasano.
Associació Pessebrista de Tarragona.



Maria Valldeoriola
Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès


Aurora Cardona Roda
Associació de Pessebristes de Rubí



Núria Garcia Múrcia
Agrupació de Pessebristes de Terrassa



Elena Piella - Marcè Martin - Teresa Sala - Agustina Carbonés
Agrupació de Pessebristes de Castellterçol





Montse Santander - Joan Romeu
Grup Pessebrista de Castellar del Vallès




Remei Mestres
Associació de Pessebristes de Banyoles



Maite Marsiñach
Agrupació de Pessebristes de Sabadell




Marta Roca de Vinyals Busquet
Associació de Pessebristes de Banyoles



Carme Carrique - Alícia Torres
Agrupació de Pessebristes de Terrassa


Fina Martínez Pérez
Associació de Pessebristes de Rubí


Procés. Figura de Gemma Bertan