Com cada any, que puc, em presento a la Fira de Santa Llúcia, el dia de la inauguració, desitjós de retrobar-me amb vells coneguts. Sempre hi ha alguna absència en relació a l'any anterior. Des del 2012 quan començo a fer el treball de camp de la Tesi doctoral, ja són molts els que han plegat. I parlo només dels que he entrevistat. La majoria es jubilen i pleguen per dificultats diverses. Però també hi ha qui es mor.
 |
| En Guillem, la Júlia i la Neus el dia de l'entrevista. Jo al mig d'elles dues. |
Divendres em vaig assebentar del cas de la Neus Marinel·lo. I vull enviar-li un petó i una forta abraçada en el cel que estigui, que segur que l'haurà pintat abans. Serà un cel de lluna, amb les estrelles dibuixant caminets de jocs infantils per anar resseguint amb els llapis de colors, creant figures de pessebre per la fira que ve.
Segur que en el seu taller del carrer Lledó, una tarda de primavera o d'estiu pintaria un cel que de tant que li agradaria l'encarregaria per quan fos el moment del d'acomniadar-se de la seva germana Júlia o del seu nét que tant l'ha estimat i l'ha cuidat.
 |
| La Júlia, en Guillem i la Neus, en el taller del carrer Lledó. |
La Neus, era una de les meves iaies de la Fira, que en deia jo. M'agrada més que el terme d'informant. Era més que una informant, perquè ella, com tota la seva familia em van obrir les portes de casa seva i els braços de l'amistat. Es tracta d'una de les famílies amb més història de la Fira de Santa Llúcia. Són els únics que encara venen fondos de pessebre pintats a mà.
Us adjunto un fragment de la tesi dedicat a la Neus:
La primera
parada la va posar el pare de la Júlia i la Neus, en Baldomer Marinel·lo
Samuntà (1884-1953), que era actor i director teatral. Va començar a anar a la
fira l’any 1932 i des de llavors la Júlia amb 11 anys i la Neus amb 9, ja
l’acompanyaven. Cada dia agafaven el tramvia des de Sarrià, que era on vivien
llavors, carregats amb els rotllos de paper. Després es traslladen al carrer Lledó,
per estar més a prop de la Fira. Al començament era una activitat
complementària als ingressos que tenien. Però després de la guerra civil
espanyola (1936-39) es converteix en l’única activitat de subsistència per a la
família, perquè no aconsegueix trobar feina. L’any 1945 es traslladen al pis
del carrer Lledó, on tenien el taller per pintar els cels. A més a més es
dediquen a fer de majoristes per a papereries. “Teníem un representant a
Barcelona a les papeleries; un altre a Catalunya i un a Províncies. Això ho
tenia el papa, i despues tenia dos o tres majoristes que compràven quantitat de
tots els models i ells s’ho venien allà on els hi semblava. Inclús un
representat que teníem que estava a Santa Maria del Mar ho enviava a Amèrica, a
l’Amèrica Llatina”.
A cada cel que pinti en Guillem, farà una estrella especial que serà la teva.
A reveure.
