Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ángel Peña. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ángel Peña. Mostrar tots els missatges

dissabte, 31 de gener del 2026

Punt final a l'exposició “Josep Vives, figures amb vida pròpia” amb una darrera visita guiada al Museu de Llavaneres

 

© Laura Bosch · Il·lustració digital amb IA.
Gràcies, Josep Vives. 
Amb la cloenda de l'exposició Josep 
Vives, figures amb vida pròpia, volem expressar un agraïment profund
a l'artista i a totes les persones que han fet possible aquest projecte. Una mostra
que ha permès redescobrir una obra plena de sensibilitat, ofici i memòria, i que
ha deixat empremta a tots els que l'han visitada.


Avui s’ha dut a terme la darrera visita guiada de l’exposició “Josep Vives, figures amb vida pròpia”, que s’ha pogut visitar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres del 28 de novembre a l’1 de febrer. La visita, oberta a tothom, ha estat conduïda pel comissari de l’exposició, Jordi Montlló, i ha posat punt final a una mostra que ha despertat un notable interès entre el públic.

Aquesta activitat s’ha relacionat amb el simposi “Transmetre el pessebrisme cap a la UNESCO”, celebrat el passat 28 de gener a la Universitat de Barcelona, que va comptar amb una gran assistència. La connexió entre ambdues iniciatives ha reforçat el valor del pessebrisme com a patrimoni cultural i com a element viu de transmissió cultural.

Abans d’iniciar la visita, la nova directora del Museu, Ruth Garcia, ha rebut els assistents i ha donat pas al comissari, que ha dut a terme el guiatge de l’exposició. Per a molts dels visitants, l’obra de Josep Vives ha estat una veritable descoberta, tant per la força expressiva de les figures com pel relat que les contextualitza.

Cal remarcar la presència de representants d’entitats del Maresme, com els Amics de l’Associació de Pessebristes de Vilassar de Mar, així com del pessebrista Pere Batlle. A més, s’ha comptat amb la presència del doctor en Història de l’Art Ángel Peña Martin, especialista en pessebrisme i autor de nombrosos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas i el seu darrer estudi, Los turroneros de Jijona y Alicante. Memoria de nuestra Navidad. La presència de tots ells, ha enriquit encara més aquesta darrera visita guiada.

Aquesta exposició ha estat la novena edició d’un projecte iniciat sota la direcció de Lluís Albertí, a qui es vull expressar un agraïment sincer per la seva tasca, el suport i l’amistat al llarg dels anys. En aquesta edició, el relleu a la direcció del Museu ha marcat l’inici d’una nova etapa amb la incorporació de Ruth Garcia Lòpez.

Finalment, vull expressar un agraïment molt especial a l’Associació de Pessebristes de Castellterçol per la feina compartida i la complicitat en l’homenatge al treball de Josep Vives, que han estat clau per a l’èxit d’aquesta exposició, així com a la Federació Catalana de Pessebristes pel seu suport constant. Igualment, vull agrair al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres la seva acollida, les facilitats i el suport rebut, així com a totes les persones que han fet possible que aquesta exposició hagi estat una experiència tan enriquidora.


Para mis amigos belenistas:

Hoy se ha llevado a cabo la última visita guiada de la exposición "Josep Vives, figuras con vida propia", que se ha podido visitar en el Museo de Sant Andreu de Llavaneres del 28 de noviembre al 1 de febrero. La visita, abierta a todo el mundo, ha sido conducida por el comisario de la exposición, Jordi Montlló, y ha puesto punto y final a una muestra que ha despertado un notable interés entre el público.

Esta actividad se ha relacionado con el simposio "Transmitir el pesebrismo hacia la UNESCO", celebrado el pasado 28 de enero en la Universidad de Barcelona, ​​que contó con una gran asistencia. La conexión entre ambas iniciativas ha reforzado el valor del belenismo como patrimonio cultural y como elemento vivo de transmisión cultural.

Antes de iniciar la visita, la nueva directora del Museo, Ruth Garcia, ha recibido a los asistentes y ha dado paso al comisario, que ha llevado a cabo la guía de la exposición. Para muchos de los visitantes, la obra de Josep Vives ha sido un verdadero descubrimiento, tanto por la fuerza expresiva de las figuras como por el relato que las contextualiza.

Cabe remarcar la presencia de representantes de entidades del Maresme, como los Amigos de la Asociación de Pessebristes de Vilassar de Mar, así como del pesebrista Pere Batlle. Además, se ha contado con la presencia del doctor en Historia del Arte Ángel Peña Martin, especialista en pesebrismo y autor de numerosos trabajos de investigación, entre los que destacan Mi abuela trabajo en la fábrica de Ortigas y su último estudio, Los turroneros de Jijona y Alicante. Memoria de nuestra Navidad. La presencia de todos ellos ha enriquecido aún más esta última visita guiada.

Esta exposición ha sido la novena edición de un proyecto iniciado bajo la dirección de Lluís Albertí, a quien se quiero expresar un sincero agradecimiento por su labor, el apoyo y la amistad a lo largo de los años. En esta edición, el relevo en la dirección del Museo ha marcado el inicio de una nueva etapa con la incorporación de Ruth Garcia Lòpez.

Finalmente, quiero expresar un agradecimiento muy especial a la Asociación de Belenistas de Castellterçol por el trabajo compartido y la complicidad en el homenaje al trabajo de Josep Vives, que han sido clave para el éxito de esta exposición, así como a la Federació Catalana de Pessebristes por su apoyo constante. Igualmente, quiero agradecer al Museo de Sant Andreu de Llavaneres su acogida, facilidades y apoyo recibido, así como a todas las personas que han hecho posible que esta exposición haya sido una experiencia tan enriquecedora. Seguimos !


© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

© 2026 Fotografies: Ángel Peña · Laura Bosch

dijous, 29 de gener del 2026

El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia


Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.



Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.



Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.



TítolMi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

TítolMi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.




Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.


Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: 



dissabte, 17 de gener del 2026

28 de gener: Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 



En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;
b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

  1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
  2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
  3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
  4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
  5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
  6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
  7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
  8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.

dilluns, 27 de març del 2023

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas"


L'any 1979, la fàbrica de figures i altres complements per al pessebre, Ortigas Méndez, tancava les portes definitivament.

Ángel Peña, a través d'una beca concedida per la Conselleria de Cultura de la ciutat de Múrcia, s'ha dedicat durant mesos a l'estudi de les fonts documentals i a la recopilació de la memòria oral de dones que treballararen a la fàbrica. El resultat final és l'edició d'un extraordinari documental que fou presentat el 7 de març de  2023 en el "Museo de la Ciudad", en un acte on a més de l'autor hi foren presents dues de les protagonistes: Ángeles Sánchez Murcia i Josefa Hernández Guirao.

Un exemple de bones pràctiques que permet recuperar la història del que fou un gran industrial de figures de pessebre i la memòria viva que probablement d'aquí uns anys hagués quedat en l'oblit. 


Comparteixo amb tots vosaltres el documental dirigit per Àngel Peña:

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas".

Museo de la Ciudad. Múrcia


Per saber-ne més:


Entrevista de Marta Ferrero a Àngel Peña. Programa "El Mirador" d'Onda Regional.


©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.







dimarts, 6 de desembre del 2022

El Museu Salzillo de Múrcia presenta l'exposició "El belén murciano de ayer y de siempre".

 


El Museu Salzillo de Múrcia inaugurava ahir, dia 5 de desembre a les 7 del vespre, una exposició comissariada per l'amic Àngel Peña "El belén murciano, de ayer y de siempre", que es podrà visitar fins el dia 5 de març.

Una exposició on es poden veure més d'un centenar de figures de fang realitzades per diferents tallers murcians entre el segle XIX i el segle XX, a més de documentació gràfica.  A partir d'una selecció d'obres del fons "Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín" es que pretén mostrar la trajectòria del pessebre murcià, des de les darreries del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. 

Una de les peces més interessants de l'exposició és una dona tocant la simbomba (ximbomba a Menorca i Mallorca; etza-gor al País Basc i  pandorga al País Valencià), feta l'any 1920, instrument que hauria arribat a la península ibèrica durant el segle XV. Es tracta d'un instrument molt interessant que sembla tenir el seu origen a la zona de l'actual Congo, en el continent Africà associat als rituals del solstici d'hivern. Per aquest motiu, al continent europeu se l'associa al període nadalenc. 

©Colección Tradicional Peña Martín

©Colección Tradicional Peña Martín

©Colección Tradicional Peña Martín.