Aquest és el meu bloc personal dedicat a la meva afició pessebrística. Aquí compartiré amb tots vosaltres les activitats relacionades amb aquest món i escriuré allò que em sembli, quan em sembli.
21 de desembre de 2025. Ja fa 55 anys que des de Premià de Mar es puja el pessebre fins a la serra de Sant Mateu. Enguany degut a l'epidèmia de pesta porcina, no es poden celebrar actes comunitaris al parc de la serralada litoral. Així que des de l'entitat, es va prendre la decisió de fer la plantada del pessebre al santuari de Nostra Senyora de la Cisa.`
Històricament és el tercer escenari d'ençà dels seus inicis: Can Gallemí, l'ermita de Sant Mateu del Bosc i avui al santuari de Nostra Senyora de la Cisa.
El pessebre i les figures de fang són obra de Joan Muñoz, president dels Amics de l'art pessebrístic.
L'hora de sortida ha estat a les vuit del matí, amb la participació com cada any, de l'Esplai Parroquial. A les 11 del matí s'ha oficiat la missa, que ha anat a càrrec de mossèn Joan Costa, arxiprest del Maresme.
L'enhorabona a l'Esplai Parroquial perquè any rere any continuen oferint l'esmorzar als caminants en benefici de la Marató de TV3.
Ahir dissabte dia 8 de desembre, el Museu de Cabrils va acollir l'exposició que podeu anar a veure fins a la Candelera, en els horaris d'obertura o sol·licitant visita al contacte que us deixo al final de l'entrada d'aquest article. L'exposició documenta i analitza les pujades o plantades de pessebres a llocs emblemàtics que es fan al Maresme durant l'època nadalenca. Es tracta d'una activitat tradicional organitzada per entitats heterogènies, amb una finalitat més lúdica i festiva que devocional, però que serveix de punt de trobada participativa i de vinculació identitària a nivell local.
Laura Bosch, directora del Museu de Cabrils presentant l'acte. Foto: Júlia Montlló
Jordi Montlló durant la seva intervenció. Foto: Júlia Montlló
És el fruit d'una recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i subvencionada per la Generalitat de Catalunya, mitjançant l'Institut Ramon Muntaner. La Comarca
del Maresme s'esten des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera, amb una extensió de 399 km2 i 431.500 habitants. En aquest territori hi conviuen dos parcs que es comparteixen amb la comarca veïna del Vallès oriental: el Parc Natural de la Serralada Litoral i el Parc Natural del Montnegre - El Corredor.
Foto: J. Montlló
La recerca documenta
i analitza els orígens, l’evolució, la situació actual i el futur, de les
plantades de pessebres a muntanyes, ermites i paratges naturals, al Maresme,
com a part d’un projecte més ampli que abasta tota la geografia catalana.
No hi ha cap
estudi semblant on es conjuguen dues tradicions tan ben arrelades a Catalunya
com l’excursionisme i el pessebrisme.
Però més enllà de l’anècdota informativa, es vol analitzar les
motivacions, la tipologia de participants, les entitats vinculades, l’organització
i el desenvolupament de l’activitat i les seves característiques i les
diferències entre elles, els conflictes i com afecta el canvi en el context
social i l’evolució dels simbolismes religiosos en una societat cada cop més
laïcitzada, mercantil i individual.
L’exposició
és resultat d’aquesta recerca realitzada pel Col·lectiu El Bou i la Mula i
dirigida pel doctor en antropologia social Jordi Montlló, i vol fer arribar al
públic del Maresme les seves conclusions, d’una manera festiva i lúdica.
Foto: J. Montlló
Assistent a l'acte observant els pessebres realitzats pel premianenc Francesc Bosch. Foto: J. Montlló
A primer terme, el pessebrista Francesc Bosch, autor de varis dels pessebres de muntanya que any rera any s'han pujat a l'ermita de Sant Mateu. Foto: J. Montlló
Més informació: Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu El Bou i la Mula (tel. 676 259 583) i Laura Bosch, directora del museu (tel. 646 627 814) i comissaris de l'exposició.
Lloc: Museu Municipal de Cabrils (Can Ventura del Vi, carrer de la Santa Creu, núm. 5). La visita és gratuïta.
Horari de visites de l'exposició:
Diumenges d'11.00 a 13.00 des del 8 de desembre de 2018 fins el 3 de febrer de 2019
Dimecres de 17.00 a 19.00h i concertades per a grups trucant als telèfons de contacte o escrivint a museucabrils@gmail.com
Pessebre de guix amb figures de gres realitzades pel premianenc Joan Muñoz Foto: J. Montlló
Diumenge 23 de novembre, a les 12 h., més de dues centes persones van assistir a la presentació, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, del llibre i el documental (amb imatges inèdites) Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. A continuació es va inauguraruna exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
Aquest projecte és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló i el director de cinema, Martí Sala. Si esteu interessats en adquirir aquest llibre i el documental, ho podeu fer a través del telèfon, 676259583 o a través del correu electrònic, jordimontllo@gmail.com
JUSTIFICACIÓ
Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)
L’any 1971 es va
plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com
Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies,
entitats i col·lectius del poble.
Jordi Montlló durant la presentació del llibre (Fot. Enric Almar)
Els Amics de l’Art
Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La
parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració
eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi
caminant, com un vot de pelegrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se
lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el
pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.
EL LLIBRE
Martí Sala i Jordi Montlló durant la signatura del llibre i documental (Fot. Enric Almar)
El llibre s’organitza
en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert
Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar
la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns
agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La
resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot
i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan
pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena
de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos són
el recull de la informació aplegada
durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i
explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han
plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de
la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita
descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i
destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.
El segon annex és el
recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels
Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.
Finalment, el darrer
annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. Es tracta d’una col·laboració
molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.
EL DOCUMENTAL
El director de cinema, Martí Sala durant una entrevista per ràdio Mataró (Fot. Laura Bosch)
En el procés de la
recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes
imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit
filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per
explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del
pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta Martí Sala, que va enregistrar la pujada de l’any
2012.
Amb tot el material
filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els fets, ha creat un magnífic documental que va
més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les
paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i qüestiona les motivacions
i ens fa reflexionar sobre el futur.
L’EXPOSICIÓ
Tot i tractar-se d’un
esdeveniment que s’hauria d’emmarcar dins el ric patrimoni immaterial català,
gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades
(memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat recopilar, ordenar,
analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental restaran a disposició
de generacions futures; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en
mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el
llibre, en directe i vivencialment, era indispensable mostra-ho en una exposició,
on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.
El guió de
l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra
els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins
una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha
altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.
Inauguració de l'exposició (Fot. Enric Almar)
Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)
Durant l'exposició (Fot. Enric Almar)
OBJECTIUS DEL PROJECTE:
Recuperació de la memòria oral
d’aquesta activitat a partir de
l’entrevista de persones representatives
de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada
del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.
Recuperació d’arxius particulars,
sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.
Elaboració d’un estudi divulgatiu
on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i
antropològic de la plantada.
Realització d’un documental
a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.
Exposició que explica i complementa
tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat,
les figures i fotografies i filmacions
inèdites.
FITXA TÈCNICA:
Organitza: Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
