L'exposició és modesta però d'un gran valor artístic, etnogràfic i patrimonial per les peces que s'exposen, algunes de les quals ja han estat exposades, fins i tot a França. Sis vitrines i un pessebre que sintetitzen tota una vida dedicada al pessebrisme: primer del Lluís (1895-1991) i després de la Montserrat (1924-2009).
Però, ai làs ! I en Toni Pruna? Curiosament a l'exposició no hi ha cap peça emmotllada ni pintada pel Lluís ni per la Montserrat. Cóm s'entén llavors? Doncs és el seu deixeble, en Toni Pruna que les ha fet, a partir dels motlles del seu mestre i dels coneixements que aquest li va transmetre.
Les coses s'han d'explicar bé, sobretot i necessiten matisos. Explicar-ho malament, el que fa és confondre més. Precisament, la transmissió de generació en generació és un dels aspectes més valorats i un dels principals criteris en la definició del patrimoni cultural immaterial. I el pessebrisme n'és un exemple.
El valor que té aquesta exposició és poder contemplar, a Vallgorguina avui o a un altre poble demà, una col·lecció de peces que de no ser per la continuïtat que li ha donat en Toni Pruna no seria possible.
Algun dia l'homenatge s'hauria de fer al Toni Pruna, i aquest dia arribarà. Us ho prometo.
Per qui no n'hagi tingut l'ocasió, podeu aprofitar el cap de setmana del 30 de novembre i 1 de desembre.
©Foto: Jordi Montlló |