Quan un amic se’n va sempre és massa d’hora, però si en un
cas és més veritat és en el del Francesc Bosch. Jo que sé quants anys fa que el
conec. Des de que anava a casa seva com a jurat del concurs de pessebres, amb
l’Adrià, en Joan, en Xavier ... I ara era el president, però sobretot la
columna vertebral dels Amics de l’Art pessebrístic. Va agafar l’entitat en un
moment complicat, no era per figurar, i va aixecar-la i consolidar-la amb una
colla de voluntaris molt entregats.
“Ben aviat una de les tasques que assumeix és la
construcció del pessebre de la plantada. El primer any d’aquest repte és el
1999, amb unes figures d’en Joan Muñoz. Des de llavors aporta la seva
particular visió enriquint amb el seu art el ventall plàstic dels pessebres de
Sant Mateu. Per les figures utilitza el fang que ha après a modelar de forma
totalment autodidacta, intuïtiva i a partir de l’observació directa [...]
Treballa el fang sense coure, li aplica un parell de capes de cola de fuster
per endurir-ne la consistència. De vegades les pinta amb acrílics i de vegades
només els passa una capa de vernís. Quan les pinta no sempre són policromades,
utilitza sovint els tons monocroms. La indumentària de les figures no és
clàssica, té tendència a la tipologia autòctona, però atemporal. La Marededéu
gairebé sempre porta mantell i el cap cobert i Sant Josep es representa amb més
llibertat. En tots els conjunts hi ha una gran similitud en l’actitud de la
Marededéu i Sant Josep envers el seu fill, una actitud que transmet abrigall,
estimació i tendresa. La posició del cos acompanya el joc de mirades entre els
pares i el fill.
Les seves peces s’acosten més a la dimensió humana que
transfereix als pessebres. Una dimensió arrelada al paisatge de la Serralada de
Sant Mateu, fruit de la mateixa afició que el porta a caminar per aquests
racons i a descobrir el paisatge i l’arquitectura de la història. El marc de
l’escena del naixement el complementa, sovint, amb la representació de les
ermites de la zona, com la de Santa Maria del Tagamanent (2000), la del
Santuari del Corredor (2002), la del Sant Crist de Cabrils (2003), la de Sant
Pere de Clarà (2004), la de Sant Mateu (2007), la de Sant Salvador de Can
Boquet (2009) o la de Sant Bartomeu (2012)”.
Durant aquests darrers anys he pogut comptar amb la seva col·laboració. Així ha participat a l’exposició sobre pessebrisme català que vaig comissariar a la ciutat francesa d’Arles (La Provença, 2015).
Abans, però, a l’exposició “Els camins del Pessebre, Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014”, amb motiu de la presentació del llibre abans referit, al Museu de l’Estampació de Premià (2014), o a l’exposició dels “Pessebres excursionistes al Maresme. Mig segle de tradició” al Museu de Cabrils (2018). Aquest darrer Nadal (2023) també va col·laborar amb els companys del Saloon International de santons d’Arles, amb la cessió d’algun pessebre.
 |
| Exposició "Pessebres excursionistes del Maresme" al Museu Municipal de Cabrils. 2018. |
No tocava Francesc, encara no. Que la terra et sigui lleu i fes-nos un pessebre celestial.
 |
| Plantada del pessebre Nadal de 2023 |
 |
| Els pessebres de Sant Mateu exposats l'any 2015 a Arles (França) |
