Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Figures de pessebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Figures de pessebre. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de novembre del 2023

El Museu Arxiu de Llavaneres acull l'exposició "Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". 8a mostra de figures de pessebre. Escultures de petit format. 24 de novembre de 2023.


 

Emili Solé és un escultor que fa unes figures de pessebre que la crítica reconeix  “amb un estil molt personal i escultòric, els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. La seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.

Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre; però els artesans, ai pobres!!!  La majoria ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’han mantingut diverses generacions amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.

La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté per la gràcia divina, per dir-ho alguna manera.

Durant aquestes dates nadalenques i fins el 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordenador. Com diu ell pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordenador.

En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.

L'exposició “Emili Solé, entre la tradició i la modernitat” pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d'elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l'altre. Emili Solé és l´elecció perfecta per veure l´evolució de l´obra d´un artista de formació clàssica, des de la tradició de l´escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.

L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l'artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials.


Organitza:

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

 

Lloc:

Museu Arxiu Municipal de Llavaneres

Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)

08392- St. Andreu de Llavaneres

Comissaris:

Jordi Montlló Bolart

Laura Bosch Martínez

Ferran Manau i Graupera

 

Horari de visites:

Del 24 de novembre del 2023 al 28 de gener de 2024

dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

dissabtes d’11 a 14

diumenges i festius d’11 a 1

Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener

 

Informació i visites guiades:  

Jordi Montlló Bolart

00 34 676259583

jordimontllo@gmail.com


dimecres, 20 de setembre del 2023

Visita al Museu Etnològic de Muro. Mallorca

 

Sala de vitrines amb figures de betlem. ©Fotografia: Jordi Montlló

El Museu Etnològic de Muro està situat en un palauet del segle XVII cedit per l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve l'any 1965. Es defineix com la secció etnològica del Museu de Mallorca. A la planta baixa es mostra les dependències d'una casa amb el parament propi. En una altra sala s'hi ha afegit la farmàcia d'Antoni Noceras de principis del segle XIX. Mentre que a la planta pis, que es correspon amb les antigues golfes, s'hi exposa una mostra d'eines del camp, una col·lecció de ceràmica popular que abasta des del segle XVIII fins el XX, unes vitrines amb una col·lecció de siurells, i finalment, a la darrera sala visitable, hi ha sis vitrines de figures de pessebre o de betlems.

En entrar-hi, la meva decepció va ser gran, quan veient que no estaven il·luminades em vaig adreçar al responsable. Malauradament ja fa una temporada ben llarga que les figures estan sense llum i no saben quan o si algun dia tornaran a tenir-ne. El pobre home es volia fondre. Ens va dur fins el jardí i ens va explicar que en unes obres van empalmar un cable directe i que va malmetre la instal·lació. I des de llavors, no sembla que això hagi afectat el son de cap dels responsables d'aquesta secció ni de la seva matriu. 

La qüestió és que em vaig haver de conformar amb els mil i un reflexos de la llum del dia que entrava pels finestrals.

Així que ara obre cortines, ara tanca-les i ara ajusta la finestra; després de mirar-me amb atenció la col·lecció exposada, vaig intentar fer algunes fotografies per immortalitzar el moment. Ja em disculpareu.

Una altra tema seria parlar de les etiquetes, la informació que hi posa (contrastada o no), la ubicació a la vitrina i l'estat de conservació que les fan gairebé il·legibles, etc. 

El bidell em va dir que hi havia gent del poble amb vuitanta anys que mai havien entrat al museu, que hi havia sales tancades des de feia anys i que ni ell havia vist i que els doblers venien de Madrid, perquè el museu era estatal (?). Doncs si esperen doblers de Madrid que esperin asseguts.

Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.

Vitrines amb siurells. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Vitrines amb siurells. Detall. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures sense pintar. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Col·lecció Juan Aguiló Forteza. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Figures de Miquel Martí (Felanitx) pels volts dels anys 1940. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló


Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Naixement. Anònima. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló

Foc. Anònima. Conjunt Adoració. Anònima. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch-Jordi Montlló



dissabte, 16 de setembre del 2023

Els betlems d'escaparata del Museu de Lluc (Escorca - Mallorca).

 

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch

El Museu de Lluc està situat al santuari homònim, en el terme municipal d'Escorca (Mallorca), en plena Serra de Tramuntana. Té una interessant col·lecció de betlems d'escaparata. Tot i que a les dependències privades del santuari de Lluc n'hi ha d'altres, compartiré els que he pogut veure. Es tracta de vuit peces molt interessants procedents del taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII) i del Santet (segle XIX).

En aquesta mateixa sala també hi ha pintures a l'oli, sobre fusta o tela, dels segles XVII i XVIII. Representen escenes de l'Adoració i el Naixement. L'exposició d'imatgeria devota continua a la sala següent. Aquí hi ha una vitrina amb figures relacionades amb el Naixement de Jesús de procedència diversa.

Investigadors del pessebre mallorquí com Llompart, Berad, Massot, Llabrés, Vallespir, Barceló, Rosselló o Gonzàlez, coincideixen que és dins el segle XVIII quan s'estén la producció de figures de sants, pastors i misteris de Betlem. Moltes d'aquestes figures es conserven en els convents de clausura i són atribuïdes a un mestre establert a Manacor. Es coneix l'existència d'inventaris del segle XVIII on apareixen notes molt interessants com les que reprodueixo a continuació: 

"Una figura de terra de Manacor, del Beat Ramon"; "Una figura de la Puríssima, de terra de Manacor, de circa un pam d'altària"; "Un Betlem de terra amb vàries figures, tot obra de Manacor, de cosa de cinc quarts d'altària" [Llompart, (1999, p 25 i 26)] ; En el convent de Sant Agustí a Felanitx hi havia "un Belén de figuras de barro hechas a Manacor, altas de dos palmos y medio" [Berard, (1983, p. 154)].

El pare Gabriel Llompart fou el primer en donà nom a una tipologia molt concreta de figures que anomenà del "Taller del Mestre de les Verges Rosses", degut a l'aplicació de pa d'or en els cabells de les imatges de la Mare de Déu. També hi ha altres trets identificatius com la utilització d'un motiu decoratiu recurrent que consisteix en pintar set puntets en la decoració dels vestits. Casualitat o no, la decoració coincideix amb la representació pictòrica dels botons  d'un tipus de ceràmica molt coneguda de la mateixa època, com són les gerretes. 

Aquest fet obre un nou camp de recerca que podria demostrar el lligam entre els tallers, o fins i tot, les diferents línies de producció d'un mateix obrador, tal vegada aprofitant la destresa d'algun mestre més destacat per a la creació de figures. Si bé el taller de Manacor sembla que deixa de produir a la segona dècada del segle XIX, sí que d'altres obradors continuaran. Un exemple és el de José Fernández Segura conegut popularment com "el Santet" (Mallorca) i els seus tres fills, en Josep, en Jaume i en Miquel que continuaran amb la producció. Un altre exemple és el que documenten Llabrés i Vallespir (1980), que a principis del segle XIX, una branca dels gerrers Gastó, s'estableix a Sineu i més tard ho fa a Manacor. És aquí on apareix la figura del mestre Tomeu "sinever" que es dedicarà a produir figures de fang.

Us deixo amb les fotografies. Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.


Escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.
©Fotografia: Laura Bosch

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Fugida a Egipte. Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Escola mallorquina. s. XVIII. 
©Fotografia: Jordi Montlló

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata dels arbres fruiters. Escola mallorquina. Finals s.XIX inicis s.XX. 
©Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII. Detall inferior del marc de fusta on s'observen esbossos anteriors del bou i la mula.
©Fotografia: Laura Bosch

Vitrina amb varis tipus de figures, d'alabastre, marbre i fusta.
©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor adorant. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb be. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb sac de gemecs. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Adoració dels Reis. Anònim s. XVIII. Escola hispano-flamenca. Oli sobre fusta.
©Fotografia: Laura Bosch

Adoració dels reis. Anònim. Escola flamenca. Oli sobre tela. segle XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Naixement. Anònim. ss XVII-XVIII. Escola flamenca. Oli sobre tela.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Anònim. Escola mallorquina. s. XVII-XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch