El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia

Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.

Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.

Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.

Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: 

28 de gener: Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 

En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;

b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;

c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;

d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.

18 de desembre de 2024 al Museu d'Història de Catalunya: "La batalla del pessebre a Catalunya"

 

Aquest proper dimecres, dia 18 de gener, us convido al Museu d'Història de Catalunya on parlaré, entre d'altres temes, de la controvèrsia ideològica que hi va haver a Catalunya a meitat del segle XX vinculada a la concepció del que ha de ser un pessebre. Un enfrontament que varen protagonitzar el pare Basili de Rubí i Antònio Herranz Gonzàlez, president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Quan vingueu, aprofiteu per gaudir del pessebre que dos amics i grans pessebristes del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès han realitzat per segon any consecutiu al vestíbul del museu: Montse Santander i Joan Romeu.

Adreça: Museu d'Història de Catalunya. Plaça de Pau Vila, núm. 3 - Ciutat Vella. 08039 Barcelona

Xerrada: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements"

 

Dijous, 12 de desembre, sota una pluja intensa,  benvinguda i necessària, a la Casa dels Entremesos, vaig exposar un dels temes treballats a la meva tesi doctoral: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements".

Aquesta és una pregunta que només s'ha pogut fer quan la societat ha assumit una mirada diferent sobre ella mateixa. Quan ha incorporat una perspectiva inclusiva, de gènere.

Vam parlar de les dones des del punt de vista del present i a partir del treball de camp amb motiu de la meva tesi doctoral. Vam parlar de les històries de vida, que van dur a aquestes dones, valentes i emprenedores, a formar part de la Fira de Santa Llúcia, sovint per necessitat, però que no se'n van poder separar mai. 

A la sala d'actes també es podia veure l'exposició "Pessebre: vuit segles de tradició i artensania", promoguda per la Fundació Festa Major de Gràcia.

Moltes gràcies a l'organització i especialment a l'amic Xavier Cordomí, per la presentació i coordinació de l'acte. Moltes gràcies.

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

 

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores
invisibles i transmisores de coneixements".
©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". La Pepa Brasó, visiblement
emocionada durant la seva intervenció  ©Fotografia: Laura Bosch

"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

 

 

Xerrada de Santa Llúcia: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia. Treballadores invisibles i transmissores de coneixements"

 

El pessebrisme, un patrimoni comú amb 800 anys d'història, al Catalònia Sacra.

 

Fa tot just uns dies, Catalònia Sacra publicava un article que vaig titular "El pessebrisme, un patrimoni comú amb 800 anys d'història".

El pessebrisme, és una manifestació religiosa, artística i cultural amb una llarga tradició. La representació de la Nativitat de Jesús es remunta al segle III dC., quan les primeres comunitats cristianes eren clandestines. Art i cristianisme han anat de la mà des dels orígens. La representació plàstica del Naixement de Crist, tal i com es defineix tradicionalment un pessebre és posterior. Al seu significat ecumènic originari se n'hi ha afegit d'altres seguint els canvis socials i adaptant-se a les noves necessitats, sense perdre el ssentit de l'esperança redemptora, ni que sigui de forma subliminal.

Les múltiples manifestacions i la riquesa del llenguatge i els nous significats l'han convertit amb el que ara se'n diu patrimoni immaterial o que en el món anglosaxó es coneix com living heritage. És a dir, patrimoni viu. Però que sempre n'havíem dit cultura popular. Potser amb un to massa condescendent. Patrimoni viu m'agrada i m'agrada perquè defineix molt bé de quin tipus de patrimoni estem parlant, més enllà de la materialitat o immaterialitat del bé o manifestació. Podem dir que el pessebrisme és un living heritage? 

Amb aquesta reflexió, podeu continuar la lectura del meu article clicant en el següent enllaç: CATALÒNIA SACRA

Pessebre en defensa de la llengua catalana realitzat l'any 2021pel Museu Comunitari de Cabrils - COMCA 

Celebrem el Nadal, amb Amadeu Carbó, folklorista i Jordi Montlló, antropòleg.

 

Nadal és un cicles festius del calendari més ric amb manifestacions de cultura popular i tradicions. Enguany, té una importància rellevant, ja que coincideix amb la celebració dels 800 anys de la representació del primer pessebre.

Amb Celebrem el Nadal, el Museu Comunitari de Cabrils - COMCA - inicia un cicle de diàlegs on cada any proposarà un tema amb un o varis convidats especialistes. En la primera edició hi han format part, l'Amadeu Carbó i en Jordi Montlló. 

Hem parlat de com s'interrelacionen les nostres manifestacions tradicionals i d'altres de diferents procedències i èpoques, algunes molt reculades, que hem mantingut vives alterant els seus significats originals per tal d'adaptar-les als nous temps i mantenir-les vigents.

Hem parlat de nadales, del Pare Noel o Pare Nadal, de Sant Nicolau, dels avets i dels pessebres a les cases, dels colors amb que ara guarnim les nostres cases per Nadal, del Tió...

Hem parlat del temps i els calendaris, de la importància dels solsticis - d'estiu i el d'hivern - perquè és al voltant d'aquests punts d'inflexió solar on s'apleguen festes i tradicions que venen de molt antic i que avui molts de nosaltres seguim celebran amb diversos noms. Som hereus d'aquesttes pràctiques que finalment han quedat fortament arrelades. Els rituals han anat evolucionant per adaptar-se als nous temps i adquirir vigència i sentit en cada moment segons les necessitats. I un dels exemples més significatius per la seva repercussió i durada al llarg dels segles és la cristianització de festes i celebracions. A mesura que el cristianisme s'anava implantant, es van genera una sèrie de processos, molt interessants, coneguts com a sincretisme, que a grans trets, consisteix en la fusió de les praxis culturals pròpies d'un determinat moment amb una nova religió.

D'aquí que celebrem el solstici d'estiu, sota l'advocació de sant Joan, amb fogueres i amb "faies" i coets de colors per a donar la benvinguda a l'estiu. De la mateixa manera, el Nadal ha assimilat les celebracions al voltant del solstici d'hivern que celebrem amb àpats familiars, fent cagar el tió, corrent amb les "faies" enceses, visitant pessebres vivents i anant a veure pessebres i diorames.

Actualment vivim un moment de canvi profund en les celebracions i formes festives que considerem tradicionals. No és un fenòmen aïllat. Respon a un canvi de societat motivat  per factors com la progressiva laïcització, la globalització, la mercantilització de la festa o la conversió de l'oci en un producte de consum. El Nadal és un període sensible a aquests processos de canvi, visible pel caràcter popular i profund arrelament que té aquesta festa entre nosaltres.

Us recomanem una publicació molt interessant de l'Amadeu Carbó, [Celebrem el Nadal - Col·lecció l'Ermità] que ens ha servit als organitzadors d'inspiració d'aquest primer cicle; és un vademècum de butxaca per a tots els públics que inclou gran quanitat de manifestacions i celebracions del Nadal amb rigor en la documentació i plaent en la lectura. És una eina indispensable per no fer el ridícul i que molts periodistes, firaires i polítics entre d'altres, haurien de llegir.

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

©Fotografia: Laura Bosch

20 anys de pessebres i diorames a Mont-ras

 Sempre és un plaer visitar els pessebres de l’Associació d’Amics del Pessebre del Baix Empordà, a Mont-ras. Però aquest divendres 1 de desembre de 2023 hi he assistit en condició de convidat per fer la ponència inaugural dels 20 anys de l’associació. Un immens honor que els vull agrair. Això m’ha permès tenir una mirada més propera, menys superficial.

La veritat és que fou una jornada molt especial, una descoberta. O més ben dit, una confirmació d’una feina ben feta, constant, col·laborativa i entusiasta. La veritat és que fan enveja sana. A Catalunya hi ha moltes associacions de pessebristes, però n’hi ha algunes que són especials per un o altre fet. Mont-ras n’és una d’elles.

L’escola del poble abocada a l’acte, participant amb un pessebre fantàstic “Bugada al pessebre” i un concurs de postals, amb finalistes a cada curs i el guanyador serà l’escollit per la nadala de l’Ajuntament. Concurs de fotografia pel calendari de l’any següent. Escola de pessebrisme, nombrosa, compromesa i creativa. El joc del pessebre per a la mainada. Diorames i pessebres de taula, amb figures de la Pepa, Play mòbils o el tradicional pessebre de suro i molsa.

L’acte estava ple a vessar i tot es fa a l’edifici de l’Ajuntament. És fantàstic veure la sintonia entre alcaldessa, regidors i comunitat. Ja ens agradaria a molts. Gràcies alcaldessa per l’acolliment. Sou exemple del que ha de ser la política local: l’administració al servei del poble i no al revés. D’acord Maite i Miguel? Com diria aquell, que n’aprenguin.

I els “brunyols” estaven molt bons. Endavant les atxes i ens veiem no d’aquí vint anys, sinó cada any.

Moltes gràcies a tots, és clar, però permeteu-me un agraïment especial a l’Albert Català perquè fa molts anys que ens coneixem i hem compartit molts bons moments pessebrístics. Actualment és el màxim ambaixador del pessebre a nivell mundial, com a president de la UN-FOE-PRAE.

Enhorabona a tots!

Us adjunto un reportatge fotogràfic:

D'esquerra a dreta, LLuís Perpiñà, 2n tinent d'alcalde, Vanessa Peiró, alcaldessa,
Albert Català, president dels Amics del pessebre del Baix Empordà i Jordi Montlló

D'esquerra a dreta, LLuís Perpiñà, 2n tinent d'alcalde, Vanessa Peiró, alcaldessa,
Albert Català, president dels Amics del pessebre del Baix Empordà i Jordi Montlló

D'esquerra a dreta, Vanessa Peiró, alcaldessa, Albert Català, president dels Amics del
pessebre del Baix Empordà

Jordi Montlló

Públic assistent

Públic assistent

Públic assistent

Públic assistent

Públic assistent

Públic assistent

Amb membres de l'entitat abans de la inauguració.

Pessebre Play-mòbil de Jordi Garcia

Pessebre dels nens de l'escola

Públic assistent a la inauguració

Públic assistent a la inauguració

Públic assistent a la inauguració

Públic assistent a la inauguració

Públic assistent a la inauguració. Visitant la sala dedicada als diorames

Fragment de pessebre. Celebrant el Nadal. Marçal Casanovas

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Pessebre de Play-mòbil. De Jordi Garcia

Fragment de pessebre

Fragment de pessebre. Albert Català

Fragment de pessebre. Detall. Albert Català

Pessebre popular. "Can Pipes d'Esclanyà". Lluís Brias i Josep Farrarons

"Bugada al pessebre". Escola Torres i Jonama.

"Bugada al pessebre". Detall. Escola Torres i Jonama.

"Bugada al pessebre". Detall. Escola Torres i Jonama.

"Bugada al pessebre". Detall. Escola Torres i Jonama.

"Desperteu-vos ! Aneu a Betlem". Detall. Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas

"Desperteu-vos ! Aneu a Betlem". Detall. Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas

"Desperteu-vos ! Aneu a Betlem". Detall. Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas

"Desperteu-vos ! Aneu a Betlem". Detall. Ramon Serra i Maria Gràcia Artigas

"Naixement". Àngel Romero

"La petitesa i grisos de la societat. La grandesa i la força del pessebre"
Autor: Albert Català. Figures: Creaciones Tura i Juanjo Nieto.

"La petitesa i grisos de la societat. La grandesa i la força del pessebre"
Detall. Autor: Albert Català. Figures: Creaciones Tura i Juanjo Nieto.

"La petitesa i grisos de la societat. La grandesa i la força del pessebre"
Detall. Autor: Albert Català. Figures: Creaciones Tura i Juanjo Nieto.

"La petitesa i grisos de la societat.
La grandesa i la força del pessebre"
Detall. Autor: Albert Català.
Figures: Creaciones Tura i Juanjo Nieto.

"El Naixement del pessebre". Escola de pessebrisme. Autora: Teresa Palomeras.

"Nadal a Cabo de Gata". Escola de pessebrisme. Autor: Joan Motas.

"Nadal a Cabo de Gata". Detall. Escola de pessebrisme. Autor: Joan Motas.

"Nadal a Cabo de Gata". Detall. Escola de pessebrisme. Autor: Joan Motas.

"Nadal a Cabo de Gata". Detall. Escola de pessebrisme. Autor: Joan Motas.

"El somni de Sant Josep a Santa Pellaia". Escola de pessebrisme. Autors: Jep i Muntsa

"Cercant posada". Detall. Escola de pessebrisme. Autor: Narcís Castells. Figures: Montserrat Ribes.

"Nit blava". Detall. Escola de pessebrisme. Autor: Lluís Comis.

"El Naixement a Gualta". Escola de pessebrisme. Autor: Queralt Negre.

"Adam i Eva". Escola de pessebrisme. Autora: Maria Reina.

"Adoració dels reis". Escola de pessebrisme. Autors: Sònia Juncà i Jaume Callol.

"Naixement a la masia". Escola de pessebrisme. Autor: Josep Matabosch

"Naixement a la muntanya". Escola de pessebrisme. Autor: Josep Maria Cortal.

"Empadronament". Autor: Narcís Sureda. Sils.

"Mas Roquer". Autor: Albert Bagué

"Anunciació". Autor: Marçal Casanovas. Figures: Marçal Casanovas.

"Pessebre de barri (conservant les tradicions)". Autora: Rosa de Tena. Figures: Montserrat Ribes.

"Pessebre de barri (conservant les tradicions)". Detall. Autora: Rosa de Tena.
Figures: Montserrat Ribes.

"Anunciació fora vila". Autor: Pere Colomer. Pintura: Jesús Mora.

"Església d'Assís". Autora: Dolors Bagué.

"Dolça espera". Escola de pessebrisme. Autora: Maria Teresa Jiménez.
Figures: Maria Teresa Jiménez

"Buscant el Mesies". Escola de pessebrisme. Autor: Pau Estanyol.

"Anunciació al pantà de Sau". Escola de pessebrisme. Autora: Antònia Cabello.

"Fugida a Egipte". Autors: Rosor Reixach Llach i avi Josep.

"Camí de tornada". Autor: Joan Mestres.

"Doctors de la llei (interior de la catedral de Vic)". Autor i figures: Manel Font.

"Adoració dels reis". Autor: Josep Farrarons.

"Il·lusió nadalenca". Autor i figures: Albert Sabater.

"Descans en el camí". Autor: Albert Cabrejas. Figures: Montserrat Ribes.

"Nadal al mas Corredor de Pals". Autor: Joan Pere Hernàndez

"Segle i als afores de Betlem. Actual Cisjordània".  Detall. Autor: Albert Cutura.

"Segle i als afores de Betlem. Actual Cisjordània".  Detall. Autor: Albert Cutura.

"Naixement a la Sagrada Família". Autors: Maria Garcia i Llorenç Riera.

"Naixement a la Sagrada Família". Detall. Autors: Maria Garcia i Llorenç Riera.

"Naixement a la Sagrada Família". Detall. Autors: Maria Garcia i Llorenç Riera.

"Naixement de ganxet". Autora: Lluïsa Martí Gich

Compartint imatges de les activitats dels Amics del Pessebre del Baix Empordà.

Compartint imatges de les activitats dels Amics del Pessebre del Baix Empordà.