Josep Maria Espinàs. Fotografia: Europa Press |
Escriure fàcil és el més difícil. És el primer que em va ensenyar la Maria Sanplà en els seus cursos d'escriptura. I és veritat. Quan no en sabem, però ens pensem que sí, omplim de floritures estèrils la nostra prosa. Josep M. Espinàs escrivia fàcil.
L'Espinàs m'ha acompanyat amb els seus llibres. M'agradava viatjar amb ell. En Jordi Basté en el seu davantal del Món a RACC 1 deia que si tots els que diuen que han llegit Espinàs diguessin la veritat, hauria estat autor de molts best sellers. No sé ell, jo no m'he llegit els seus 90 llibres, però una vintena segur. L'he acompanyat per camins de cendra, pel Pirineu, per la Serra de Tramuntana, per la Terra Alta, per Extremadura, per Galícia i, també, per un centre comercial. Genial.
He tingut enveja de les persones que l'acompanyaven i en els meus somnis hauria volgut participar-hi en més d'una ocasió. No soc tan llançat com per haver-li demanat mai. Pitjor per a mi.
També m'ha acompanyat quan feia la tesi doctoral sobre la Fira de santa Llúcia. Per aquest motiu us vull compartir dos textos seus que tinc en el meu arxiu particular. No els comentaré. No els hi cal. Són com el, clars i directes.
Fons personal Jordi Montlló. Montlló_00076 |
Fons Personal Jordi Montlló. Montlló_00077 |
©Fotografia: Laura Bosch |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada