Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaça Sant Jaume. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris plaça Sant Jaume. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de gener del 2024

El pessebre de la plaça de Sant Jaume. 2023

No ens enganyem, sigui quin sigui el pessebre que hi hagi a la plaça Sant Jaume, algú o altre es queixarà. Però ja és una tradició més del Nadal. Què hi farem, som un país de rondinaires. Hauríem de treure la figura del caganer i posar la del rondinaire. Però potser el caganer ja fa aquest funció: la de cagar-se en tot.

El pessebre de la Plaça Sant Jaume és més que una simple representació plàstica de les escenes del naixement del Redemptor. Per això cal contextualitzar-lo a l'hora d'analitzar-lo, més enllà dels gustos personals, dèries, fòbies i filies. L'autor del present és l'escenògraf Ignasi Cristià, que ha traslladat les seves habilitats teatrals al món del pessebre. Els personatges i els llocs són ben barcelonins, recreant amb efecte mirall la societat barcelonina actual. Talment com feien els napolitans en el segle XVIII, però amb una visió contemporània.

Ens ha convertit en observadors i observats alhora. Una experiència interessant. I pels rondinaires, sempre podeu visitar el pessebre del Museu Marès o els 38 diorames de la biennal. Però potser aquests no els aneu a veure.







dilluns, 9 de gener del 2023

No és això Colau, no és això.

“El pessebre de la plaça de Sant Jaume serà digital, amb projeccions i interactiu: els ciutadans podran fer-hi canvis a  través d’una aplicació mòbil” (...). “Podràs accedir-hi através d’una webapp amb un codi QR que hi haurà a la mateixa façana (...)”. Hi podrem veure:

La ciutat de Nadal: “En aquesta escena es projectaran fotos històriques de les festes de Nadal a Barcelona. La Fira de Santa Llúcia, els llums de Nadal, el Tió o el Reis. A través de l’app, els participants podran triar la imatge i l’efectre visitual que es vol veure projectada”.

Les figures del pessebre: “A més del Naixement hi haurà personatges que els ciutadans podran batejar amb el nom que vulguin. Podran sel·leccionar-lo i conèixer el paper que el personatge desenvolupa a l’escena”.

La gastronomia de Nadal: “ Hi podrem veure els plats tradicionals més festius d’una forma, segons els creadors del pessebre, col·laborativa. Cada usuari seleccionarà un ingredient, que es barrejarà amb els dels altres participants i, així, es crearà un mandala col·lectiu. Les tres receptes tradicionals que es projectaran són l’escudella, els canelons i el tortell de Reis”.

Els Reis d’Orient: “escena que substituirà la del Tió de Nadal des del 27 de desembre fins al 5 de gner. Els participants podran enviar la carta a Ses Majestats a través de l’aplicació, posant el seu nom i la llista de joguines i desitjos. També podran escollir el disseny del paper de regal i el transport amb què sortirà el regal”...


De lo sublim al ridícul hi va un petit pas com dia Pascal. Doncs la Colau l’ha traspassat. El mapatge de Plaça de Sant Jaume de Barcelona, pot ser molt bonic, però és un mapatge . No és un pessebre. Igual que Jesús de Natzaret de Franco Zefirelli no és un pessebre sinó una pel·lícula. Un mapatge és un mapatge .

A més d’aconseguir el que no ha pogut durant el seu mandat: carregar-se el Nadal per convertir-lo en una fira de monstres costumistes, s’ha carregat, finalment, el pessebre. L’any passat ja va rectificar seguint els consells d’alguns dels seus càrrecs de confiança i tornant a pagar per un mig pessebre que ja havia pagat sencer. Total, qual els diners no són d’un... Enguany ja proclamen que “només ha rondat els 100.000€”.

Enfí, només em queda desitjar que el 28 de maig d’enguany recordeu el mapatge del darrer Nadal que sembla un símil de com ha quedat la ciutat de Barcelona: feta un mapatge de llums i coloraines, però res de substancial. Com bé va dir la mateixa Colau: “Més telemàtic, més audiovisual, menys clàssic, més de projecció” I tant que ha sorprès, però la seva ridiculesa !

L'escudella, els canelons i el tortell de reis. ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

Els visitants poden escannejar el codi QR per a participar en la projecció
 ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

El Tió de Nadal ©Fotografia: Jordi Montlló

El Tió de Nadal ©Fotografia: Jordi Montlló

Implosió del Tió de Nadal  ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

La fira de pessebres de la Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

La fira de pessebres de Santa Llúcia ©Fotografia: Jordi Montlló

Els Reis Mags de l'Orient ©Fotografia: Jordi Montlló

L'Anunciació - els pastors. ©Fotografia: Jordi Montlló

El Naixement ©Fotografia: Jordi Montlló

La Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

La Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

dimecres, 22 de desembre del 2021

El pessebrisme al segle XXI


Us deixo amb un article meu, publicat pel Tribuna Maresme en la seva edició del mes de desembre-gener 2022. Es tracta d'una reflexió sobre el pessebrisme al segle XXI que vull compartir amb tots vosaltres. A la portada, podeu veure un dels meus pessebres "Epifania ajornada", que s'exposa a la botiga de turrons Vicenç de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.



dissabte, 18 de desembre del 2021

El meu pessebre, a la Plaça de Sant Jaume

 

Casa Turrons Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch


Després del NO pessebre 2020 per motius de COVID-19, aquest Nadal 2021 la Plaça de Sant Jaume presenta un versió ben diferent del que ja normalment estem acostumats. El pessebre surt més enllà de la Plaça de Sant Jaume amb una cinquantena de figures lluminoses que es poden veure a les façanes i balcons dels edificis que hi ha des de la Via Laietana fins a la Rambla. El bestiari s'ha ubicat íntegrament als encontorns de la plaça, destacant el bou lluminós penjant de la façana de l'Ajuntament de Barcelona i la mula de l'edifici de la Generalitat de Catalunya. En les balconades de les cases que tanquen aquest espai s'hi poden veure gallines, ratolins, gossos, porcs i oques. El Naixement, en canvi, està situat en un portal dels carrers de Sant Jaume I i Ferran, i així successivament amb els altres personatges que la única característica que els fa comú són la seva lluminosistat. Sembla més un bestiari que un pessebre, ocultant al màxim qualsevol simbolisme que afecti la sensibilitat anti religiosa de la nostra particular "comuna" barcelonina.



Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch


Una altra novetat en la que se m'ha demanat la meva participació és en la d'aportar un dels meus pessebres, per col·locar-lo en un aparador d'una de les 23 botigues on es podran veure diferents versions de fer el pessebre. El meu, és "l'Epifania ajornada", on les ombres del Reis d'Orient  s'insinuen en el mur de Palestina, que no poden arribar a Betlem a causa de l'apartheid de l'estat d'Israel al poble palestí.
Si aneu a Barcelona el podreu veure exposat a la casa de torrons Vicenç, just a la cantonada de la Plaça de Sant Jaume amb el carrer del Bisbe.
La resta de pessebres estan repartits entre d'altres comerços i entitats en l'eix dels carres de Ferran i Jaume I. 
Potser la Il·lustríssima alcaldessa de Barcelona hauria preferit no fer pessebre i estalviar-se crítiques, potser voldria eliminar tots els significats de les festes nadalenques que no siguin missatges de banalitat. Jo sempre he estat defensor dels nous llenguatges del pessebre de la plaça Sant Jaume (ho podeu comprovar ena quest mateix blog); però aquest any sembla que s'ha fet un corre-cuita, aprofitant el pessebre de 2017 i encarint-lo de forma que s'hauria d'explicar a la ciutadania. 
Per transparència i salut democràtica us avanço que jo no he percebut cap estipendi per la meva participació, ni en espècies. Vagi per endavant.



Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch

Casa Vicenç. Plaça de Sant Jaume. Barcelona.
Fotografia: ©Laura Bosch


Per més informació podeu veure aquest video realitzat per BETEVÉ.CAT:

https://beteve.cat/cultura/figures-lluminoses-pessebre-barcelona-2021-via-laietana-rambla/

Reportatge de BETEVÉ sobre els pessebres més polèmics de la Plaça de Sant Jaume:



dimarts, 23 de gener del 2018

ELS PESSEBRES DE LA PLAÇA SANT JAUME A DEBAT

Des de fa uns anys, els pessebres de la plaça Sant Jaume són motiu de controvèrsia. Per què? Tothom opina a les xarxes, que s'han convertit en un altaveu per a qualsevol mena d'individu. Són totes les opinions d'igual validesa? La pregunta ja és per ella mateixa políticament incorrecte. Però ho seré més dissabte vinent, a les 10 del matí, en el debat on compartiré taula amb el col·lega Dr. Enric Benavent.
Us convido a participar-hi i opinar. Si més no, no digueu que no us hem donat l'oportunitat. Sobretot als crítics; eh, pessebristes?



Projecte de l'autor del pessebre de la plaça Sant Jaume de 2017, Jordi Darder
Plasmació del projecte. Fotografia de Jordi Montlló

Destaco el detall de "la curiositat" perquè és el motor de la intel·ligència.
La curiositat ens fa plantejar preguntes i ens obliga a pensar.

dilluns, 26 de desembre del 2016

EL PESSEBRE DE LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA

En relació a les diferents informacions aparegudes al voltant del pessebre de la Plaça sant Jaume de Barcelona, voldria fer algunes consideracions. Com a preàmbul destacar que tota obra, acció o activitat pública és susceptible de ser analitzada, jutjada, criticada o valorada. I això és bo. El debat és positiu. Sempre que les valoracions i opinions siguin argumentades amb respecte i educació.



Doncs algunes idees per enriquir el debat. Els pessebres, com a  manifestació popular de llarga trajectòria, s'han manifestat de formes diferents i han anat evolucionant. Per tant, algú em pot dir com és un pessebre tradicional? Segur que hi haurien diferents respostes. A part de la pròpia evolució que ha de tenir tota tradició, existeix la cohabitació entre diferents models. Imposar uns models a la força no és mai bo per a ningú. La diversitat és sinònim de riquessa. Els dogmes, les ortodoxies i els postulats uniformitzants els deixem pels dictadors i no són benvinguts.


Els pessebres també són una manifestació de caràcter artístic, amb una voluntat d'interpretar, mostrar i exhibir. No recordeu quan es deia que els impressionistes eren uns degenerats? Recordeu qui ho deia? I el jazz? Deien que no era música, que era soroll. Per sort el concepte d'art ha evolucionat. Doncs, la definició de pessebre ha d'evolucionar en el mateix sentit i treure'n totes les restriccions. Totes. 

Fins aquí no són opinions, són fets. Passem doncs a l'estadi de les opinions. No podem seguir amb el model de definició de pessebre que va fer Joan Amades, l'any 1946. Jo penso que un pessebre ha de ser tot allò que el seu autor vulgui que sigui un pessebre i que comuniqui i/o interpreti plàsticament qualsevol dels missatges tradicionals del pessebrisme.


És difícil que un pessebre agradi a tothom, ja que la societat és diversa, variada i plural; i els pessebres són models d'autorepresentació. Per tant, una única interpretació no pot representar a tothom. El pessebre que en diem tradicional és aquell basat en els ideals romàntics del bon salvatge, on la ruralia és la representant de l'ideal social, aquella que preserva els valors tradicionals de la nació. Aquest tipus de pessebre neix en el segle XIX i són els pessebres que ens hem acostumat a veure. I quan ens treuen aquest model, trontolla tot allò que ens pensàvem que era inamobible.



És bo que en un espai públic es generi debat sobre un pessebre. Ja ho hem dit i ho repetim. També és normal que hi hagi a qui no li agradi. Però hi ha algun pessebre que hagi agradat a tothom? És obligatori que agradi a tothom? Però, sobretot, ha d'agradar en el sentit clàssic del concepte d'estètica?



Sobretot cal que una obra emocioni. I a mi el pessebre de la Plaça sant Jaume m'emociona. Vol, dir que cal entrendre'l? Quan més referents tinguem millor. Però poca gent tindrà totes les claus interpretatives de la visió particular d'un artista. Cal prohibir, negar o exiliar totes les obres de les que no tothom tingui les claus interpretatives? Ens convertiriem en un desert cultural. Volem això? No dubto que hi hagi gent que ho voldria, però no crec que calgui tenir-los en compte. Més aviat cal combatre'ls.

Ja he escrit massa i no us he donat cap clau per interpretar el pessebre. Potser un altre dia. 

Però ja sabeu que a cal fuster hi ha novetat.

Visca els pessebres. Tots.