Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fira de santa llúcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fira de santa llúcia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 de novembre del 2025

La Pepa Brasó Manen, figuraire incondicional de la Fira de Santa Llúcia, es jubila després de 39 Nadals

Pepa Brasó i al darrera, les seves figures, que semblen extretes d'un conte
per a infants. Fotografia: Jordi Montlló. 18 de desembre de 2012.


A la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. I com ja he dit per d'altres figuraires, enlloc de descomptar temps, descomptem firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que teniu costum de visitar-la, enguany trobareu a faltar a la Pepa Brasó, que juntament amb l'Scaramouix, van crear un univers propi, innovador, dinàmic i molt apreciat a la fira per tot un sector nou en el pessebrisme.

La Maria Josep Brasó Manent, coneguda per tothom com  la Pepa, neix a casa, el 22 de gener de 1953, en una família barcelonina de vuit germans. Es representant del sector de figures. La seva parada feia 2 x 1 metres, sense espai interior per la venedora. Participava esporàdicament d'altres fires (la de la Palma, Sant Jordi o Sant Ponç) i d'altres activitats laborals per completar les necessitats econòmiques.

El cas de la Pepa és força especial, perquè els seus inicis se situen en els límits entre el sector dels "artesans" i els de "figures". De jove estudia a l'escola Massana i s'especialitza en ceràmica. S'introdueix a la fira a través d'uns amics. Als anys 1970, abans d'establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s'hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. és a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d'agafar una parada fixa del sector de figures. en aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia, amb l'escultor i pintor Joan Romaní (acs), que era el seu marit, decideixen crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern. Tota la parada era plena d'estrelles, campanetes i cendrers que posava "Bon Nadal", i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures perquè no hi havia res igual en tota la fira. l'èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.


Pessebre realitzat a Mont-ras amb figures de Joan Romaní i Pepa Manent.
Fotografia: Laura Bosch

Reguitzell de figures a la parada de la Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Decoració de Pepa Brasó. 18 de desembe de 2012.
Fotografia: Jordi Montlló

Pepa Brasó i Jordi Montlló. 27 de maig de 2013. Fotografia: Laura Bosch

dimecres, 19 de novembre del 2025

La Maria Carme Ferrer i en Josep Mayoral, es jubilen després de tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral

 Carme Ferrer i Josep Mayoral a la seva parada de la
Fira de Santa Llúcia. 11 de desembre de 2012. Fotografia: Jordi Montlló


La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. Però enlloc de descomptar temps, descomptem figuraires i firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que la visiteu enguany, trobareu a faltar a la Mari Carme Ferrer i el Josep Mayoral. Ella pertany a la tercera generació de figuraires. Feien figures de fang i elements de fabricació pròpia de suro, com coves, pallers i casetes. Van començar a vendre a la fira els avis i els pares de la Carme, l'any 1940, tots alhora.

Els avis es deien Josep Busquets i Carme Salines. Els pares eren en Josep Ferrer Garcia, conegut popularment com en Pepito del Gas i la Carme Busquets Salines. La Carme ens explicava ja fa uns anys, amb motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia: "el meu pare va començar perquè hi va haver un senyor que va deixar una parada, li va ensenyar més o menys com anava el fang, cóm fer anar un motllo, cóm fer casetes de suro i el primer any doncs van fer casetes de suro a casa i va anar per les botigues a veiam qui en volia i van començar així. L'any següent ja van agafar una parada feta amb uns cavallets i un llençol blanc i després amb una llumeta amb un paper de diari que cada dia s'havia de treure i posar tot. Així van començar l'any quaranta".

El seu cas on no hi ha transmissió generacional no és únic. Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través dels nostres pessebres.


Nadal del 2024, amb la paradeta de la fira gairebé buida. Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

La Carme Ferrer, una figureta de la Fira de Santa Llúcia que desapareix.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

Tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia. La imatge parla per si sola.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024


Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat
en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través 
dels nostres pessebres. 
Fotografia:Laura Bosch. 17 d'abril de 2013. 




divendres, 15 d’agost del 2025

Joan Romaní, de nom artístic Scaramuix, ens deixa de forma accidental.

 

Joan Romaní ©Fotografia: Biblioteca de Taradell

El 9 Nou del 14 d’agost (2025) anunciava la tràgica mort de l’artista barceloní, establert a Taradell, Joan Romaní, conegut amb el nom artístic d’Scaramuix i de 69 anys. La mort s’ha produït per un tràgic accident de cotxe a Sanaüja, en un tram de la C-1412a.

El rotatiu osonenc tracta l’esdeveniment com una xifra més: la víctima 89 des que va començar l’any; però pels pessebristes i els usuaris de la Fira de Santa Llúcia és una tristesa que no es pot mesurar en dades.

Ell als anys 80 del passat segle, conjuntament amb la seva parella Pepa Brasó, van sacsejar el món del pessebrisme amb la creació d’uns nous personatges pels nostres pessebres. Van fer el que d’un temps ençà s’ha posat de moda que no és res més que ampliar la base del pessebrisme, apropant un sector de públic que no se sentia atret per les figures clàssiques del pessebre. Primer potser per un sector més infantil, però que a hores d’ara tenia una legió de seguidors de totes les edats. Va costar veure diorames i pessebres amb les seves figures a les exposicions de les associacions, massa centrades en els academicismes dels anys 40, però cada cop és més freqüent. A Mont-ras hi ha un pessebre especialment interessant que segueix l’estil del Joan i la Pepa.

A continuació transcric un resum de l’entrevista que li vaig fer a la Pepa en motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia:

“els seus inicis se situen en els límits entre els sector dels “artesans” i els de “figures”. De jove estudia a l’escola Massana i s’especialitza en ceràmica. S’introdueix a la fira a través d’uns amics. Als anys 70, abans d’establir-se de forma continuada, al voltant de la fira, en els carrers circumdants, s’hi van anar establint parades que llavors en deien de hippies. En aquesta època la Pepa està dos anys venent cendrers i elements de ceràmica en aquest espai. És a partir de 1980 quan li ofereixen la possibilitat d’agafar una parada fixa del sector de figures. En aquells moments no té cap experiència fent figures, però combina peces de la seva producció com a ceramista amb ornaments nadalencs de nova creació.

Un dia amb en Joan Romaní, que era el seu marit i és escultor i pintor, decideix crear unes figures de pessebres amb un estil diferent, més modern.  Tota la parada era plena d’estrelles, campanetes i cendrers que posava “Bon Nadal”, i al mig un Sant Josep i una Marededéu amb el Nen. Tothom es fixa només amb les figures, perquè no hi havia res igual en tota la fira. L’èxit assolit fa que en els anys posteriors completi la col·lecció amb nous personatges.

La Pepa a la seva parada de la fira de Santa Llúcia. ©Fotografia: Jordi Montlló

Darrerament, [la Pepa es va jubilar fa un parell d’anys] feien dues sèries, una amb resina i l’altra de ceràmica. La peça original era obra d’en Joan Romaní, a palillo, amb un fang que s’endureix i no cal coure. D’aquell original se’n treu la matriu per fer els motlles de guix. Finalment, dels motlles se’n fan els tiratges. La sèrie de fang es fa per colada, ja que cal dissoldre-la amb aigua i el material resultant és molt líquid. Després cal coure les peces. Aquests processos els portaven a fer en tallers on tenen la maquinària necessària. A casa seva tenia el petit estudi on pintava les figures, amb pintura acrílica. En el seu catàleg hi trobem els temes clàssics com el Naixement, els Reis, l’Anunciata, amb d’altres personatges més populars com el caganer, el pescador, el capellà o un legionari romà. També té animals de granja i un camell.

Són personatges que semblen ninots, extrets d’un còmic infantil, amb cares molt expressives, de nassos grans, ulls ben oberts, galtes prominents i grans rialles. Són tendres, divertides i alegres. Els pessebristes més tradicionals no formen part de la seva clientela habitual. En alguns congressos de pessebristes on ha muntat la parada no ha tingut gaire èxit. Però darrerament ja s’han vist diorames amb figures de la Pepa en les exposicions de Castellar del Vallès, Mataró i, sobretot, Mont-ras. Però hi ha tot un sector de la població, sobretot el més jove, que gràcies a les figures de la Pepa, s’han apropat al pessebre: “jo tinc una clientela bastant jove, que segueix la tradició però que no vol seguir-la amb pessebres clàssics”. Val a dir, que en una visita a la Fira del Cardenal Lluís Martínez Sistach, es van valorar positivament i foren elogiades.

Moltes gràcies Joan per la teva aportació a l’art, a la cultura i als pessebristes. La teva obra ha deixat empremta solidificada. Gràcies també a tu Pepa, per estar cada any a la Fira, amb fred, pluja i vent, a la teva parada sempre il·luminada. I gràcies per la teva amistat.

Figures ideades per l'Scaramuix i pintades per Pepa Brasó Manen©Fotografia: Jordi Montlló

Pessebre amb figures ideades per Scaramuix i pindades per Pepa Brasó. Mont-ras. ©Jordi Montlló

dilluns, 16 de desembre del 2024

El Museu d'Història de Catalunya edita "on-line" el quiz de la Fira de Santa Llúcia

L'any passat, el Museu d'Història de Catalunya, amb motiu dels 800 anys de pessebrisme, m'encarregava un joc en línia sobre el pessebre. Una vintena de preguntes sobre temàtica pessebrística, pensada per a tots els públics com a eina divulgativa. 

Enguany, podeu participar amb un nou joc en línia sobre la Fira de Santa Llúcia, que el Museu d'Història de Catalunya ja ha posat a disposició de tots els públics a la seva web.

Accedeix al quiz de la Fira de Santa Llúcia





dissabte, 14 de desembre del 2024

Xerrada: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements"

 

Dijous, 12 de desembre, sota una pluja intensa,  benvinguda i necessària, a la Casa dels Entremesos, vaig exposar un dels temes treballats a la meva tesi doctoral: "Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i transmisores de coneixements".

Aquesta és una pregunta que només s'ha pogut fer quan la societat ha assumit una mirada diferent sobre ella mateixa. Quan ha incorporat una perspectiva inclusiva, de gènere.

Vam parlar de les dones des del punt de vista del present i a partir del treball de camp amb motiu de la meva tesi doctoral. Vam parlar de les històries de vida, que van dur a aquestes dones, valentes i emprenedores, a formar part de la Fira de Santa Llúcia, sovint per necessitat, però que no se'n van poder separar mai. 

A la sala d'actes també es podia veure l'exposició "Pessebre: vuit segles de tradició i artensania", promoguda per la Fundació Festa Major de Gràcia.

Moltes gràcies a l'organització i especialment a l'amic Xavier Cordomí, per la presentació i coordinació de l'acte. Moltes gràcies.


"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch

 
"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch


"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch


"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores
invisibles i 
transmisores de coneixements".
©Fotografia: Laura Bosch


"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". La Pepa Brasó, visiblement
emocionada durant la seva intervenció  ©Fotografia: Laura Bosch


"Les dones a la Fira de Santa Llúcia: treballadores invisibles i
transmisores de coneixements". ©Fotografia: Laura Bosch












 

 

diumenge, 3 de desembre del 2023

La Casa dels Entremesos acull dues exposicions temporals: #Pessebres800anys i "Les artesanes del fang. Les dones invisibles de la Fira de Santa Llúcia".

 


Si baixeu a Barcelona per visitar la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral, no heu de deixar de banda dues exposicions temporals inagurades dissabte dia 2 de desembre a les 8 del vespre, que podreu veure a la Casa dels Entremesos fins el 14 de gener de 2024.

La primera d’elles, "#Pessebres800anys" organitzada pels Pessebristes de Ciutat Vella, l’Associació de Pessebristes de Barcelona i la Federació Catalana de Pessebristes en el marc la commemoració dels 800 anys del pessebre. Es tracta d’una mostra de l’obra pessebrista de grans mestres catalans en la tècnica del diorama. També podreu veure una selecció de peces creades per grans figuraires, com Josep Maria Brull o Bartomeu Marcé.  

La segona exposició temporal que podeu veure a la sala del costat, està emmarcada dins la mostra de “Pessebrisme i patrimoni” que porta per títol: “Les artesanes del fang. Les dones invisibles de la Fira de Santa Llúcia”. Està produïda per la Federació Catalana de Pessebristes, amb textos i coordinació de Laura Bosch.

És una exposició itinerant amb vocació pedagògica que posa en valor les dones invisibles que treballen amb fang i que són hereves d’una tradició centenària. Són dones apassiones per la seva feina que contribueixen a la riquesa i la diversitat del pessebre català, les darreres que trobareu si us passegeu per la fira.

Abans però, d'anar cap a la fira, volteu per la planta baixa de la Casa dels Entremesos. Allí s'hi exposen tot l'any els gegants i gegantons de la ciutat, a més del bestiari i cavallets. I en un racó, el pessebre popular, obra de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, realitzat amb una setantena de figures originals i humorístiques com els gegants, el bestiari, cantaires, i altres personatges i grups de la cultura popular. 

©Fotografia: Paco Lora. D'esquerra a dreta, Josep Porta, president de l'Associació de
Pessebristes de Barcelona, la figuraire Gemma Bertran i el seu fill, 
Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de
Pessebristes i l'autora, Laura Bosch.

Un dels moments de la inauguració. 

El president de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Albornà, durant la visita
guiada amb el regidor del districte de Ciutat Vella, Im. Albert Batlle.

El president de la Federació Catalana de Pessebristes, Albert Albornà, durant la visita
guiada amb presència del regidor del districte de Ciutat Vella, Im. Albert Batlle.

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama. Detall #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama #Pessebrisme800anys

Diorama. Detall #Pessebrisme800anys

Vitrina dedicada a l'elaboració d'una peça de
la figuraire Gemma Bertran.

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch

Detall del pessebre popular realitzat amb figures de paper maixé, per l'Associació de
Pessebristes de Ciutat Vella. ©Fotografia Laura Bosch


dimarts, 7 de febrer del 2023

A peu pels camins de l'eternitat. Bon viatge Josep Maria Espinàs.

Josep Maria Espinàs. Fotografia: Europa Press

De mica en mica es buida la pica. Anem perdent referents i no en neixen de nous. No hi ha lloc per a intel·lectuals en el món dels youtubers, tick tockers, influencers i collonades a granel.

Escriure fàcil és el més difícil. És el primer que em va ensenyar la Maria Sanplà en els seus cursos d'escriptura. I és veritat. Quan no en sabem, però ens pensem que sí, omplim de floritures estèrils la nostra prosa. Josep M. Espinàs escrivia fàcil.

L'Espinàs m'ha acompanyat amb els seus llibres. M'agradava viatjar amb ell. En Jordi Basté en el seu davantal del Món a RACC 1 deia que si tots els que diuen que han llegit Espinàs diguessin la veritat, hauria estat autor de molts best sellers. No sé ell, jo no m'he llegit els seus 90 llibres, però una vintena segur. L'he acompanyat per camins de cendra, pel Pirineu, per la Serra de Tramuntana, per la Terra Alta, per Extremadura, per Galícia i, també, per un centre comercial. Genial. 

He tingut enveja de les persones que l'acompanyaven i en els meus somnis hauria volgut participar-hi en més d'una ocasió. No soc tan llançat com per haver-li demanat mai. Pitjor per a mi.

També m'ha acompanyat quan feia la tesi doctoral sobre la Fira de santa Llúcia. Per aquest motiu us vull compartir dos textos seus que tinc en el meu arxiu particular. No els comentaré. No els hi cal. Són com el, clars i directes.

Fons personal Jordi Montlló. Montlló_00076

Fons Personal Jordi Montlló. Montlló_00077

©Fotografia: Laura Bosch