El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia

Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.

Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.

Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.

Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.

Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: 

El qui, el com i el perquè de l’associacionisme cultural. Taula rodona 'Cultura per a tothom! El compromís social de les federacions'

 Aquest passat dimarts, dia 10 de juny, Arç Coperativa i l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català organitzaven una taula rodona entorn la cultura per a tothom. Va comptar amb la presència de Jordi Mullor, de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; en Pep Morella, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, en Ramon Albornà, de la Federació Catalana de Pessebristes, En Toni Font, de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i Javier Gómez, d'Arç Coperativa.

Jordi Mullor introduïa el concepte de quatre tipus d'activitats en funció de com acullen o rebutgen els col·lectius vulnerables: exclusives, segregadores, integradores i inclusives. Després exposà el projecte del glossari bestial que consisteix en la traducció a la llengua de signes catalana, el lèxic més recurrent sobre la imatgeria festiva.

Seguidament, Pep Morella exposà el tema de la solitud no volguda i la problemàtica que hi va lligada, remarcant la necessitat de fer aterrar els projectes, i portar-los a la pràctica. En definitiva, quants més recursos s'inverteixin en cultura, menys se'n necessitaran en salut.

Font tractà el tema de les associacions vistes com una eina de democratització cultural, reivindicant el potencial adreçat als infants i joves.

Gòmez lloà algunes de les fortaleses de l'associacionisme cultural, remarcant els valors compartits, entre aquest i l'economia social, com ara l'interès col·lectiu, la igualtt, la democràcia interna i la voluntat de millorar la vida de la gent com a principi matriu.

Ramon Albornà parlà de la transformació social, motivada pels canvis en les dinàmiques associatives, però també per l'evolució des del punt de vista patrimonial. Un dels exemples forenles mostres de pessebrisme social que defugen la representació més canònica del naixement de Jesús. En aquest cas, l'objectiu és escenificar una injustícia social a través de la representació d'exilis, guerres, per remoure l'espectador. I és ben cert que a través d'aquests exemples, el pessebrisme contemporani trascendeix el fet religiós, sense per tant, menysprear-lo.

Després hi hagué un intercanvi molt viu entre els ponents i el públic, sobre el canvi de perspectiva que estan experimentant els col·lectius de cultura popular en els darrers anys. La força de l'associacionisme no té aturador. I les administracions n'han de tenir cura.

©fotografia: Jordi Montlló

©fotografia: Jordi Montlló

©fotografia: Laura Bosch

©fotografia: Laura Bosch

©fotografia: Laura Bosch

©fotografia: Laura Bosch

Aquells pastors amb barretina que van fer emprenyar el franquisme, ara són al Parlament de Catalunya

Enguany, és el primer cop que el pessebre del Parlament de Catalunya està realitzat amb figures de tradició catalana. Una gran idea de la Presidenta del Parlament, M. Hble. Sra. Laura Borràs, que ha convidat a la Federació Catalana de Pessebristes.

L'escenografia ha anat a càrrec de la Núria Garcia, l'Albert Català i en Ramon Albornà amb figures provinents del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.

Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

D'esquerra a dreta, la Presidenta del Parlament
de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs,
Albert Català, vocalia de la presidència i
ex-president de la Federació Catalana de Pessebristes,
Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació
i Ramón Albornà, nou president
de la Federació. Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

Un pessebre tradicional, de suro i molsa, amb figures del mestre Lluís Carratalà. L'any 2011, sortia publicat el llibre, editat pel Col·lectiu El Bou i la Mula, (amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana): "Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres".  L'Enric Benavent en va fer la recerca i jo hi vaig participar amb la realització de les fotografies de les figures que acompanyen els textos.

lbornà, Albert Català i Núria Garcia

Us deixo amb alguns enllaços de la premsa que se n'han fet ressó, a més de la Federació Catalana de Pessebrisme: 

http://www.pessebrescat.cat/noticies/pessebre-del-parlament/

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/2068945-el-parlament-ja-llueix-pessebre-i-arbre-de-nadal.html [article de l'Emma Ansola amb fotografies de Josep Losada. Consulta 9/12/2021]

https://www.vilaweb.cat  [article de Joan Safont Plumed. Consulta 9/12/2021]