Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ramon albornà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ramon albornà. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de juny del 2025

El qui, el com i el perquè de l’associacionisme cultural. Taula rodona 'Cultura per a tothom! El compromís social de les federacions'

 Aquest passat dimarts, dia 10 de juny, Arç Coperativa i l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català organitzaven una taula rodona entorn la cultura per a tothom. Va comptar amb la presència de Jordi Mullor, de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; en Pep Morella, de la Federació d'Ateneus de Catalunya, en Ramon Albornà, de la Federació Catalana de Pessebristes, En Toni Font, de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i Javier Gómez, d'Arç Coperativa.

Jordi Mullor introduïa el concepte de quatre tipus d'activitats en funció de com acullen o rebutgen els col·lectius vulnerables: exclusives, segregadores, integradores i inclusives. Després exposà el projecte del glossari bestial que consisteix en la traducció a la llengua de signes catalana, el lèxic més recurrent sobre la imatgeria festiva.

Seguidament, Pep Morella exposà el tema de la solitud no volguda i la problemàtica que hi va lligada, remarcant la necessitat de fer aterrar els projectes, i portar-los a la pràctica. En definitiva, quants més recursos s'inverteixin en cultura, menys se'n necessitaran en salut.

Font tractà el tema de les associacions vistes com una eina de democratització cultural, reivindicant el potencial adreçat als infants i joves.

Gòmez lloà algunes de les fortaleses de l'associacionisme cultural, remarcant els valors compartits, entre aquest i l'economia social, com ara l'interès col·lectiu, la igualtt, la democràcia interna i la voluntat de millorar la vida de la gent com a principi matriu.

Ramon Albornà parlà de la transformació social, motivada pels canvis en les dinàmiques associatives, però també per l'evolució des del punt de vista patrimonial. Un dels exemples forenles mostres de pessebrisme social que defugen la representació més canònica del naixement de Jesús. En aquest cas, l'objectiu és escenificar una injustícia social a través de la representació d'exilis, guerres, per remoure l'espectador. I és ben cert que a través d'aquests exemples, el pessebrisme contemporani trascendeix el fet religiós, sense per tant, menysprear-lo.

Després hi hagué un intercanvi molt viu entre els ponents i el públic, sobre el canvi de perspectiva que estan experimentant els col·lectius de cultura popular en els darrers anys. La força de l'associacionisme no té aturador. I les administracions n'han de tenir cura.


©fotografia: Jordi Montlló

©fotografia: Jordi Montlló


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch


©fotografia: Laura Bosch













dilluns, 13 de desembre del 2021

Aquells pastors amb barretina que van fer emprenyar el franquisme, ara són al Parlament de Catalunya

Enguany, és el primer cop que el pessebre del Parlament de Catalunya està realitzat amb figures de tradició catalana. Una gran idea de la Presidenta del Parlament, M. Hble. Sra. Laura Borràs, que ha convidat a la Federació Catalana de Pessebristes.

L'escenografia ha anat a càrrec de la Núria Garcia, l'Albert Català i en Ramon Albornà amb figures provinents del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès.

Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

D'esquerra a dreta, la Presidenta del Parlament
de Catalunya, M. Hble. Sra. Laura Borràs
,
Albert Català, vocalia de la presidència i

ex-president de la Federació Catalana de Pessebristes,
Núria Garcia, vocalia de comunicació de la Federació
i Ramón Albornà, nou president
de la Federació. 
Fotografia cedida per ©Núria Garcia.

Un pessebre tradicional, de suro i molsa, amb figures del mestre Lluís Carratalà. L'any 2011, sortia publicat el llibre, editat pel Col·lectiu El Bou i la Mula, (amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana): "Lluís Carratalà, escultor noucentista de pessebres".  L'Enric Benavent en va fer la recerca i jo hi vaig participar amb la realització de les fotografies de les figures que acompanyen els textos.

lbornà, Albert Català i Núria Garcia

Us deixo amb alguns enllaços de la premsa que se n'han fet ressó, a més de la Federació Catalana de Pessebrisme: 


http://www.elpuntavui.cat/societat/article/2068945-el-parlament-ja-llueix-pessebre-i-arbre-de-nadal.html [article de l'Emma Ansola amb fotografies de Josep Losada. Consulta 9/12/2021]

https://www.vilaweb.cat  [article de Joan Safont Plumed. Consulta 9/12/2021]