El pessebre de la Mula: Pessebre social

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pessebre social. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de desembre del 2025

Jesús neix d'una parella de Riders

Un any més, Francesc Mateu Hosta ens mostra que el pessebre també és una denúncia social i que és tan actual com fa 800 anys. Tal com diu: "El naixement de Jesús no deixa de ser el naixement d’una persona vulnerable i ens pot recordar el naixement de moltes persones vulnerables avui dia".

Acaba d'estrenar "Jesús neix fill d'una parella de riders". És el seu pessebre del Nadal 2025. El podeu veure en el següent enllaç: Jesús neix d'una parella de riders. Nadal 2025. I sobretot, no us perdeu la cançó amb lletra i musica de Marc Vilamajor i Giol: una meravella.

Imatge de Maria, prenyada, amb Josep, treballant de riders per subsistir.
Extreta del vídeo de @frmat

On hauria nascut Jesús si ho hagués fet aquest any 2025? Tristament, tindria massa opcions per néixer entre els més vulnerables: guerres, pobresa, genocidis, abusos de poder, inhumanitat, destrucció ambiental, dirigents polítics impresentables, etc. I podria escollir qualsevol part del món, també a casa nostra.

Veient el nivell d'¡nhumanitat d'aquests dies, potser hauria escollit la nau B9 de Badalona. Sobrfetot per fer-nos veure que el Nadal d'avui, sovint comercialitzat, deshumanitzat i edulcorat, queda lluny del Nadal real de fa 2025 anys. En aquesta nau hi podrien haver viscut perfectament "la Maria i el Josep" del pessebre d'enguany que són "una parella de riders" (dels que veiem pels nostres carrers i que sovint ignorem). Una parella de riders, de repartidors, disposats a treballar tantes hores com calgui i de la manera que calgui per tirar endavant. Com tots els que malvivien a la B9!!

En Josep i la Maria del pessebre d'enguany potser han vingut a casa a portar-nos algun encàrrec i no els hem sabut reconèixer.

Desitgem que el pessebre ens ajudi a recuperar el veritable sentit de Nadal. Que se sumi a tots els esforços de moltes persones, per respectar tots els éssers humans independentment del seu origen, per no ignorar ni menysprear els drets de ningú, i per tractar a tothom qui ens envolta més humanament. I que si això no passa, ens mobilitzem!

Francesc Mateu Hosta ha estat enguany partícip del projecte promogut per la Federació Catalana de Pessebristes: Pessebrisme i patrimoni: pessebrisme avui; coordinat i dirigit per Jordi Montlló i Laura Bosch. Podeu veure l'entrevista sense talls que se li va fer en el següent enllaç: Entrevista a Francesc Mateu Hosta: Pessebrisme i Patrimoni. 2025

I per si hi esteu interessats, en el següent enllaç, podeu veure els altres pessebres de Francesc Mateu : Canal YouTube de Francesc Mateu Hosta. @frmat

Nadal 2022. Tall d'imatge extreta del vídeo de @frmat

dissabte, 22 de gener del 2022

Quadern de bitàcola. 16 de gener de 2022. Pessebres i el canvi climàtic a Castellar del Vallès.

Ja fa uns anys que el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, treballa durant mesos en la preparació de l'exposició que obra les seves portes durant els mesos de desembre i gener seguint un únic fil conductor. Enguany el tema escollit sobre el qual els amics pessebristes, veritables artistes havien de treballar en la seva 71a edició sense oblidar el rere fons bíblic, és el canvi climàtic.

TN Vespre del dia 21/12/21 Pessebres Castellar del Vallès. TV3

Una seixantena de pessebristes han estat treballant per oferir finalment un total de quinze diorames i dues vitrines. Els treballs mostren algunes de les conseqüències visibles des de fa anys d'aquest canvi que sembla irreversible. Hi trobem representacions dels efectes provocats per les riuades, les rierades, les inundacions, la contaminació de les aigües i de l'aire, la pujada del nivell del mar, el desglaç o la sequera, al costat d'accions per combatre-ho com el reciclatge i el consum responsable.

El 25 de setembre de 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovava l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible amb uns objectius molt clars: eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic alhora que promoure l'educació la salut, la igualtat de gènere, la pau i la construcció de ciutats sostenibles. Teòricament ha de funcionar en paral·lel amb la resta d'agendes globals per configurar un full de ruta d'actuació connectat per assolir el nostre futur a través del desenvolupament mundial sostenible.

La mostra de diorames que he pogut observar a Castellar del Vallès, són un veritable reflexa dels objectius d'aquesta agenda, i alhora també un mirall del que està succeint al nostre planeta Terra, sense embussos. Si els protocols com el de Kyoto no se signen per part dels països més rics o no es respecten i es va allargant la data per començar-hi a treballar, de ben segur que tot això no haurà servit per res. Esperem que hagin fet reflexionar a totes aquelles persones que tenen una manera d'entendre la vida totalment egoista pensant en en el seu propi benefici i en el seu benestar, que no és certament el de la majoria d'habitants del planeta ni tampoc el dels nostres descendents, que també són els seus.

Reportatge fotogràfic:

dimecres, 5 de gener del 2022

Quadern de bitàcola, 2 de gener de 2022. Vilanova i la Geltrú i el pessebre de la vila.

El pessebre de la vila. ©Fotografies: Jordi Montlló

Enguany a Vilanova i la Geltrú potser hi ha el pessebre més mediàtic de Catalunya, després del de la Plaça Sant Jaume de Barcelona, naturalment. És el pessebre de la ciutat, a la Plaça de l'Ajuntament. En diuen un pessebre social. Però no ho són tots de socials els pessebres?

El cas és que es tracta d'una actualització dels passatges evangèlics de la infància de Jesús actualitzats. És a dir, les escenes del naixement, l'anunciata als pastors o l'arribada dels Reis d'Orient no es disposen en els falsos paisatges bíblics, sinó en una ciutat occidental del present, que tant podria ser Sabadell, Barcelona com Lió o los madriles (pel 25% de quota que no sigui dit).

Crec que el més interessant d'aquest exercici no és el procés de creació, que ho és, sinó saber com el missatge arriba a la ciutadania. Saber si agrada o no, si s'entén, si es compren, sentir els comentaris, avaluar l'acció i les seves repercussions. Això no es fa, de moment. Però és una altra qüestió.

El cert és que en un article d'Eix diari, Fran Moreno afirma que si a algú no li agrada aquest pessebre, no és tant per com està muntat sinó per la vergonya que deu sentir de veure'ns reflectits com a societat. I crec que té molta raó.

Potser la gent que visita pessebres vol veure muntanyes enfarinades del Pirineu o poblets com els que veu quan va a esquiar els caps de setmana amb els papis. D'altres potser els trastoca veure coses diferents a les que està acostumat o a les que l'han acostumat; amb un sentit de falsa tradició.

És cert que el pessebre en les zones tradicionalment conegudes com irradiadores del pessebrisme: Nàpols, Provença i Múrcia, el pessebre característic està molt ben definit i força fossilitzat estèticament parlant. El paper de Catalunya en aquest capítol està per descriure, però s'hi han donat, històricament, dues peculiaritats: un historicisme orientalitzant que ha matat el pessebre tradicional del segle XIX i, actualment, una embranzida del que es coneix com a pessebre social. Denominació que trobo no prou encertada, ja que tot pessebre és fruit d'una actuació social, que neix dins una societat i està destinat a fer arribar un missatge a la col·lectivitat. Sense la comunitat (familiar, poble, etc) no té sentit fer el pessebre. Els milers de visites que reben les moltes exposicions que es fan arreu així ho testimonien.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja va fer un pessebre "especial" l'any 2015, amb figures personalitzades de Sergi Salvo lakare, amb vilanovins com a protagonistes, en un exercici de meta pessebre.

El pessebre d'enguany de Vilanova i la Geltrú denuncia la precarietat en la que viu part de la nostra societat, denuncia les desigualtats socials, l'urbanisme capitalista que no aprèn de les bombolles que provoquen crisis i que porta a families senceres a viure de caritat, sense sostre, sense feina, sense esperança de millora. I el neixement de Jesús, de Déu fet home no és una denúncia?

Potser aquest pessebre com diu Moreno és un Black Mirror que ens avergonyeix prò no podem viure tot l'any donant l'esquena a la realitat. O si?

Reportatge fotogràfic :

Les figures emprades per realitzar el pessebre són obra d'Iakare ninots - Sergi Salvó.

dilluns, 20 de desembre del 2021

Un pessebre, a Cabrils, denuncia la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana.

Pau a la terra i a la gent de parla catalana

Pessebre realitzat pel Museu Comunitari de Cabrils. ©Jordi Montlló

Antigues escoles Tolrà i Casal dels Avis. Foto: ©Laura Bosch

Amb aquest pessebre, fet de paraules, el Museu Comunitari de Cabrils, del qual en formo part, hem volgut denunciar la situació de persecució constant que pateix la llengua catalana, fins al punt de posar-la en risc d'extinció. Com diu l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia, el català és la llengua pròpia de Catalunya i és també la llengua emprada com a vehiculara i d'aprenentatge en l'ensenyament. I com a tal, ha estat una eina d'integració i d'immersió.

Però, la catalofòbia ha estat una eina utilitzada per les esquerres i les dretes espanyoles per guanyar vots al país veí i la persecució de la nostra llengua, una de les manifestacions preferides d'aquesta catalanofòbia. Persecució avalada per les institucions polítiques, jurídiques i administratives d'un règim hereu del post franquisme, on el feixisme feia anys que no era tan visible.

Autors

Museu Comunitari de Cabrils (COMCA) a partir d'una idea d'Esther Lupresti i Jordi Montlló

Escenografia

Esther Lupresti

Muntatge

Maria Àngels Aldrufeu; Laura Bosch, Esher Lupresti, Maria Martínez; Jordi Montlló i Gustau Nacarino

Textos utilitzats

Homilies d'Organyà

Caterina Albert (Víctor Català)

Solitud

Jaume Cabré

Jo confesso

Bonaventura Carles Aribau

Adéu

Francesc Eiximenis

Regles de bona criança

Ramon Llull

El llibre de les bèsties

Mercè Rodoreda

Mirall trencat, Relats

Carme Riera

Les darreres paraules

Joan Salvat-Papasseit

Nadal

dilluns, 13 de gener del 2020

Quadern de bitàcola. 11 de gener de 2020. Objectiu Banyoles

Banyoles s’ha convertit per a mi en una visita obligada en època nadalenca per la seva exposició de pessebres i diorames. Es tracta d’una associació molt dinàmica i amb molta empenta: més d’una trentena de pessebristes amb una bona escola i on molts d’ells es fan les seves pròpies figures. Amb una empenteta més es podrien convertir en molt bons figuraires.

També destaca la quantitat de gent jove que puja, gràcies a l’escola, nois i noies i l’ampli tram d’edats que hi convergeixen des d’infants a nonagenaris.

La visita que vaig fer aquest dissabte dia 11 de gener va ser molt interessant i molt ben guiada pel Tomàs Vinardell. Us adjunto una mostra dels pessebres que s’hi podien veure. Hi trobem quantitat i qualitat; pessebres clàssics i pessebres actuals, de denúncia política i social; pessebres realitzats amb materials tradicionals i pessebres d’escoles fets amb materials reciclats

i les Nadales que fan els diferents Casals d'Avis del municipi. També hi podeu veure el retaule restaurat de la Mare de Déu de l’Escala.

L’any vinent Banyoles serà protagonista en més d’un poble de Catalunya. No us ho perdeu!!!!! Ja en parlarem...