El Museu de Sant Andreu de Llavaneres acollirà aquest Nadal 2023-2024 l'exposició de l'obra de l'escultor, Emili Solé Carcolé.

 

L'escultor Emili Solé Carcolé i Jordi Montlló. ©Fotografia: Laura Bosch

L'entrevista. ©Fotografia: Laura Bosch

Ja fa setmanes que treballo amb la propera exposició que com a comissari, produiré sobre un escultor talentuós, que no només treballa el fang sinó que experimenta amb el 3D. 

Mor l’escultor i pessebrista olotí, Josep Traité i Compte, als 87 anys

Josep Traité i Compte al seu taller. ©Fotografia: Wikipèdia. Llicència Creative Commons Reconeixement.

Dilluns dia 7 de novembre ens deixava l'escultor i pessebrista Josep Traité i Compte (Olot, 13/09/1935 - 07/11/2022) a l'edat de 87 anys. Un artista cabdal del pessebrisme olotí de la segona meitat del segle XX i un dels representants més destacables de la generació de figuraires i pessebristes deixebles de l'art cristià.

Ens deixa un llegat importantíssim, entre d'altres, les terracotes, a través de les quals s'hi reflecteix la vida a pagès, els oficis i tradicions, i les obres de temàtica pessebrística. La seva obra és reconeguda arreu del món.  Aquesta que veieu a la nota necrològica és una peça que forma part de la meva col·lecció, adquirida ja fa força anys.

Recomano, per qui no l'hagi visitat mai, una visita al Museu de la Vida Rural d'Esplugues de Francolí, on s'exposa una col·lecció molt important i de les més destacades de l'artista.

Naixement. Josep Traité i Compte. Col·lecció Jordi Montlló. ©Fotografia: J. Montlló

 

Toni Pruna i l'art de fer pessebres. Entrevista a Signes dels temps.

Signes dels temps és un dels programes més veterans de TV3; ja compta amb 35 anys d'emissió. El Bou i la Mula hi hem estat entrevistats varies vegades. Des de principis de l'any 2020, coincidint més o menys amb la pandèmia, el programa es presenta amb un nou format dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteva.  

Aquest dissabte passat, dia de Sant Esteve, l'equip entrevistà al germà Pere de la comunitat ecumènica de Taizé i al mataroní Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà i un referent del pessebrisme del segle XXI.

Us deixo amb el reportatge que podreu veure en el següent enllaç a partir del minut 27'14". Un veritable plaer.

Toni Pruna. L'art de fer pessebres. Signes dels temps. Programa 1473. Nadal 2021.

Toni Pruna durant una de les entrevistes realitzades amb motiu
de la preparació de l'exposició: "Salvador Masdeu, l'enigma del fang"
que es pot visitar des del 16 de novembre de 2021 fins al 30 de
gener de 2022 al Museu Arxiu de Llavaneres (El Maresme). 
Fotografia: @Jordi Montlló.

Conferència a La Casa dels Entremesos de Barcelona: "Salvador Masdéu o l'enigma del fang".

 

Ahir, dia 16 de desembre, a les vuit del vespre, Laura Bosch, Toni Dorda i Jordi Montlló, oferien una conferència sobre el gran artista i figuraire de pessebre, Salvador Masdéu Freixenet, fruit de la recerca que ha durat tres anys.

Després de la rebuda i presentació del director de La Casa dels Entremesos, senyor Xavier Cordomí, Jordi Montlló va recordar el què se'n sabia fins ara sobre Salvador Masdéu, quines eren les fonts i els documents de base que en parlaven, les notes mecanografiades de Josep Maria Garrut extretes d'una conversa amb el fill de Salvador Masdéu, en Rafel, que el mateix Jordi Montlló localitzà durant la seva tesi doctoral a l'arxiu de l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

Després, Laura Bosch presentà l'arbre genealògic de Salvador Masdéu, - des d'inicis del segle XVIII fins a l'actualitat -  que ha permès conèixer la seva família, d'on és originària, com arriben a Barcelona, el casament i la dispensa, i els fills que en realitat va tenir l'artista barceloní. Explicà també la mort de la seva esposa, Eulàlia Rodríguez i els fills que li sobrevisqueren, dos nois i una noia, que l'atzar farà que la única filla que varen tenir, l'any 1937, mori a casa seva en el bombardeig per l'aviació feixista al Poble Sec. Finalitzà amb l'explicació dels indicis que la portaren en el darrer moment de la recerca, a localitzar els descendents. Aquest fet extraordinari ha permès aportar llum a un mestre barceloní del pessebrisme que marcà tendències en el seu moment.

Acte seguit, Toni Dorda parlà de l'obra, de la complexitat dels motlles, de la policromia de les peces, de la tipologia, de la diversificació i de les peculiaritats que permeten identificar si una peça es tracta d'una obra original o d'una còpia.

Féu també un especial reconeixement a Toni Pruna, deixeble de Lluís Carratalà, i única persona capaç d'entendre i saber reproduïr amb tota la seva complexitat els motllos de Salvador Masdéu. Les seves aportacions han estat  indispensables en tot el procés de recerca. Abans de finalitzar la seva intervenció, agraí a tots els col·lecionistes privats que han estès les seves mans en conèixer el projecte, la qual cosa ha permès exposar un bon centenar de figures i especialment al Dr. Carulla que aportà, ell mateix, la seva col·lecció a la maleta, provinent de Palma, cedint-la per a l'exposició.

Jordi Montlló clausurà l'acte convidant a tots els presents a visitar l'exposició al Museu Arxiu de Llavaneres, explicant que aquesta és només la gènesi d'un projecte de futur, que hauria de veure la llum l'any 2024, centenari de la mort de l'artista, amb la publicació d'un llibre molt més complert que inclourà, entre d'altres, l'arbre genealògic, els nous camps oberts d'investigació i l'estudi complert de la col·lecció dels motllos, que ja s'han començat a inventariar i fotografiar.

Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i La Casa dels Entremesos.
Xavier Cordomí, durant la presentació.
Fotografia cedida per ©La Casa dels Entremesos

Quadern de bitàcola. 5 de gener de 2020: Visita a l'exposició de diorames de l'Agrupació Pessebrista de Sant Pere de Torelló

Diumenge vàrem visitar la 38 edició de la mostra de diorames de Sant Pere de Torelló. Més d'una vintena, molts dels quals realitzats per joves d'una quinzena d'anys. Les seves escenografies prometen!

Volem destacar l'obra de Josep Font, amb el naixement dins un contenidor del port, i la d'en Maarcel·lí Font, de només 15 anys!!!, amb l'apagada de Nova York.

Autor: Josep Font.
Títol: "Naixement".
"Tot el port s'enjoia del naixement de Jesús. Jesús no va triar una família de rics, ni de savis,
va néixer entre la gent senzilla del seu temps, per conviure amb tots i qualsevol de nosaltres"
Foto: J. Montlló

Autor: Marcel·lí Font
Figures: Marcel·lí Font
Títol: Apagada genereal de llumsa Times Square (Nova York)
"Només es necessita una sola LLUM per il·luminar el món".
Foto: J. Montlló

També sorprès pel pessebre de Francesc Camprodon, pel to, el color, pel tractament de l'escena amb un equilibri entre el constrast i la continuïtat. Meravellós.

Autor: Francesc Camprodon
Títol: Anant a l'exili
"Fugen cap al mar per navegar en una patera.
Jesús i els seus pares van haver de patir l'exili.
Han passat més de 2000 anys i continua passant ara"

I sobretot per la gran quantitat de figuraires amateurs que es fan les figures dels seus pessebres. Cal reivindicar aquesta feina i indicar-ho en els crèdits de cada diorama.

Autora: Anna
"Infància"
Imagina't si ens donessim tots les mans...
no hi hauria ja més guerra, només un pensament:
Fer feliç el meu germà i escoltar el cant de l'ocell.
La pau no seria sols una fantasia.
Fragment: "Digue-me amics", de Pep Salvà

Autor: Emili Rossell
"Deixant les ramades, els pastors anaren, humils al pessebre, cridats del Cel.
I ara nosaltres a bon pas anem-hi. Veniu i adorem-lo, veniu i adorem el Crist salvador"
Fragment: "Adestes Fideles" de John Francis Wade

Visita a l’exposició sobre el doctor Pere Catà de Sylvie Costa, conservadora del Musée Historique de Lausanne (Suïssa)

Acompanyat per l'amiga Sylvie Costa, conservadora del Musée Historique
de Lausanne (Suissa).

Dissabte, 28 de desembre vaig tenir l'honor de rebre l'amiga i companya professional Sylvie Costa, conservadora del Musée Historique de Lausanne (Suïssa).

Allà vaig coincidir amb en Toni Batllori, que ha cedit un original del seu pare per a l'exposició. Aquest dibuix serví d'inspiració a Pere Catà per fer una de les seves obres, com podeu veure a la fotografia.

En Toni venia acompanyat d'un amic comú, l'Hernán, col·leccionista de figures de pessebre a qui feia temps que no veia. Una grata sorpresa i una agradable vetllada entre amics i autèntiques obres d'art.


Es pot visitar fins el 19 de gener. No badeu!

En Toni Batllori amb el seu fill i l'Hernán al costat de l'obra que va inspirar al
Dr. Catà en la realització de la seva peça, exposada a la vitrina.
Foto: Sylvie Costa

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

L'oníric món del dr. Pere Catà, al Butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró, número 18 - 2019

A la pàgina 4 i 5 del Butlletí podreu llegir un article escrit per la Laura Bosch amb motiu de l'exposició "L'oníric món del dr. Pere Catà", que ella prefereix anomenar-lo com " el Dalí del pessebrisme".


Accedeix a l'article:

https://es.scribd.com/document/439676641/L-oniric-mon-del-dr-Pere-Cata

El món del pessebrisme català ret homenatge al Dr. Pere Catà i Vidal

El Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula amb el Dr. Pere Catà i la seva esposa Contxita.
Foto: L. Bosch

El passat divendres 5 d’octubre, el col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vam retre homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, pessebrista, figuraire, soci i, sobretot, amic.

L’església de Sant Pau del Camp fou el marc escollit, on a més s’hi havia casat fa ja molts anys amb la Contxita. L’acollida dels responsables del centre fou magnífica. Una seixantena de persones del món del pessebrisme a Catalunya ens van acompanyar.

Mossèn Cabot, explicant breument la història d'aquest magnífic conjunt romànic.
Foto: L. Bosch

Mn. Cabot, rector de la parròquia i membre del col·lectiu de recerca des dels seus orígens explicà breument la història d’aquest conjunt romànic a tots els presents. Construït probablement abans de l'any 911, que és la data que figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II i aqui se li atribueix la seva fundació. Es creu també que el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic edifici religiós i en ell hi va establir una comunitat de monjos benedictins. El monestir era fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom. Les excavacions arqueològiques que s'hi estan duent a terme tal vegada podran datar i corroborar definitavament els seus orígens.

El Bou i la Mula. Foto: L. Bosch

Acte seguit, el grup s'adreçà a l'interior de l'església, on Elisabet Bataller, al violí, i la Núria Puigbó al violoncel varen tocar les següents peces: Ària sonata de Leclair per violí i continu; Sonata VII de Corelli per violí i continu; Sonata VII d'Albertini per violí i continu i finalment l'Ària de Bach per violí i continu.

Elisabet Bataller al violí  i Núria Puigbó, a mà dreta, al violoncel. Foto: L. Bosch

Obrí l'acte l'Albert Dresaire membre del Bou i la Mula. Acte seguit, donà pas al també company del col·lectiu, Enric Benavent que explicà als presents  el procés d'inventari, catalogació i digitalització del Fons Catà, que consisteix en un recull de documents, diaris, revistes amb informació pessebrística, consultables a partir d'ara al web d'aquest col·lectiu.

Albert Dresaire presentant l'acte d'homenatge al Dr. Pere Catà. 

El Dr. Enric Benavent presentant el Fons Catà. 

Després, els presidents del les dues entitats, senyor Josep Porta per l'Associació de Pessebristes de Barcelona i el Dr. Jordi Montlló, pel Col·lectiu de Recerca, el Bou i la Mula, varen llegir els parlaments d'homenatge, en un silenci absolut i emotiu, que només es trencà pel llarg aplaudiment, mostra de reconeixement i estima per la trajectòria d'aquest gran humanista que és el Dr. Pere Catà, quan el senyor Josep Porta li feu lliurament de la medalla d'or de l'Associació de Pessebristes de Barcelona. Per part del Bou i la Mula, se li va fer lliurament d'un llibre editat per l'ocasió i a títol personal amb un recull fotogràfic dels moments més importants de la seva vida i obra, que els assistents varen poder gaudir a través d'un passi de PowerPoint.

Els presidents de les dues entitats, Jordi Montlló a l'esquerra, i Josep Porta a mà dreta.
Foto: L. Bosch

El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent lliurament de la medalla
d'or de l'entitat al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch

El president de l'Associació de Pessebristes de Barcelona fent 
lliurament de la medalla d'or de l'entitat 
al Dr. Pere Catà. Foto: L. Bosch

El Dr. Catà, emocionat va adreçar unes paraules d'agraïment. Finalment, després de les mostres de simpatia i agraïment, els assistents van poder continuar la festa amb un refrigeri on no hi va faltar de res.

El Dr. Pere Catà rebent les mostres més afectuoses del públic i familiars. Foto. L. Bosch

Les diferents entitats amb el Dr. Catà. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Familiars i amics. Foto: L. Bosch

Des del Col·lectiu El Bou i la Mula volem agraïr la complicitat de tota la família del Dr. Catà i especialment de la seva esposa, la senyora Contxita, que probablement en tindrà moltes per explicar!

Gràcies a la implicació de l'Associació de Pessebristes de Barcelona, a la Federació i a les diferents entitats pessebrístiques i evidentment a Mn. Cabot responsable d'aquest magnífic entorn que és l'església de Sant Pau del Camp.

HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL

5 d’Octubre de 2018

Sant Pau del Camp (Barcelona)

Benvinguts i moltes gràcies per compartir la proposta que des del Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us vam fer per tal de fer justícia al doctor Pere Catà.

Perquè avui és un dia de justícia –però de la bona, no aquesta pantomima dels tribunals de la Meseta - . Avui toca fer compliments públics a un home que s’ho mereix. És bo que en alguns homenatges, la personat homenatjada també pugui escoltar aquests compliments i hi sigui present.

Segur que en alguna ocasió us heu sentit traïts, perquè heu descobert que un músic que admiràveu pel seu talent o una escriptora o un pintor o qualsevol artista que era un dels vostres preferits, tenia un comportament o una ideologia que no només no compartiu sinó que trobeu reprovable.

És molt freqüent i quan ens passa se’ns queda una mica la cara de dir i ara què? Pensem que una obra simfònica o un relat, una pintura o una escultura que ens emociona és perquè l’autor és una persona com nosaltres i que també ens hauria d’emocionar la seva vida. I sovint no és així.

En el cas que ens ocupa avui, la del doctor Pere Catà i Vidal és just tot el contrari. La seva personalitat captiva tant o més que la seva obra.

Recordo haver vist les primeres figures seves en uns diorames a Sant Vicenç de Montalt. De fet si em pregunteu que més vaig veure aquells dia no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit el 90% del seu objectiu. I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig preguntar, de qui són aquestes figures? Del doctor Catà, em deien. I qui és el doctor Catà? On té el taller? D’on és? No res, no en ven, se les fa per ell, és molt gran, té la salut delicada (potser alguns que em deien això ja no hi són – i mira-te’l ell. Se’l veu prou eixerit). I pensar que això m’ho deien a finals dels anys 90.......

De tant en tant em vaig continuar trobant la seva obra. La meva perplexitat anava en augment. En primer lloc per la qualitat d’aquelles peces, després pels personatges per se, i finalment perquè eren com un  plat d’escudella en un dia fred d’hivern; que t’aviva l’esperit. Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme; hi havia vida més enllà dels Castells. I no em refereixo a la Marca Hispànica. Però poca vida, la veritat, doctor Catà.

Les seves obres eren com una menja preuada i escassa. Massa escassa pel meu gust. I penso, que molts compliments que li han fet han estat amb la boca petita i en la intimitat (com el català de l’Aznar). Per aquest motiu em reafirmo que l’acte d’avui és doblement merescut.

Encara vaig trigar molts anys en conèixe’l. De fet no ha estat fins el 4 de maig de 2012 i amb motiu de fer la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia.

Com podia ser que un home tan menut, en una habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans?

La clau són els seus ulls i les seves mans. Els ulls del Pere són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. Les mans i els ulls es coordinen a la perfecció. El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures que aportin moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.

Ha fet un estudi en viu dels camells, per copsar cada moviment a l’ajupir-se i al aixecar-se; perquè els Reis és un dels seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en els camells del Pere.

Quan treballa una figura, comença per donar-li la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, si porta una piga inclús, les dents, no hi falta cap detall: “es veuen les fontanelles, o sigui les sutures dels ossos del cap. “hi ha moltes persones curtides, pescadors, gent així que ho tenen eh!”, diu i és veritat.

Alguns dels seus personatges no semblen figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la cosmovisió del seu artista. Un amic psiquiatre un dia li va dir que reflectien angoixa. Ell assenteix amb escepticisme i sornegueria perquè per sobre de tot se sap creador i gaudeix de cada instant que la seva mà fa treballar el palillo.

Crec no equivocar-me si parlo per tots els aquí presents que li hem de donar les gràcies no només per fer-nos descobrir i gaudir de tot un món ple d’art i creació, aportant aire nou i “jove” al palestinià món dels pessebres catalans, sinó també per la seva generositat i humilitat en la manera de fer-ho.

Sempre serem deutors del seu art i de la seva persona.

Jordi Montlló Bolart

President del Col·lectiu El Bou i la Mula