Consulta de la tesi "La fira de Santa Llúcia de Barcelona..."

Us comunico que la meva tesi doctoral amb títol: La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786 - 2012), amb data de defensa: 18/07/2017, ha estat introduïda al repositori TDX de tesis doctorals en línia de la Universitat de Barcelona. La podeu consultar directament a través de la següent URL:

http://hdl.handle.net/10803/430847

L'Epifania de Semur-en-Auxois (Bourgogne)

L'església de Nôtre-Dame de Semur-en-Auxois està a la Bourgogne, en el departament de la Côte d'Or.  És un edifici d'estil gòtic però els seus origens constructius es remunten al segle XI, amb importants reconstruccions durant els segles XIII i XIV. 

Collegiale de Nôtre-Dame. Semur-en-Auxois (21). Photo: J. Montlló

En la capella lateral des Fonts Baptismaux (les Piles Baptismals), es pot observar un altar coronat per un frontó amb la representació de l'Adoració dels Reis. La capella estava tancada a pany i forrellat i la foto es va fer com es va poder, però és millor que res.

Entrée à la Chapelle des Fonts Baptismaux. 

Aquestes imatges formen part del retaule d'un altar que es troba adossat a una de les parets de l'interior de la capella. Està fet en pedra calcària del país i data de 1540. S'hi representen varies escenes de la vida de Jesús. La imatge que veieu correspon a L'Adoració.

Adoration des Rois Mages. Chapelle des Fonts Baptismaux. Photo: L. Bosch

Representacions nadalenques a la Basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay

El timpà sud de la basílica de Santa Maria Magdalena de Vezelay (La Borgonya) ens ofereix una seqüència esplèndida d'alguns episodis de la infància de Jesús, com podeu veure a la imatge.

Abans però, caldria dir breument que Vezelay i la seva basílica formen part del Patrimoni Mundial de la Unesco des de 1979. A més Vezelay fou un dels punts importants pels cristians de l'edat mitja dins el camí de Saint Jacques. Es va construir entre el 1120 i el 1150. Actualment està en procés de restauració.

Basilique de Sainte-Marie-Magdelaine de Vezelay. Photo: J. Montlló

La basílica està en fase de restauració. Timpà sud. Foto: L. Bosch

Pel que fa a les escenes que ens interessen aquí, dir que el timpà està dividit en dues zones: la part alta i la part baixa. A la part alta hi trobem la representació dels reis: l'Epifania. A la zona baixa trobem, en primer lloc l'Anunciació a Maria de l'arcàngel Gabriel; tot seguit, la visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Finalment, l'adoració dels pastors i el Naixement. 

Un fet curiós és el fet de que en l'escena del Naixement, hi ha un quart personatge: es tracta d'una sage-femme (la llevadora), que confirma la virginitat de la Mare de Déu.

Segons un especialista en art religiós que vàrem trobar allí durant la nostra visita, el timpà va ser realitzat entre 1222 a 1229 i la iconografia de la llevadora associada al Naixement desapareixerà al segle XIII. 

Escenes en procés de restauració. Timpà sud.

Detall de l'adoració dels Reis. El Nen Jesús ha estat decapitat durant la Revolució Francesa.
Foto: L. Bosch

Detall de l'adoració dels pastors i del Naixement.

Representacions del Naixement i l'Epifania a l'Abadia de Fontenay - França

Abbaye de Fontenay. Vue générale. Photo: L. Bosch

Image de l'église cistercienne. Foto: J. Montlló

L'abadia de Fontenay (Marmagne - França), situada a la Borgonya, és una de les esglésies cistercenques més antigues: la seva construcció data del 1139 al 1147. És també una de les poques abadies del segle XII que han arribat intactes fins els nostres dies. 

Des de l'any 1981 l'edifici forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Segons la voluntat de Sant Bernard i del capítol general de l'Ordre de Cîteaux, l'edifici està construit amb una gran senzillesa, segons el model típic de l'arquitectura romànica de la Bourgogne: creu llatina, façana sense decoració i capitells molt ornats amb fulles. 

A l' interior, es pot observar una Mare de Déu amb el nen, del segle XII, que durant molts anys va estar a l'intempèrie, en el cementiri de Touillon. El cor està recobert per rajols esmaltats dels segles XII i XIII i un conjunt de pedres tombals, entre elles la del bisbe anglès Ebrard de Norwich, que va finançar la construcció de l'abadia.

Adossé contre le mur du chevet, le retable qui devait orner l'ancien autel. XIIIe siècle.
Photo: L. Bosch

Détail du retable. Photo: J. Montlló

Al fons de la nau, destaca un retaule de pedra del segle XIII que probablement formava part de l'altar. S'hi representen varies escenes de l'Evangeli. Les que us vull mostrar són les del Naixement i l'Adoració dels Reis. Com podeu veure a les imatges, mentre el bou i la mula abrigallen i mantenen l'escalfor al Nen Jesús, Maria i Josep descansen; ell assegut amb el cap reposant en el bastó i ella estirada, coberta amb una màrfega i amb el cap reposant damunt d'un coixí.
A mà dreta, una escena amb l'Adoració dels Reis, dos dempeus i un agenollat besant els peus del Nen Jesús (al que li manca el cap). Maria el sosté dempeus sobre els seus genolls.

Scéne de la Nativité. On peut observer les traces de peinture rouge. Photo: L. Bosch

Scéne de l'Adoration des Rois Mages. Photo: L. Bosch

No és gens extrany, trobar a moltíssimes esglésies de França els caps decapitats o les cares picotejades per l'escarpa fins a fer desaparèixer l'imatge. La majoria d'aquests atemptats contra el patrimoni religiós es van dur a terme durant la Revolució Francesa.

La Fira de Santa Llúcia en format Tesi Doctoral

Finalment, després de cinc anys, he pogut lliurar i defensar la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. La defensa es va fer el dimarts 18 de juliol, a la sala de juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Sala de juntes, al començament de la defensa per part del doctorand. O sigui, jo.

El tribunal estava format pels doctors Lluís Calvo, Jordi Tresserres i Eliseu Carbonell, als que vull agraïr haver acceptat formar part del tribunal i les seves valuoses aportacions.

D'esquerra a dreta: Dr. Elsu Carbonell; Dr. Jordi Tresserres; DR. Xavier Roigé; jo mateix; Dra. Josefina Roma i Dr. Lluís Calvo.

També estic agraït als meus directors, el doctor Xavier Roigé i la Doctora Josefina Roma; així  coma  tot el personal del Departament d'Antropologia, en especial a la Pilar i al Doctor Manuel Delgado i al doctor Joan Bestard.
Durant aquests cins anys són moltes les persones que m'han acompanyat i m'han fet costat. Ja els hi he dit. Aquí vull tenir un record molt especvial a tots els informants que m'heu obert les portes del vostre taller, de la vostra casa i del vostre cor. He après molt en aquest itinerari i és el millor que em puc guardar. A la Neus, al Ramon i al Vicenç, un petó molt gran. 

Foto final amb una colla d'amics

Vull donar les gràcies també a tots els que heu estat presents físicament o de pensament i m'heu felicitat, perquè he pogut veure en les vostres cares, en els vostres ulls, en cada gest i en cada paraula la felicitat. I aquesta felicitat era jo qui la causava; estàveu contents per mi. I això m'ha fet sentir molt feliç, tant o més que l'èxit de la defensa de la tesi, m'ha fet molt proper a vosaltres. El que m'heu donat no ho he trobat al diccionari. He vist que es dóna condol, quant es pateix al costat de l'altre; es dóna consol quan es fa companyia, es dóna conhort quan s'anima; però quan el que es dóna és felicitat per la felicitat de l'altre, no sé com es diu però és una meravella.

Companys del Col·lectiu El Bou i la Mula: l'Albert Dresaire, el Josep Maria Font, jo mateix,
l'Enric Benavent i la Pepa

Realment en aquest camí he après moltes coses, algunes estan escrites a la tesi; d'altres estan escrites en el cor.

UNA REVOLUCIÓ AL PESSEBRE; Un conte de Júlia Gaset

A casa sempre hem fet un pessebre clàssic. El naixement, els pastors, uns quants bens, els tres reis... Bé, ja m’enteneu; un pessebre com els de tota la vida. Per això, l’altre dia em vaig sorprendre tant en veure el pessebre de la meva amiga Montserrat. Ella hi té tres dimonis!

            Quan ho vaig explicar a casa, els costava de creure. I també hi ha un àngel? van preguntar els meus fills. Sí, n’hi ha dos, els vaig dir. I no es barallen? preguntava la Mariona. No, Mariona, les figures no es mouen.

            I és  veritat, mai no les hem vist moure’s, però aquest any al nostre pessebre hi passen coses molt estranyes. Tot va començar la vigília de Reis. Va desaparèixer el Rei Negre i encara no l’hem trobat; vam pensar que potser estava cansat i no volia treballar. Un altre dia, els vuit bens col·locats tots junts menjant herba plàcidament al costat del riu, van aparèixer escampats per la muntanya i alguns estaven ajaguts damunt la molsa.

            Al dia següent, els va tocar als pastors que feien via cap a la cova. Els havíem arrenglerat pel camí, com si fessin cua pel cinema, dèiem en broma i els vàrem trobar esgarriats per tot arreu. Uns al costat del riu, un altre mig enfilat a la muntanya i n’hi havia dos que travessaven el pont en direcció contrària. Semblava ben bé que s’haguessin perdut. I potser sí que s’havien perdut perquè també va desaparèixer l’estrella de cua que els assenyalava el camí.

            Aquest matí, però, ha passat el més estrany de tot. El caganer feia les seves necessitats enmig de la cova. Ens n’hem adonat per la pudor que s’escampava per tot el menjador quan hem baixat a esmorzar. El pobre Sant Josep s’havia amagat en un racó i es tapava el nas. Potser no s’ha atrevit a fugir perquè Sant Josep mai no ha tingut fama de ser gaire valent. La mare de Déu i el nen, no s’han assabentat de res; dormien com a socs després de tants dies de tragí.

            Nosaltres, no volem tenir més ensurts; hem decidit desmuntar el pessebre encara que no hagi arribat la Candelera. Però avui, donant-li voltes, m’he arribat a preguntar sinó serà que, encara que no hi haguem posat cap dimoni, potser n’hi ha d’infiltrats que fan de les seves cada nit. Quan vegi a la Montserrat, li preguntaré si n’ha trobat a faltar algun.

Júlia Gaset

Gener de 2017

PATRICIA GABANCHO PARLA DEL LLIBRE "NADAL A CEL OBERT"

Ja han passat molts dies des que es va publicar, però hem tingut unes festes molt atapeïdes de notícies pessebrístiques. Com ja sabeu els seguidors d'aquest blog, la Patricia Gabancho fou guardonada amb el premi Firaire d'honor de la Fira de Santa Llúcia.

Enguany, doncs, també ha parlat des de la seva secció del diari El País, de la Fira de Santa Llúcia i del llibre que vaig presentar "Nadal a cel obert. Les fires de pessebre a Barcelona".

Estic molt content per les seves paraules i les volia compartir amb vosaltres. Gràcies Patricia.