dimarts, 23 de novembre del 2021

Exposició: Salvador Masdéu o l'enigma del fang


El dia 26 de novembre, a les 7 del vespre, el Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres exposen l’obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 -1924), autor  de totes les figures de pessebre bones del seu temps, en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, se’n sabia ben poca cosa, i encara no totes eren correctes.

La seva extrema humilitat, que ni signava les seves peces ni deixava que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari, va contribuir a aquest desconeixement.

Amb aquesta exposició, on es mostren  més d’un centenar de peces, fruit d’un treball de recerca de tres anys, es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del segle XX.

Catalunya ha estat bressol d’incomptables artistes i artesans del fang. Molts dels quals, potser masses, han passat per l’adreçador de la història de forma completament anònima. Salvador Masdéu podria haver estat un d’aquests casos, un dels més sagnants, donada la seva qualitat artística, la influència i reconeixement que va tenir en el seu moment i l’abast de la seva obra, que li va sobreviure.

La seva és una obra plena de força, de caràcter i de dinamisme. Darrera de cada peça hi ha el treball acurat i meticulós d’un artista complet, d’un pessebrista amb ànima d’escultor i d’un escultor amb vocació de pessebrista. Potser oblidat després de la seva mort, amb una obra sense continuïtat aparent, si més no reconeguda.

Cal, doncs, fer justícia i treure a la llum l’esplendor de l’artista complet, honorar-lo i posar nom i cognom a moltes de les nostres figures. Aquest és l’únic camí per assolir l’objectiu que tant les poques col·leccions públiques, com les privades, deixin de ser un cúmul de figures anònimes de terracota i passin a constituir una part important i ben documentada del patrimoni cultural català.

L’exposició “Salvador Masdéu o l'enigma del fang” s’ha cuit a foc lent, molt lent i és fruit d’una recerca realitzada per Antoni Dorda, Jordi Montlló i Laura Bosch, autors del catàleg, que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu; donar-lo a conèixer i, perquè no, retre-li un merescut homenatge de la millor manera que sabem fer els del Col·lectiu El Bou i la Mula.

La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge. D’ell només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. No es coneixia ni el segon cognom i les dates de naixement o defunció ballaven segons qui escriguis el text.

Gràcies a la recerca hem arribat per línia paterna fins a principis del segle XVIII. Hem descobert quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i hem localitzat els descendents fins a quatre generacions. Parlarem del viatge a l’Argentina; de la mort de la Paulina, una de les seves filles, en un bombardeig de la Guerra Civil; de la seva obra, dels seus imitadors i els seus seguidors i de moltes altres coses que us sorprendran  i que us convidem a descobrir visitant l’exposició.

Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces i els hi ho volem agrair. Gràcies a ells hem pogut ajuntar més d’un centenar de peces de Salvador Masdéu.

FITXA TÈCNICA:

Comissaris:  Jordi Montlló Bolart

                    Ferran Manau i Graupera

                    Antoni Dorda  Ventura

                    Laura Bosch Martínez


Horari de visites:        dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h

                             dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h

                             diumenges i festius d’11 a 14h

                             Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener


Informació i visites guiades:  Jordi Montlló Bolart

                                               00 34 676259583

                                               jordimontllo@gmail.com                                                  

                                               Antoni Dorda Ventura    

                                               00 34 615342096

                                               antoni@dorda.cat 

dijous, 11 de novembre del 2021

64ème Salon Internnational des Santonniers d'Arles



I ja en van 64 edicions ! Un any més, Arles (Provença), torna a convertir-se en ciutat model del pessebrisme. Del 13 de novembre de 2021 i fins el 16 de gener de 2022, podrem gaudir d'una nova exposició dedicada a Alemanya i als santoniers de la Côte d'azur. Enguany però tindrà lloc al Palais de l'Archevêché, situat a l'entrada mateix que dona accés al Cloître de Saint Trophime, on des de 1957 s'ha celebrat sense cap interrupció el Salon Internnational des Santoniers d'Arles. 

El canvi d'edifici aquest any ve justificat perquè se celebra el 40è aniversari de la inscripció d'Arles a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO, pel seu ric patrimoni romà i romànic, que converteix la ciutat antiga en un lloc molt especial que cal un dia o altre conèixer.

Al davant del palau, només travessar la Plaça de la República, teniu l'antiga església de Santa Anna - Espace Sainte Anne - on el 13 i 14 de novembre, de 9 del matí a dos quarts de set del vespre, tindrà lloc la ja tradicional Foire aux Santons. En aquest mateix indret, i a partir del 4 de desembre fins el 23 de gener, també podreu visitar un pessebre en moviment de cent metres quadrats.

Evidentment, us recomano no marxar d'Arles sense haver visitat el Conservatoire du Salon Provençal, creat pel santonier i amic Henri Vezolles. S'hi exposen aproximadament uns 10.000 santons, totes elles, peces extraordinàries, que us porten des dels origens dels santons als nostres dies. Està ubicat al 14, rond-point des Arenes.




dissabte, 23 d’octubre del 2021

Bernat Prat, cinquanta anys a l'ombra de la Fira de Santa Llúcia

 

Bernat Prat i Amèlia Olivé, durant l'entrevista realitzada amb motiu de la recerca de la
meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. Fotografia: Laura Bosch

El Bernat i l'Amèlia em van ajudar quan feia la tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia. Els vaig entrevistar el 25 de gener de 2013 i des de llavors no hem perdut el contacte. Com tota la gent gran, tenen un munt de vivències i coneixements interessantíssims per explicar a aquells que vulguin escoltar. És una llàstima que avui en dia, això d'escoltar no estigui de moda. Vivim en una societat que idolatra la novetat i se'n cansa aviat. En diuen societat líquida d'això, tot i que ja hem començat la gasosa.

L'altre dia, l'Amèlia em comunicava que el Bernat ens havia deixat. Descansi en pau. Del Bernat en vaig quedar impressionat. N'hauria pogut fer una tesi només d'ell. Us adjunto unes dades biogràfiques com homenatge pòstum.

Bernat Prat Albàs neix a Barcelona el 29 de novembre de 1931. Es casa amb l'Amèlia l'any 1961. Ell comença a la fira ajudant a la seva mare i ella des del 1955, quan eren promesos amb el Bernat. Eren artesans del sector de verd, en una parada de 2m., feta de fustes i ferros. Venien molsa, el ram de la sort (vesc) i altres productes afins; però també carros, gerres, pous i carretons fets de fusta per en Bernat, que era ebenista de professió. La fira ha estat sempre un complement a l’economia familiar. No participaven en cap altra fira; però antigament, amb la mare d’ell, sí que n’havien fet d’altres.

La parada els venia de la part dels pares d’en Bernat. Son pare, en Bernat Prat Costa, natural de Vic, era cansalader. Com que era solter, vivia  a la botiga i els horaris eren de 5 de la matinada a 10 del vespre. En aquella època, hi va haver vagues per aconseguir les 8 hores laborals. Però tots els que es van destacar sindicalment varen patir el boicot dels empresaris i no van trobar feina en el ram. Per aquest motiu va haver de buscar feina en els treballs de l’Exposició Universal de 1929. Un cop acabada, va posar una parada a la fira de Santa Llúcia. Com que coneixia la muntanya, es guanyava la vida baixant herbes i flors, i carlines i les venia a la Rambla, on es feia el mercat central.

Com la majoria de paradistes antics, tenien clientela fixa que hi compraven d’una generació a l’altra. Recorda una senyora que cada any els portava una barra de torrons de la Garriga. L’experiència d’en Bernat i la seva bona memòria serveixen per recordar alguns aspectes d’organització de la fira en èpoques de postguerra, com el sistema d’il·luminació o la vigilància. 

La fira potser ha millorat en tecnologia, però i en continguts? L'Amèlia ja fa algunes edicions que no hi participa. Des que vaig acabar la tesi ha anat perdent artesans. Perquè trobem fires a Europa on tots són artesans i aquí no som capaços de fer-ho? Quan més preparats més mal guarnits.

En tot cas, haver conegut persones de la talla humanística d'en Bernat és el que em fa més feliç d'haver passat per aquest procés acadèmic i psicològic de fer una tesi doctoral. La resta és vanitat.


Fotografia Jordi Montlló. Col·lecció JMB671


Fotografia Jordi Montlló. Col·lecció JMB799


Fotografia Jordi Montlló. Col·lecció JMB668


Fotografia Jordi Montlló. Col·lecció JMB669





divendres, 25 de desembre del 2020

La cinquantena edició de la plantada del pessebre a Sant Mateu, sota la COVID-19

Enguany no ha estat un any com els altres. Enguany hauríem d'haver pujat nombrosos a Sant Mateu per celebrar la 50ª Plantada del pessebre. El matí era agradable, no feia fred, tot i que la humitat i la boira ens impedien veure les vistes extraordinàries dels Pirineus nevats i el Montseny.

La COVID ens ha trastocat i ens ha fet perdre el nord. Sis caminants de matinada, entre ells els autors del pessebre i les figures, la Laura i jo. Un total de vuit persones per una festa que aplega cada any mésd'un centenar de persones. No s'ha fet missa de campanya i el pessebre, després d'uns minuts de ser exposat al peu de les escales de l'ermita de Sant Mateu, s'ha col·locat a l'interior per evitar bretolades.

Per aquest any 2020,  l'autor de les figures ha estat en  Joan Muñozi el pessebre ha anat de la mà d'en Francesc Bosch, ambdós membres dels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar. 

Es tracta d'un pessebre realitzat amb poliestirè expandit i fusta. 
Les figures de la Sagrada Família són fetes a palillo amb fang endurit amb cola.
La Mare de Déu està asseguda , amb l'infant Jesús ben cotxat entre els seus braços. Sant Josep, amb la barretina, recolza la seva mà damunt del genoll dret, prop de la mare i amb el cap baix observa al fill de Déu.


Els caminants de matinada i Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar, 
pujant el pessebre pel camí del Serbiol cap al pla del turó d'en Baldiri.

















diumenge, 13 de desembre del 2020

Conferència, Els Santons, l'ànima provençal del Nadal. 16 de desembre de 2020 a la Casa dels Entremesos.

 


Dimecres passat, a la Casa dels Entremesos, Centre Barceloní de Difusió de Cultura Popular d'arrel Tradicional Catalana, vaig tenir el plaer d'oferir la conferència "Els Santons, l'ànbima provençal del Nadal" dins dels actes de Santa Llúcia.
La presentació va anar a càrrec de la Montserrat Garric i d'en Xavier Cordomí.

Donada l'amplitud i riquesa del tema, la meva conferència es va basar en tres conceptes: l'identitat i el patrimoni; els santons i els santonniers i finalment les fires a l'espai públic, centrades en tres municipis de renom: Marsella, Arles i Aubagne.

Un petit tast que resumeix al meu entendre la millor definició de la vocació de santonnier: 
"L'argile est aux mans de son santonnier ce qu'est l'homme dans celles de Dieu" (Frédéric Mistral). 


Montserrat Garrich a primer terme. Foto: L. Bosch


                                                                    Foto: L. Bosch


                            Xavier Cordomí oferint el caganer del Cu-cut, realitzat per la 
               família Alós de Torroella de Montgrí (Caganers.com)


dilluns, 20 de gener del 2020

Quadern de bitàcola. 18 de gener de 2020. Objectiu: Castellar del Vallès


Castellar del Vallès is diferent, si més no en pessebres. Enguany s’ha convertit en el Hollywood Walk of Fame de Los Angeles, amb una selecció de pel·lícules que han inspirat els pessebres de l’exposició. Be, tots els pessebres s’han inspirat en una pel·lícula, menys un: on la pel·lícula es va inspirar amb el pessebre. Es tracta de La història del Nadal (2006) dirigida per Catherine Hardwicke. El pessebre l’han fet els amics Joan Romeu i Montse Santander, que han volgut reproduir la fotografia de la peli.

Pessebres, diorames, maquetes, storyboards? Potser alguns temes estan agafats pels pèls, però l’èxit de la “Mostra” avala la valentia d’aquest grup intrèpid de pessebristes que cada any intenten aportar la seva particular visió d’aquest món, tan sovint massa naif. Coneixeu la dita: "Com  Castellar del Vallès no hi ha res" ?

Ha estat la darrera exposició que he pogut veure aquest any. Me l’he guardat per la darrera degustació com es fa amb les exquisideses, perquè persisteixin més temps en el paladar.


Gaudiu d'aquest tast, i pels qui no hi heu anat aquest any, siusplau, no us deixeu perdre la propera edició.
















 "I dins la cova, un raig de llum il·lumina la dolça carona del nen. Josep i Maria 
ploren de goig. És de nit i els pastors dormen. Descanseu, pastorets, que 
ben aviat us arribarà la bona nova".