TEMPS CELESTIAL i PESSEBRES

Avui he tingut la oportunitat i el goig, gràcies al bon amic Toni Dorda, de conèixer en persona la Germana Carmel, i comprovar de primera mà que tot allò que s'havia escrit sobre ella és cert. D'aquesta manera he pogut adquirir per primer cop obra seva per la meva petita col·lecció.

Quan portàvem una estona xerrant, he assenyalat sorprès que havia llegit en una entrevista que li havien fet com destacaven el seu accent mallorquí, que jo encara no havia sentit. Ah és que no tenia el xip posat, cap problema - em diu - i continua la conversa en mallorquí. Ara sí; tot al seu lloc. El parlar forma part de les persones i de la terra que les alimenta. La Germana Carmel és mallorquina, de pares catalans però mallorquina. Es va criar a Mallorca i no va venir a Catalunya fins l'any 1993, quan en tenia 39. La seva obra també és un reflex de la seva terra; nins, alots, pagesos, gent del camp, d'un paisatge rural que treballa de sol a sol, gent humil del poble. Com el fang que no és un material noble, però és del que estem fets els homes. Però la seva obra no és un terròs inert, sinó figures amb vida, espontànies, de traç ràpid, sense polir, com les vinyes de Binissalem (Mallorca) que veia treballar des del seu convent primigeni. Les figures de la Germana Carmel no estan fetes amb el temps dels homes, al Convent de les Carmelites - descalces -  de Mataró els rellotges marquen maitines i nones enlloc de tres quarts de quinze. Les mans treballen al ritme que marca l'espiritualitat i al servei de l'obra de Deu. En el seu pessebre, com al Regne dels cels, tothom hi té cabuda.

Gràcies germana per compartir amb en Toni i amb mi una mica d'aquest temps celestial i esperem ser dignes dipositaris de la teva obra.

Aquí teniu les peces que a partir d'avui formen part de la meva família: un nin i el seu pare vestits com ho podrien fer gent de Binissalem (Mallorca), recolzats en una paret de pedra seca d'una vinya. El seu pare li explica que ha de respectar la terra i cuidar-la com un ésser viu perquè d'ella en depèn el seu futur i que qui maltracta la terra no pot guanyar-se el cel.

CLAUSURA DEL 54è SALÓ INTERNACIONAL DE SANTONS D'ARLES

S'ha clausurat la 54ª edició del saló de santons d'Arles. L'heu visitat alguna vegada? Val la pena. Sobre la extraordinària superioritat del món dels santons sobre el pessebrisme a Catalunya no em cansaré mai de parlar; i si ho faig, no és per fer la punyeta o per esnobisme o per ser d'aquells que pensen que qualsevol cosa de fora és milor que el que tenim a casa. Precisament és per tot el contrari, perquè m'estimo la meva terra, la meva trista, pobra i dissortada pàtria, per que la vull millorar, perquè la meva filla visqui en una Catalunya més rica culturalment, socialment i políticament, perquè no m'agraden els xovinismes, ni la gent que es mira el melic tot el dia, ni la gent que es pensa que no els poden ensenyar res, que ja ho saben tot. Tampoc m'agrada la mediocritat, ni la cultura de la queixa, ni la manca d'idees. No m'agraden les persones o entitats que ho volen acaparar tot, que no són capaços d'incorporar idees d'altres. Quan els que vivien aquí eren els ibers i van conèixer grecs i fenicis, van incorporar avenços tecnològics i socials nous, també es va incorporar la cultura romana, que alhora havia adquirit molts coneixements dels grecs. Dels musulmans també en vam aprendre coses i així successivament. Que ens pensem, potser, que ja ho sabem tot? I un be negre.
Si voleu saber més coses d'aquesta noticia podeu clicar en aquest mateix bloc, a la columna de l'esquerra el bloc del Saló d'Arles. Tingueu en compte que en aquest acte, entre d'altres hi havia l'alcalde d'rles, bien sur, i el diputat de la regió PACA (Provence - Alps - Cote d'Azur).

Article del Tribuna Maresme a partir d'una entrevista

http://www.tribunamaresme.com/2011/12/09/2281/

Felicitació Nadal 2011

En aquest bloc també penjaré les felicitacions que cada any faig per Nadal. El leiv motif principal és una figura de la meva col·lecció. També intento vincular-la amb algun tema d'actualitat d'aquell any, de vegades personal. Les fotografies i el disseny són meus, amb l'inestimable col·laboració de l'amic Santi. Fa quatre anys que les faig, però de moment, poso la d'aquest Nadal. Les altres ja les aniré penjant.



El meu pessebre "Epifania ajornada"

“Epifania ajornada” neix en el moment en que l’Estat d’Israel, en una nova mostra d’impunitat moral, decideix crear visualment el que de fet ja era Palestina: un macro camp de refugiats / concentració. Des d’aquell any cada 25 de desembre, quan Jesús neix a Betlem (Palestina) no pot “mostrar-se al món” perquè un mur, un nou mur de la vergonya, impedeix que els de fora entrin i els de dins surtin. Per tant, els Reis mags, que són la representació de tota la humanitat ( en versió continents o en versió edats de l’home/dona, com preferiu), no podran retre homenatge al Salvador. Des de llavors el Missatge de Jesús ha quedat segrestat per un estat que fa cas omís de totes les convencions internacionals sobre drets humans.

Aquest pessebre es va exposar el nadal de 2010 a castellar del Vallès, en el marc d'una exposició dedicada als nous llenguatges en el pessebre. També va sortir a TV3 en el programa Signes dels temps.