S'ha clausurat la 54ª edició del saló de santons d'Arles. L'heu visitat alguna vegada? Val la pena. Sobre la extraordinària superioritat del món dels santons sobre el pessebrisme a Catalunya no em cansaré mai de parlar; i si ho faig, no és per fer la punyeta o per esnobisme o per ser d'aquells que pensen que qualsevol cosa de fora és milor que el que tenim a casa. Precisament és per tot el contrari, perquè m'estimo la meva terra, la meva trista, pobra i dissortada pàtria, per que la vull millorar, perquè la meva filla visqui en una Catalunya més rica culturalment, socialment i políticament, perquè no m'agraden els xovinismes, ni la gent que es mira el melic tot el dia, ni la gent que es pensa que no els poden ensenyar res, que ja ho saben tot. Tampoc m'agrada la mediocritat, ni la cultura de la queixa, ni la manca d'idees. No m'agraden les persones o entitats que ho volen acaparar tot, que no són capaços d'incorporar idees d'altres. Quan els que vivien aquí eren els ibers i van conèixer grecs i fenicis, van incorporar avenços tecnològics i socials nous, també es va incorporar la cultura romana, que alhora havia adquirit molts coneixements dels grecs. Dels musulmans també en vam aprendre coses i així successivament. Que ens pensem, potser, que ja ho sabem tot? I un be negre.
Si voleu saber més coses d'aquesta noticia podeu clicar en aquest mateix bloc, a la columna de l'esquerra el bloc del Saló d'Arles. Tingueu en compte que en aquest acte, entre d'altres hi havia l'alcalde d'rles, bien sur, i el diputat de la regió PACA (Provence - Alps - Cote d'Azur).
Époustuflant:
ResponEliminaLa Provença continua essent capdavantera en la contribució de la valorització del santó provençal i manifestació de la seva arrelada cultura. Evidentment que no tot el que es veu més enllà dels Pirineus és millor o més bonic. Però...conec aquest Saló i l’amic Philippe Brochier. La feina que fan any rere any.
Els santonniers i santonnières estan escampats arreu de la Provença i més enllà. Fires, que no t’acabes mai i no saps on girar el cap, botigues especialitzades, tallers de figuraires que es poden visitar durant tot l’any! I per a mi aquest fet és el reflex d’una cosa que ens manca a nosaltres, catalans: creure en el potencial i el valor dels nostres figuraires i alhora que ells també hi creguin.
Un exemple clar el teniu al 54è Saló Internacional dels Santonniers d’Arles. Homenatge anual a figuraires, aquest any han estat la Marylène Bourges i la Fabienne Leroi Pardi que han reprès el negoci familiar. Creació d’un nou concurs al millor santonnier de l’any, per tal de sensibilitzar encara més els figuraires, convidant-los a crear una obra original sobre el tema triat pel jurat: en aquesta primera edició dedicat a la figura de la bugadera i de la peixatera el premi en versió professional ha estat atorgat a Raphaël Raccurt-Navoret i en versió amateur Pascale Sarrazin.
Quan vaig a la Provence m’agrada visitar-los i parlar amb ells i, creieu-me, hi ha un aire que es respira de convenciment per la feina que fan. I és que els santonniers a través de les seves figures testimonien del seu lligam a la terra, al seu país, als valors de la vida rural, a la cultura pròpia del país de la lengo nostro, de la fé di bioù, de les tradicions camargueses i provençals que donen sentit a la seva obra.
Quan els nostres figuraires podran adherir-se a un Sindicat de Figuraires que certifiqui la seva fabricació i autenticitat? Quan podran ser recolzats per institucions com la coneguda Societé des Meilleurs Ouvriers de France que en cada especialitat, dona el reconeixement que artistes com els nostres mereixen?
Un dels problemes dels nostres figuraires és que viuen en un món tancat, del qui dia passa any empeny. Jo sovint comparo amb el potencial del Marcel Carbonell i els Germans Castells, el primer fent un santons magnífics, amb una bona infraestructura, promoció, triptics i una bona cultura de tradició i NEGOCI. Els Castells tancaran el negoci, o el traspassaran sense haver utilitzat un munt de motllos que tenen ben conservats, i tot per veure la seva feina com un negoci (en minúscula), d'aquells tant típics a Catalunya de l'anar passant, fent-ho tot amb els de casa, no sigui que algú... Podem imaginar-nos les figures dels Castells promocionades i comercialitzades com les dels santoniers? Podem veure nosaltres mateixos aquesta activitat com un focus de promoció de la cultura del país i alhora fer negoci?, o ho veurem com una cosa "cutre" propera al "friquisme"? Catalunya té un bon potencial de figuraires, que unint esforços, organitzant fires i promocionant-se junt als estaments oficials podrien fer una gran feina.
ResponEliminaTens tota la raó. Però, a més, a quants pessebristes no ha ssentit parlar malament de les figures de Castells? En aquest país ien cap entorn, poden haver-hi més de dues persones bones en la seva feina. Sembla que si en surt una altra fa nosa, no fos cas... el pastís és massa petit. Tot plegat, misèria i companyia.
EliminaBé, crec que es "parli malament" d'els Castells és normal, sobretot quan ells tracten d'IMBÈCILS als clients, ho sento però és així, i ells són els primers de no voler vendre "bones" figures als Catalans. I sincerament a mi se'm van passar les ganes de comprar-hi figures ja que semblava que els hi hagis da demanar agenollat. Em sembla que les coses són més sencilles, i a més hi ha molts més figuraires que ells.
EliminaAntoni, aquí utilitzem el "tonto l'últim" a l'hora de comprar figures, pocs figuraires tenen clar "l'esperit comercial" i a vegades no és fàcil poder vendre figures de qualitat en una parada, i, el figuraire que ho te clar, ven molt més,ho tinc comprovadíssim!!!, i molts cops no és tema de qualitat. Però com molt bé dius qui dia passa any empeny, és així. Jo no vull ser així, i ara mateix ja tinc preparades les novetats pel proper nadal, nous productes molt interessants.
Carles, crec que no m'has entès. Per cert, jo sóc client d'ells de fa molts anys i mai m'han tractat d'imbècil, potser uns dies estaran més simpàtics i sevicials, i d'altres més esquerps, però és que a mi també em passa això. Et dono la raó en que és difícil convèncer-los per a què facin peces especials, però si ho fan pels altres, també ho ferien per tu. I si, es fan pregar, tenen 4 mans i moltes comandes, que sempre entreguen a hora, i això no ho fan tots.
EliminaToni Dorda
Fa poc, i per primera vegada en prop dels 15 anys que fa que els visito anualment al Taller, els Castells, i sense demanar-ho, em varen ensenyar el seu taller i el què feien en aquells moments, per mi va ser entrar a la cova d'Alíbabà, figures de motllos mai vistos, figures modejades espectaculars per (Itàlia, Pamplona, Tarragona... cap a Mataró), i ho he comentat a diverses persones (algunes d'elles de Mataró...), resposta: sempre fan el mateix, i el que diuen moldejat son semipalillos, o motllos retocats d'una figura i altre. Jo mut. Jo sorprès. Jo pensant: hi has estat i has vist, o estaves somniant? Tenim un maleït costum de desmerèixer la feina dels demés i no ho entenc. Si tingués calerons els hi feria una comanda demà mateix, de figures moldejades, que t'asseguro son comparables a les que feia el seu oncle Martí. Encara que alguns s'entestin a desmereixe'ls,ull! tant a ells, com a altres figuraires.
ResponElimina