El pessebrisme, és una manifestació religiosa, artística i cultural amb una llarga tradició. La representació de la Nativitat de Jesús es remunta al segle III dC., quan les primeres comunitats cristianes eren clandestines. Art i cristianisme han anat de la mà des dels orígens. La representació plàstica del Naixement de Crist, tal i com es defineix tradicionalment un pessebre és posterior. Al seu significat ecumènic originari se n'hi ha afegit d'altres seguint els canvis socials i adaptant-se a les noves necessitats, sense perdre el ssentit de l'esperança redemptora, ni que sigui de forma subliminal.
Les múltiples manifestacions i la riquesa del llenguatge i els nous significats l'han convertit amb el que ara se'n diu patrimoni immaterial o que en el món anglosaxó es coneix com living heritage. És a dir, patrimoni viu. Però que sempre n'havíem dit cultura popular. Potser amb un to massa condescendent. Patrimoni viu m'agrada i m'agrada perquè defineix molt bé de quin tipus de patrimoni estem parlant, més enllà de la materialitat o immaterialitat del bé o manifestació. Podem dir que el pessebrisme és un living heritage?
Amb aquesta reflexió, podeu continuar la lectura del meu article clicant en el següent enllaç: CATALÒNIA SACRA
 |
| Pessebre en defensa de la llengua catalana realitzat l'any 2021pel Museu Comunitari de Cabrils - COMCA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada