Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2025

11 de desembre de 2025 : Dones. La figura femenina en el pessebre popular.

 

La que renta, la que fila, la que torra castanyes, la que porta el pa, la de les gallines... Còm es manifesta el gènere en el pessebre popular? Quines són les figures femenines que s'hi representen ? O hem de dir que s'hi representaven ? Què és pessebre popular ? Hi ha figures de la dona tradicionals ? Encara es fan pessebres populars ? I a tot arreu, són semblants ? Quins són els personatges femenins dels pessebres provençals ? 

El títol avisa, parem atenció. Potser no en traurem l'aigua clara, però hi reflexionarem entre tots.

Dijous, 11 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa dels Entremesos (Barcelona), parlarem de la figura femenina en el pessebre popular. 

A la Casa dels Entremesos, també hi podreu veure una exposició promoguda per la Federació Catalana de Pessebristes "Pessebrisme i Patrimoni. Pessebrisme Avui", coordinada per Jordi Montlló i Laura Bosch. Es tracta de dotze entrevistes realitzades a persones d'expertesa reconeguda en els seus camps respectius però sense cap relació directa en el món del pessebrisme. Acompanya aquesta mostra, un vídeo de les entrevistes.


 
Les persones entrevistades enguany han estat: Pilar Bonet Julve [historiadora de l'art, Universitat de Barcelona, presidenta de la Fundació Josefa Tolrà i Visionary Women Art]]; Joan Reguant Aleix [consultor en patrimoni cultural]; Marisa Azon Masoliver [cap de col·leccions del Museu Etnològic i de les cultures del Món, entre els anys 2001 i 2015]; Maria Carme Jiménez Fernández [directora de l'Institut Ramon Muntaner - IRMU]; Daniel Solé Lladós [responsable de comunicació del Museu d'Història de Catalunya]; Lluïsa Amenós Martínez [historiadora de l'art]; Perejaume [artista i escriptor]; Xavier Roigé Ventura [antropòleg de la Universitat de Barcelona]; Josefina Roma i Riu [antropòloga]; Griselda Guiteras Sans [periodista]; Amadeu Carbó i Martorell [Inventari del patrimoni cultural immaterial de l'Arquebisbat de Barcelona]; i finalment, Francesc Mateu Hosta [Ex director d'Intermon-Oxfam].


dimecres, 19 de novembre del 2025

La Maria Carme Ferrer i en Josep Mayoral, es jubilen després de tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia del Pla de la Catedral

 Carme Ferrer i Josep Mayoral a la seva parada de la
Fira de Santa Llúcia. 11 de desembre de 2012. Fotografia: Jordi Montlló


La Fira de Santa Llúcia de Barcelona, cada any és un compte enrere. Però enlloc de descomptar temps, descomptem figuraires i firaires. Cada any se'n jubilen més, en el millor dels casos. En el pitjor, ens deixen per sempre el seu record.

Els que la visiteu enguany, trobareu a faltar a la Mari Carme Ferrer i el Josep Mayoral. Ella pertany a la tercera generació de figuraires. Feien figures de fang i elements de fabricació pròpia de suro, com coves, pallers i casetes. Van començar a vendre a la fira els avis i els pares de la Carme, l'any 1940, tots alhora.

Els avis es deien Josep Busquets i Carme Salines. Els pares eren en Josep Ferrer Garcia, conegut popularment com en Pepito del Gas i la Carme Busquets Salines. La Carme ens explicava ja fa uns anys, amb motiu de la meva tesi doctoral sobre la Fira de Santa Llúcia: "el meu pare va començar perquè hi va haver un senyor que va deixar una parada, li va ensenyar més o menys com anava el fang, cóm fer anar un motllo, cóm fer casetes de suro i el primer any doncs van fer casetes de suro a casa i va anar per les botigues a veiam qui en volia i van començar així. L'any següent ja van agafar una parada feta amb uns cavallets i un llençol blanc i després amb una llumeta amb un paper de diari que cada dia s'havia de treure i posar tot. Així van començar l'any quaranta".

El seu cas on no hi ha transmissió generacional no és únic. Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través dels nostres pessebres.


Nadal del 2024, amb la paradeta de la fira gairebé buida. Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

La Carme Ferrer, una figureta de la Fira de Santa Llúcia que desapareix.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024

Tota una vida dedicada a la Fira de Santa Llúcia. La imatge parla per si sola.
Foto: ©elpessebredelamula. Nadal 2024


Moltes gràcies Carme i Josep. La vostra feina no ha estat
en va i el vostre llegat familiar continuarà viu a través 
dels nostres pessebres. 
Fotografia:Laura Bosch. 17 d'abril de 2013. 




dijous, 13 de juny del 2024

29 de juny. Acte d'homenatge a en Lluís Carratalà i la seva filla Montserrat.


 El proper dissabte dia 29 de juny, la comunitat pessebrística ens retrobarem al Cementiri de Montjuïc en un acte d'homenatge a l'escultor i figuraire Lluís Carratalà (Barcelona 1/12/1895-5/06/1991) en el 33è aniversari de la seva mort i a la seva filla, la Montserrat, que continuà l'obra del seu pare, en el centenari del seu naixement.


dilluns, 9 de gener del 2023

No és això Colau, no és això.

“El pessebre de la plaça de Sant Jaume serà digital, amb projeccions i interactiu: els ciutadans podran fer-hi canvis a  través d’una aplicació mòbil” (...). “Podràs accedir-hi através d’una webapp amb un codi QR que hi haurà a la mateixa façana (...)”. Hi podrem veure:

La ciutat de Nadal: “En aquesta escena es projectaran fotos històriques de les festes de Nadal a Barcelona. La Fira de Santa Llúcia, els llums de Nadal, el Tió o el Reis. A través de l’app, els participants podran triar la imatge i l’efectre visitual que es vol veure projectada”.

Les figures del pessebre: “A més del Naixement hi haurà personatges que els ciutadans podran batejar amb el nom que vulguin. Podran sel·leccionar-lo i conèixer el paper que el personatge desenvolupa a l’escena”.

La gastronomia de Nadal: “ Hi podrem veure els plats tradicionals més festius d’una forma, segons els creadors del pessebre, col·laborativa. Cada usuari seleccionarà un ingredient, que es barrejarà amb els dels altres participants i, així, es crearà un mandala col·lectiu. Les tres receptes tradicionals que es projectaran són l’escudella, els canelons i el tortell de Reis”.

Els Reis d’Orient: “escena que substituirà la del Tió de Nadal des del 27 de desembre fins al 5 de gner. Els participants podran enviar la carta a Ses Majestats a través de l’aplicació, posant el seu nom i la llista de joguines i desitjos. També podran escollir el disseny del paper de regal i el transport amb què sortirà el regal”...


De lo sublim al ridícul hi va un petit pas com dia Pascal. Doncs la Colau l’ha traspassat. El mapatge de Plaça de Sant Jaume de Barcelona, pot ser molt bonic, però és un mapatge . No és un pessebre. Igual que Jesús de Natzaret de Franco Zefirelli no és un pessebre sinó una pel·lícula. Un mapatge és un mapatge .

A més d’aconseguir el que no ha pogut durant el seu mandat: carregar-se el Nadal per convertir-lo en una fira de monstres costumistes, s’ha carregat, finalment, el pessebre. L’any passat ja va rectificar seguint els consells d’alguns dels seus càrrecs de confiança i tornant a pagar per un mig pessebre que ja havia pagat sencer. Total, qual els diners no són d’un... Enguany ja proclamen que “només ha rondat els 100.000€”.

Enfí, només em queda desitjar que el 28 de maig d’enguany recordeu el mapatge del darrer Nadal que sembla un símil de com ha quedat la ciutat de Barcelona: feta un mapatge de llums i coloraines, però res de substancial. Com bé va dir la mateixa Colau: “Més telemàtic, més audiovisual, menys clàssic, més de projecció” I tant que ha sorprès, però la seva ridiculesa !

L'escudella, els canelons i el tortell de reis. ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

Els visitants poden escannejar el codi QR per a participar en la projecció
 ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

El Tió de Nadal ©Fotografia: Jordi Montlló

El Tió de Nadal ©Fotografia: Jordi Montlló

Implosió del Tió de Nadal  ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

La fira de pessebres de la Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

La fira de pessebres de Santa Llúcia ©Fotografia: Jordi Montlló

Els Reis Mags de l'Orient ©Fotografia: Jordi Montlló

L'Anunciació - els pastors. ©Fotografia: Jordi Montlló

El Naixement ©Fotografia: Jordi Montlló

La Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

La Sagrada Família ©Fotografia: Jordi Montlló

divendres, 9 de desembre del 2022

Quadern de bitàcola. 6 de desembre de 2022. Pessebre tradicional Museu Marés

 

©Fotografia: Jordi Montlló

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha realitzat el pessebre tradicional que es pot veure a l'entrada del claustre del Museu Frederic Marés. El paisatge s'emmarca en una vall del Pirineu català. Els artífexs del pessebre són Josep Porta i Manolo Trullàs amb escenografia d'aquest darrer. En la construcció i muntatge hi ha participat nombroses persones: Àngel Muriel, Eduard Marrón, Agustí Térmens, mar Mas, Josep Lluís Badal, Maria Antònia Feliu, Carme Cañisà, Pilar Moreno, Joan Navarro i Maribel Bayle (construcció). Mentre que Joan forner, Carles Borr`s, Carme Colomer, Jordi Ferrer, Antoni Garí, Jaume Larreula, Maria Antònia Martorell, Andreu Medina, Josep Porta, Alba Teresita Rojas, Valentí José, Cinto Juanes, Teresa Romagosa, Cari Salat, Montse Yáñez, Ramon Jovells, Josep M. Silvestre, Miquel Abril, Pau Llacuna i Elisabet Coma han format part de l'equip de muntatge.

En aquest paisatge idíl·lic i costumista hi ha muntanyes i llogarets on es despleguen desenes d'elements vegetals, pobles, agricultura, ramaderia, amb escenes populars (el caçador, la bugadera, el caganer, el picapedrer...) i tradicionals (Naixement, Cavalcada dels Reis d'Orient o l'Anunciació)

Les figures són de Heide Original, una empresa familiar italiana dedicada a la producció d'obres d'art. Tot començà als anys 1980 amb les primeres figures ideades per l'escultor Enrico Demetz i la seva esposa Mariosa que les vestia. 

Els seus fills després de la formació a l'escola professional d'Ortisei continuen actualment treballant en l'empresa, al costat dels seus pares.

Ivonne Demetz, la filla gran, després d'un període d'aprenentatge a l'Escola Professional d'Escultura d'Ortisei i pràctiques durant tres anys amb un mestre escultor, es perfeccionà en la costura al costat de la seva mare. L'any 2008 presentaven la seva primera col·lecció "Immanuel". Seguiren les col·leccions "Rustika" i "Hannah"

L'empresa també compta amb una altra filla, la Romina, especialitzada en pintura artística i Gerald, el fill, que des de l'any 2013 continua l'obra del seu pare. Va aprendre escultura al Liceo Artístico Cadernia (Ortisei), més endavant a l'Escola Professional de Selva per passar cinc anys més a l'Acadèmia de Belles Arts de Mònaco.

Horaris de visita: Del 26 de novembre al 8 de gener. De dimarts a dissabte, de 10 del matí a les 7 del vespre. Diumenges i festius: d'11 fins a les vuit del vespre. Els dilluns tancat excepte festius i el dia de Nadal i l'u de gener, que el museu romandrà tancat.



©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló

©Fotografia: Jordi Montlló


divendres, 2 de novembre del 2018

Nou article sobre el pessebrisme català a la revista BELÉN 2018: Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)


Ja podeu consultar el meu article «Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)», publicat a la Revista BELÉN, número 36/2018. 
Per aquells que no la coneixeu, és la publicació que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid, dirigida per Ángel Peña Martín.


Los-Obradores-Lluch-Tres-Decadas-de-Belenismo-en-Barcelona-1931-1964-Jordi-Montllo-Bolart



diumenge, 16 de setembre del 2018

HOMENATGE AL DOCTOR PERE CATÀ i VIDAL


El Col·lectiu el Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona us convidem a participar en l’acte d’homenatge al doctor Pere Catà i Vidal, que se celebrarà el proper divendres 5 d’octubre a l'antic monestir benedictí de Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 101) de Barcelona.

L’acte començarà a les 7 del vespre, i es prega puntualitat. Es preveu una hora de durada. En acabat hi haurà un refrigeri.


Aquells que tingueu la intenció d’assistir-hi podeu confirmar la vostra participació als següents telèfons:

Jordi Montlló 676 259 583

Josep Porta 607 073 397


O en els següents correus electrònics:

jordimontllo@gmail.com  -  portasab@gmail.com


Localització:



diumenge, 1 de juliol del 2018

XAVIER MISERACHS TAMBÉ VA RETRATAR LA FIRA DE SANTA LLÚCIA DE BARCELONA

Una visita a la magnífica exposició sobre el fotògraf Xavier Miserachs "epíleg imprevist", organitzada per Fundació Catalunya La Pedrera, m'ha permès descobrir que també ell fou atret per aquesta fira nadalenca tan característica de Barcelona. Una fira per la que s'ha interessat molta gent, però es veu que no la suficient perquè l'Ajuntament de la ciutat consideri oportú dignificar-la. L'exposició es pot veure del 16 de març al 15 de juliol de 2018.