En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".
📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.
El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat.
El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.
El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.
Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.
Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.
La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.
El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.
Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara:
a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;
b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.
Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:
- Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
- El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
- El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
- Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
- Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
- Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
- Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
- Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.
