Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recerca. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de gener del 2026

28 de gener: Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 



En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;
b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

  1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
  2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
  3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
  4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
  5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
  6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
  7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
  8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.

dimarts, 7 de novembre del 2023

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat". nou article a la revista BELEN

 


"Emili Solé, entre la tradición y la modernidad" és el títol de l'article que fa uns mesos em varen demanar els amics de l'Associación de Belenistas de Madrid i que acaba de sortir publicat al número 40 de la revista BELÉN (properament el trobareu penjat al meu blog, en la pestanya de publicacions).

L'article dona a conèixer un dels grans escultors del pessebrisme de la segona meitat del segle XX als nostres dies, l'Emili Solé Carcolé (Andorra, 1959). L'Emili és un artista de formació clàssica, complert, que des de la tradició de l'escultura i el modelatge del fang, alterna des de fa uns anys amb l'experimentació del modelatge informàtic amb impressió 3D.

Aquesta introducció em porta a presentar-vos la propera exposició que estic preparant, al Museu-Arxiu Municipal de Llavaneres (El Maresme). La inauguració i visita guiada està prevista pel 24 de novembre a les 7 del vespre i es podrà visitar fins el 28 de gener de 2024. 

"Emili Solé, entre la tradició i la modernitat" no pretén ser una simple desfilada de vitrines, una darrera l'altra, sinó un espai de reflexió d'una manifestació viva del patrimoni cultural, d'una comunitat portadora de coneixement, que any rere any ens ofereix art, tradició i sentiment.


dilluns, 27 de març del 2023

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas"


L'any 1979, la fàbrica de figures i altres complements per al pessebre, Ortigas Méndez, tancava les portes definitivament.

Ángel Peña, a través d'una beca concedida per la Conselleria de Cultura de la ciutat de Múrcia, s'ha dedicat durant mesos a l'estudi de les fonts documentals i a la recopilació de la memòria oral de dones que treballararen a la fàbrica. El resultat final és l'edició d'un extraordinari documental que fou presentat el 7 de març de  2023 en el "Museo de la Ciudad", en un acte on a més de l'autor hi foren presents dues de les protagonistes: Ángeles Sánchez Murcia i Josefa Hernández Guirao.

Un exemple de bones pràctiques que permet recuperar la història del que fou un gran industrial de figures de pessebre i la memòria viva que probablement d'aquí uns anys hagués quedat en l'oblit. 


Comparteixo amb tots vosaltres el documental dirigit per Àngel Peña:

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas".

Museo de la Ciudad. Múrcia


Per saber-ne més:


Entrevista de Marta Ferrero a Àngel Peña. Programa "El Mirador" d'Onda Regional.


©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.

©Fotografia: Museo de la Ciudad. Ayuntamiento de Múrcia.







dimecres, 22 d’octubre del 2014

CULTURA VIVA 2014: ANTROPOLOGIA ALS CARRERS

EN FORMAT DE TAULA RODONA ES DEBATRÀ LA RECERCA EN CULTURA POPULAR A CATALUNYA: FITES i FRACASSOS

Organitza: Institut Català d'Antropologia
Lloc: Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història
C. Montalegre, 6 
Aula 305
Data: 22 d'octubre de 2014
Hora: 19:00 h.

Participants de la taula rodona:

Laura Núñez Galván
Adrià Pujol Cruells
Jordi Montlló Bolart
Livia Motterle