Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santonnier. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santonnier. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’octubre del 2023

Quadern de bitàcola. 7 i 8 d'octubre. Gard aux santons, la fira de Nîmes.


Fa uns dies anava a França per motius professionals. Feia temps que tenia ganes de visitar la fira "GARD aux santons" que té lloc des de fa dotze anys a la vil·la de Nîmes, amb 25 participants. Era l'oportunitat, alhora que em permetia saludar  santonniers i santonnières amb qui no m'havia vist des de la maleïda pandèmia.  

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló


La visita a la fira va ser del tot sorprenent. Ja me n'havien parlat. Pels qui no la coneixeu, preneu-ne nota. Es duu a terme durant el primer cap de setmana d'octubre, en el hall de l'Hotel Suites. L'ambient és fantàstic i no hi manca res. A les vuit del matí els visitants ja fan cua per l'obertura. Em va semblar sorprenent. I vet aquí que ja n'he tret l'entrellat: mai havia sentit dir que un santonnier o santonnière hagués de limitar la venda a tres peces ! Doncs és ben veritat; aquest és el cas de Sylvie de Marans, que s'inicia a inicis del segle XXI i n'acabarà fent el seu ofici. La seva obra està inspirada en el paisatge que envolta les Cevennes - una serralada de muntanyes que formen part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losère i le Gard -. Gran part de la seva producció reflexa els oficis antics i les tradicions regionals: la mineria, la fira dels porcs, el treball de la seda, la recolecció de castanyes o la collita de l'oliva. No nomes fa figura sinó que sovint l'envolta d'un paisatge. La Fira obria a les 9 del matí, i a les 11 havia venut el seu estoc per tot el cap de setmana!




Amb Sylvie de Marans a mà esquerra i amb l'amiga de llarga data, l'Arlette Bertheló


L'Adrien Tadjairen és un altre cas extraordinari. A més d'un excel·lent amic, la seva trajectòria és sorprenent. La seva mare treballava en un convent de Pares Maristes i de vegades l'Adrien infant, l'acompanyava. Algun cop havia observat com els maristes feien figures religioses i figures de pessebre. 

A casa, s'esplaiava fent el pessebre, com molts de nosaltres. Però, un bon dia de l'any 2004, l'alcalde del seu poble, Sainte-Croix-en-Jarez va anar per motius de feina al domicili familiar, per parlar amb la mare, que en aquell moment era la primera tinent-d'alcalde. En veure aquell pessebre, va quedar tant sorprès que li va demanar que en fes un a l'església. Mentre, l'any 2007 acabava el batxillerat i l'any 2009 la seva especialització en construcció de cases de fusta.

Però estava enganxat, i sense deixar de fer el pessebre familiar, començà a endinsar-se en el món de l'argila, creant personatges de seixanta centímetres per al pessebre de l'església. De mica en mica es va perfeccionant i es forma fins que pels volts de l'any 2011, l'amic santonnier Henri Vezolles l'aconsella i l'encoratja a crear els seus propis santons, de 7 cm i 15 cm. La passió és tant forta que l'any 2015 deixa la seva feina per dedicar-se a temps complert a l'ofici de santonnier. Jo el vaig conèixer l'any 2015, mentre preparàvem l'exposició "Catalogne et Provence". Vam simpatitzar ràpidament i l'any següent, a la fira que es fa a Arles, ja venia les seves primeres figures. Actualment és un santonier de renom que s'ha obert camí pel seu carisma i el seu savoir-faire.

Al costat de l'amic pessebrista Josep Maria Font, la Maria Dolors i l'Adrien. ©Fotografia: Laura Bosch

Santons d'Adrien ©Fotografia: Jordi Montlló

Us vull també parlar d'un escultor sense precedents, un fora de sèrie, en Jerôme Ignacel. Ja fa anys que el segueixo i no deixa de sorprendrem. Per a les seves creacions, s'inspira de gravats d'època, un quadre, una fotografia antiga. Com ell diu: "mes inspiracions vont du Moyen âge au début du XXème siècle mais aussi et sourtout provençales" - la meva inspiració va des de l'edat mitjana fins a inicis del segle XX però sobretot provençal -. Cada peça és única, de 18 cm i de 8,5 cm. Pot trigar entre 30 i 50 hores, depenent de la complexitat de la peça o del conjunt. A més d'un excel·lent escultor és també un gran pintor. Pinta amb guaix i pintura acrílica i alguns dels seus personatges estan daurats amb fulles d'or de 23 carats. Tres hores després d'haver inaugurat la fira, totes les seves peces estan venudes.


Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch

Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch


No us puc parlar-vos de tots avui però per acabar, sí que us faré cinc cèntims de la Christiane Vidal, escultora i ceramista a qui també conec des de fa molts anys. Treballa d'una manera particular, amb terra d'engobes que permet modificar la superfície de l'argila a partir d'esmalts mentre aquesta és encara humida. Enguany m'ha sorprès amb una proposta del tot ben original: les magues d'Orient! Us en deixo algunes imatges. 

Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


Estand de Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch


    Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

        Christelle et Yannick Fusier, meilleur ouvrier de France 2000. ©Fotografia: Jordi Montlló

Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

Christine Cerise. Le santon Savoyard. ©Fotografia: J. Montlló

















                                     ©Fotografia Christelle et Yannick Fusier


Si aneu a una de les moltes fires que es fan a la Provença, no trobareu plàstic, ni resina ni objectes fabricats a la Xina. Trobareu veritables artesans que creuen en el seu ofici, que no tenen cap inconvenient en ensenyar-vos com treballen, com creen la seva pròpia figura, com en fan el motlle i com pinten perquè estan convençuts que és l'única manera d'obtenir el reconeixement i de perllongar el seu art a través de la transmissió del coneixement a d'altres més joves que aposten per aquest ofici. 

dilluns, 19 de novembre del 2018

Inauguració del 61 Salon Internationale des Santonniers d'Arles (Provence)




Divendres dia 17 de novembre, a les 7 del vespre va tenir lloc la inauguració de la 61 edició del Salon Internacional des Santonniers d'Arles (Provence).


Philipe Brochier, president del Salon Intrnational des Santonniers Foto: J. Montlló

Arles, com ja he escrit en altres ocasions és un aparador de l'ofici de figuraire "santonnier" (a França) i per tant, d'aquest art popular tan emblemàtic de la Provença, els santons.


Alguns dels santonniers fidels al Salon i també a la foire que té lloc el cap de
setmana de la inauguració a l'espai Van Gogh Foto: J. Montlló

És tal vegada l'exposició més important a nivell de participació a tota Europa. 
Permet posar en valor el treball i la creació dels artistes provençals. Dona a conèixer aquest art popular tan present a les nostres llars i sobretot ens ensenya a respectar l'ofici, la creació i el talent de gent que creuen en el que fan i que any rere any mostren orgullosos el seu treball. La seva supervivència en depèn.

Si hi aneu, podreu veure un centenar d'exposants, amateurs i professionals que mostren el millor del seu savoir-faire. Per motivar i trobar nous talents el Salon, proposa any rere any un concurs de creació en les dues categories.

Enguany a la planta baixa hi ha veritables obres d'art, procedents dels diferents concursos que l'Estat promou des de l'any 1961, convertint-se així en "Meilleurs Ouvriers de France". 

També hi trobareu pessebres "créches" de tota mena. En destaca la vitrina central amb un pessebre dedicat a les pedreres i l'art de treballar la pedra, un homenatge als picapedrers, obra de Patrick i Josiane Giordano. 

La planta pis del Cloître de Saint Trophime està dedicada al continent asiàtic. Al fons, un pessebre monumental indi. També trobareu vitrines amb figures tallades de llauna, en roba, fusta, de colors vius i dues rodes originals procedents d'un carro de tirar bous amb fusta i cèrcol de ferro amb una talla que et deixa bocabadat.

Un dels pessebres de la meva col·lecció particular realitzat en terra cuita s'exposa en una de les vitrines. 


Figures procedents de Bangladesh. Col·lecció J. Montlló

I si teniu ganes de veure altres exposicions que l'equip del Salon ha preparat, aquí us deixem els llocs: 

Cathedrale de Nôtre Dame de Paris (per quart any consecutiu), Melay, Locronan, Gap, Cavaillon, Carcassonne i al Conseil Régional de Marseille.


Arlette Bertheló, ànima del Salon i pessebrista, amb Mr. et Mme Giordano,
artistes convidats. Foto: L. Bosch
Vista general de la planta baixa amb l'espai dedicat als pessebres i al fons als
M.O.F. des de 1961 Foto: J. Montlló


Pessebre de Liliane Guiomar. Foto: J. Montlló

Escena de Lise Berger. Foto: J. Montlló
Amb l'amiga santonnière Evelyne Ricord, defensora de la llengua i de
les tradicions provençals i Meilleure Ouvrier de France 2000.
Foto: L. Bosch



Mostra de la grandiositat de l'obra de l'artista Lilianne Guiomar. Foto: J. Montlló



Lilianne Guiomar amb alguns dels membres del Col·lectiu el Bou i la Mula
la Marta, en Josep Maria, la Dolors i a la dreta l'Albert
Foto: J. Montlló


Pessebre monumental representatiu dels països asiàtics procedent
de les històriques "Nouvelles Galleries" de Paris. Foto: J. Montlló



L'equip del Col·lectiu amb el president i amic Philipe Brochier moments abans 
de la inauguració de la Fira de Santons 2018 a l'espace Van Gogh
Foto: J. Montlló






En plena sessió de treball. Foto J. Montlló



I desitjant una llarga vida als amics i companys del Salon des Santonniers i 
al Col·lectiu del Bou i la Mula, el president s'acomiada fins la propera expedició.
Foto: Marta Loire

dimecres, 23 de novembre del 2016

IGNACEL JERÔME. L'ESTRELLA QUE IL·LUMINA EL MATEIX FIRMAMENT QUE LILIANE GUIOMAR

Ignacel Jerôme és un jove santonnier de Pibrac (prop de Tolouse) que ja des del principi prometia, però que ja s'ha convertit en un nou fenomen de l'art santonnier. La recerca d'un estil propi no ha estat gaire llarga ni tortuosa, amb la seva fugida a Egipte extreta d'uns vitralls gòtics. A la 4ª Fira d'Arles ens ha delectat amb uns reis d'autèntica filigrana. Amb Jerôme el Renaixement ha entrat a formar part de l'imaginari santonnier.
A partir d'ara en el firmament particular dels santonniers, al costat de la Liliane hi veurem brillar l'estrella d'Ignacel Jerôme.