Fa uns dies anava a França per motius professionals. Feia temps que tenia ganes de visitar la fira "GARD aux santons" que té lloc des de fa dotze anys a la vil·la de Nîmes, amb 25 participants. Era l'oportunitat, alhora que em permetia saludar santonniers i santonnières amb qui no m'havia vist des de la maleïda pandèmia.
 |
| Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló |
 |
| Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló |
 |
| Gard aux santons. ©Fotografia: J. Montlló |
La visita a la fira va ser del tot sorprenent. Ja me n'havien parlat. Pels qui no la coneixeu, preneu-ne nota. Es duu a terme durant el primer cap de setmana d'octubre, en el hall de l'Hotel Suites. L'ambient és fantàstic i no hi manca res. A les vuit del matí els visitants ja fan cua per l'obertura. Em va semblar sorprenent. I vet aquí que ja n'he tret l'entrellat: mai havia sentit dir que un santonnier o santonnière hagués de limitar la venda a tres peces ! Doncs és ben veritat; aquest és el cas de Sylvie de Marans, que s'inicia a inicis del segle XXI i n'acabarà fent el seu ofici. La seva obra està inspirada en el paisatge que envolta les Cevennes - una serralada de muntanyes que formen part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losère i le Gard -. Gran part de la seva producció reflexa els oficis antics i les tradicions regionals: la mineria, la fira dels porcs, el treball de la seda, la recolecció de castanyes o la collita de l'oliva. No nomes fa figura sinó que sovint l'envolta d'un paisatge. La Fira obria a les 9 del matí, i a les 11 havia venut el seu estoc per tot el cap de setmana!
 |
| Amb Sylvie de Marans a mà esquerra i amb l'amiga de llarga data, l'Arlette Bertheló |
L'Adrien Tadjairen és un altre cas extraordinari. A més d'un excel·lent amic, la seva trajectòria és sorprenent. La seva mare treballava en un convent de Pares Maristes i de vegades l'Adrien infant, l'acompanyava. Algun cop havia observat com els maristes feien figures religioses i figures de pessebre.
A casa, s'esplaiava fent el pessebre, com molts de nosaltres. Però, un bon dia de l'any 2004, l'alcalde del seu poble, Sainte-Croix-en-Jarez va anar per motius de feina al domicili familiar, per parlar amb la mare, que en aquell moment era la primera tinent-d'alcalde. En veure aquell pessebre, va quedar tant sorprès que li va demanar que en fes un a l'església. Mentre, l'any 2007 acabava el batxillerat i l'any 2009 la seva especialització en construcció de cases de fusta.
Però estava enganxat, i sense deixar de fer el pessebre familiar, començà a endinsar-se en el món de l'argila, creant personatges de seixanta centímetres per al pessebre de l'església. De mica en mica es va perfeccionant i es forma fins que pels volts de l'any 2011, l'amic santonnier Henri Vezolles l'aconsella i l'encoratja a crear els seus propis santons, de 7 cm i 15 cm. La passió és tant forta que l'any 2015 deixa la seva feina per dedicar-se a temps complert a l'ofici de santonnier. Jo el vaig conèixer l'any 2015, mentre preparàvem l'exposició "Catalogne et Provence". Vam simpatitzar ràpidament i l'any següent, a la fira que es fa a Arles, ja venia les seves primeres figures. Actualment és un santonier de renom que s'ha obert camí pel seu carisma i el seu savoir-faire.
 |
| Al costat de l'amic pessebrista Josep Maria Font, la Maria Dolors i l'Adrien. ©Fotografia: Laura Bosch |
 |
| Santons d'Adrien ©Fotografia: Jordi Montlló |
Us vull també parlar d'un escultor sense precedents, un fora de sèrie, en Jerôme Ignacel. Ja fa anys que el segueixo i no deixa de sorprendrem. Per a les seves creacions, s'inspira de gravats d'època, un quadre, una fotografia antiga. Com ell diu: "mes inspiracions vont du Moyen âge au début du XXème siècle mais aussi et sourtout provençales" - la meva inspiració va des de l'edat mitjana fins a inicis del segle XX però sobretot provençal -. Cada peça és única, de 18 cm i de 8,5 cm. Pot trigar entre 30 i 50 hores, depenent de la complexitat de la peça o del conjunt. A més d'un excel·lent escultor és també un gran pintor. Pinta amb guaix i pintura acrílica i alguns dels seus personatges estan daurats amb fulles d'or de 23 carats. Tres hores després d'haver inaugurat la fira, totes les seves peces estan venudes.
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló 
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch 
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: J. Montlló 
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch 
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch 
Estand Jerôme Ignaceel ©Fotografia: Laura Bosch
No us puc parlar-vos de tots avui però per acabar, sí que us faré cinc cèntims de la Christiane Vidal, escultora i ceramista a qui també conec des de fa molts anys. Treballa d'una manera particular, amb terra d'engobes que permet modificar la superfície de l'argila a partir d'esmalts mentre aquesta és encara humida. Enguany m'ha sorprès amb una proposta del tot ben original: les magues d'Orient! Us en deixo algunes imatges.
Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch 
Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch 
Estand de Christiane Vidal ©Fotografia: Laura Bosch 
Si aneu a una de les moltes fires que es fan a la Provença, no trobareu plàstic, ni resina ni objectes fabricats a la Xina. Trobareu veritables artesans que creuen en el seu ofici, que no tenen cap inconvenient en ensenyar-vos com treballen, com creen la seva pròpia figura, com en fan el motlle i com pinten perquè estan convençuts que és l'única manera d'obtenir el reconeixement i de perllongar el seu art a través de la transmissió del coneixement a d'altres més joves que aposten per aquest ofici.
