Amb aquest post començo una sèrie d'articles, que no pretén ser exhaustiva sinó indicativa, on analitzarem una sèrie d'obres d'art de la pintura i de l'escultura, relacionades amb les representacions pròpies de temàtica nadalenca. Focalitzaré en els personatges i escenes que el pessebrisme a trasmès i ens fixarem amb el llenguatge que utilitzen els autors per pintar o esculpir els seus protagonistes, els colors, les vestimentes, la posició...
L'objectiu és fer veure com d'equivocats anaven o van els defensors del verisme històric i l'orientalisme en els pessebres, causant a Catalunya del descrèdit del pessebre popular i de la quasi desaparició del paisatge català en els nostres pessebres.
Aquí ho farem des d'un punt de vista artístic, deixant de banda els temes teològics, que seria un altre món. Si volem que el vessant artístic dels pessebres gaudeixi de la consideració social, cal fer-ho amb arguments tècnics, científics i artístics, i enterrant ideologies sectàries i empobridores.
El primer exemple triat és el tríptic Portinari, realitzat pel pintor flamenc Higo Van der Goes, al voltant de 1475.
El tema central és l'adoració dels pastors, però a la taula de l'esquerra hi veiem el viatge de Josep i Maria a Betlem per l'edicte del cens; i a la dreta l'arribada dels Reis.
Consideracions:
Primer.- realisme dels pastors i vestuari d'aquests d'acord amb l'època del quadre (s. XV).
Segon.- el Nen Jesús nu a terra.
Tercer.- Elements simbòlics: les flors en primer terme i el blat. Les violetes segons simbologia de l'època eren sinònim d'humilitat i sumisió a la voluntat divina. Els lliris blancs fan referència a la puresa de la Mare de Déu, i els blaus al seu dolor. El blat és l'anticipació de la passió de Crist i l'Eucaristia, blat = a pa eucarístic; paral·lelisme entre el nen Jesús i les espigues. Betlem, en hebreu significa casa del pa. A l'Eucaristia, Jesús convertit en Pa, doneu-nos el Pa de cada dia....
Quart.- El color blau del mantell de la Mare de Déu és, com les flors, símbol del patiment i dolor.
Cinquè.- Sant Josep i la Mare de Déu separats i amb les mans adorant.
Sisè.- El bou i la mula treuen el cap darrera la columna.
Són només uns apunts. Per ampliar-ne la informació us recomano el llibre Rose-Marie i Rainer Hagen (2003). Los secretos de la obras de arte. Tomo 1, Madrid: Taschen, pp. 62-67. Hi trobareu una magnífica contextualització històrica del quadre, l'autor, qui el va encarregar, etc.
Actualment es pot veure a la Galeria dels Uffizi a Florència.
