Françoise Delesty, investigadora infatigable sobre els santons i la Provença, ens deixa a l'edat de 93 anys

 

Agathe, Jean-Louis Sabatier i a mà dreta, Françoise Delesty, l'any 2016, durant la seva visita a l'exposició sobre Bartomeu Marcé. ©Foto: L. Bosch

Aquest passat divendres, 19 de setembre ens va deixar la nostra amiga Françoise Délesty (Avignon, 5 d'octubre de 1932 - 19 de setembre 2025).

Per qui encara no la coneix, Françoise ha estat una figura clau en el món de la recerca sobre els santons i les tradicions nadalenques provençals. Periodista de formació, treballà a Radio France; participà en el programa de Panorama, a France Culture, i al programa Croniques, a Radio France Nîmes. Fou també membre de l'Académie du Gard i del Comité d'Art Chrétien du Gard.

Tret del seu recorregut professional més que meritori, restarà a la nostra memòria, la seva gran passió que compatiem al costat de Louis Sabatier i altres membres de l'associació: la Provença i el seu lligam al pessebre tradicional. Visitava sovint els diferents tallers de santonniers i sobretot era una apassionada de les fires de santons, pel seu caràcter únic i veritable. 

Entre 2010 i 2021, Françoise va participar activament en la redacció de la Gazette du Ravi, el butlletí de l'Associació Les Ravis de la crèche.Contes, reflexions i publicacions relacionades amb l'art del pessebre provençal.

Va publicar nombroses obres, la majoria de les quals formen part de la meva biblioteca especialitzada sobre pessebrisme i la gastronomia relacionada amb el Nadal: La terre des Santons (1996); Mémoires des Santons de Provence (1999); Crêches et Santons en terre provençale (2002); Petits bous d'Argile (2003); La Provence des Pastorales (2005); Un poutoun à l'Enfant Jésus (2007); Trésors des crèches et santons de Provence (2009); René Pesante, une vie vouée au santon (2011); Roger Louve, l'hmme tranquille (2012); Vieilles recettes de cuisine provençale (2000); Treize desserts & quelques petites douceurs (2014); Le trousseau d'Eulalie (2000).

Per Françoise, "els santons són els Avantpassats que han viscut en el nostre territori i que els pessebres ens fan reviure cada any per Nadal". Tu, estimada Françoise, has passat a format part dels nostres santoun. Enguany quan farem el pessebre, seràs allí, entremig dels pastors, o potser al bell mig de les bugaderes, o encara, fent-la petar en un dels tallers de santonniers que tant t'agradava,visitar. Els santons són eterns, tu ja ho ets, també.

Gràcies per la teva amistat.

 

Jean-Louis Sabatier, Françoise Délesty, al costat d'Albert Delofeu, president de la
Fira de Santa Llúcia de Barcelona. ©Foto: L. Bosch

Ce vendredi 19 septembre, notre amie Françoise Délesty (Avignon, 5 octobre 1932 - 19 septembre 2025) nous a quittés.

Pour ceux qui ne l'ont pas connue, Françoise a été une figure incontournable de la recherche sur les santons et les traditions de Noël provençales. Journaliste de formation, elle a travaillé à Radio France ; elle a participé à l'émission Panorama sur France Culture et à l'émission Chroniques sur Radio France Nîmes. Elle était également membre de l'Académie du Gard et du Comité d'Art Chrétien du Gard.

Outre son parcours professionnel plus que méritoire, nous garderons dans nos mémoires sa grande passion, que nous partageons avec l'ami Louis Sabatier et les autres membres de l'association : la Provence et son lien avec la crèche traditionnelle. Elle fréquentait régulièrement les différents ateliers de santons et, surtout, elle était passionnée par les foires aux santons, pour leur caractère unique et authentique.

Entre 2010 et 2021, Françoise a participé activement à la rédaction de la Gazette du Ravi, le bulletin de l'Association Les Ravis de la crèche. Récits, réflexions et publications liés à l'art de la crèche provençale.

Elle a publié de nombreux ouvrages dont la plupart font partie de ma bibliothèque spécialisée sur la crèche et la gastronomie liée à Noël : La terre des Santons (1996) ; Mémoires des saints de Provence (1999) ; Crèches et Santons en terre provençale (2002) ; Petits Taureaux d'Argile (2003) ; La Provence des Pastorales (2005) ; Un poutoun à l'Enfant Jésus (2007) ; Trésors des crèches et santons de Provence (2009) ; René Pesante, une vie vouée au santon (2011) ; Roger Louve, l'hmme tranquille (2012) ; Vieilles recettes de cuisine provençale (2000) ; Treize desserts & quelques petites douceurs (2014) ; Le trousseau d'Eulalie (2000).

Pour Françoise, « les santons sont les ancêtres qui ont vécu sur notre territoire et que les crèches nous font revivre chaque année à Noël ». Chère Françoise, maintenant, tu fais partie de nos santons. Cette année, lorsque nous ferons la crèche, tu seras là, parmi les bergers, ou peut-être au milieu des lavandières, ou même, dans l'un des ateliers de santonniers que tu aimais tant visiter. Les santons sont éternels, toi chére amie, aussi.

Merci pour ton amitié.

L'Association Les Ravis de la Crèche publica a la seva GAZETTE DU RAVI, un article parlant sobre mi.

Amb el títol, Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone, l'Associació de recerca francesa sobre els santons, amb seu a Calvisson i amb qui treballem estretament, des del Col·lectiu El Bou i la Mula  ha publicat un article que parla de la meva tesi doctoral, fent-se ressó de la defensa de la meva tesi doctoral el passat mes de juliol, a la Universitat de Barcelona.
L'any passat, el president de l'associació, Jean-Louis Sabatier, acompanyat per Françoise Delesty i altres membres del col·lectiu van visitar-nos. Podreu trobar en aquest bloc més informació de la seva estada. 

Per llegir l'article i d'altres, podeu entrar clicant el següent enllaç:

Une nouvelle thèse de doctorat sur le monde des santons, cette fois-ci à Barcelone

Agermanament del Col·lectiu El Bou i la Mula amb l'Associació provençal Les Ravis de la Crèche

Al centre, Jean-Louis Sabatier, president, i a la dreta, Françoise Délesty, escriptora i especialitzada en santons. Foto: J. Montlló

Ja fa temps que ens coneixem amb alguns dels membres fundadors d'aquesta associació que com nosaltres investiga la història del pessebre i els seus personatges. Fa recerca i difusió i promou la seva protecció recuperant peces i material que d'altra manera desapareixerien per sempre, establint convenis amb els museus perquè les col·leccions no es perdin o puguin ser venudes individualment.
Un altre objectiu prioritari és la protecció del santó en argil·la, fet de manera artesanal i a la Provença.

Compartim molts punts de vista, com el que us transcrivim a continuació: "Il y a des règles qu'on ne peut transgresser. Oublier par exemple les matières nobles: la terre, les couleurs naturelles du moins le plus possible, l'inspiration provençale, serait se couper de l'art populaire du santon provençal et par conséquent de se patrimoine irremplaçable"  (Hi ha unes regles que no podem transgredir. Oblidar per exemple les materies nobles: el fang,  prioritzar els colors naturals semple que sigui possible, la inspiració provençal, seria allunyar-se per sempre de l'art popular del santó provençal i en conseqüència d'aquest patrimoni irremplaçable).

És cert, nosaltres no tenim santons, tenim figures de pessebre, però l'essència és la mateixa. Ells però, resisteixen a la implantació de la resina i el plàstic. I el públic que volta per les diferents fires que des del mes de novembre es poden visitar no acceptaria que un santonnier pogués incloure a la seva parada una figura que no fos de veritat, de fang, o que vingués d'un altre país. En aquest sentit, a França van un pas per endavant: existeix un label que distingeix i protegeix el santonnier.

L'Associació "Des Ravis de la Crèche", fundada l'any 2010 per Françoise Delesty amb una colla d'amics, passionats pels santons ens han vingut a visitar aquest mes de novembre per intercanviar punts de vista, veure personalment la tasca que fem any rere any des de que el col·lectiu es va crear l'any 1999.
Van visitar molts dels diorames exposats a Barcelona, el pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la Fira de Santa Llúcia on vam presentar-los personalment el president de l'Associació de firaires de Santa Llúcia, Albert Deulofeu, que a més a més és un especialista del paisatge del pessebre. També van visitar la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral, els germans Colomer  que a més a més de fer figures de pessebre de fang, treballen el suro amb virtuositat, l'Aurora Mas Poquet i la seva filla, la Maria Aurora i la Pepa Brasó, a més de la parada de l'Assumpció Juan, on s'hi poden comprar figures d'en Delgado o dels germans Castells i en Francesc i la Gemma Bertran.

Davant de la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral. Foto: L. Bosch

Admirant les figures de plom d'en Francesc Bertran. Foto: J. Montlló

Françoise Délesty i Jean-Louis Sabatier amb el president de la Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. Foto: L. Bosch

L'endemà van poder gaudir personalment de l'exposició inaugurada feia pocs dies al Museu de Llavaneres i de la qual n'és el comissari, el president del Bou i la Mula, Jordi Montlló. Una exposició sobre la vida i l'obra d'un escultor poc conegut: Bartomeu Marcè. A la tarda van visitar l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar gràcies a l'amabilitat del seu president, Francesc Bosch. Allí van poder veure de primera mà l'art de construir un diorama.

Visitant l'exposició sobre Bartomeu Marcè al museu de Llavaneres. Foto: Jordi Montlló

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

A la seu de  l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar. Foto: L. Bosch

En un acte simbòlic vam agermanar-nos amb l'objectiu de compartir experiències i una llarga amistat.

L'Associació edita un butlletí anual, "La Gazzette du RAVI", amb un equip de redacció del qual en forma part Jocelyne Bonnet, professora d'ethno-antropologia.

El Ravi  (Lou Ravi, en provençal), és un personatge que se'l representa amb els braços aixecats cap el cel, sorprès pel miracle del Naixement. Aquest llenguatge corporal, tant emprat pels mediterranis, on no fa falta parlar per expressar els nostres sentiments vol dir-ho tot. La joia del personatge que s'expressa d'aquesta manera, el fa d'ell un santó estimat per tots, que no pot mancar a cap pessebre; un personatge modest, senzill. De vegades es diu fins i tot que és una persona senzilla d'esprit, sense malícia, tal vegada un ximplet. A la Provença la tradició diu que tots els pobles tenien el seu ximplet, "el fada" (fadà) en provençal, que significa literalment, posseit per les fades. Per tant, un home bo que al seu poble treballa a l'interior del mas o bé fent les tasques del camp. Sempre va vestit amb de manera senzilla, amb una boina al cap. No aporta res, tant sols la seva joia de viure; obre el seu cor i ens ensenya el camí de la felicitat en tota senzillesa.