Visita tècnica al Museu de Lleida.

 Dissabte passat visitava les adoberies del segle XIII de la ciutat, el Palau de la Paeria i el Museu de Lleida. D'una banda, l'exposició "Romans a Ponent. Ilerda, Iesso, Aeso" inaugurada ara fa uns dies, el 14 de setembre, i per l'altra tornava a visitar l'exposició permanent del museu que abasta, des de béns arqueològics, pintura, escultura, arts de l'objecte, tapissos...

No només m'interessava fer una visita tècnica des del punt de vista museològic sinó que preserva algunes peces de gran interès pel món del pessebrisme.

Una d'elles és un relleu que està ubicat gairebé a la sortida. Es tracta d'una Epifania atribuïda a Damià Forment. Hauria estat realitzada entre els anys 1525 i 1530 i procedeix de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. Damià Forment és un dels escultors per excel·lència del Renaixement a la Península. És autor de rettaules tan coneguts com el de Santo Domingo de la Calzada o el major de l'església del monestir de Poblet. 

Atribuïda a Damià Forment. 1525-1530. Procedent de l'antiga església de Sant Joan de Lleida. MLDC486. ©Fotografia: Jordi Montlló

Destaca també un fantàstic frontal d'altar de la segona meitat del segle XIII. Està dedicat a la Mare de Déu, entronitzada a la part central i donant el pit al Nen Jesús. A dalt a mà esquerra, hi ha l'Anunciació, a mà dreta, el Naixement; a baix a l'esquerre l'Epifania i a mà dreta l'Anunciació als pastors. Procedeix del santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del Museu Nacional d'Art de Catalunya. És un frontal molt interessant ja que fou produït a la zona de la Ribagorça on al segle XIII existia un taller de producció de frontals d'altar, i a data d'avui se'n coneixen una desena.

 

Frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall del frontal d'altar de la Mare de Déu. Segona m. segle XIII. Santuari de la Mare de Déu de Rigatell. Areny de Noguera. Osca. Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  dels reis. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Detall  de l'Anunciació als pastors. Frontal d'altar de la Mare de Déu.
Segona m. segle XIII.
Santuari de la Mare de Déu de Rigatell.
Areny de Noguera. Osca.
Dipòsit del MNAC/MAC 35701.

Finalment us poso una imatge d'un retaule del segle XIV amb un detall del quadre superior esquerra amb una Epifania i Adoració realitzat pels Ferrer, una nissaga de pintors iniciats amb Jaume Ferrer.

Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch

Detall del quadre superior esquerre. Retaule. Museu de Lleida. ©Laura Bosch

El retaule de la Mare de Déu de la Mangrana de Perpinyà.

Entre les meravelles que es poden veure a l'interior de la Catedral de Sant Joan Baptista, de Perpinyà, són els retaules que entre d'altres, contenen escenes de l'Anunciació, del Naixement i de l'Adoració dels Reis d'Orient.

El que veieu aquí és el conegut amb el nom de La Mangrana. Una obra realitzada entre els anys 1500 i 1525, i restaurada l'any 1959.

Retaule i frontal de l'altar de Nostra Senyora de la Mangrana.
Segle XV. Catedral de Perpinyà. 
Fotografia: Laura Bosch

Frontal de l'altar de la Capella de la Mangrana amb l'escena del Naixement.
Postal NC01 editada per la Catedral de Sant Joan Baptista.

 

El retaule de Sant Pere de la Catedral de Perpinyà.

El retaule de fusta de Sant Pere és el més antic de la catedral de Perpinyà, d'estil gòtic flamíger. Fou realitzat al segle XV i prové de l'antiga església de Sant Joan el Vell. Les restes d'aquesta primigènia església es poden veure accedint per un passadís que passa per dessota l'orgue mateix. 

Hi haurien intervingut varis escultors dels quals no n'he pogut esbrinar els noms. Durant el segle XVIII els traslladaren a l'emplaçament actual i se li contruí un nou suport. Si ens fixem bé en el centre del retaule podem observar l'escena de la Crucifixió i al dessota mateix, l'Adoració dels Reis d'Orient a Bethléem.

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Detall de l'Adoració dels reis.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

L'Epifania de l'església de Santa Maria a Preixana . L'Urgell.

 

Epifania. Església de Santa Maria, Preixana (L'Urgell).
Escultura en pedra policromada (92 x 87 x 9 cm) conservada al Museu Diocesà de Solsona MDCS 226. 
Darrer terç del segle XIV. 
Fotografia: Jordi Montlló

Aquesta alt relleu, que veieu és un dels compartiments de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria de Preixana (l'Urgell) que avui es preserva al Museu Diocesà de Solsona. S'hi representa l'escena de l'Epifania, amb els tres reis, acompanyats de dos patges i un cavall, en el moment de presentar les ofrenes. Sota l'escena, a la predel·la, hi ha figures de mig cos de sant Pere, sant Felip, sant Jaume i sant Joan. A l'església de Santa Maria es conserva un altre compartiment d'aquest retaule amb la representació de l'escena de la dormició de la Mare de Déu.

És una obra catalana, relacionada amb el treball escultòric del cercle de Jordi de Déu.

El retaule del Roser de l'església de Riner. El Solsonès.

Ja fa molts anys que quan visito una església m’interesso pels altars, piques d’aigua beneita, capitells, pintures i retaules, perquè a més de ser veritables obres d’art, transmissores de la fe cristiana, de vegades s’hi poden veure escenes del Naixement o l’Adoració del Reis d'Orient, o de la Fugida a Egipte.

Molts d’aquests elements han tingut un gran protagonisme durant la baixa edat mitjana i el final de l’edat moderna, i no cal dir que han estat instruments de gran importància per a la transmissió de continguts doctrinals, per a fer pedagogia de la fe catòlica i per al foment de la devoció popular.

Els retaules per exemple, com el que el que us ensenyo avui, estan dividits en varies parts: el sòcol o la predel·la, el guardapols, el carrer... No pretenc pas fer un estudi de cadascun d’aquests elements perquè per això hi ha veritables especialistes de la història de l’art. Però sí que de tant en tant, us en penjaré algunes imatges indicant la seva procedència, que penso poden enriquir el món pessebrístic.

Retaule del Roser. Escultor i daurador anònims.
Mitjans del segle XVII.
Fusta policromada i daurada.
Església de Sant Martí. Riner. El Solsonès.
Actualment exposat al Museu Diocesà de Solsona.
Fotografia: Jordi Montlló. 

Detall de la predel·la inferior dreta amb una escena del Naixement.
Fotografia: Jordi Montlló.