dilluns, 30 de gener del 2023

Quadern de bitàcola. 17 de gener de 2023. Visita a l'exposició "Pessebrisme, mirades".

 

Ja feia molts dies que teníem ganes de visitar l'exposició "Pessebrisme, mirades", que acull el Centre d'Artesania Catalunya (carrer de Banys Nous, núm. 11). 

Una excel·lent idea realitzada per la Federació Catalana de Pessebristes que enguany fa una proposta interessant posant de relleu la dimensió artística i creativa del pessebrisme, més enllà del seu valor tradicional. 

Nou artistes han reinterpretat  el pessebre a partir d'un fragment, situat al centre de l'exposició, obra del pessebrista terrassenc, Ferran Fonte Ibàñez. I ho han fet des de diferents disciplines, com l'escultura, el gravat, l'arquitectura, la ceràmica, la pintura o l'escenografia. Els autors que participen en l'exposició són: Ferrant Fonte, pessebrista. Joan Bertran, arquitecte. Pol Codina, forjador. Toni Fàbregas, artista. Amadeu Ferré, escenògraf. Ferran Ferrer, pintor. Kerstin Hintz, artista. Joan Martínez, escultor. Mercè Pla, ceramista. Miquel Rocabruna, artista i mestre artesà-gravador. 

Des de fa uns anys, els/les pessebristes, es reinventen, cerquen nous llenguatges, s'adapten i expressen, temes socials que preocupen,  creen les seves pròpies figures, nous paisatges... experimenten amb nous materials... i el resultat sembla no tenir límits. 

La reinterpretació del pessebre ja és un tema recurrent. Són diverses les iniciatives que han anat aflorant amb el temps. Algunes amb més èxit que d'altres, però sempre amb la voluntat de fer arribar el pessebre a un espai social més ampli. aquestes iniciatives són molt necessàries i felicitem a la Federació. Però tinguem en compte que es tracta de la mateixa filosofia que el pessebre, tan discutit, de la plaça Sant Jaume. 

Si no l'heu visitat, encara hi sou a temps, fins el 5 de febrer.

Us deixo amb un reportatge fotogràfic per aquells que no us pugueu desplaçar.

Centre d'Artesania Catalunya. Vista general de l'exposició. ©foto: Laura Bosch

Fragment. Autor: Ferran Fonte Ibàñez. Terrassa. ©foto: Laura Bosch

Detall del fragment. Autor: Ferran Fonte Ibàñez. Terrassa. ©foto: Laura Bosch

Joan Bertran Serra, arquitecte. Roda de Ter. 
©foto: Laura Bosch

Joan Bertran Serra, arquitecte. Roda de Ter. 
©foto: Laura Bosch

Miquel Rocabruna Truyols. Artista i gravador. Palau-solità i Plegamans.
©foto: Laura Bosch

Pol Codina Font. Forjador. Mataró. ©foto: Laura Bosch

Joan Martínez Maldonado. Escultor multidisciplinar. Terrassa. ©foto: Laura Bosch

Detall del bou i la mula amb la menjadora.Joan Martínez Maldonado. Escultor multidisciplinar. Terrassa.©foto: Laura Bosch

Detall de la mula i la menjadora.Joan Martínez Maldonado. Escultor multidisciplinar. Terrassa.
©foto: Laura Bosch

Mercè Pla. Ceramista. Palau-solità i Plegamans. ©foto: Laura Bosch

Mercè Pla. Ceramista. Palau-solità i Plegamans. ©foto: Laura Bosch

Ferran Ferrer Marfalet. Pintor. Vilanova i la Geltrú. ©foto: Laura Bosch.

Kerstin Hintz. Artista Multidisciplinar. Matadepera. ©foto: Laura Bosch

Detall superior. Kerstin Hintz. Artista Multidisciplinar. Matadepera. ©foto: Laura Bosch

Amadeu Gerré Mas. Escenògraf. Vilafranca del Penedès. ©foto: Laura Bosch

Amadeu Gerré Mas. Escenògraf. Vilafranca del Penedès. ©foto: Laura Bosch

Amadeu Gerré Mas. Escenògraf. Vilafranca del Penedès. ©foto: Laura Bosch

Toni Fàbregas Barnet. Artista multidisciplinar. Matadepera. ©foto: Laura Bosch











dilluns, 23 de gener del 2023

Quadern de bitàcola. 07 de gener de 2023. El pessebre de la Catedral de Perpinyà i les relíquies del bressol.

Des de l'any 2020, el pessebre de la catedral de Perpinyà s'instal·la a la primera capella que hi ha entrant a mà esquerra del temple, darrera d'una reixa de ferro per a protegir-lo de possibles atacs vandàlics, com ja ha succeït els darrers anys, en altres esglésies.

Les figures són de guix i el Naixement està situat al damunt d'una magnífica pica baptismal romànica de marbre.

M'ha sorprés el reliquiari situat en el pessebre (a mà esquerra) fet fer per Monsenyor Jules de Carsalade du Pont (1899-1932) per preservar les restes d'una llesca de fusta del Pessebre de l'Infant Jesús. Segons l'escrit que hi ha a tocar de la reixa, aquesta peça s'ha conservat a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, des del segle X. Però no diu com ha arribat a Perpinyà (prèstec, donació...). El que sí que esmenta és el nom dels personatges que sostenen el reliquiari: el Comte Oliba Cabreta, l'Arcàngel Gabriel, Sant Pere Urseolo, l'Abad Oliba, l'Arcàngel Rafael i l'Abad Gari.

A Santa Maria la Maiore (Roma), on hi ha el pessebre d'Arnolfo di Cambio; hi ha un reliquiari realitzat per Giuseppe Veladier, que conté les restes de fusta localitzades per Santa Helena, mare de Constantí, en el seu periple per Terra Santa, per localitzar qualsevol relíquia relacionada amb la vida de Crist.


Pessebre de la Catedral de Perpinyà. 2022.
©fotografia: Laura Bosch.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà amb el reliquiari al fons. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà amb el reliquiari al fons. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà. Detall. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Reliquiari. Detall.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pica Baptismal romànica. 
©fotografia: Llicència Wikimedia Commons.

Reliquiari del pessebre amb les restes de fusta disposades verticalment que es conserva
a Santa Maria la Maiore (Roma).
Obrat per Giuseppe Veladier pels volts de 1800.
Segons la tradició, les restes foren trobades per Santa Helena, mare de l'emperador Constantí. 
©fotografia: Johannes Grohe.


Entre les meravelles que es poden veure a l'interior de la Catedral, són els retaules que entre d'altres, contenen escenes de l'Anunciació, del Naixement i de l'Adoració dels Reis d'Orient.
El primer d'ells és el conegut amb el nom de La Mangrana. Una obra  realitzada entre els anys 1500 i 1525 i restaurada l'any 1959.

Retaule de La Mangrana. Perpinyà. ©foto: Laura Bosch



El retaule més antic de la Catedral, és el que està situat a la Capella de Sant Pere. Prové de l'antiga església de Sant Joan el Vell. Les restes es poden veure accedint per un passadís que passa per dessota l'orgue mateix.  És d'estil gòtic flamíger, realitzat al segle XV. Durant el segle XVIII el traslladen a l'emplaçament actual i se li construeix un nou suport. Si ens fixem en el centre del retaule podem observar l'escena de la Crucifixió i l'Adoració dels Reis d'Orient a Bethléem.

Retaule de Sant Pere. Perpinyà. ©Laura Bosch

Detall de l'Adoració.


Altar major barroc d'alabastre en honor de Sant Joan.
Autor: l'escultorClaudi Perret. Realitzat entre 1618 i 1621. 
Quan mor, l'acaba el seu fill, Josep Perret.
©foto: Laura Bosch


 





divendres, 13 de gener del 2023

Quadern de bitàcola. 7 de gener. Visita als pessebres de Castellterçol.

 

Enguany també he pogut visitar els pessebres de Castellterçol, que des de l'any 1994 té un excel·lent espai d'exposició a les Escoles Velles del poble.

Des de l'any 2000 aproximadament organitzen cursos de pessebrisme, fet que ha permès augmentar el nombre de pessebristes, mantenint la tradició ben viva i arrelada, alhora que assegurar el relleu generacional.

Només tinc una precisió a nivell expositiu que crec que els permetria millorar en aquest aspecte. Fora bo col·locar les cartel·les al costat de cada pessebre amb la següent informació: el títol; l'autoria del pessebre i l'autor o autora de les figures. Facilitaria molt més la lectura i tindríem tota la informació necessària. Cada vegada és més freqüent que amb l'evolució del pessebrisme, els pessebristes es facin les seves figures. I no cal ser escultor o escultora. No hi ha d'haver cap vergonya, perquè és un art, tant o més important que fer el pessebre. Uns sense els altres no són res. Catalunya té veritables artistes que treballen el fant, i cal posar-ho en valor.

Mentre visitava l'exposició, he tingut el plaer de parlar amb la seva presidenta, Agustina Carbonés i amb en Josep Vives Vila, de 87 anys, un artista complert i una excel·lent persona, que compta al seu abast amb una col·lecció personal de més de cinc-centes figures.


Podeu seguir i contactar amb l'Agrupació pessebrista de Castellterçol al següent enllaç: https://pessebristes.blogspot.com/
i també al seu Facebook. 

Aquí podreu veure un ampli reportage d'alguns dels pessebres que he vist, per a tots els gustos:

Josep Crusellas (Artés).

Maria Teresa Miró (Castellterçol).

Maria Teresa Miró (Castellterçol). Detall.

Josep Bigas Comas (Vic).

Domènec Miró (Castellterçol). Detall.

Josep Crusellas (Artés). Detall.

Josep Crusellas (Artés). Detall.

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall de fragment.

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall de fragment.

Autors: Ignasi Fargas, Josep Vives, Lluís Plans, Pere Girbau.
Autor de les figures: Josep Vives Vila.

Miquel Catot (Castellterçol).

Miquel Catot (Castellterçol). Detall.

Miquel Catot (Castellterçol). Detall.

Miquel Catot (Castellterçol). Detall.

Miquel Catot (Castellterçol). Detall.

Pere (Porqueres).

Josep Maria Rius (Barcelona).

Castellerterçol.

Anna Campà (Castellterçol).

David i Pere Girbau (Castellterçol).

David i Pere Girbau (Castellterçol). Detall.

David i Pere Girbau (Castellterçol). Detall.

David i Pere Girbau (Castellterçol). Detall.

David i Pere Girbau (Castellterçol). Detall.

David i Pere Girbau (Castellterçol). Detall.

Mercedes Martín. Elena Piella (Castellterçol).

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall

Josep Vives Vila (Castellterçol). Detall



Cercant Posada. Detall.
Figures: Josep Vives Vila (Castellterçol)

Cercant Posada. Detall.
Figures: Josep Vives Vila (Castellterçol)

Detall. Figures: Josep Vives Vila (Castellterçol).

Núria (Castellterçol).

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Agustina Carbonés (Castellterçol). Detall.

Autor: Pere Girbau (Castellterçol).

Autor: Pere Girbau (Castellterçol).

Autors: Joan Font i Judit Font
Figures: Josep Vives

Autors: Joan Font i Judit Font
Figures: Josep Vives

Autora: Dolors Girbau (Castellterçol). Detall.
Figures del Naixement: Josep Vives

Autora: Dolors Girbau (Castellterçol). Detall.
Figures del Naixement: Josep Vives

Maria Teresa Sala (Castellterçol).

Escola Ramona Calvet Picas (Castellterçol).
Els nens i nenes han treballat el seu poble i la comarca del Moianès. Hi han posat 
els pous de glaç, la Font del Prat del Pou, la pedra seca, el ramat d'ovelles, els ducs, les guineus
 i el porc senglar. Els tres Reis d'Orient són en realitat tres bandolers de la comarca.

Escola Ramona Calvet Picas (Castellterçol). Detall.

Escola Ramona Calvet Picas (Castellterçol). Detall.

Xavier Codina (Les Franqueses).