Fira de Santa Llúcia 2013

Avui, 30 de novembre de 2013, s'ha inaugurat la 227 ª edició de la Fira de Santa Llúcia (comptant a l'engròs)perquè del 1936 al 1938 no n'hi va haver. I val a dir que tot i que l'atenció majoritària dels mitjans de comunicació es centra un any rere l'altre amb l'anècdota del caganer, enguany, tot i tenir-ne més motius, s'han moderat.

Doncs per portar la contrària, ho faré jo. I ho faré per donar suport a l’Anna Maria Pla i a la seva família que són molt bona gent, com diria 

"El foraster"; i per recriminar l’actitud de grups integristes que sota el llençol de Jesucrist es comporten com autèntics sociòpates, discriminant, assenyalant i denunciant a tots aquells que no comparteixen les seva ideologia ultra reaccionària.

Amb el seu comportament han demostrat que no tenen ni idea del que representa el caganer a Catalunya i en el pessebre. Els podria donar informació i bibliografia però no penso perdre el temps, per allò de “ no echar margaritas a los cerdos”.

Ànims Anna Maria i companyia que la inquisició no dorm mai.

Ens veiem a la Fira.

Saló Internacional de Santonniers d’Arles i 1ª Fira de Santons

Aquest passat 15 de novembre he tingut l’honor de poder assistir a la inauguració del 56^è Saló Internacional de Santonniers d’Arles, al que acostumo a anar sempre que puc, no només per retrobar-me amb els meus amics, sinó també per rescabalar-me de la mediocritat local i fer un tastet de paradís provençal.

A partir d’ara però, encara hi haurà un nou al·licient per fer-ho: la Fira de Santons que aquest cap de setmana ha celebrat la seva primera edició amb una gran afluència de gent i participants. La organització ha aconseguit aplegar dins l’Espace Van-Gogh 41 santonniers de la Provença. 

Però anem a pams. El divendres a les 19 h s’inaugurava el 56è Salo, dedicat a l’ofici de santonnier. Podeu obtenir més informació clicant al gadget Fes ta festa d’aquest mateix bloc, on s’ha publicat un article que en parla.

L’amic Philippe Brochier, president del Saló va començar el parlament envoltat pels membres de l’organització, l’alcalde d’Arles i les “arlesiennes”, tot un signe identitari d’aquesta regió. Com és costum, l’humor d’en Philippe ha tingut cabuda en aquest acte i diplomàcia a part, hem estat al cas de les ganyotes que feia l’alcalde quan en Philipe ha fet un “touché”.

Immediatament després, l’alcalde Hervé Schiavetti va recolzar la tasca de la Junta i els va encoratjar a continuar amb la fira. Ell també col·lecciona figures per engrandir cada any una mica més el seu pessebre i es defineix com un gran defensor de la tradició provençal, les tècniques tradicionals i el treball de l’argila.

L’Associació, defensora incansable de l’ofici de santonnier ha organitzat per aquesta ocasió una exposició històrica. A la planta baixa, la sala “amateurs” amb un pessebre gegant: un poble provençal realitzat amb bona part del fons. A la sala on s’ha dut a terme la inauguració es troben exposades en primer terme una vitrina que us deixa la boca oberta només entrar: la col·lecció realitzada aquest any amb motiu del 56^è Saló per Liliane Guiomar, i al costat peces de l’Henri Vezolles, Robert Rampal, etc. Finalment, “la cerise sûr le gateau” a la sala del pis de dalt, amb una retrospectiva històrica dels santons des de Jean-Louis Lagnel. Peces úniques, motllos sortits de museus i col·leccions privades mai vistes pel públic.

A l’endemà, dissabte dia 16 de novembre, s’inaugurava la 1ª Fira de santons. D’aquesta manera Arles, un cop més, fa història en la difusió i salvaguarda del patrimoni pessebrístic provençal i s’afegeix a la innombrable llista de fires d’artesans de l’argila, de figures de pessebre, que sumat al ja tradicional saló convertirà la ciutat en un punt d’encontre fonamental pels amants de l’ofici santonnier, la tradició provençal i el coneixement pessebrístic. 

Dels 41 artesants que exposaven les seves creacions n’hem trobat de vells coneguts com l’amic Rampal i la seva esposa Sylviane, en Gayraud d’Agnel, la Colette (filla de la Lise Berger), l’Eveline Riccord o els Cent Tons de Mamie; hem descobert joves promeses, o millor dit joves realitats com en Jérôme Ignacel o Pascal Pourcel. També hem conegut  autors de gran qualitat que desconeixíem com Jean Etienne Gaumé o Raphael Raccurt. D’altres que ja havíem descobert a la passada biennal d’Aubagne. I per ser justos hem constatat un cop més la gran qualitat de tots els estands. A l’hora d’escollir quin record ens enduríem va ser molt dur. Tot i que Mme Rampal, Christine Espigue i Martine Morino ens ho van posar una mica més fàcil per la seva generositat.

A les 14 h van començar les demostracions de l’Evelyn Ricord (MOF) i de Liliane Guiomar (MOF). Us adjuntem un vídeo casolà enregistrat per l’ocasió perquè les paraules no fan honor a la veritat.

Finalment us penjo unes fotos menys formals:

Arribar i moldre

Moments abans de demanar-li un cadeau

Els nous santons de la meva col·lecció