El pessebrisme, camí de la UNESCO: patrimoni viu en construcció

 

D'esquerra a dreta: Miquel Iceta, Giusseppe Maria Buccino i Nancy Ovelar,
ambaixadors d'Espanya, Itàlia i Paraguai a la UNESCO.
Fotografia extreta d'Internet. @Guillem Carreras. Tornaveu.

Aquesta setmana s’ha conegut una notícia àmpliament esperada: la sol·licitud d’ingrés del pessebrisme a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Ja ho avançava, el 28 de gener, Albert Català, president de la Universalis Foederatio Praesepistica [UNFOEPRAE], en el transcurs del simposi sobre pessebrisme celebrat en el marc del Congrés Català d’Antropologia a la Universitat de Barcelona.

Finalment, la candidatura —amb el títol “El pessebre, des dels seus orígens a la tradició cultural i l’art de la seva creació”— ha estat registrada per Itàlia, Espanya i, de manera inesperada, Paraguai. Aquest fet representa un pas importantíssim en el reconeixement internacional del pessebrisme en totes les seves dimensions: des de les representacions artesanals fins als pessebres vivents i la creació de figures.

Podeu ampliar la notícia a Tornaveu:
https://www.tornaveu.cat/general/pas-de-gegant-de-la-candidatura-pessebrista-a-la-unesco-55320/

i també accedint a la pàgina Web de la Federació Catalana de Pessebristes: https://www.pessebrescat.cat/noticies/el-pessebrisme-cami-de-la-unesco/ 

A partir d’ara, la candidatura serà avaluada per l’òrgan corresponent de la UNESCO, que haurà de determinar si compleix els requisits exigits: que es tracti d’una pràctica vigent, que contribueixi a la difusió del patrimoni cultural immaterial, que disposi de mesures de salvaguarda, que hagi estat impulsada amb la participació de la comunitat i que figuri en els inventaris dels estats que la presenten.

Si l’informe és favorable, la decisió final es prendrà en el Comitè Intergovernamental, previsiblement el novembre de 2027. Així doncs, ens acostem al final d’una primera etapa per al pessebrisme a escala mundial.

Però, com he dit, aquest no és un punt d’arribada, sinó el començament d’un nou repte. L’assoliment d’aquesta fita no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó una eina. Figurar a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO ha de ser, sobretot, una oportunitat i un compromís.

En aquest sentit, des de la Federació Catalana de Pessebristes se’ns va encarregar un projecte per donar visibilitat a l’expressió del pessebrisme actual com a patrimoni cultural immaterial viu.

Es van entrevistar dotze testimonis, majoritàriament aliens al món del pessebrisme, amb l’objectiu de recollir mirades externes i qualificades. Les persones seleccionades provenen de camps com la cultura popular, l’etnografia, l’antropologia, la història de l’art, la museologia, la comunicació social o la gestió del patrimoni cultural.

Algunes de les seves aportacions són especialment reveladores:

Amadeu Carbó, responsable del patrimoni immaterial de l’arquebisbat de Barcelona, adverteix que les declaracions de patrimoni immaterial no són un guardó, sinó que s’han d’entendre com un compromís dels portadors de la tradició.

Per la seva banda, Joan Reguant, expert en patrimoni cultural, subratlla que el pessebrisme encaixa plenament dins aquesta categoria: és un patrimoni viu, que es transmet de generació en generació i que integra tècniques, sabers, utensilis, coneixements, tradicions orals i pràctiques cícliques vinculades a festivitats com el Nadal.

Finalment, la periodista Griselda Guiteras defensa la importància d’aquest reconeixement, ja que sovint allò que no es coneix sembla que no existeixi. En aquest sentit, la UNESCO esdevé una gran oportunitat per donar visibilitat al pessebrisme.

Podeu escoltar totes les entrevistes al canal de YouTube de la Federació Catalana de Pessebristes:
https://www.youtube.com/user/FCATPESSEBRISTES

En definitiva, el repte no és només arribar a la UNESCO, sinó entendre què implica aquest reconeixement i com es gestiona un patrimoni que, per definició, és viu.

Curs monogràfic organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes, celebrat al Taller de Can Cortès, a Palau-solità el
passat 14 de març.A la imatge, Ignacio Fernández Chocarro durant el curs.
Fotografia@Jordi Montlló.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: @Maria Antònia Martorell.

Aprendre a mirar el paisatge: una jornada formativa amb Ignacio Fernández Chocarro

 

Ignacio Fernández Chocarro a l'inici de la formació. Fotografies: Jordi Montlló.

Aquest dissabte 14 de març he tingut l’oportunitat de participar en un interessant curs monogràfic organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes i celebrat al Taller de Can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Ha estat una jornada intensa, en horari de matí i tarda, dedicada a aprofundir en aspectes artístics essencials per a la creació de diorames i paisatges en el pessebrisme.

El curs ha estat impartit pel mestre Ignacio Fernández Chocarro, artista multidisciplinari vinculat al projecte Creaciones Tula de Pamplona. La seva trajectòria artística abasta camps tan diversos com l’escultura en terracota, la pintura i la creació d’escenografies, sempre amb una especial sensibilitat per al treball a escala i el món del pessebre. A més de la seva activitat creativa, també desenvolupa una important tasca formativa a través de cursos, classes magistrals i publicacions dedicades a l’escenografia i a la creació de petites escenes.

Durant la sessió del matí hem pogut seguir les explicacions teòriques i una demostració pràctica sobre diversos aspectes clau del llenguatge visual aplicat al diorama: l’ús del color en el paisatge, la relació entre llum i color, el tractament de les textures i dels materials, així com la manera de representar la llunyania mitjançant els diferents termes del paisatge i la perspectiva atmosfèrica. Conceptes que, tot i ser propis de la pintura i de les arts plàstiques, resulten fonamentals per aconseguir escenes més creïbles i amb més profunditat.

A la tarda hem tingut l’oportunitat de posar en pràctica aquests coneixements amb exercicis individuals a partir de siluetes, experimentant directament amb el color i els efectes de perspectiva. Aquesta part pràctica ha permès comprovar com petits matisos poden transformar completament la percepció d’un paisatge en miniatura.

Cursos com aquest són especialment valuosos perquè ofereixen espais de formació i intercanvi que ajuden a continuar evolucionant dins del pessebrisme. Poder aprendre de professionals amb una mirada artística tan àmplia enriqueix la nostra manera d’entendre i construir els diorames, i ens recorda que el pessebre és també una forma d’expressió artística.

Vull expressar el meu agraïment a la Federació Catalana de Pessebristes per impulsar iniciatives formatives com aquesta, així com al mestre Ignacio Fernández Chocarro per compartir els seus coneixements i la seva experiència amb tanta generositat. Sens dubte, jornades com la d’avui ens inspiren a continuar aprenent, experimentant i fent créixer el nostre pessebrisme.

Este sábado 14 de marzo he tenido la oportunidad de participar en un interesante curso monográfico organizado por la Federació Catalana de Pessebristes y celebrado en el Taller de Can Cortès, en Palau-solità i Plegamans. Ha sido una jornada intensa, en horario de mañana y tarde, dedicada a profundizar en aspectos artísticos esenciales para la creación de dioramas y paisajes en el pesebrismo.

El curso ha sido impartido por el maestro Ignacio Fernández Chocarro, artista multidisciplinar vinculado al proyecto Creaciones Tula de Pamplona. Su trayectoria artística abarca campos tan diversos como la escultura en terracota, la pintura y la creación de escenografías, siempre con especial sensibilidad para el trabajo a escala y el mundo del pessebre. Además de su actividad creativa, también desarrolla una importante labor formativa a través de cursos, clases magistrales y publicaciones dedicadas a la escenografía y la creación de pequeñas escenas.

Durante la sesión de la mañana hemos podido seguir las explicaciones teóricas y una demostración práctica sobre diversos aspectos clave del lenguaje visual aplicado al diorama: el uso del color en el paisaje, la relación entre luz y color, el tratamiento de las texturas y de los materiales, así como la forma de representar la lejanía mediante los diferentes términos del paisaje y la perspectiva atmosférica. Conceptos que, pese a ser propios de la pintura y de las artes plásticas, resultan fundamentales para conseguir escenas más creíbles y con mayor profundidad.

Por la tarde hemos tenido la oportunidad de poner en práctica estos conocimientos con ejercicios individuales a partir de siluetas, experimentando directamente con el color y efectos de perspectiva. Esta parte práctica ha permitido comprobar cómo pequeños matices pueden transformar completamente la percepción de un paisaje en miniatura.

Cursos como este son especialmente valiosos porque ofrecen espacios de formación e intercambio que ayudan a seguir evolucionando dentro del pesebrismo. Poder aprender de profesionales con una mirada artística tan amplia enriquece nuestra forma de entender y construir los dioramas, y nos recuerda que el pessebre es también una forma de expresión artística.

Quiero expresar mi agradecimiento a la Federació Catalana de Pessebristes por impulsar iniciativas formativas como esta, así como al maestro Ignacio Fernández Chocarro por compartir sus conocimientos y su experiencia con tanta generosidad. Sin duda, jornadas como la de hoy nos inspiran a seguir aprendiendo, experimentando y haciendo crecer nuestro pesebrismo.