Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UNESCO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UNESCO. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 de març del 2026

El pessebrisme, camí de la UNESCO: patrimoni viu en construcció

 

D'esquerra a dreta: Miquel Iceta, Giusseppe Maria Buccino i Nancy Ovelar,
ambaixadors d'Espanya, Itàlia i Paraguai a la UNESCO.
Fotografia extreta d'Internet. @Guillem Carreras. Tornaveu.

Aquesta setmana s’ha conegut una notícia àmpliament esperada: la sol·licitud d’ingrés del pessebrisme a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Ja ho avançava, el 28 de gener, Albert Català, president de la Universalis Foederatio Praesepistica [UNFOEPRAE], en el transcurs del simposi sobre pessebrisme celebrat en el marc del Congrés Català d’Antropologia a la Universitat de Barcelona.

Finalment, la candidatura —amb el títol “El pessebre, des dels seus orígens a la tradició cultural i l’art de la seva creació”— ha estat registrada per Itàlia, Espanya i, de manera inesperada, Paraguai. Aquest fet representa un pas importantíssim en el reconeixement internacional del pessebrisme en totes les seves dimensions: des de les representacions artesanals fins als pessebres vivents i la creació de figures.

Podeu ampliar la notícia a Tornaveu:
https://www.tornaveu.cat/general/pas-de-gegant-de-la-candidatura-pessebrista-a-la-unesco-55320/

i també accedint a la pàgina Web de la Federació Catalana de Pessebristes: https://www.pessebrescat.cat/noticies/el-pessebrisme-cami-de-la-unesco/ 

A partir d’ara, la candidatura serà avaluada per l’òrgan corresponent de la UNESCO, que haurà de determinar si compleix els requisits exigits: que es tracti d’una pràctica vigent, que contribueixi a la difusió del patrimoni cultural immaterial, que disposi de mesures de salvaguarda, que hagi estat impulsada amb la participació de la comunitat i que figuri en els inventaris dels estats que la presenten.

Si l’informe és favorable, la decisió final es prendrà en el Comitè Intergovernamental, previsiblement el novembre de 2027. Així doncs, ens acostem al final d’una primera etapa per al pessebrisme a escala mundial.

Però, com he dit, aquest no és un punt d’arribada, sinó el començament d’un nou repte. L’assoliment d’aquesta fita no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó una eina. Figurar a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO ha de ser, sobretot, una oportunitat i un compromís.

En aquest sentit, des de la Federació Catalana de Pessebristes se’ns va encarregar un projecte per donar visibilitat a l’expressió del pessebrisme actual com a patrimoni cultural immaterial viu.

Es van entrevistar dotze testimonis, majoritàriament aliens al món del pessebrisme, amb l’objectiu de recollir mirades externes i qualificades. Les persones seleccionades provenen de camps com la cultura popular, l’etnografia, l’antropologia, la història de l’art, la museologia, la comunicació social o la gestió del patrimoni cultural.

Algunes de les seves aportacions són especialment reveladores:

Amadeu Carbó, responsable del patrimoni immaterial de l’arquebisbat de Barcelona, adverteix que les declaracions de patrimoni immaterial no són un guardó, sinó que s’han d’entendre com un compromís dels portadors de la tradició.

Per la seva banda, Joan Reguant, expert en patrimoni cultural, subratlla que el pessebrisme encaixa plenament dins aquesta categoria: és un patrimoni viu, que es transmet de generació en generació i que integra tècniques, sabers, utensilis, coneixements, tradicions orals i pràctiques cícliques vinculades a festivitats com el Nadal.

Finalment, la periodista Griselda Guiteras defensa la importància d’aquest reconeixement, ja que sovint allò que no es coneix sembla que no existeixi. En aquest sentit, la UNESCO esdevé una gran oportunitat per donar visibilitat al pessebrisme.

Podeu escoltar totes les entrevistes al canal de YouTube de la Federació Catalana de Pessebristes:
https://www.youtube.com/user/FCATPESSEBRISTES

En definitiva, el repte no és només arribar a la UNESCO, sinó entendre què implica aquest reconeixement i com es gestiona un patrimoni que, per definició, és viu.


Curs monogràfic organitzat per la Federació Catalana de Pessebristes, celebrat al Taller de Can CortèsPalau-solità el
passat 14 de març.A la imatge, Ignacio Fernández Chocarro durant el curs.
Fotografia@Jordi Montlló.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: @Maria Antònia Martorell.


dijous, 29 de gener del 2026

El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia


Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.



Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.



Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.



TítolMi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

TítolMi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.




Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.


Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: