Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pessebrisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pessebrisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 d’octubre del 2026

«El secret d’un bon Nadal és fer un pessebre com cal»: Jordi Montlló reivindica la història i la vitalitat del pessebrisme a Rubí

Joan Ricard a mà esquerra, president de l'Associació de Pessebristes de Rubí, amb Eulàlia Padrós,
vocal de programació i Jordi Montlló durant la presentació. ©Laura Bosch


Dilluns 26 d’octubre, l’Auditori de la Biblioteca Municipal de Rubí va acollir la conferència «El secret d’un bon Nadal és fer un pessebre com cal», a càrrec de Jordi Montlló i organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí. Prop d’un centenar de persones, entre les quals hi havia membres de l’Associació de Pessebristes de Rubí, van participar en una sessió amena i participativa que va generar nombroses preguntes i reflexions.

Aquesta conferència ha estat el primer acte del programa de celebració del 75è aniversari de l’Associació de Pessebristes de Rubí, que commemora així setanta-cinc anys de dedicació i compromís amb el pessebrisme.

Amb una mirada que combinava història, antropologia, llegendes i experiències personals, Montlló va convidar els assistents a reflexionar sobre què significa fer pessebre avui. La conferència va permetre revisar algunes idees establertes sobre els orígens d’aquesta tradició, el paper de sant Francesc d’Assís i les influències italianes i napolitanes. També va destacar la referència documental de 1786 a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, recollida al Calaix de sastre del baró de Maldà.

Joan Ricard a mà esquerra, president de l'Associació de Pessebristes de Rubí, amb Eulàlia Padrós,
vocal de programació i Jordi Montlló durant la presentació. ©Laura Bosch

©Laura Bosch




La història local va tenir un protagonisme especial amb les referències al pessebrisme a Rubí, documentat almenys des de mitjan segle XIX, i a les famílies que han mantingut viva aquesta pràctica al llarg de les generacions.

També va fer valdre la diversitat de formes de fer pessebre —familiars, populars, artístiques, monumentals o vivents— i l’estima pel pessebre tradicional de suro i molsa, vinculat al paisatge, als records de la infantesa i a la memòria familiar.

La conferència va reivindicar el paper de les famílies, les escoles i les associacions en la transmissió d’una tradició que no és una peça de museu, sinó una pràctica cultural viva, capaç d’adaptar-se als nous temps sense perdre les arrels.

El pessebre és molt més que una representació nadalenca: és història, art, cultura popular i memòria compartida. I, tal com va suggerir la trobada, potser el secret d’un bon Nadal no és només construir un bon pessebre, sinó entendre per què el fem i què volem transmetre a les generacions futures.

Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que van assistir a la conferència i que, amb les seves preguntes, aportacions i records, van contribuir a fer de la trobada un espai viu d’intercanvi i reflexió sobre el pessebrisme.

Agraïm també a l’Aula d’Extensió Universitària de Rubí l’organització de l’acte i la seva aposta per divulgar i fer valdre la cultura popular, així com a l’Associació de Pessebristes de Rubí la seva presència i el seu compromís amb la continuïtat d’aquesta tradició.

Reportatge fotogràfic:


L'amic Ferran Manau i Graupera ©Laura Bosch


©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

©Laura Bosch

divendres, 24 d’abril del 2026

El cicle de la Nativitat i l’Adoració dels Reis a la portalada de Santa Anna de Notre-Dame de París

 

D'esquerra a dreta, portalada de la Mare de Déu, portalada del Judici Final i
portalada de Santa Anna. Llicència Creative Commons.



La façana occidental de la catedral de Notre-Dame de París és una de les grans lliçons d’escultura monumental de l’Europa medieval. Entre les seves tres portalades, la de Santa Anna —situada al costat sud— és la més antiga i, probablement, una de les més suggerents per als amants del pessebrisme.

Aquest portal, reutilitzat al voltant de l’any 1200, incorpora elements escultòrics anteriors (datats entre 1145 i 1155) que molt probablement provenen de l’antiga catedral de Saint-Étienne, el temple que ocupava aquest mateix indret abans de la construcció de Notre-Dame. Aquest reaprofitament no és només una solució constructiva, sinó també una manera de preservar i integrar una tradició iconogràfica anterior dins el nou llenguatge gòtic.

Portalada de Santa Anna. Detall. Llicència Creative Commons.


El programa iconogràfic de la portalada gira al voltant de la figura de la Mare de Déu i la seva història, inspirada tant en els evangelis canònics, especialment el de sant Lluc, com en tradicions apòcrifes. Hi trobem representacions de la seva concepció miraculosa, la seva educació al Temple i el seu matrimoni amb sant Josep. Però és a la part intermèdia del timpà on apareix el que més ens interessa: el cicle de la Nativitat. En aquest registre s’hi desenvolupen, amb una gran força expressiva, escenes que formen el nucli de qualsevol pessebre tradicional:

L’Anunciació, amb l’àngel Gabriel comunicant a Maria el misteri de l’Encarnació.

La Visitació, trobada plena d’intimitat entre Maria i la seva cosina Elisabet.

El Naixement de Jesús, representat segons la tradició antiga, amb la Mare de Déu reclinada en un llit ricament treballat i un sant Josep més aviat passiu, en actitud contemplativa.

Aquesta imatge del Naixement, amb la Mare de Déu estirada i l’infant en un bressol escalfat pel bou i la mula, ens remet a una iconografia molt arrelada en el romànic, que posa l’accent en la humanitat de Crist i en la seva genealogia terrenal.


Portalada de Santa Anna. Detall central amb l'escena del Naixement. Llicència Creative Commons.


El relat continua amb l’Adoració dels Reis d'Orient, una altra escena clau del pessebrisme. Els savis vinguts d’Orient són representats en el seu camí cap a Betlem, en una escena prèvia especialment interessant: el moment en què es presenten davant d’Herodes per preguntar pel “nou rei dels jueus”.


Portalada de Santa Anna. Detall. Els Reis d'Orient es presenten davant d'Herodes.
 Llicència Creative Commons.


Aquest episodi, menys habitual en els pessebres populars, però molt present en l’art medieval, aporta una dimensió narrativa més rica: les mirades interrogatives dels Reis contrasten amb la inquietud d’Herodes i la sorpresa dels savis que consulten les escriptures.

El timpà està presidit per una imatge de la Mare de Déu en majestat, asseguda en un tron i sostenint el Nen Jesús al centre de la seva falda. Aquesta representació, hieràtica i frontal, és clarament hereva de la tradició romànica, amb una solemnitat que contrasta amb el dinamisme narratiu de les escenes inferiors.

Per sota, dues llindes mostren els matrimonis de Joaquim i Anna, i de Maria i Josep, reforçant la idea de la genealogia de Crist. Aquesta dimensió familiar i humana és especialment rellevant des del punt de vista pessebrista. Els brancals del portal, amb figures de l’Antic Testament com David, Salomó o la reina de Saba, completen aquest discurs simbòlic que connecta l’Antiga i la Nova Aliança.

Un dels aspectes més destacables d’aquest conjunt és la seva força expressiva. Les figures, robustes i de caps voluminosos, no busquen tant la perfecció anatòmica com la capacitat de comunicar emocions i relats. Aquest caràcter directe i narratiu les fa especialment properes a l’esperit del pessebre. Contemplar la portalada de Santa Anna amb mirada pessebrista és descobrir-hi un autèntic precedent de les nostres escenes nadalenques. Hi trobem els mateixos episodis, els mateixos personatges i la mateixa voluntat de fer visible el misteri a través d’imatges concretes i humanes.

Aquestes escultures, malgrat la seva antiguitat, continuen parlant-nos amb una sorprenent actualitat. Ens recorden que el pessebre és hereu d’una llarga tradició iconogràfica que, com en aquest cas, té en la pedra un dels seus testimonis més eloqüents.

dijous, 29 de gener del 2026

El pessebrisme, patrimoni viu: consolidació del seu espai en l’antropologia


Èxit del simposi sobre pessebrisme en el marc del Congrés Català d'Antropologia, que es va celebrar ahir dimecres, dia 28 a la Universitat de Barcelona.

La proposta, coordinada conjuntament amb la Maria Antònia Martorell va compar amb la participació de vuit comunicacions que permeteren mostrar la riquesa simbòlica, material de l'univers pessebrístic. I on es va demostrar que es tracta d'un patrimoni ben viu, amb una comunitat portadora activa.

El matí es va fer ben curt i ja hem quedat que per la propera edició ens caldrà més estona per debatre entre tots.

És la segona vegada que, personalment, coordino un simposi sobre pessebrisme en un congrés científic i universitari. Fet que uns anys enrere es veuria com una gosadia. El pessebrisme cada cop està inserit en més espais socials, científics i de debat. El primer fou també en un Congrés Català d'Antropologia, a la Universitat de Girona, l'any 2022. Aquell cop, coordinat conjuntament amb l'antropòloga Josefina Roma, que ahir va presentar una comunicació del treball de camp que està realitzant a Graus (Aragó).

Us deixo amb un petit reportatge fotogràfic de la jornada d'ahir. També podeu visualitzar un vídeo produït pel company i amic, Ángel Peña en el marc del seu treball d'investigació que va presentar ahir matí.



Maria Antònia Martorell, donant la benvinguda a tots els assitents. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà. Ponència: Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al pessebrisme.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Ramon Albornà, president de la Federació Catalana de Pessebristes
 durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe. Ponència: Procesos de documentación y catalogación
del belenismo en el marco del patrimonio immaterial.
Fotografia: Jordi Montlló.

Aitor Ortiz de Felipe durant la seva intervenció.



Enric Benavent durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña. Ponència: Mi abuela trabajó en la fàbrica de ortigas. Un proyecto de
investigación, creación y transmisión de nuestro patrimoni cultural belenista. 
Fotografia: Jordi Montlló.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.

Antic taller M. Ortigas Méndez. Figuras para belenes, avui desaparegut i
objecte d'investigació per part d'Àngel Peña. Fons Ángel Peña.

Àngel Peña durant la seva intervenció. Fotografia: Jordi Montlló.



Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Projecte de Tubs d'Assaig, de l'Ajuntament de Múrcia, a càrrec d'Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nascut a Zamora, és el creador d'aquesta peça audiovisual en què, en clau emocional, reconstrueix la història de la fàbrica a través de la veu de les dones que hi van treballar. El format d'enregistrament d'aquest vídeo és vertical perquè és l'emissió en directe d'aquest esdeveniment al perfil d'Instagram del Museu de la Ciutat.

Títol: Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas.
Autor i direcció del projecte : Ángel Peña.

Proyecto de Tubos de Ensayo, del Ayuntamiento de Murcia, a cargo de Ángel Peña Martín. Ángel Peña Martín, investigador nacido en Zamora, es el creador de esta pieza audiovisual en la que, en clave emocional, reconstruye la historia de la fábrica a través de la voz de las mujeres que trabajaron en ella. El formato de grabación de este vídeo es vertical porque es la emisión en directo de este evento en el perfil de Instagram del Museo de la Ciudad.




Maria Antònia Martorell. Ponència: El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i
transmissió en clau de patrimoni. Fotografia: Jordi Montlló.

Maria Antònia Martorell durant la seva intervenció.

Jordi Montlló. Ponència: Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de
pessebre , en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni
cultural immaterial. Fotografia: Maria Antònia Martorell.


Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Maria Antònia Martorell.

Jordi Montlló durant la seva intervenció. Fotografia: Àngel Peña.

Dinar. D'esquerra a dreta: Josefina Roma, Maria Antònia Martorell, Ramon Albornà, Albert
Català, Jordi Montlló, Aitor Ortiz de Felipe, Ángel Peña, Josep Maria Porta, Enric Benavent.
Fotografia: 



dissabte, 17 de gener del 2026

28 de gener: Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO. Simpsosis CoCA 2026

 



En el marc del simposi CoCA 2026, tinc el plaer d'anunciar-vos que aquest proper 28 de gener, al costat de Maria Antònia Martorell-Poveda, [Departament d'Infermeria, MARC -Universitat Rovira i Virgili-; Associació Pessebrista de Tarragona i presidenta de la Federación Española de Belenistas], coordinem el simposi "Transmetre el pessebrisme en el camí cap a la UNESCO".  

📌📢 Hi poden assistir aquelles persones que hi estiguin interessades en qualitat d'oients, sense accés a certificat ni justificant d'assistència.

El nostre objectiu és el d'analitzar els reptes i oportunitats que implica preservar i transmetre aquesta tradició arrelada a la cultura popular. Actualment, el pessebrisme treballa per ser reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, una candidatura que busca garantir-ne la visibilitat, conscienciar sobre la seva importància i establir mesures de salvaguarda per assegurar-ne la continuïtat. 

El Ministerio de Cultura y Deporte va declarar el pessebrisme Manifestació representativa del Patrimoni cultural Immaterial el 14 de juny de 2022. L'expedient d'aquesta declaració recull que aquesta tradició,, originada a l'Europa medieval, consisteix en la construcció cíclica d'una escenografia nadalenca que recrea passatges del naixement de Jesús. Tot i el seu origen religiós, avui el pessebre ha adquirit una dimensió cultural més àmplia, convertint-se en un fenòmen sociològic.

El pessebre integra tant l'art de crear figures a través dels seus artesans com l'experiència dels muntadors pessebristes, que combinen tècniques tradicionals i modernes per donar vida a una escenografia carregada de simbolisme i emoció.

Els artesans i fabricants de figures transmeten els seus coneixements de generació en generació dins de famílies i tallers, preservant estils diferenciats que defineixen diverses àrees culturals. D'altra banda, els dissenyadors i muntadors no sempre provenen d'una formació consuetudinària, sinó que poden ser autodidactes o tenir coneixements variats en disciplines com la història, el paisatgisme, el disseny, l'electricitat o la pintura, entre d'altres.

Aquests dos col·lectius comparteixen valors essencials com la paciència, la dedicació i l'enginy, contribuint a la pervivència d'aquesta tradició. No obstant això, més enllà de la seva dimensió artística, el pessebrisme és un Patrimoni Cultural Immaterial amb una forta identitat, que combina religiositat, art, costums i creativitat, consolidant-ser com un element clau de la cultura popular.

La transmissió de coneixements i habilitats sobre aquesta pràctica social permet que cada pessebrista, artesà o col·lectiu s'adapti el pessebre segons la seva pròpia visió, mantenint viva la tradició i enriquint-la amb noves interpretacions. Aquesta diversitat de formes i estils reflecteix la riquesa cultural del pessebrisme i la seva capacitat d'evolucionar sense perdre la seva essència.

El moviment associatiu exerceix un paper fonamental en aquest procés. Amb un alt nivell de compromís, les entitats pessebristes actuen com a guardians i promotors d'aquesta tradició, assegurant-ne la difusió i continuïtat. A través de la seva tasca, no només preserven un llegat, sinó que també fomenten la participació comunitària, convertint el pessebre en un patrimoni col·lectiu que travessa generacions i manté la seva vigència al llarg del temps.

Aquest simposi pretén abordar aspectes clau relacionats amb diversos eixos temàtics, com ara: 

a) els agents i les metodologies per a la transmissió dels coneixements i habilitats en el pessebrisme;
b) el paper de la tecnologia i la modernitat en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
c) experiències reeixides en la transmissió del pessebrisme i el seu impacte en l'autenticitat cultural;
d) estratègies de salvaguarda i la col·laboració entre institucions, comunitats i societat civil per garantir la continuïtat del pessebrisme.

Amb les comunicacions que es presentaran pretenem generar un diàleg enriquidor entre investigadors, experts i portadors de la tradició, inspirant accions concretes que assegurin la continuïtat del pessebrisme com a expressió cultural rellevant per a les futures generacions. S'han acceptat vuit comunicacions que desglossem a continuació:

  1. Festa laica i neotradicionalisme. Ortodòxia i heterodòxia en l'acció festiva. Per Josep Fornés Garcia.
  2. El saber viu del pessebrisme: comunitat, memòria i transmissió en clau de patrimoni. Per Maria-Antònia Martorell-Poveda.
  3. El pessebrisme, entre el sagrat i el profà. Per Enric Benavent-Vallès.
  4. Del taller a l'associació: l'evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial. Per Jordi Montlló Bolart.
  5. Els infants descreguts i el Pessebre. Per Josefina Roma i Riu.
  6. Ser Patrimoni Cultural Immaterial, una oportunitat i un repte per al Pessebrisme. Per Ramon Albornà Rovira.
  7. Processos de documentación y catalogación del Belenismo en el marco del Patrimonio Inmaterial. Per Aitor Ortiz de Felipe.
  8. Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas. Un proyecto de investigación, creación y transmisión de nuestro patrimonio cultural belenista. Per Ángel Peña Martín.

divendres, 19 de desembre del 2025

Quadern de bitàcola. 6 de desembre. Visita a l'exposició de diorames del Monestir de Sant Esteve de Banyoles.

 

El 6 de desembre visitava els diorames que l'Associació de Pessebristes de Banyoles exposa al Monestir de Sant Esteve. Però el 4 d'octubre havia fet una primera visita per entrevistar pessebristes que es fan les figures. N'hi ha un munt, però vaig poder parlar amb en Jordi Bosch "Barraca"; la Remei Mestres; l'Abril Zamora, l'Imma Riera, la Clàudia Vilar, La Marta Roca, la Bruna Viñolas, en Xavier de Valles i la Laura Agustí. Aquestes entrevistes s'emmarquen dins el projecte. Del taller a l’associació: l’evolució dels creadors de les figures de pessebre, en el marc del procés de la candidatura del pessebrisme com a patrimoni cultural immaterial.

Us animem a recórrer l’exposició sense presses, a mirar de prop cada detall i a gaudir d’aquesta proposta que posa en valor la tradició, la creativitat i el patrimoni cultural de Banyoles. Que la visita sigui una experiència enriquidora. 

N'hi ha molts més. Enguany, però, us mostro fotografies dels diorames on els seus autors i autores es fan les figures, i que he entrevistat amb motiu del meu projecte de recerca. 

Bruna Vinyoles i Marta Bramon. ©Fotografia Jordi Montlló

Bruna Vinyoles i Marta Bramon. ©Fotografia Jordi Montlló

Bruna Vinyoles i Marta Bramon. ©Fotografia Jordi Montlló

Claudia  Vilar i Montse Famada ©Fotografia Jordi Montlló

Claudia  Vilar i Montse Famada ©Fotografia Jordi Montlló

Claudia  Vilar i Montse Famada ©Fotografia Jordi Montlló

Ignasi Pérez Barceló ©Fotografia Jordi Montlló

Ignasi Pérez Barceló ©Fotografia Jordi Montlló

Ignasi Pérez Barceló ©Fotografia Jordi Montlló




Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Imma Riera Prat ©Fotografia Jordi Montlló

Joan Motas ©Fotografia Jordi Montlló

Joan Motas ©Fotografia Jordi Montlló

Joan Motas ©Fotografia Jordi Montlló

Joan Sagué i Abel ©Fotografia Jordi Montlló

Joan Sagué i Abel ©Fotografia Jordi Montlló

Joanet Vidal Colell ©Fotografia Jordi Montlló

Joanet Vidal Colell ©Fotografia Jordi Montlló


Jordi Figueras Bajona ©Fotografia Jordi Montlló

Jordi Figueras Bajona ©Fotografia Jordi Montlló

Josep Llach Tubert. 4t premi. ©Fotografia Jordi Montlló

Josep Llach Tubert. 4t premi. ©Fotografia Jordi Montlló

Josep M Coll ©Fotografia Jordi Montlló

Josep M Coll ©Fotografia Jordi Montlló

Laura Agustí ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Marta Roca i Lourdes Pascual ©Fotografia Jordi Montlló

Paquita Peraferrer ©Fotografia Jordi Montlló

Paquita Peraferrer ©Fotografia Jordi Montlló

Paquita Peraferrer ©Fotografia Jordi Montlló


Pep Cullell Canals ©Fotografia Jordi Montlló



Pep Cullell Canals ©Fotografia Jordi Montlló


Pep Cullell Canals ©Fotografia Jordi Montlló


Pep Cullell Canals ©Fotografia Jordi Montlló

Puntaires Pla de l'Estany ©Fotografia Jordi Montlló

Ramon Marés Ferrerons ©Fotografia Jordi Montlló

Remei Mestres i Joan Portella ©Fotografia Jordi Montlló

Remei Mestres i Joan Portella ©Fotografia Jordi Montlló

Remei Mestres i Joan Portella ©Fotografia Jordi Montlló

Remei Mestres i Joan Portella ©Fotografia Jordi Montlló

Tomas Vinardell ©Fotografia Jordi Montlló

Tomas Vinardell ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier de Valles Hernández ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier de Valles Hernández ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier de Valles Hernández ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier Roca i Porta ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier Roca i Porta ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier Roca i Porta ©Fotografia Jordi Montlló

Xavier Roca i Porta ©Fotografia Jordi Montlló

Albert Güell Puigdevall. Premi originalitat ©Fotografia Jordi Montlló

Albert Güell Puigdevall. Premi originalitat ©Fotografia Jordi Montlló

Albert Güell Puigdevall. Premi originalitat ©Fotografia Jordi Montlló

Jordi Bosch, conegut com, en Barraca, que aquest any no hi té cap pessebre.