El pessebre de la Mula: pessebre monumental

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pessebre monumental. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de gener del 2026

Quadern de bitàcola. 26 de desembre. Visita al 51è Pessebre Monumental de Vilassar de Dalt

Juntament amb el de Teià, són els dos pessebres monumentals que acostumem a visitar, en família, el dia de Sant Esteve.

El pessebre que es recrea al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, és un pessebre de caire historicista. Es mostra la línia de mar, el "Veïnat de Mar" a la dècada del 1780, en el moment en que aquest se segrega del terme de Vilassar per constituir-se com a nou municipi.

A partir de la informació extreta del plànol del terme de Vilassar de 1777 i del Plano geométrico del pueblo de Sant Juan de Vilassar de 1848, el pessebre recrea diversos elements significatius del nucli antic: la masia de Can Mir amb la seva torre, el torrent de les Serps —avui carrer de Sant Joan—, els carrers d’en Roig i del Peix, les cases del camí Ral, Can Lledó de Mar amb la seva torre, l’edifici comunal construït el 1762 conegut com l’Hostal, Can Saura, el carrer de Sant Antoni i la casa i torre d’en Nadal.

L’absència d’imatges antigues i la impossibilitat d’analitzar els edificis originals, profundament transformats per reformes successives, han condicionat la recreació. Només la torre d’en Nadal conserva un aspecte similar al seu estat primitiu. La façana de Can Lledó de Mar va ser completament alterada, tot i que se’n conserven fotografies fins als anys seixanta del segle XX. L’Hostal manté la volumetria original, encara que les obertures han canviat, segons les imatges més antigues disponibles. També es coneix un gravat de Can Mir sense la torre, que permet fer-nos una idea de l’aspecte original de la casa.

La resta d’elements representats al pessebre s’han recreat a partir de la distribució coneguda dels solars, adaptant-ne el volum i la façana de cada edifici. El mateix criteri s’ha aplicat a la representació de la platja, concebuda més com una evocació simbòlica que no pas com una reproducció fidel de la realitat.

Us en deixo un petit reportatge fotogràfic :

Pessebre monumental Vilassar de Dalt 2026. Autors: Francesc Font
Suriaca, Toni Llimona Botey, Josep Lluís Milan Vidal, Enric Ortega
Rivera, Marc Riera Baylach, Sílvia San Agustín Morralla,
Esteve Samon Forgas, Josep Samon Forgas,
Xavier Soriano Gabarró, Enric Vilà Bot.
Fotografies: Jordi Montlló - Laura Bosch

Quadern de bitàcola. 26 de desembre. Visita al pessebre monumental de Teià

Ja fa un grapat d'anys que cada Nadal, el grup pessebrístic de Teià realitza un pessebre monumental amb infern inclòs, que fa la delícia dels grans i petits. Tant uns com altres, participen contestant les preguntes que els han preparat el grup de pessebristes. Això que a priori sembla un joc divertit, que ho és, fa que es fixin en els detalls més amagats, ja siguin de tipus constructiu o de personatges i bestiari.

Enguany a més, el pessebre té un especial significat ja que està dedicat a la memòria del pessebrista Gerard Hernàndez.

De Teià però, si hi ha un detall que tothom espera amb delit, és el de descobrir l'infern, amb els diables i la caldera del Pere Botero. Enguany, a més, la fumera de l'infern s'escapoleix per un volcà. Cada any acostumo a anar-hi per Sant Esteve. Un bon moment que em permet retrobar-me amb la família i amb el bon company Balada. Encara us queden uns dies per visitar-lo amb els vostres fills, abans que no tornin a l'escola.

Pessebre monumental de Teià. Els pastors arriben a la cova.

Pessebre monumental de Teià. L'infern amb la caldera del Pere Botero i el volcà a la superfície.

Pessebre monumental de Teià. Infern amb els dimonis.

Quadern de bitàcola. 2 de gener de 2026. El pessebre monumental de Sant Jaume: obra per ser contemplada, no desfilada

El pessebre monumental que cada any realitza l’Associació de Pessebristes de Barcelona, i que substitueix el que durant anys es va poder veure al Museu Frederic Marès, s’ha tornat a instal·lar per segon any consecutiu a les antigues cotxeres de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. Enguany, la instal·lació triplica les dimensions de l’edició del 2024, que tenia el Moll de la Fusta com a escenari central i ocupava un espai de 24 metres quadrats.

El pessebre tradicional instal·lat a les cotxeres de la plaça de Sant Jaume és, sens dubte, una obra d’una gran bellesa i qualitat artística. Les figures, els edificis i els paisatges que recreen amb delicadesa els entorns del Pirineu i el Prepirineu són fruit d’una feinada enorme per part dels pessebristes de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, que hi han dedicat moltes hores de treball pacient, i profundament respectuós amb la tradició.

L’espai, que enguany s’estén al voltant dels 70 metres quadrats, permet desplegar diverses escenes del cicle del Naixement en un entorn naturalista ric en textures i materials: molsa, terra, sorra, vegetació i arquitectura popular de muntanya. El recorregut inclou passatges com L’aigua, font de vida, L’Anunciació als pastors, El Naixement, El viatge de Ses Majestats, La fugida a Egipte i El taller de Natzaret, aquest darrer també com a homenatge a l’escultor barceloní Daniel José Pons que ens va deixar aquest any passat (1942–2025).

Cada escena convida a aturar-s’hi: a observar els detalls, a llegir els gestos de les figures, a entendre la relació entre l’espai i el relat bíblic. El pessebre no és només un conjunt d’escenes; és una narració visual que demana temps i mirada atenta.

Tanmateix, la manera com s'ha gestionat l’accés i la visita contrasta amb l’esperit mateix del pessebre. El fet que l’entrada sigui gratuïta i sense reserva prèvia no garanteix, en la pràctica, una visita lliure ni reposada. Les cues prèvies, el recorregut delimitat amb tanques i la necessitat constant de “circular” converteixen sovint l’experiència en una desfilada ràpida, que dificulta el gaudi real de l’obra, especialment per a aquelles persones que volem gaudir, observar, fotografiar i comprendre el que tenim al davant.

El pessebre, històricament, ha ocupat l’espai públic com un lloc de trobada, de contemplació i de pausa dins del ritme de la ciutat. Limitar-ne el gaudi a uns minuts condicionats per l’afluència i pel control del flux de visitants fa que es perdi part d’aquesta màgia i del sentit profund del pessebrisme popular, que no s’entén sense el temps necessari per a la mirada.

Potser caldria repensar el model de visita perquè pugui ser viscuda amb el temps i el respecte que mereix. No és tasca fàcil. Perquè un pessebre com aquest no es pot només visitar: s’ha de mirar, sentir i gaudir.