dilluns, 23 de gener del 2023

Quadern de bitàcola. 07 de gener de 2023. El pessebre de la Catedral de Perpinyà i les relíquies del bressol.

Des de l'any 2020, el pessebre de la catedral de Perpinyà s'instal·la a la primera capella que hi ha entrant a mà esquerra del temple, darrera d'una reixa de ferro per a protegir-lo de possibles atacs vandàlics, com ja ha succeït els darrers anys, en altres esglésies.

Les figures són de guix i el Naixement està situat al damunt d'una magnífica pica baptismal romànica de marbre.

M'ha sorprés el reliquiari situat en el pessebre (a mà esquerra) fet fer per Monsenyor Jules de Carsalade du Pont (1899-1932) per preservar les restes d'una llesca de fusta del Pessebre de l'Infant Jesús. Segons l'escrit que hi ha a tocar de la reixa, aquesta peça s'ha conservat a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, des del segle X. Però no diu com ha arribat a Perpinyà (prèstec, donació...). El que sí que esmenta és el nom dels personatges que sostenen el reliquiari: el Comte Oliba Cabreta, l'Arcàngel Gabriel, Sant Pere Urseolo, l'Abad Oliba, l'Arcàngel Rafael i l'Abad Gari.

A Santa Maria la Maiore (Roma), on hi ha el pessebre d'Arnolfo di Cambio; hi ha un reliquiari realitzat per Giuseppe Veladier, que conté les restes de fusta localitzades per Santa Helena, mare de Constantí, en el seu periple per Terra Santa, per localitzar qualsevol relíquia relacionada amb la vida de Crist.


Pessebre de la Catedral de Perpinyà. 2022.
©fotografia: Laura Bosch.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà amb el reliquiari al fons. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà amb el reliquiari al fons. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà. Detall. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Reliquiari. Detall.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pessebre de la Catedral de Perpinyà. 2022.
©fotografia: Laura Bosch - Jordi Montlló.

Pica Baptismal romànica. 
©fotografia: Llicència Wikimedia Commons.

Reliquiari del pessebre amb les restes de fusta disposades verticalment que es conserva
a Santa Maria la Maiore (Roma).
Obrat per Giuseppe Veladier pels volts de 1800.
Segons la tradició, les restes foren trobades per Santa Helena, mare de l'emperador Constantí. 
©fotografia: Johannes Grohe.


Entre les meravelles que es poden veure a l'interior de la Catedral, són els retaules que entre d'altres, contenen escenes de l'Anunciació, del Naixement i de l'Adoració dels Reis d'Orient.
El primer d'ells és el conegut amb el nom de La Mangrana. Una obra  realitzada entre els anys 1500 i 1525 i restaurada l'any 1959.

Retaule de La Mangrana. Perpinyà. ©foto: Laura Bosch



El retaule més antic de la Catedral, és el que està situat a la Capella de Sant Pere. Prové de l'antiga església de Sant Joan el Vell. Les restes es poden veure accedint per un passadís que passa per dessota l'orgue mateix.  És d'estil gòtic flamíger, realitzat al segle XV. Durant el segle XVIII el traslladen a l'emplaçament actual i se li construeix un nou suport. Si ens fixem en el centre del retaule podem observar l'escena de la Crucifixió i l'Adoració dels Reis d'Orient a Bethléem.

Retaule de Sant Pere. Perpinyà. ©Laura Bosch

Detall de l'Adoració.


Altar major barroc d'alabastre en honor de Sant Joan.
Autor: l'escultorClaudi Perret. Realitzat entre 1618 i 1621. 
Quan mor, l'acaba el seu fill, Josep Perret.
©foto: Laura Bosch


 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada