El pessebre de la Mula

dissabte, 16 de setembre del 2023

Els betlems d'escaparata del Museu de Lluc (Escorca - Mallorca).

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch

El Museu de Lluc està situat al santuari homònim, en el terme municipal d'Escorca (Mallorca), en plena Serra de Tramuntana. Té una interessant col·lecció de betlems d'escaparata. Tot i que a les dependències privades del santuari de Lluc n'hi ha d'altres, compartiré els que he pogut veure. Es tracta de vuit peces molt interessants procedents del taller del mestre de les Verges Rosses (segle XVIII) i del Santet (segle XIX).

En aquesta mateixa sala també hi ha pintures a l'oli, sobre fusta o tela, dels segles XVII i XVIII. Representen escenes de l'Adoració i el Naixement. L'exposició d'imatgeria devota continua a la sala següent. Aquí hi ha una vitrina amb figures relacionades amb el Naixement de Jesús de procedència diversa.

Investigadors del pessebre mallorquí com Llompart, Berad, Massot, Llabrés, Vallespir, Barceló, Rosselló o Gonzàlez, coincideixen que és dins el segle XVIII quan s'estén la producció de figures de sants, pastors i misteris de Betlem. Moltes d'aquestes figures es conserven en els convents de clausura i són atribuïdes a un mestre establert a Manacor. Es coneix l'existència d'inventaris del segle XVIII on apareixen notes molt interessants com les que reprodueixo a continuació:

"Una figura de terra de Manacor, del Beat Ramon"; "Una figura de la Puríssima, de terra de Manacor, de circa un pam d'altària"; "Un Betlem de terra amb vàries figures, tot obra de Manacor, de cosa de cinc quarts d'altària" [Llompart, (1999, p 25 i 26)] ; En el convent de Sant Agustí a Felanitx hi havia "un Belén de figuras de barro hechas a Manacor, altas de dos palmos y medio" [Berard, (1983, p. 154)].

El pare Gabriel Llompart fou el primer en donà nom a una tipologia molt concreta de figures que anomenà del "Taller del Mestre de les Verges Rosses", degut a l'aplicació de pa d'or en els cabells de les imatges de la Mare de Déu. També hi ha altres trets identificatius com la utilització d'un motiu decoratiu recurrent que consisteix en pintar set puntets en la decoració dels vestits. Casualitat o no, la decoració coincideix amb la representació pictòrica dels botons d'un tipus de ceràmica molt coneguda de la mateixa època, com són les gerretes.

Aquest fet obre un nou camp de recerca que podria demostrar el lligam entre els tallers, o fins i tot, les diferents línies de producció d'un mateix obrador, tal vegada aprofitant la destresa d'algun mestre més destacat per a la creació de figures. Si bé el taller de Manacor sembla que deixa de produir a la segona dècada del segle XIX, sí que d'altres obradors continuaran. Un exemple és el de José Fernández Segura conegut popularment com "el Santet" (Mallorca) i els seus tres fills, en Josep, en Jaume i en Miquel que continuaran amb la producció. Un altre exemple és el que documenten Llabrés i Vallespir (1980), que a principis del segle XIX, una branca dels gerrers Gastó, s'estableix a Sineu i més tard ho fa a Manacor. És aquí on apareix la figura del mestre Tomeu "sinever" que es dedicarà a produir figures de fang.

Us deixo amb les fotografies. Si n'utilitzeu alguna no oblideu citar-ne la procedència i l'autoria.

Escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.

©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.

©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.

©Fotografia: Laura Bosch

Detall de l'escena del Naixement a pagès. Autor: Pere Pujol. Museu de Lluc.

©Fotografia: Laura Bosch

Figures de betlem de diversos tallers mallorquins. Segles XVIII-XX
©Fotografia: Jordi Montlló

Fugida a Egipte. Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata. Escola mallorquina. s. XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Betlem d'escaparata. Detall. Escola mallorquina. Taller dels Santets. Mallorca. s. XIX
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata dels arbres fruiters. Escola mallorquina. Finals s.XIX inicis s.XX.

©Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la cova de Betlem. Detall. Taller del mestre de les Verges Rosses. Mallorca. s. XVIII. ©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Betlem d'escaparata de la Glòria. Paper. Detall. Taller del Mestre de les Verges Rosses. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII
©Fotografia: Laura Bosch

Naixement. Escola italiana Anonim. Oli sobre fusta. s. XVIII. Detall inferior del marc de fusta on s'observen esbossos anteriors del bou i la mula.
©Fotografia: Laura Bosch

Vitrina amb varis tipus de figures, d'alabastre, marbre i fusta.
©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor adorant. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb be. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Pastor amb sac de gemecs. Autor desconegut. ©Fotografia: Jordi Montlló

Reis de l'Orient. Autor desconegut.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Adoració dels Reis. Anònim s. XVIII. Escola hispano-flamenca. Oli sobre fusta.
©Fotografia: Laura Bosch

Adoració dels reis. Anònim. Escola flamenca. Oli sobre tela. segle XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Naixement. Anònim. ss XVII-XVIII. Escola flamenca. Oli sobre tela.
©Fotografia: Jordi Montlló.

Naixement. Anònim. Escola mallorquina. s. XVII-XVIII.
©Fotografia: Jordi Montlló

Sala d'imatgeria devota. Museu de Lluc (Escorca).
©Fotografia: Laura Bosch

dimarts, 12 de setembre del 2023

El retaule de la Mare de Déu de la Mangrana de Perpinyà.

Entre les meravelles que es poden veure a l'interior de la Catedral de Sant Joan Baptista, de Perpinyà, són els retaules que entre d'altres, contenen escenes de l'Anunciació, del Naixement i de l'Adoració dels Reis d'Orient.

El que veieu aquí és el conegut amb el nom de La Mangrana. Una obra realitzada entre els anys 1500 i 1525, i restaurada l'any 1959.

Retaule i frontal de l'altar de Nostra Senyora de la Mangrana.
Segle XV. Catedral de Perpinyà.
Fotografia: Laura Bosch

Frontal de l'altar de la Capella de la Mangrana amb l'escena del Naixement.
Postal NC01 editada per la Catedral de Sant Joan Baptista.

dijous, 7 de setembre del 2023

El retaule de Sant Pere de la Catedral de Perpinyà.

El retaule de fusta de Sant Pere és el més antic de la catedral de Perpinyà, d'estil gòtic flamíger. Fou realitzat al segle XV i prové de l'antiga església de Sant Joan el Vell. Les restes d'aquesta primigènia església es poden veure accedint per un passadís que passa per dessota l'orgue mateix.

Hi haurien intervingut varis escultors dels quals no n'he pogut esbrinar els noms. Durant el segle XVIII els traslladaren a l'emplaçament actual i se li contruí un nou suport. Si ens fixem bé en el centre del retaule podem observar l'escena de la Crucifixió i al dessota mateix, l'Adoració dels Reis d'Orient a Bethléem.

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

Retaule de Sant Pere. Catedral de Perpinyà. Segle XV.
Detall de l'Adoració dels reis.
Varis autors. Fotografia: Laura Bosch

dimarts, 5 de setembre del 2023

L'Epifania de l'església de Santa Maria a Preixana . L'Urgell.

Epifania. Església de Santa Maria, Preixana (L'Urgell).
Escultura en pedra policromada (92 x 87 x 9 cm) conservada al Museu Diocesà de Solsona MDCS 226.
Darrer terç del segle XIV.
Fotografia: Jordi Montlló

Aquesta alt relleu, que veieu és un dels compartiments de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria de Preixana (l'Urgell) que avui es preserva al Museu Diocesà de Solsona. S'hi representa l'escena de l'Epifania, amb els tres reis, acompanyats de dos patges i un cavall, en el moment de presentar les ofrenes. Sota l'escena, a la predel·la, hi ha figures de mig cos de sant Pere, sant Felip, sant Jaume i sant Joan. A l'església de Santa Maria es conserva un altre compartiment d'aquest retaule amb la representació de l'escena de la dormició de la Mare de Déu.

És una obra catalana, relacionada amb el treball escultòric del cercle de Jordi de Déu.

diumenge, 3 de setembre del 2023

El retaule del Roser de l'església de Riner. El Solsonès.

Ja fa molts anys que quan visito una església m’interesso pels altars, piques d’aigua beneita, capitells, pintures i retaules, perquè a més de ser veritables obres d’art, transmissores de la fe cristiana, de vegades s’hi poden veure escenes del Naixement o l’Adoració del Reis d'Orient, o de la Fugida a Egipte.

Molts d’aquests elements han tingut un gran protagonisme durant la baixa edat mitjana i el final de l’edat moderna, i no cal dir que han estat instruments de gran importància per a la transmissió de continguts doctrinals, per a fer pedagogia de la fe catòlica i per al foment de la devoció popular.

Els retaules per exemple, com el que el que us ensenyo avui, estan dividits en varies parts: el sòcol o la predel·la, el guardapols, el carrer... No pretenc pas fer un estudi de cadascun d’aquests elements perquè per això hi ha veritables especialistes de la història de l’art. Però sí que de tant en tant, us en penjaré algunes imatges indicant la seva procedència, que penso poden enriquir el món pessebrístic.

Retaule del Roser. Escultor i daurador anònims.
Mitjans del segle XVII.
Fusta policromada i daurada.
Església de Sant Martí. Riner. El Solsonès.
Actualment exposat al Museu Diocesà de Solsona.
Fotografia: Jordi Montlló.

Detall de la predel·la inferior dreta amb una escena del Naixement.
Fotografia: Jordi Montlló.

dilluns, 27 de març del 2023

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas"

L'any 1979, la fàbrica de figures i altres complements per al pessebre, Ortigas Méndez, tancava les portes definitivament.

Ángel Peña, a través d'una beca concedida per la Conselleria de Cultura de la ciutat de Múrcia, s'ha dedicat durant mesos a l'estudi de les fonts documentals i a la recopilació de la memòria oral de dones que treballararen a la fàbrica. El resultat final és l'edició d'un extraordinari documental que fou presentat el 7 de març de 2023 en el "Museo de la Ciudad", en un acte on a més de l'autor hi foren presents dues de les protagonistes: Ángeles Sánchez Murcia i Josefa Hernández Guirao.

Un exemple de bones pràctiques que permet recuperar la història del que fou un gran industrial de figures de pessebre i la memòria viva que probablement d'aquí uns anys hagués quedat en l'oblit.

Comparteixo amb tots vosaltres el documental dirigit per Àngel Peña:

"Mi abuela trabajó en la fábrica de Ortigas".

Museo de la Ciudad. Múrcia